dilluns, 13 de juliol de 2009

Els petits fan petites pregàries


Fa dies que varem acabar el curs de Catequesi i la M. T., com sempre fa, va recollir tot allò que estava penjat als suros de les habitacions i del vestíbul.

Hi havia uns dibuixos i pregàries a la Mare de Déu fetes pels infants de Comunió i me'n va donar un parell per si els volia escanejar i posar-los a la Revista de la Parròquia (la “Revista” són unes fulles amb textos que altres escriuen i que jo m’encarrego de teclejar, buscar imatges, etc. després es fotocopien, es grapen i es deixen damunt d'una tauleta perquè la gent les vagi agafant fins que s’acaben)

I tant que ho vaig escanejar i copiar!!
Com la Revista "va sortir" ahir, ara ja ho puc posar aquí ;-)

Jo només he corregit l'ortografia (espero que bé!!) però el contingut -recomanacions incloses- està tal qual ho van escriure :-)


Mare de Déu,
ets tan maca com una rosa
i el teu perfum s'escampa per tot arreu




Mare de Déu,
sempre he cregut en tu.
Quan m'enfado o estic trista sé que sempre estàs amb mi.
Si tu no existissis jo tampoc existiria,
així que et recomano que sempre estiguis al meu costat

29 comentaris:

  1. Traducción al castellano:

    "LOS PEQUEÑOS HACEN PEQUEÑAS PLEGARIAS"

    Hace días que terminamos el curso de Catequesis y M. T., como siempre hace, recogió todo lo que estaba colgado en los paneles de corcho de las habitaciones y del vestíbulo.

    Había unos dibujos y plegarias a la Virgen hechas por los niños de Primera Comunión y me dio un par de ellos por si los quería escanear y poner en la Revista de la Parroquia (la "Revista" son unas hojas con textos que otros escriben y que yo me encargo de escribir, buscar imágenes, etc. después se fotocopian, se grapan y se dejan sobre una mesita para que la gente las vaya cogiendo hasta que se acaban)

    Por supuesto que lo escaneé y copié!
    Como la Revista "salió ayer", ahora ya lo puedo poner aquí ;-)

    Yo sólo he corregido la ortografía (espero que bien!!) Pero el contenido-recomendaciones incluidas-está tal cual lo escribieron :-)


    Madre de Dios,
    eres tan bonita como una rosa
    y tu perfume se extiende por todas partes.


    Madre de Dios,
    siempre he creído en ti.
    Cuando me enfado o estoy triste sé que siempre estás conmigo.
    Si tú no existieran yo tampoco existiría,
    así que te recomiendo que siempre estés a mi lado.

    ResponElimina
  2. Que macos els petits i les pregàries també. La segona fa molta gràcia!

    ResponElimina
  3. "et recomano que sempre estiguis al meu costat" sona a amenaça, jiji... :-) De bon rollo, eh?, que m'ha fet gràcia!

    ResponElimina
  4. La vida amb ulls de nen.
    Tenen una sabiduria deliciosament particular per a dir (demanar) les coses.
    La segona pregària es força curiosa, je,je,je!
    Els dibuixos també són molt bonics.
    Felicital's i ànimal's, ho fan molt bé!
    ;)

    ResponElimina
  5. CARME Els dibuixos dels petits m'encanten!! I aquestes dues pregàries, les vaig trobar tan tendres. La segona és xulíssima jaja
    Petons!!!


    FERRAN Quan ho vaig llegir, aquest "recomano" em va fer molta gràcia :-)
    A mi em va sonar a "consell" no pas a amenaça, però el més lògic és pensar que el petit volia dir "demano".
    Potser va creure que "recomanar" era una manera més qualificada de demanar ;-))
    Abraçades!!!


    -ASSUMPTA- Què bonics els dibuixos, eh? :-))
    La segona pregària també la trobo moníssima per una cosa: A vegades els costa d'entendre que quan s'enfaden, fan coses mal fetes, o estan tristos, Déu (i Maria, en aquest cas) els segueixen estimant exactament igual :-)
    Veure que ho han reflectit en una pregària m'encanta! :-)
    Com va aquest peu? :-)
    Petons!!!

    ResponElimina
  6. Estic d'acord amb tu, en que cal explicar-los-hi les coses i parlar-ne amb total naturalitat, no com abans que senzillament ens ho "recomanaven".

