diumenge, 15 de febrer de 2009

Abraçades...

Ahir dissabte, Barcelona, una del migdia, arribem a casa la mare i, entrant a la saleta on deixem la bossa (llibres pel viatge, walkmans per poder escoltar el futbol al vespre en el viatge de tornada a casa, etc.) veig, a sobre un moblet, quelcom que em fa somriure :-)





Diu ma mare que li van regalar a una perruqueria... Son per sal i pebre i es fan una abraçada... ella no ho vol fer servir a la cuina i, apa, ho va posar en pla decoratiu...

Em van semblar tan tendres!! :-)

36 comentaris:

  1. Traducción al castellano

    "Abrazos"

    Ayer sábado, Barcelona, una del mediodía, llegamos a casa de mi madre y, entrando en la salita donde dejamos la bolsa (libros para el viaje, walkmans para escuchar el futbol en el viaje de regreso a casa, etc.) veo, encima de un pequeño mueble, algo que me hace sonreír :-)

    Dice mi madre que se lo regalaron en una peluquería... Son para la sal y la pimienta y se abrazan... ella no lo quiere usar en la cocina y, venga pues, lo puso en plan decorativo...

    Me parecieron tan tiernos!!! :-)

    ResponElimina
  2. Jo tampoc no els posaria a la cuina ni els utilitzaria a taula: són una monada!

    ResponElimina
  3. Les abraçades sempre són bones i aquesta figureta em sembla ben tendre :) m'agrada, me la miraré quan en necessiti alguna d'abraçada :)

    ResponElimina
  4. Sí que és una escena bonica, dues figures del mateix sexe i de diferent color... No és això?

    ResponElimina
  5. FERRAN Poc s'ho imagina ma mare que les seves figuretes són a un blog!! :-))
    Oi que sí que són moníssimes? :-))
    M'alegra que t'agradin!!
    Abraçades!!!


    CESC Jejeje quan les vaig veure no vaig poder resistir a fotografiar-les... em van encantar :-))
    De totes formes, quan necessitis alguna abraçada només cal que la demanis ;-)))
    Mira, ara mateix te'n envio unes quantes...
    Abraçades!!!


    SERGI M. Sense ànim de portar-te la contrària, sal i pebre son diferents, eh? :-))
    És una abraçada... pot ser de qui sigui per qui sigui... d'amics, de germans, de parella... senzillament quelcom tan maco com una això :-)
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  6. Si tenen ulls i tot, hehehe. Molt monos.

    ResponElimina
  7. Són molt divertides. I sap greu fer-les anar a la cuina.

    ResponElimina
  8. XEXU jejeje son els foradets per on hauria de sortir la sal i el pebre, però queden molt simpàtics així, com a ullets, nas :-))
    Abraçades!!!


    KWEILAN Això deuria pensar la meva mare en un moment d'inspiració jejeje :-)))
    M'encanta quan té rampells així :-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  9. Y son muy tiernos,además así con sencillez,de líneas simples,me gustan.Abrazos

    ResponElimina
  10. Jo veig altre cosa
    ................
    Blanc i negre
    barrejat el got ple...,
    color sense rancùnies
    que ho acceptés tot l'Univers
    ..................
    Quin poema que va saber treure de la cuina i posar-lo en lloc preferent, per que tu poguessis posar-lo a l'aceptació d'altres.
    Qui sap si incoscientment pensava en el que ha mí m'ha inspirat. Gràcies, mare, gràcies filla que obrir-nos els sentiments positius. Anton.

    ResponElimina
  11. TERE Si!! A mi també em va passar igual, els vaig veure tan senzillets, apenes unes formes... però era tan clar que s'abraçaven!! :-))
    Petons!!!


    REBAIXES Anton!! Això ho he d'ensenyar a la mare!! :-))
    És quedarà parada i contenta en veure que aquestes dues petites peces que ella va considerar que era més maco lluir a la saleta, han inspirat unes paraules sempre tan maques com les teves!!
    Jejejeje... jo que pensava que haver-los fotografiat era una xorradeta i ara estic ben contenta :-))
    De fet, a vegades, les coses petites ens porten bons moments, oi que sí!
    Gràcies :-))
    Abraçades!!!


    JESÚS M. Totalment d'acord :-)) Quan més millor!!!
    O sigui que... jeje... aqui van unes...
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  12. Les abraçades sempre són tendres, fins i tot en unes figuretes. Que bufones!

    Una abraçada virtual!

    ResponElimina
  13. Que monos, de veritat...fan goig, perquè són suggerents...

    ResponElimina
  14. Si no dius que son per la cuina, quelcom pensa que son al seu lloc: alli a la taula de decoracio.

    Que macos!!

    Espero que la teva mare es trobi be. Petonets per a ella i per tu.

    ResponElimina
  15. Ostres, són genials! :-D Jo tampoc no els posaria a la cuina.

    ResponElimina
  16. MERIKE Una abraçada també per a tu, i ben forta ;-)) i...
    Petonets!!!


    CARME ¡Estic tan contenta que les trobeu boniques! :-))
    Gràcies!!
    Petons!!!


    ZEL I tan senzilletes que són, veritat? I és veu tan clar que s'abracen :-))
    Petons!!!


    VERO Doncs és molt possible que si jo no hagués explicat que son per sal i pebre tampoc s'hagués notat jeje
    La mare està força bé, gràcies a Déu... :-)))
    Petons!!!


