Quan el vaig començar a escoltar em semblava de total i absoluta actualitat... però no, és de l’any 92. Fa quasi disset anys, aquesta noieta deia aquestes paraules... i tot segueix igual... o pitjor... Què esperen els “poderosos” per fer alguna cosa?
El vídeo dura set minuts però prometo que no es fa llarg.
Traducción al castellano
ResponElimina"Qué tal si se hiciese algo...?
Vi este vídeo hace un par de días en el blog de Ramon y me impresionó tanto que le dije que, si no le importaba, yo también lo pondría en el mío.
Cuando empecé a escucharlo me parecía de total y absoluta actualidad... pero no, es del año 92. Hace casi diecisiete años, esta muchachita decía estas palabras... y todo sigue igual... o peor... ¿Qué esperan los “poderosos” para hacer alguna cosa?
El vídeo dura siete minutos, pero prometo que no resulta largo.
Fa anys sí... però tot i els anys les persones es mantenen i tu mantens la teva gran persona o no ho diries o no t'hagués impactat.
ResponEliminaCESC L'any olímpic... l'any de la Lliga i la primera Champions... el 92 (personalment en tinc uns records molt especials d'aquest any... al principi molt tristos per a mi... i després molt bons)
ResponEliminaAra ho miro i ho veig lluny, molt lluny... i penso... si algú va escoltar realment el que estava dient aquesta xiqueta...
No hi va haver ningú que li fes cas?
Mil gràcies, Cesc per les teves paraules :-))
Una mega-abraçada!!!
Yo también lo estuve viendo hace un par de días y me encantó, la niña lo hace estupendamente. Pero ya ves...por un oído les entra y por otro les sale. Aquellos "espectadores" no están en sus puestos para salvar el mundo precisamente. Lástima!
ResponEliminaI és que els problemes del món s'eternitzen. Sempre hi són...i no s'arreglen.
ResponEliminaI si ara tornés a fer el discurs tampoc no li farien cas :-(
ResponEliminaQue costa canviar les coses! Estic d'acord que ara tampoc li farien cas i que si no hi ha alguna causa major no es farà res de res. I el que és pitjor de tot és que crec que ningú sap com fer-ho i tampoc intenten trobar la manera.
ResponEliminaLa verdad, es que si la escuchas bien, parece que lo gravaron ayer. Hay cosas que nunca cambian. Un beso
ResponEliminafa poc el vaig veure. i el que em costa´d'entendre és perquè hem trigat tan a saber-ne d'ell.
ResponEliminaevidentment, per alguns només són paraules d'una nena, per molts és un discurs d'un nou demà.
només que per una persona que hi havia allà l'hagi mogut alguna cosa per dins i perquè canviés, ja valdria prou.
i si, esgarrifa saber que estem igual!
una abraçada
Si miras en wikipedia, es una activista por el medio ambiente desde que tenia 9 años.
ResponEliminaCambiaremos alguna vez?? Creo que esta pregunta se la pasaremos a unas cuantas generaciones (por desgracia)
Petonets
D'aquesta nena (o del pare d'ella) deurien treure els socialistes l'eslogan: "Fets, no paraules" imagino.
ResponEliminaUna bona lliçó que ningú ha après.
em dono per vençuda, demà sortiràn les notes!
ResponEliminaAy lo vi y lo escuche, pero no sabía que no era actual, me quiero matar, más vigente imposible y como decis todo sigue igual ¿que pena! Besos amiga tía Elsa.
ResponElimina¡Qué tristeza y qué impotencia! Todo sigue igual peor.
ResponEliminaGracias por pensar en mi niña,hablé con ella y todo está bien,ciertamente ahora estoy tranquila.
Un abrazo muy cariñoso para tí.
MARILUZ Sí, y lo peor es que, no tan sólo les entra por un oído y les sale por el otro, si no que ponen expresiones como si les estuviese llegando el mensaje y fuesen a tomar medidas... ya se ha visto... ufff
ResponEliminaBesos!!!
KWEILAN La qüestió és que sembla que no els vulguin arreglar :-(
Petons!!!
