La frase ve d'una peli antiga, d’aquelles d’abans en que els diàlegs eren bons...
Una sèrie infantil dels anys 80 “La vuelta al mundo de Willy Fog” tenia una cançó al final, mentre sortien els títols de crèdit, amb una lletra molt maca i que feia referència a aquesta frase, convertint-la en un cant a l'amistat. La interpretava Mocedades.
Sílbame, tu sílbame
si te encuentras en peligro
sílbame, tu sílbame y ya voy.
Pon la boca así como si fueras a beber
ve soplando el aire poco a poco y a la vez
sale tu silbido y ya no hay nada que temer.
Hay muchos peligros
cosas fáciles, difíciles
y gente buena y mala
aventuras, desventuras sin parar.
Silba fuerte, fuerte y el problema no es problema
porque siempre hay un amigo que desea estar contigo y ahí está. (bis)
Tico i Rigodon, els amics de Willy Fog.
Traducción al castellano:
ResponElimina"SI ME NECESITAS, SILBA"
La frase viene de una peli antigua, de aquellas de antes en que los diálogos eran buenos ...
Una serie infantil de los años 80 "La vuelta al mundo de Willy Fog" tenía una canción al final, mientras salían los títulos de crédito, con una letra muy bonita y que hacía referencia a esta frase convirtiéndola en un canto a la amistad. La interpretaba Mocedades.
En el dibujo, Tico y Rigodón, los amigos de Willy Fog.
AIXXX no se xiular jo
ResponEliminaMe'n recordo!! Era molt petita, prò me'n recordo! A mi m'encantava el Tico, que era xiulador de mena, pobret! hehehe I em sembla recordar que un cop que va necessitar xiular perquè es trobava en perill, la xiulera no li sortia!!! :)
ResponEliminaJo recordava més la part de la introducció.
ResponEliminaAvui en dia no faria falta xiular; toc de mòbil i aclarit! :-)
aquests dibuixos els he vist unes quantes vegades, de petita i de gran jejeje. Crec que són molt didàctics, i crec totalment amb aquesta frase. El mateix et dic, si em necessites, xiula!! muack!!!
ResponEliminaDDRIVER Jo tampoc!! :-))
ResponEliminaMai n'he sabut! De xiular "normal", vull dir...
Ara bé, allò que poses uns dits, doblegues la llengua i surt un xiulet molt fort, a vegades em surt impressionant :-)
Abraçades!!!
NÚR Si?? Però tu ets molt jove!! :-)) Creia que la sèrie era més antiga... De principis dels 80. Potser la van reposar :-))
Pobret Tico!! Ara bé, segur que els amics van acudir igualment, potser van sentir que els necessitava :-)
Petons!!!
P-CFASBC2V La del orincipi també és molt xula :-)
"Son, ochenta días, son,
ochenta nada más,
en barco en elefante, en tren
ven, ven, con nosotros ven,
lo pasaremos bien" :-)
Escric de memòria, així que igual hi ha alguna petita errada jeje
Xiulant, per mòbil, per mail, o pegar un crit... però és important saber que els amics et recorden i que hi són si els necessites :-))
Abraçades!!!
INSTINTS Ai!! :-)) Em passa com amb la Núr!! Si jo creia que serieu molt petites i que no ho recordaríeu... Igual la van reposar o, potser estic confosa i era més endavant que la feien. Ara ho buscaré :-))
Val!! Si et necessito, xiulo ;-)
Petons!!!
jo, assumpta, era més dels mosqueperros. la de eran uno, dos y tres los famosos mosqueperros, el pequeños d'artagnan siempre va con ellos ... :)
ResponEliminaM'encantaven totes aquestes sèries, amb quina facilitat soluciones les coses no???
ResponEliminaSalut!!!
Hi ha poca gent que t'ofereixi la seva ajuda o amistat d'una manera generosa (només per un xiulet) però seria bonic que tothom conegués algú capaç de fer-ho.
ResponEliminaI jo ja no era tan petit però també em mirava "La vuelta al mundo de Willy Fog", està bé recordar-ho. ;-)
Ya no me acordaba de esta canción, pero ahora que la sacas a relucir, veo lo mucho que se parece a la de Pepito Grillo:
ResponElimina"Si te estás portando bien y te tentara el mal, dame un silbidito, dame un silbidito..."
Un beso.
acá se suele decir mucho esa frase jajajaja bueno ya sabes, si me necesitas silba ;)
ResponEliminabesitosss
Quins records! Sempre m'han agradat aquestes sèries de dibuixos. I alto!, amb l'edat no he canviat: més val que no passi per canals de tele on fan dibuixos, perquè perdo l'oremus, hehe...
