dijous, 12 de febrer de 2009

He parat un penalty!!


Dimecres, dia 4 de febrer de 2009

Entrem a l’habitació del fons, que és la nostra... em mira i jo ja el conec, sé que em vol dir alguna cosa... li somric... ens passem les sessions somrient-nos l’un a l’altre.

Tot just seu i em diu:
- He parat un penalty
- Has parat un penalty? Què bé!! No sabia que juguessis al futbol!!


Els altres comencen a parlar també d’algun gol que han fet... i ell cada vegada està més integrat, cada vegada diu més coses, cada vegada s’expressa més i millor. Tot i així, a vegades em costa una mica entendre’l i em sap greu haver-li de fer repetir alguna cosa, però crec que ell ho comprèn...

Ahir, encara xerrava més, i amb la gran sorpresa que ja em diu pel meu nom:

- Assumpta, hi ha un anorac a terra...

(M’ha dit Assumpta, m’ha dit Assumpta... la veritat és que ballaria si la meva esquena i els genolls m’ho permetessin jajaja)

Els demès són genials... l’ajuden moltíssim com si fos la cosa més normal... la M. que és una nena fantàstica, dimecres passat li va dictar una frase lletra a lletra perquè la pogués escriure be..

Aprenem el Parenostre com si fos un joc... tots menys ell el saben ja perfectament, però el repeteixen una i una altre vegada, conscients que, quan més ho diguin, més li quedarà a ell alguna paraula...

40 comentaris:

  1. Traducción al castellano

    "¡He parado un penalti!"

    Miércoles, 4 de febrero de 2009

    Entramos en la habitación del fondo, que es la nuestra… me mira y yo ya le conozco, sé que me quiere decir alguna cosa… le sonrío… nos pasamos las sesiones sonriéndonos el uno al otro.

    Se sienta y me dice:
    - He parado un penalti.
    - ¿Has parado un penalti? ¡Qué bien! No sabía que jugases al fútbol…


    Los demás empiezan a hablar también de algún gol que han metido… y él cada vez está más integrado, cada vez dice más cosas, cada vez se expresa más y mejor. Aunque a veces me cuesta un poco entenderle y me sabe mal hacerle repetir alguna cosa… pero creo que él lo comprende…

    Ayer aún hablaba más y con la gran sorpresa de que ya me llama por mi nombre:

    - Assumpta, hay un anorak en el suelo…

    (Me ha llamado Assumpta, me ha llamado Assumpta… la verdad es que bailaría si mi espalda y mis rodillas me lo permitiesen jeje)

    Los demás son geniales, le ayudan muchísimo, como si fuese lo más normal… M., que es una niña fantástica, el miércoles pasado le dictó una frase letra a letra para que la pudiera escribir bien…

    Aprendemos el Padrenuestro como si fuese un juego… todos menos él ya lo saben perfectamente, pero lo repiten una y otra vez, conscientes de que, cuanto más lo digan, más le quedará a él alguna palabra…

    ResponElimina
  2. Molt interessant, aquesta companyonia entre els nens. Que duri!

    ResponElimina
  3. I jo veig a una Assumpta orgullosa dels seus nens... i sobretot de l'evolució d'aquest petit futbolista que a part de parar un penalty també ha robat el teu cor!
    una abraçada!

    ResponElimina
  4. P-CFACSBC2V La veritat és que el primer dia vaig tenir por que se m'escapés de les mans, així que vaig decidir parlar amb els altres (per separat i a soles, clar) i els hi vaig dir que m'havien d'ajudar... que tenien un company que aprendria més poc a poc i que havien de respectar que jo no el fes llegir, que apenes parlés, etc... i van respondre tan bé!!! :-))
    Abraçades!!!


    IRUNA Tots :-)) Tots m'han robat el cor, la veritat... tinc unes nenes que són impressionants...
    N'hi ha una especialment, amb uns pensaments profunds, amb unes reflexions que costa entendre que tan sols tingui vuit anys :-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  5. M'han agradat molt aquests dibuixos, Assumpta, estàs feta una artista i una bona catequista, que també rima, eh?
    :-)

    ResponElimina
  6. I ell ja s'ha vist en aqeust dibuixos? Que macos! Una bona feina... penso que us ajudeu tots plegats i que també apreneu junts. Que macos són els nens!