P-CFACSBC2V Desgraciadament, crec que tens raó. No tenen la menor voluntat de fer res...
Abraçades!!!
CARME Potser tinguis raó i part del problema és que no saben com fer-ho... ara bé, segur que algunes coses sí saben... i tampoc ho fan. No ho entenc: La majoria tenen fills, nets... Els hi és igual el món que estan deixant a les properes generacions?
Petons!!!
ISABEL Exactamente. Yo lo escuché sin fijarme en la fecha!! Y cuando me di cuenta, entonces me impactó más!!
Besos!!!
RITS Jo admeto que no en tenia ni idea, el vaig veure al blog d'en Ramon i em vaig adonar de com era d'antic... però mira, si, pel que tu dius, ara "s'ha posat de moda" i comença a circular per la xarxa potser encara en treurem alguna cosa bona :-)
En quant al tema de les notes musicals... ho fas bé, només et falta el punt i coma al final: El punt i coma forma part del codi també :-)
Petons!!!
VERO Sí, ho he buscat :-)
Li ve de família... Tan de bo totes les famílies transmetessin valors així :-)
I confio en que algun dia sí que hi hagi canvis... però, si us plau, que no sigui massa tard!!
Petons!!!
SERGI M. Aquest lema "fets i no paraules" és bíblic més abans... ai, aquests socialistes que s'apropen de tot :-)
Sí... ningú ho ha aprés i ningú sembla que tingui la menor gana de fer-ho.
Confiem en que això canviï
Abraçades!!!
TÍA ELSA Yo también creía que era mucho más actual cuando lo escuché (tal vez de un par de años atrás como mucho) y cuando me fijé bien en la fecha me quedé helada... Ya ves... y no hacen caso.
Ojalá las cosas cambien :-)
Besos!!!
TERE Pues sí... creo que has dado con la palabra: "impotencia". Es como si la gente "normal" nos diésemos cuenta de que es necesario tomar decisiones y los que tienen el poder de tomarlas no tuviesen el menor interés en ello...
Pues sí que pensaba en Patry, sí... pobre, cuando contaste lo del atraco, me supo más mal... Menos mal que ya ha llegado bien :-)
Besos!!!
Caram amb la nena, quines idees més clares, i quina seguretat en al parlar! Sabem què se n'ha fet d'aquesta noia, ara ja dona? Semblava que tenia un bon futur, no?
ResponEliminaPer cert, que no vaig massa bé de jerseis, que si me'n vols fer un, jo encantat!
Mira, ho acabo de buscar i la nena surt a la Wikipedia, i hi ha una foto de més grandeta. És famosa a arrel d'aquesta intervenció.
ResponEliminaXEXU Sí, jo també ho he buscat jeje
ResponEliminaDóna gust sentir-la parlar... i tots aquests (no sé quin adjectiu posar-los) escoltant i fent veure que fan cas... i sense fer res.
Vols un jersei, Xexu? Pensa que sóc molt lenta, eh? ja hauria de ser per l'hivern que bé... :-)
Si vols una bufanda sí que podria ser per aviat... unes tres setmanetes et sembla bé? :-)
Bé, vaig a fer nones que ja m'acabo d'acomiadar al teu blog jaja
Abraçades!!!
La propagació d'aquest video crec que es molt positiva.Després de la decepció i l'impotència que suposa veure que després de 17 anys res no ha canviat, s'imposa una reflexió per veure de trobar cada un de nosaltres la manera d'impulsar els canvis necessaris. Com diu en Llach a "L'Estaca" . "..si estirem tots, ella caurà..." "Ella", aquí pot esser la indiferència, el pasotisme devant tantes coses dolentes que tenen sol-lució, l'egoïsme exacerbat, etc.
ResponEliminaUna abraçada.
Doncs sí tu ho has dit, tot està igual i res ha canviat!!... Sembla imposible que encara no s'hagi pres consciència sobre temes tan importants... No vull perdre l'esperança i vull creure que potser, algún dia, quan encara no sigui massa tard, començarem a veure petits canvis.
ResponEliminaUna abraçada.
M'estàs dient que és bíblic el "fets, no paraules"?