ResponEliminaTenir amics que vénen a ajudar-te quan els demanes auxili (via xiulet o la que sigui), és més bonic i menys habitual del que a molts en agradaria. O potser és que molts no sabem demanar auxili quan toca.
Si em necessites, Assumpta, xiula!
Ho ho recordo, no ho seguia. Però m'agrada haver-ho trobat aquí.
ResponElimina;)
ÒSCAR A mi m'agradaven totes aquestes sèries :-) I això que jo ja era grandeta, però com les feien després de dinar, a l'hora de la sobretaula, doncs las veia, i em sabia totes les cançons :-) La dels "Mosqueperros" també la sé jeje
ResponEliminaAbraçades!!!
EVA Eren sèries molt innocents, en que era molt clara la distinció entre els bons i els dolents :-))
Si que es solucionaven aviat les coses, sí... fas un xiulet i tens algú que et fa costat :-))
Petons!!!
McABEU Bé, si tu ets amic d'algú, i aquesta amistat és de veritat, doncs el xiulet és la forma d'avisar. És com dir "tan aviat com em necessitis, jo seré allí" :-))
Sí, potser és molt utòpic... no sé, però a mi m'agradaria que funcionés :-)
Jo també era "gran". Ho he buscat a Viquipèdia i la sèrie és de l'any 1983, així que jo tenia 21 anys (sóc del desembre del 61), però m'agradava :-))
Abraçades!!!
TERESA CAMESELLE ¡Es verdad! :-) La canción de Pepito Grillo también habla del silbidito jeje
Aunque en este caso, Pepito, actuaba como la conciencia de Pinocho. En la canción de Willy Fog és más "neutro", se trata de avisar si necesitas alguien que te escuche, o que te dé un abrazo, incluso sin decir nada :-)
Besos!!!
FLORCHI Te necesitooo!! Mándame un poquito de frío del invierno argentinooooo :-))
¡Qué asco de calor pegajoso tenemos aquí!
Yo silbo... ¿me lo mandas? :-))
Besos!!!
FERRAN Saps una cosa? Fa uns estius jo estava malalta i no sortia massa de casa... en fi, que havia de fer bondat. Però cada matí m'aixecava a temps per veure els dibuixos de Doraemon jejeje "soooom els neeeens de laaa terraaa" I si no en tenia 40, en tenia 38 o 39!!:-))
Les teves opinions sempre són molt encertades, Ferran... Crec com tu, que és quelcom difícil però encara ho fa més difícil el fet que molta gent no sap demanar ajuda, no s'atreveixen, o no volen, fer el xiulet :-)
Estic segura que vindríes :-))
Abraçades!!!
-ASSUMPTA- Jejeje de fet el que és estrany és que ho seguís jo :-))
Però la cançó per a mí té un significat molt especial, al marge de la pròpia sèrie :-))
Petons!!!
Jo li cantava aquesta al meu fill quan era petit :)
ResponEliminaEstà bé poder xiular i que algú et vingui a ajudar :)
Grans dibuixos els de quan érem petites :), ara tot son cops i patades i coses rares :)
Cuando estés en líos
por tu bien o por tu mal,
¡dame un silbidito!
¡Dame un silbidito!
Y si no pudieras
dominar la tentación,
¡dame un silbidito!
¡Dame un silbidito!
No olvides de silbar,
no basta soplar.
Y al no poder silbar, grita:
-¿Pepito Grillo?
-¡Eso!
Si te estás portando bien
y te tentara el mal,
¡dame un silbidito!
¡Dame un silbidito!
Y siempre tu conciencia mandará.
Si te estás portando bien
y te tentara el mal,
¡dame un silbidito!
¡Dame un silbidito!
Y siempre tu conciencia mandará.
Y siempre tu conciencia mandará.
Quins records! I amb l'accent andalús del Rigodón!
ResponEliminaGràcies per fer-nos somriure!
Ni la més remota idea de que la cançó la interpretava Mocedades! Però no cantaven els que doblaven els personatges? O potser eren ells els que els doblaven? O potser la van composar ells, però la cantaven els personatges?
ResponEliminaTant és, el cas és que me'n recordo i he anat cantant la melodia (amb ajuda de la lletra que has posat), i sí, seguia aquesta sèrie quan era petit. Hi ha tantes coses que ens poden fer recordar la infància...
A qui ofereixes la teva mà?
Ara, hauríem de dir fes-me una trucadeta... jo crec que sí que molts cops hi ha amics disposats a ajudar-te.
ResponEliminaAIGUA Jejeje la cançó del Pepito Grillo sencera!! :-))
ResponEliminaTambé l'ha recordat més amunt la Teresa :-)
Estaria bé tenir una veueta que ens ajudés quan no sabem què hem de fer...