    ResponElimina
  7. mira que quan he vist el títol del post/article he pensa que anaves a parlar del Valdés.... i sentint-ho molt, amb el Valdés no puc.... ja em sap greu, xò el seu xiclet mastegant pot més....
    (bé, a hores d'ara ja hauràs descobert que encara que sóc seguidora del barça pel futbol, el joc i el sentiment, em fixo i sóc poc objectiva en coses ben tontes i molt terrenals.....)

    L'important. Me n'alegro molt que el teu ullet dret vagi avançant, vagi xerrant cada dia més i cada dia sigui més proper. Segur que encara que no s'acabi d'apendre el pare nostre, està aprenent mil i una coses igual d'importants. I segur que ho està fent xq està rebent molt d'amor de part de tots.

    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  8. SERGI M. ROVIRA M'agradava moltíssim dibuixar de petita i joveneta... després no vaig evolucinar massa més... però em fa molta ilu que em diguis això :-))
    Abraçades!!!


    CARME Nooooo!! jajaja no els veurà ;-) Em fa vergonya jeje
    A més, si els hi ensenyés, llavors en voldrien tots!! :-))
    La veritat és que poso els dibuixos perquè no puc posar fotos... M'agradaria poder-ne posar i que els veiessiu a tots, que macos són!! :-)
    I com en el dibuix es pot intuir certa semblança però tampoc massa, doncs no passa res perquè els posi :-))
    Sí que s'ajuden entre ells... i aprenen a ajudar-se, és una passada de grup :-)
    Macos, molt macos :-))
    Petons!!!


    RITS Ejem... ejem... al meu grup de Catequesi els nens mengen xiclet si volen :-)) No és res dolent menjar xiclet jajaja
    Jo sóc absolutament anàrquica, ja ho sé... els deixo acabar de berenar dins de "classe", poden interrompre per anar a fer pipi...
    I què tens en contra el Valdès, xiqueta? És el porter menys golejat!! És molt bo!! :-)
    En quant al Parenostre... dubto que l'arribi a aprendre en dos anys... però mentre sàpiga "de què va"... ;-)))
    Petons!!!

    ResponElimina
  9. Un cop més, et felicitaré per la gran feina que estàs fent amb aquest nen, i no només amb ell, ja que els altres t'ajudin i estiguin per ell en comptes de martiritzar-lo per ser diferent, també és cosa teva, n'estic segur. I el que em diu que ets encara millor persona del que ja demostres amb aquesta dedicació, és que t'emocionis pels seus progressos, que per més que sempre et mostres riallera, segur que et venen llàgrimes d'emoció als ulls en veure com millora, com s'integra i com una cosa tan simple com que digui el teu nom, és tot un món.

    ResponElimina
  10. Me gustan mucho esos dibujos,¡hijita,eres una artista con las manos!...y con la palabra.Estas anécdotas,así tan bien contadas,me hacen sonreír,me acercan a los niños que son siempre tan especiales,hay mucha gente que se hartan de ellos,que se creen que porque tengan tantas diversiones ya piensan como si fueran mayores,pero no es verdad,tienen una ingenuidad,una inocencia,unas respuestas tan peculiares que se queda una admirada y alegre con ellos.
    Eres docente en cuerpo y alma,por eso seguro que entiendes lo que quiero decir,puede estar con el cuerpo baldado de prestar atención a unos y a otros hasta que,inesperadamente,percibes esa manera de ser infantil y quedas recompensada anímicamente por todo el esfuerzo.
    Y son de una lógica aplastante,¿a qué sí? Abrazos

    ResponElimina
  11. bueno, no et diré res del Valdés,... xò .... ais...