    Aisss! dels nervis, una setmana més! I esbarallant-me amb el josep per l'ordinador. Ja l'he avisat que agafaré el temporitzador de la cuina i farem "timing" per a cadascu. je,je

    A veure si em poso a fer contes per a la bajoqueta. Cada vegada que ho intento, em surto de mare en les paraules. Per què serà!

    Un petonaaaas,preciosa!

    PD. La paraula de verificació és
    " malite ", com ho sap que estic de baixa?, je,je

    ResponElimina
  7. Aquestes abelletes tenen qui les cuida i entre tot surt una tendror
    excelsa, si nosaltres ho fossim com ells!!
    Això que fas no és passar el rato, sinò fer sentir, educar,imprimiren el fos dels sers unes inquietuts que serviran quan madurin.
    Els dos son preciosos i els dibuixos d'artistes. Un petó d'agraiment per havr-nos trasportat a passats i llunyans temps, quan ignorar i innocent no es sap el que es. `Gràcie, noia, gràcies. Anton.

    ResponElimina
  8. A mi també m'ha sonat a amenaça, aquest "recomano" :-D Suposo que, com bé dius, es tracta més d'un "demano".

    ResponElimina
  9. Ostres, aquest segon escrit sona una mica amenaçador, no? No heu de deixar els nens que mirin pel·lícules del Tarantino abans de venir a catequesi!!

    ResponElimina
  10. -ASSUMPTA- Deixa estar els nervis, dona!! :-))
    Has fet un post amb les joguines antigues que és una preciositat. En una altre ocasió potser no hauries tingut prou temps per fer-lo, amb les fotos i tot.
    Aprofita't!! jeje
    A mi els contes em surten o molt curts o molt llargs jeje però ja n'hi he enviat cinc!! :-)
    Petons!!!


    REBAIXES Són macos els petits! :-)
    Tu també en pots gaudir amb els teus nets, que estic segura que aprenen un munt de tu!! :-))
    Els dibuixos dels nens sempre m'han agradat moltíssim :-)
    Moltes gràcies per les teves paraules sempre tan maques :-)
    Abraçades!!!


    P-CFACSBC2V Jejeje que no, que no... Estic segura que no :-))
    Però queda tan "tendre" posat així jejeje
    Abraçades!!!


    MA-POC A mi m'agraden moltíssim :-)) Les típiques flors infantils, un llaç... una rosa plena d'espines. Els trobo molt macos :-))
    Abraçades!!!


    XEXU Jajaja sou més trapelles vosaltres que els petits, pobrets... Si està clarissim que vol dir "et demano" :-))
    De totes formes, en quant a la tele, poca cosa hi ha a fer. La majoria miren de tot i van a dormir a hores terrorífiques per ser nens de 7-9 anys!!
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  11. Gràcies assumpta per les teves paraules en aquests moments tant dolorosos per a mi i la meva familia. Ara ens toca vetllar per la meva mare, que notarà a falta al seu home, que sempre tenia al costat.
    una abraçada

    ResponElimina
  12. m'agrada el primer dibuix!!

    recuperar els dibuixos, els escrits i tot allò que han fet durant el curs és meravellós. Petits somriures que et retornen a tot el viscut i tot el que has après d'ells

    ResponElimina
  13. Mare de Déu senyor!
    I tant que impressiona el segon escrit! M'agradaria poder llegir la darrera carta als Reis d'aquesta tendra criatureta...
    :-)

    ResponElimina
  14. Aleshores haurem d'esperar fins l'any vinent per tenir-ne una altra vegada?
    Ho fan molt bé.

    Adéu!

    ResponElimina
  15. QUIM AMORÓS Sí, el més difícil serà per ella. Però amb la confiança que ell ara està bé, s'anirà adaptant, ja ho veuras. El meu pare va morir fa quatre anys i la mare ho ha assumit bé. Hi pensa molt, en parla molt, però d'una manera tranquil·la, amb bonics records :-)
    Una forta abraçada!!!


    RITS Oi que sí que és molt maco? :-)
    A la meva Parròquia la M.T. és sempre qui va deixant els suros buits pel curs següent, qui va guardant tot allò que es pot aprofitar... i tornar-ho a veure és, com tu dius, reviure-ho :-)
    Petons!!!


