Vull que arribi la tardor...
Formes de llum geomètric
intenten encaixar dins el meu cap.
Tristos records amb trossos foscos...
moments que s’han perdut.
No sabria pas
com fer el relat sencer.
Pampallugues.
Calor, massa calor.
No m’agrada gens l’estiu,
vull que arribi la tardor.
Petit...
Ja fa tants anys?
Sí, ja en fa tants.
Un dia ens retrobarem...
i somriurem.
Traducción al castellano:
ResponElimina"QUIERO QUE LLEGUE EL OTOÑO"
Formas de luz geométrica
intentan encajar en mi cabeza.
Tristes recuerdos con pedazos oscuros...
momentos que se han perdido.
Y no sabría
como hacer el relato entero.
Chiribitas.
Calor, demasiado calor.
No me gusta nada el verano,
quiero que llegue el otoño.
Pequeño...
¿Hace ya tantos años?
Sí, ya hace tantos.
Un día nos reencontraremos…
i sonreiremos.
Ostres, quanta tristor... No m'agrada sentir-te així...
ResponEliminaUn petó i una càlida abraçada entramuntanada.
he canviat a Crome, això va rapidet. Gràcies Assumpta.
ResponEliminaQuan posava un comentari havia de rectificar sempre per que la mitat de les lletres premudes no arribaven a terme.Perdia un temps preciós.
...........
M'agrada que et llancis amb el poema, però molt tristoi, veritat?
Al estiu tota cuca viu... Jo també suo, no et pensis. Anton.
Si que sembla una mica trist però es que aquesta xafogor ens guanya a tots.
ResponEliminaEt vull fer somriure per acabar tan bé com el teu poema, per això et dic que segons el teu nou comptador en aquests moments queden 59 dies o 1430 hores o 85815 minuts o 5148930 segons per arribar a la tardor i això no és res dona ;-D
Ara ja només 59 dies o 1430 hores o 85814 minuts o 5148850 segons
ResponEliminaEl temps passa que no ens n'adonem ;-DDDD
M'han agradat especialment els versos "No sabria pas / com fer el relat sencer". A la gent no li acostuma a agradar que arribi la tardor, però és una època tan bonica!
ResponEliminaAquestes nits feixugues de calor i insomni es fan massa llargues, oi?
ResponEliminaTot arribarà, la tardor, amb la seva fresqueta, els seus colors, arribarà i t'arrencarà un somriure!
un petó ben gran!!
Ostres ahir vaig veure el comptador que tens ficat aquí dalt per comptar quan queda per la tardor. M'encanta. Te'n volia dir alguna cosa, però com que veig que el post d'avui va d'això, doncs ja aprofito. És horrible l'estiu, hauríem de fer vacances a la tardor, la millor estació de l'any sens dubte.
ResponEliminaEi... una abraçada molt forta, d'acord?
Hola Assumpta!
ResponEliminajo també...massa calor :(
salutacions
sílvia
Aaaiiisss, ja saps que alguna vegada no estem d'acord, i em sembla que aquesta ho és.
ResponEliminaM'agrada molt l'estiu, ho sento. Ahir, va ser el primer dia en sortir i em vaig retrobar amb una pila d'amics que només puc veure ara a l'estiu (viuen a Jütland, Dinamarca). M'hagués agradat que la tarda i la nit no s'acabéssin.
Però con diu en McAbeu cada segon que passa falta una mica menys.
Ànims guapa!
si la tardor s'ha d'endur la tristor i l'anyorança...benvinguda sigui!!
ResponEliminaun peto maca.
He sortit d'aquí amb el regust de l'enyor. Estava planxant i pensava que no m'agrada gens, de saber-te tan trista. Per això torno.
ResponEliminaSi pogués acabar l'estiu només per a fer-te feliç, ho faria.
Un petó.
a mi m'ha pasat com a l'assumpta.
ResponEliminano m'agrada saber.te aixis.
i si fen veura que la tardor ja e aqui??
jajjaja...tantes fulles per terra ..i aquesta fresqueta que se sent...ja en tenia ganes!!
vai a buscar un jersei.
voleu unes castanyes??
;)
Un dia us retrobareu, i sense dubte somriureu. Una abraçada, Assumpta.
ResponEliminaMoltes gràcies a tots pels vostres comentaris que agraeixo de tot cor... però avui em perdonareu que no respongui de manera individual, ja que no sabria massa bé com fer-ho :-))
ResponEliminaHe agafat els vostres petons i abraçades i me'ls he anat "posant" jeje i em queden molt bé... el resultat ha estat que m'ha sortit un gran somriure :-)
Gràcies, ben sinceres!!
Petons i abraçades per a vosaltres també!! :-)
M'uneixo al club de "vull que arribe la tardor" :)
ResponEliminaAra t'has tirat a la poesia? Ja està bé això, algo bo que t'ha portat tanta calor.
No sé perquè he vist la traducció i m'ha fet gràcia el "chiribitas" jajajaja.
BAJOQUETA La tardor és l'estació més maca de l'any!!
ResponEliminaNo vegis el que em va costar de traduir això!! amb lo bonic que és "pampallugues" jejeje
Petons!!!
:) T'envio un petó molt i molt gran, Assumpta, bunika! I espero que aquesta pena marxi aviat... o almenys no sigui tan pesant...
ResponEliminaNÚR Petons, guapa!!!
ResponElimina.....sempre es amb tu.... :)
ResponEliminapetonets
AIGUA Siiii :-))
ResponEliminaPetons!!!
la tardor és una bona estació... a mi també m'agrada!
ResponEliminaPer cert, l'escrit és força trist... Una abraçada des de l'estiu tot esperant la tardor...
ResponEliminaMA-POC Jo crec que és la més bonica de l'any ;-)
ResponEliminaI l'escrit és un record... el record més trist de la meva vida...
Abraçades!!!
Segura? Amb la vent que fa a Reus? I la pluja??
ResponEliminaVERO Segura, segura!! :-))
ResponElimina(Després em queixaré de la pluja i el vent, ja em coneixes jaja) La temperatura a l'estiu em mata... Tinc els peus i els turmells tan inflats que semblan deformes ufff
Que vingui la tardor!! :-))
Petons!!!