    A mi tb m'agraden molt els xiclets! simplement era per ficar-me amb el Valdés....

    m'agrada que siguis anarco. ja prou atabalats van durant tot el dia.

    segur que apendrà moltes coses! seguríssim!!!

    bona nit

    ResponElimina
  12. Estos lugares tienen auténticas obras de arte hasta que aparecieron los bloques con los nichos.¿Te animarás a poner las fotos del que visitásteis? Un besiño

    ResponElimina
  13. XEXU El primer i segon dies em vaig espantar... jo no sóc mestre ni tinc cap experiència amb nens amb cap mena de retard. Així que un dia que vaig preguntar una cosa i tots anaven responent menys ell, n'hi va haver un que va començar a cridar "que parli, que parli, que parli" i els demés s'hi van enganxar... La cosa va durar segons tan sols perquè els vaig fer callar a l'instant... i vaig haver de fer quatre crits. Després vaig canviar de tema... Però em sentia fatal.
    El cert és que ningú havia avisat als altres nens de res i, la veritat, tampoc m'havien explicat massa cosa a mi (i no parlo de la Parròquia, si no de la família del nen)
    I vaig pensar i pensar i vaig arribar a la conclusió que el numeret muntat per els altres no era per fer mal, era tan sols fruit del desconeixement... així que al tercer dia, abans de començar (mentre són junts els de tots els grups cantant, o veient algun vídeo) en vaig agafar a tres (que són germanets: dos besons i una més petita) i me'ls vaig endur a soles i els hi vaig explicar, com vaig poder, i els hi vaig dir que m'havien d'ajudar... Un d'ells és el que havia començat amb el "que parli"...
    Al dia següent vaig parlar amb un altre...
    I va funcionar!!! :-))
    Vaig tenir la sort de que tots van ser molt receptius... els petits no paren de sorprendre'm :-)
    Sí que emocionen aquestes coses, sí :-))
    Una forta abraçada!!!


    TERE Jajaja la veritat és que el nen s'assembla una miqueta i tot, eh? (no molt... una miqueta jeje)
    Poco antes de entrar en la Universidad estuve dudando entre Derecho y Magisterio... Toda la vida había dicho Derecho... y al final fue lo que hice... pero siempre he trabajado dando clases jeje (de Derecho, claro) es lo que más me gusta, lo admito.
    Ahora ya hace años que no... unos diez o así... pero la Catequesis me permite seguir haciendo algo parecido :-)
    En cuanto al pequeño cementerio de Edimburgo, no sé si llegamos a tomar fotos... era un día bastante nublado, año 2000, la cámara no era la digital... La verdad es que no recuerdo haber tomado ninguna foto ahí, pero lo miraré :-))
    Besos!!!


    RITS Pobret Valdés!! A mi m'agrada molt :-))
    Exactament... arriben allí cansats de l'escola... fan activitats a tothora. Fa uns anys tenia un nen que feia (extra-escolar) anglès, alemany, futbol i judo... i, a més, catequesi, clar... uffff
    Que mengin xiclet, que mengin :-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  14. No sé de quien hablas, es un niño, es tu hijo? Solo percibo que hay progresos, alegría y que todos colaboran, besos tía Elsa.

    ResponElimina
  15. aquests dibuixos els has fet tú? doncs estàn molt be, transmeten i arriben..

    ResponElimina
  16. Quina alegria desprenen aquests dibuixos, es nota amb l'entusiasme i la satisfacció en que els has fet!!
    Quan les coses es veuen difícils, qualsevol progrés, per petit que sigui, t'omple d'aquesta alegria que t'ha fet dibuixar i compartir amb nosaltres.
    Gràcies per aquest regal!!
    I enhorabona per aquesta gran feina que estas fent i per aquesta traça en saber dibuixar els sentiments, perquè m'he estat molta estona remirant-los i en cada situació, el traç de la seva cara ens transmet aquesta alegria que li fas viure i tu sens.
    Una abraçada molt forta!!

    ResponElimina
  17. Quins nens més solidaris que tens!! I ja és estrany avui en dia!

    I jo que quan he llegit el titular pensava que t'havies vestit de curt i li havies aturat un penal a l'Eto'o!! jejeje Però és clar, amb l'esquena així, no potser!! Cuida't!!