    ELS DEL PiT Després farem un joc i tots els que heu sigut dolentots en la interpretació de la segona pregària no jugareu, eh? :-P :-P
    Pots comptar què deuria demanar: Jocs de la Play i més Jocs de la Play :-))
    Abraçades x 2 !!!


    ALBERT Bé, tan sols tres mesets :-) A l'octubre ja comencem!!
    M'alegra moltíssim que hagis trobat que ho fan bé :-))
    Em fas venir idees jeje... els puc fer dibuixar més coses i portar-les al blog ;-)
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  16. uns bonics dibuixos i boniques pregàries.(no comentaré de la segona perquè sinó no em deixaràs jugar, no?)

    Veig en ells futurs blocaires. Si fessin els dibuixos amb el paint, serien la futura competència a la Carme ;)

    Suposo que la catequista deu influir en aquests petits :)

    ResponElimina
  17. Tendres i curioses les pregaries i els dibuixos que ens mostres.
    Has de tenir moltes satisfaccions al costat dels nens, sempre escoltant-los parlar des de la seva puresa i la seva ingenuïtat!!
    Bona feina la vostra!!
    una abraçada.

    ResponElimina
  18. KHALINA Jajaja és que els encanta jugar al "Penjat" i, a vegades, si hi ha alguna paraula que crec que és difícil que recordin, doncs juguem una estona. I sempre pregunten "Què jugarem?" i jo sempre responc "Si us porteu bé podrem fer el tema aviat i ens quedarà temps per jugar" jejeje
    Dóna’ls-hi temps i segur que seran blogàires jaja a veure si es passen al Paint ;-)
    He de reconèixer que aquests dibuixos no són de nens del meu grup. Els del meu grup van portar unes flors naturals del mas d'un dels avis :-)
    Petons!!!


    MONTSE L'estona que passo amb els petits a la setmana és genial :-) A vegades m'agrada deixar-los parlar enlloc de "fer tema" jajaja
    Moltes gràcies, guapa :-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  19. A mi com a Ferran també m'ha fet gràcia "la recomanació" que estigue al seu costat jajaja. Segur que volia dir una altra cosa i li va sortir esta paraula :)

    ResponElimina
  20. Mirá que bonito como los niños alaban a la virgen con sus plegarias, es muy emotivo, besos tía Elsa.

    ResponElimina
  21. Hola Assumpta!
    Boniques paraules dels petits.
    Salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  22. BAJOQUETA La paraula fa molta gràcia :-) Jo estic segura que volia dir "demano", però li deuria semblar que "recomano" quedava més bé :-))
    Petons!!!


    TÍA ELSA Son muy dulces :-))
    ¿Qué te voy a decir a tí, que eres madre de uno de edad similar? jeje
    Besos!!!


    SÍLVIA Moltes gràcies!!
    Jo també les trobo molt maques :-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  23. Cuanta ternura...Madre de Dios.
    ESOS DIBUJOS DE LOS NIÑOS sin palabras.
    Bien vale la pena una revista.
    Un beso

    ResponElimina
  24. MARISA, el rincón de mi niñez Eres genial! :-))
    Tus comentarios sí que vienen siempre llenos de ternura!
    Besos!!!

    ResponElimina
  25. Que bunikets, tant els dibuixos i les paraules com segurament les criatures que ho han escrit! Prò també m'ha fet molta gràcia com parles de l'elaboració d'aquesta revista vostra, i del fet que ara que ja està publicada, pots publicar els dibuixos tu al bloc, i no abans! hehehe

    Pitonets, preciosa!

    ResponElimina
  26. NÚR Jejeje és que dir "La Revista" semblava una cosa tota seriosa, en colors, un munt de fulles i fotos jaja... s'havia d'aclarir la realitat de les coses :-)
    I, clar, per suposat!! Una primícia és una primícia jejeje
    Petons!!!

    ResponElimina
  27. Que macos!! Et tocava fer la revista i vas anar al cine?? Vas tenir temps de fer-la en horari normal o vas haver de treballar com els mussols?
    Petonets

    ResponElimina
  28. VERO Jajaja noooooo, dona!! :-)) La Revista ja havia sortit el cap de setmana anterior!! :-)
    De totes formes, hagués anat igualment al cine!! I tant!! l'estrena de la peli de Harry Potter no ens la podiem pas perdre!! ;-))
    Petons!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!