    P-CFACSBC2V Jejeje hauré d'explicar a la mare que la seva proposta ha estat acceptada per aclamació :-)))
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  17. a mi també m'ha fet somriure! Moníssims i l'abraçada que es fan més que salada o picant a mi m'ha semblat també molt tendra i dolça! :-)))

    ResponElimina
  18. Dons jo també els trobo bofons.
    Una abraçada

    ResponElimina
  19. Veig que no t'oblides mai de portar a sobre la teva màquina fotogràfica, perqué no se t'escapa res!!
    Primer haig de reconéixer la sensibilitat en el disseny, del creador/a d'aquesta peça, la del peluquer/a al triar-la... La de la teva mare per donar-li aquest millor us i a tu per aquesta mirada, que no se t'escapa res!!...
    Gràcies per mostrar-nos, una vegada més, aquest bonic i tendre món de les coses petites !!
    Una abraçada molt forta!!

    ResponElimina
  20. així com la sal i el pebre donen gust a les coses, les abraçades donen gust i reconforten l'ànima. Totes ben necessàries.
    Unes figueretes ben maques!!!

    ResponElimina
  21. Pos jo si que los posaria a la cuina :)
    Què no pot haver amor dins la cuina?

    ResponElimina
  22. Sí senyor, representat l'harmonia i el benestar que hauria de regnar entre les races del planeta!

    ResponElimina
  23. Ohhh Se m'encongeix el cor., quina monada de figuretes...en el fons estic fet un sentimental..saludus campiona!

    ResponElimina
  24. Assumpta:quise investigar quien eras., porque ése nombre es también utilizado en la baja Italia. Soy Argentina, hija de italianos ( Calabria).
    Cuándo te descubro, leo y veo que eres Catalana...Tengo un sobrino en Madrid, pero su novia es de barcelona; me volví loca queriendo interpretar tu escrito,pero algo entendí; porqué el catalán, para mi tiene algo de Italiano, o al revés...Te saludo con cariño y respeto..., me encanta comunicarme con "el mundo"... Anird.

    EN el 93 fuí a Italia y sigo soñando con todo lo que ví.

    ResponElimina
  25. BRUIXOLETA Jajaja molt bo :-)) Tens tota la raó, mes aviat podrien ser dos petites sucreres ;-))
    Petons!!!


    GEORGE Són molt tendres jejeje
    Abraçades!!!


    MONTSE Trobo que les digitals són un invent magnífic jeje... i mira que jo estava enamoradíssima de la meva analògica, feia unes fotos amb uns colors magnífics... però ara puc jugar més :-))
    És cert, eh? aqui tothom ha posat una mica de la seva part perque aquestes abraçades hagin arribat aqui :-))
    Ara bé, sense comentaris com els vostres, rebent les abraçades, no seria tan bonic :-))
    Petons!!!


    RITS Uaaauu!! Quin pensament tan maco, profund i cert... Les abraçades reconforten l'ànima, i tant!!!
    Petons!!!


    BAJOQUETA Jajaja :-)) Val, d'acord ;-)) Si tu els posessis a la cuina seria genial, perquè tu estimes la cuina. En el teu cas, estarien magníficament allí :-))
    Petons!!!


    JORDI Tant de bo!! Un bon desig que algun dia haurà de ser realitat :-))
    Abraçades!!!


    NOCTAS Jejeje ja sé que ets un sentimental ;-)))
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  26. Enceten l'abraçada amb tanta timidesa com si fos la primera. Són preciosos, la teva mare els ha posat on es mereixen. Petonets!

    ResponElimina
  27. Quina cucada!
    Si, sap greu de tenir-los nomès per a la cuina. A més, si sense voler un es trenquès... ai! a qui abraçaria l'altre?
    Molt salats, potser una mica picantons... i alhora molt tendres ! ;)

    ResponElimina
  28. LAURA Quina visió tan romàntica i tendre de l'abraçada... M'agrada!! :-))
    Petons!!!


    -ASSUMPTA- Ostres, tens tota la rao!! Si es fessin servir es podrien trencar, i un de sol faria molta llastimeta sense l'altre que l'abracés...
    Millor així :-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  29. ANIRD NAJELA Hola!! :-)
    Sí, es normal que en Italia se encuentre el nombre Assumpta, de hecho la lengua catalana ha conservado el nombre tal como era en latín mientras que el castellano lo traduce por Asunción.
    Todos los idiomas derivados del latín, al tener esa raíz común, se parecen. Fíjate por ejemplo que la palabra "ventana" és exactamente igual en catalán que en italiano "finestra" y muy parecida en francés "fenêtre"... o el "queso" és en catalán "formatge", en italiano "formaggio" y en francés "fromage" :-))
    Me hace ilusión que hayas tratado de entender el texto en catalán, pero si te fijas, en el primero de los comentarios, siempre traduzco yo misma el texto al castellano :-)
    Besos!!!


    TÍA ELSA Muchísimas gracias, guapa!!! :-))
    Abrazos pues para tí!!!

    ResponElimina
  30. Que original!! M'encanta!!
    Salut!

    ResponElimina
  31. CONSUELO Moltes gràcies!! :-))
    És que són d'una línea tan senzilla, però es veu tan clar que és una dolça abraçada!!
    Petons!!!

    ResponElimina
  32. hola!! doncs sort que els té en plan decoratiu, perquè jo he fet servir el de color blanc per la sal, i seeeeeempre cau endavant, amb la conseqüència que cau la sal i pam, al final s'ha trencat. :)

    ResponElimina
  33. ANNA I LLUÍS Oh!! quina llàstima... i què fa ara el pobre negre? a qui abraça?...
    Petonets!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!