    ResponElimina
  18. Els nens son un llibre en blanc, depèn de nosaltres com queda escrit el que els ensenyem, només cal explicar-los les coses bé :) ensenyar que s'ha de respectar a tothom i sempre intentar posar-se en lloc de l'altre es molt important, i segur que tu ho fas molt bé Assumpta :)

    ResponElimina
  19. TIA ELSA Hola!! :-))
    Hablo de mi grupo de catequesis :-))
    Hace doce años que soy catequista y, sinceramente, siempre he tenido mucha suerte con los grupos que me han tocado... pero este año es muy especial :-))
    Besos!!!


    KRAPUMKA Sí que els he fet jo :-)) M'agrada molt dibuixar... però mai m'atrevia a posar res meu... no sempre surt com vull jeje... però al final vaig pensar que tampoc tenia per què ser tan vergonyosa, que es tracta només d'il·lustrar una miqueta :-))
    Són copiats de fotos... fer-ho sense "model" no sabria :-)
    Moltes gràcies!!
    Petons!!!


    MONTSE No saps quina i·lusió em fa sempre llegir els teus comentaris!! :-))
    Dius tantes coses bones que em deixes sense paraules (i això és difícil, eh? jaja) però és tan maco el que dius sempre, que només puc dirte que moltes gràcies, gràcies per venir sempre... Mira, m'has emocionat jeje.
    Una abraçada molt forta!!


    JORDI Holaaaa!! L'esquena està millor!! Jeje i no he fet res!! Ahir pensava en prendre'm un "xute" d'Ibuprofeno perquè anava fatal... però només de "pensar-ho" ja em vaig trobar millor (no és broma, eh?) Encara tinc bastanta rigidesa, però ja no li dic "mal", ara només "molesta" (És que jo sempre faig aquesta distinció jejeje) "Molesta": es pot anar aguantant... si dic que fa "mal" llavors ja és fomut de veritat... i portava uns dies queeee...
    En quant als nens... no tenia ni idea de si funcionaria, però vaig pensar que a ells els agrada que no els tractis com a "criatures", que els expliquis les coses com són, que els hi demanis col·laboració, que els hi donis alguna "responsabilitat"... i el resultat ha estat sorprenent!! :-)))
    Abraçades!!!


    AIGUA Tens raó :-)) Els dos primers dies em vaig espantar... però el cert és que la seva reacció era normal si enteniem que no se'ls havia explicat res de res :-)) Ells es demanavan per què el nivell "d'exigència" no era igual per a tots... i em sembla lògic... Ara són genials!!!
    Molts petons!!!

    ResponElimina
  20. si fos nen i fes catequesi et buscaria, n'estic segur!

    ResponElimina
  21. ESTRIP Si fossis nen i fessis catequesi, estic segura que m'encantaria tenir-te al meu grup :-))
    T'adones de quina cosa més maca m'has dit amb una sola frase? Mil gràcies de tot cor!! :-))
    Una forta abraçada!!!

    ResponElimina
  22. Que bonito!

    Supongo que habras tenido un dia maravilloso despues de eso. Me alegro por ti, te has ganado su confianza porque te la mereces!

    ResponElimina
  23. Precioso relato, lleno de ternura y emociones.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  24. assumpta ets una mena de pep guardiola de la catequesi i l'equip, implicat, ajuda al vostre bojan a integrar-se dins la dinàmica guanyadora.

    perquè tinc aquesta dèria de relacionar-ho tot amb el futbol??? la culpa és teva, em dones peixet amb el penal del títol!!! :)

    ResponElimina
  25. Entranyable.
    Per cert, m'agraden els dibuixos.

    ResponElimina
  26. Hola Assumpta!
    Són teus els dibuixos? m´han agradat.
    salutacions
    Sílvia

    ResponElimina
  27. Tia que bé dibuixes... al final te demanaré que me poses dibuixos a un conte que tinc en ment :)

    Que bonic que vinguen i t'expliquen coses que los fan orgullosos.