ResponEliminaSi a la prehistòria era el què més es portava! ;-)
Ai que aquests cristians que s'apropien de tot...
:-)
Una abraçada!
Bon dia musical!!!
ResponElimina♫
♫ ♫
♫
♫ ♫ ♫
http://www.youtube.com/watch?v=40G9s3bsig0
(ahir estava cansada...)
És un drama i cal que cadascú de nosaltres posem un granet de sorra per solucionar tanta injustícia., no dic que ens convertim en salvadors del mon però sí que per exemple aprenguem a mirar els ulls d'un indigent i veiguem que ell també ha tingut una vida i que ell també ha estat i sobretot segueix sent una persona., tot el tema de la natura és tristíssim...saludus
ResponEliminaRAMON El vaig descobrir gràcies a tu, ja ho saps :-))
ResponEliminaI quan vaig entrar al teu blog vaig mirar la foto i llegir el text de Gloria Fuertes i, quan vaig veure que posaves "AVUI, A MÉS A MÉS US PROPOSO QUE VEIEU UN VIDEO... vaig clicar el vídeo sense acabar la frase, de tal manera que jo creia que era quelcom actual!!
Quan em vaig adonar que tenia disset anys, i que tu ja deies que era del 92 em va impactar...
I què estan fent els que poden?
No ho entenc...
I m'agrada molt el símil que fas amb L'Estaca si!! a veure si estirem tots i acabem d'una vegada amb la indiferència!!
Una forta abraçada!!!
MONTSE Jo tampoc la vull perdre, Montse... i confio de tot cor en que ha d'arribar el moment en que recapacitin i comencin a fer alguna cosa... Tan de bo, com diu en Ramon poguéssim fer caure aquesta indiferència com si fos una estaca...
Petons!!!
SERGI Diguis la frase que diguis (i que sigui bona, clar, jeje) segur que et trobo alugna cosa que s'hi relacioni a la Bíblia :-))
Però sí, en aquest cas veiem que Jesús els deia als seus deixebles que no s'hi val a cridar "Senyor, Senyor" i després no actuar com vol el Senyor al qual tan deien que seguien... :-)
Abraçades!!!
RITS Oh!! El Bon dia d'Els Pets!! :-)) M'encanta aquesta cançó!! Estic segura que si l'escoltés cada matí tindria un dia molt optimista :-)
Veus que xules han sortit les notes musicals? :-)
Petons!!!
NOCTAS Tot, tot el que diu la noieta són veritats com a temples... però ja veus el cas que li han fet... però, com tu dius, hem de mirar de seguir posant granets de sorra :-)
Abraçades!!!
Hola Assumpta!
ResponEliminaaquesta noia apunta alt.
salutacions
sílvia
¿Sabes? Esas son mis gafas para leer,para la miopía tengo otras,durante más de diez años utilicé lentillas,después padecí muchas conjuntivitis y ya las he descartado,.
ResponEliminaEsta madrugada he pasado mucho tiempo hablando con Patry y viéndola por la webcam,lo peor es que allí son seis horas más que aquí,pero es igual no tengo nada mejor que hacer.
Un abrazo
SÍLVIA Bé, aquestes imatges són de 1990... i ja veus que poc han canviat les coses... Actualment segueix lluitant pels mateixos ideals :-)
ResponEliminaPetons!!!
TERE Yo tengo una vista que es bastante desastre... pero sobre todo de lejos... El día que me toque una quiniela, me opero :-)
¡Pues bien que has hecho de estar un buen rato hablando con ella! jejeje
Besotes!!!
es fa difícil aguantar la necessitat de posar-se a plorar
ResponEliminaJESÚS M. TIBAU Exactament... plorar de pena pel que passa i d'indignació i impotència perque els que poden fer alguna cosa no la fan...
ResponEliminaAbraçades!!!
Jo també el vaig veure es un discurs impresionant, la llàstima es que com dius no an fet res de res, es una vergonya.
ResponEliminaUna abraçada
GEORGE Hauriem de buscar la manera de fer córrer aquest vídeo per la Xarxa... i confiar en que algun dia el seny tornés al cervell dels "poderosos"
ResponEliminaAbraçades!!!