    ResponElimina
  28. VERO La veritat és que és una alegria molt gran quan veus petits progressos així :-))
    Moltes, moltes gràcies per les coses tan maques que em dius, amiga meva :-)
    Petons!!!


    ISA SB De este grupo saldría un libro contando todas sus anécdotas jeje
    Muchas gracias!! :-)
    Abraçades!!!


    ÒSCAR Apaaaaaa!!! Com en Pep!! això si que és important!! jejeje
    De fet el lema d'en Pep el podriem fer nostre "Persistirem fins al final" :-))
    No et sàpiga greu parlar de futbol, no, que ja saps que m'agrada moltíssim jejeje
    Abraçades!!!


    JERONI MALEUFF Sí que son entranyables, sí... tots :-))
    Gràcies!!! :-))
    Abraçades!!!


    SÍLVIA Sí, si que són meus els dibuixos :-) però a partir de fotos, eh? que és més fàcil... vull dir que "partint de zero" em queda pitjor :-)) Gràcies ;-)
    Petons!!!


    BAJOQUETA Pensa que, com he dit, son dibuixos que em baso en fotos... i això ho fa més fàcil :-))
    Sí que fa molta il·lusió quan t'expliquen coses seves... i la veritat és que ho fan molt, tant si és una cosa bona com alguna cosa que els té preocupats (un avi malalt, etc.) és sorprenent la confiança que arriben a agafar... i molt maco :-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  29. Et felicito!
    Primer de tot per la tasca que estàs duent amb aquest nen. Tots els esforços donen fruit si es fan amb tendresa com és el cas.
    Segon per la complicitat que has sabut impregnar amb els altres nens i que entenguin que fent pinya tots junts s'aconsegeueixin les coses que es volen.
    I tercer, per aquests dibuixos.
    Ei, que ja en vem veure un temps enrera, però veig ara que no es pas flor d'un dia. Són molt bonics, em recorden una mica als de ferrandis (em sembla que es deia així), que dibuixaba aquells rostres tant i tant tendres. Preciósos!
    ;)

    ResponElimina
  30. Veig que aquest nen és tan estimat com l'Urruti, després de parar un penal...

    Tot va bé quan hi ha bon rotllo.

    Salutacions!

    ResponElimina
  31. Hola Assumpta,

    Hi ha alguna cosa que no sàpigues fer?. Maca l'historia d'aquest petit futbolista.

    Entenc que estiguis orgullosa.

    una abraçada

    ResponElimina
  32. -ASSUMPTA Gràcies de tot cor, de veritat. Tots hem dieu unes coses precioses i el cert és que el grup és tan maco que tampoc ha costat massa aconseguir un bon clima ;-))
    Sap greu dir-ho però he vist a vegades nens molt conflictius, problemàtics... i jo no en tinc cap així al grup i, la veritat, és que és un gust estar amb ells :-)
    En quant als dibuixos, els trec de fotos i és molt més fàcil que "del natural" :-))
    Sí!! i tant que recordo en Ferrandis!! La de postals de Nadal amb els seus dibuixos que havia enviat jejeje
    Molts petons!!!


    ALBERT Ostres, quins records m'has portat ara :-))
    Sembla com si estés sentint la veu d'en Puyal cridant allò d' "Urruti t'estimo" :-))
    Abraçades!!!


    HORABAIXA Uffff!! jajaja si jo t'expliqués la gran quantitat de coses que no sé fer o que faig malament!! Moltes, moltíssimes... i no és pas falsa modèstia, no, que és ben veritat... En faig cada una!!
    Però mira, en aquest cas, aquests petits m'omplen d'alegria i ho faig molt, molt a gust :-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  33. Holaaa! Ja saps que jo no soc massa de parenostres, però em sembla molt bé que aquest nena aprengui i s'integri com un més amb els altres, sigui amb el que sigui, i amb una mestra com tu segur que ho farà :) Ànim! Els dibuixos, genials. Per cert, que macos els angelets :)

    ResponElimina
  34. un petit moment, molt gran i molt emocionant. Ja t'imagino ballant per dintre quan va dir el teu nom, segur que va ser molt especial. No sé pas quantes paraules del pare nostre acabarà dient aquest nen, però jo crec que hi ha un missatge que li deu quedar ben endins del cor sempre que tu t'emociones quan ell diu algo, o sempre que els seus companys l'ajuden i el fan sentir estimat. Aquest és un dels missatges més importants que els nens poden rebre i aprendre i tu crees el clima pq sigiu possible transmetre'l i rebre'l.

    I els dibuixos, segur que tu també els has fet amb el cor pq són molt bonics!!!

    ResponElimina
  35. Precosos dibuijos per un relat encara més precós. És nota que t'agrada el que fas i ens ho transmets de maravella.
    Una abraçada

    ResponElimina
  36. Muy muy lindo los dibujos,tenes buena mano.
    Te felicito.
    Besos

    ResponElimina
  37. ANGLE Tu sí que dibuixes bé!! :-)
    A mi aquests dibuixos em costen un munt i estic ben pendent de la fotografia... tu saps fer-ho del "no res" :-)
    De totes maneres, em fa il·lusió que els trobis macos...
    Estic segura que aquests nens et caurien genial ;-)
    Els angelets que em vas vestir del Barça es queden fixes a la meva barra lateral de guapos que els vas deixar :-)
    Abraçades!!!


    BRUIXOLETA M'agraden les teves paraules :-)
    Veure aquest nen integrat, ajudat però molt respectat pels altres em sembla un miracle... i, la veritat, és que no crec que jo tingui més mèrit que el d'haver-me espantat el primer dia i haver tractat que els altres entenguessin la situació... El tracte i l'ambient que hi ha, el creen ells mateixos cada dia... Són genials :-)
    Em vaig esforçar molt amb els dibuixos perquè quedessin el millor possible, tot i així, quan ho treus d'una foto sempre és més fàcil :-))
    Petonassos!!!


    MARCEL·LA Moltíssimes gràcies :-))
    La veritat és que, quan ho explico és com si ho tornés a reviure i agafo més forces per mirar que el grup segueixi així :-) Però, com ja he dit... he estat molt afortunada amb aquests nens :-))
    Petons!!!


    JORGELINA Muchísimas gracias, guapísima!!
    Besos para tí y tu princesita :-))

    ResponElimina
  38. I hi tornes, parles de les coses que has fet, però sense donar-los la importància que tenen. M'agrada això que m'expliques, crec que vas fer molt ben fet, i t'està donant els seus fruits, parlar les coses ajuda, fins i tot si és amb nens petits. També m'agrada la teva humilitat, però després de llegir la teva resposta no puc estar-me de tornar a reconèixer la gran tasca realitzada, encara més, perquè no només has fet que el menut es pugui integrar, sinó que els altres aprenguin què és el respecte i el companyerisme. Això no és gens senzill, em sembla. Per tant, felicitats de nou. Sempre dic que si ens queixem del que no ens agrada, també hem de reconèixer quan les coses es fan bé, i ara et mereixes un aplaudiment, i que em tregui el barret. Però no sé on l'he deixat ara...

    ResponElimina
  39. Ah!!! gracias por la aclaración, que lindo, te felicito!!! y perdon por no entender!!!

    ResponElimina
  40. XEXU No sé què dir :-)
    T'asseguro que una gran part del mèrit és dels propis petits, de veritat :-)
    Mira, jo sempre reconec que tinc bon rotllo amb els nens... m'hi entenc bé :-) però a vegades pots fer alguna cosa amb bona fe i et pot sortir malament i, en aquest cas, la resposta dels companys ha estat magnífica :-))
    Eeeeepsss!! Algú ha vist el barret d'en Xexu??? jejeje
    Una forta abraçada!!!


    TÍA ELSA Gracias a ti por pasar siempre y por dejar tus comentarios llenos de cariño :-))
    Y no hay que pedir perdón... tal vez del texto no quedaba claro, hiciste estupendamente en preguntar :-))
    Besos!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!