La imatge d'una mare (tu) cantant aquesta cançó al seu fill, és molt tendre, molt ♥ i jo, darrerament, m'emociono molt :-)
Però, com li deia a Teresa en aquest cas no es tracta tant d'una consciència si no tan sols d'algú amb qui parlar, algú en qui confiar o, tan sols, que et faci companyia :-))
Petons!!!
PUIGMALET Jejejeje el que tenia l'accent andalús era en Tico ;-))
En Rigodón el tenia francès :-))
Tu sí que m'has fet somriure recordant l'accent dels personatges jejeje Gràcies!! :-)
Abraçades!!!
XEXU A veure jejeje. La cançó la canta Mocedades, i la del principi, la de "Son, ochenta días, son, ochenta nada más..." aquesta també :-)
I ells no eren els dobladors de la sèrie, el que passa és que, com representa que canten els personatges, doncs els components masculins de Mocedades forçaven la veu com imitant la dels personatges :-)
Havies de ser ben petitó, eh? :-))
He començat a redactar unes sis o set respostes a la teva darrera pregunta (totes sinceres, per suposat) i no me'n surto (o queda massa abstracte o massa concret), així que la deixarem a l'aire :-))
Abraçades!!!
CARME Si :-)) Fes-me una trucadeta, o envia'm un sms, o escriu-me un mail :-)
No tinc cap dubte que hi ha gent que té un valor altíssim de l'amistat, que estaria donant la ma, escoltant, acompanyant si un amic li demana :-)
Petons!!!
ai!!! assumpta, no saps com m'agrada aquesta cançó i aquesta frase!!!sovint la faig servir, quan vull allargar la mà, quan sento que no puc fer-hi més, simplement estar-hi per si em necessiten. La tinc molt present. de vegades quan la dic o escric, sento que igual la gent no ho entén, però està molt xulo que us enrecordeu.
ResponEliminaaquests dibuixos m'encantaven, quan el willy rescata la romy a la índia i viatgen amb l'elefant, o quan estan perduts a les piràmides i surt el llop amb l'ull de vidre. instants de la meva infància. gràcies per recordar-me-la.
Hola Assumpta!
ResponEliminaNo era seguidora d´aquests dibuixos, però la música està força bé. "Mocedades" és tot un clàssic.
salutacions
sílvia
Fins avui no en sabia res d'aquesta sèrie.
ResponEliminaAra t'enviaré un e-mail xiulant amb paraules de comprovació.
Adéu!
La versió infantil del You've got a friend...
ResponEliminaRITS És maca, molt maca :-)
ResponEliminaA vegades les sèries infantils tenen tot un missatge impressionant.
Aquesta frase teva m'ha emocionat: "la faig servir, quan vull allargar la mà, quan sento que no puc fer-hi més, simplement estar-hi per si em necessiten"...
M'agrada com dius les coses, xiqueta :-))
I m'agrada molt que la cançó t'hagi portat uns bons records!! A mi també m'agradava jejeje
Petons!!!
SÍLVIA Els components de Mocedades sabien conjuntar les seves veus amb uns resultats magnífics :-))
algunes de les seves cançons m'agraden moltíssim!
Petons!!!
ALBERT M'has fet riure... Però si la sèrie és dels anys 80!! És obvi que no la podies haver vist :-))
Espero el mail! A veure si em facilita "la feina" o encara me la complica més jajaja... No me'n surto, eh?
Abraçades!!!
JORDI CASANOVAS Justa la fusta :-))
També podria ser versió infantil de "That's what friends are for", però era per no repetir-me :-)
Abraçades!!!
Ayyyyyyy que lindo este dibu..No lo conocía.
ResponEliminaY la frase genial.Nosotros la usamos mucho Besos y ME ENCANTÓOOOOO
Què gran!! Mocedades?? Ostres i jo sense saber-ho!! Havia vist La volta al món en 80 dies innumerables vegades!! Recordo perfectament la cançó final, com no!!
ResponEliminaM'ha recordad la cançó aquella de You've got a friend. Fantàstica!!
una bona serie, com moltes de la nostra infantesa, tret d'aquelles depresives de marco i heidi... ara, jo em quedo amb el vikie i la seva capacitat de fer servir el crostó per solucionar-ho tot!!
ResponElimina(de fet, el doraimon hi te un aire... i un cop, alparvulari em van dir, senyoreta, tu ets com el doraimon, pq sempre ho soluciones tot...) en fi...
per cert, jo ara et xiularia ben fort...
assumpta,
ResponEliminalultim comentari és meu, que no se q he fet i he publicat amb el compte de gmail... :S
Assumpta: Ho mirem des d'un altra punt de vista? Ja saps, sempre busco tres peus al gat.
ResponEliminaQuan sentim un xiulet que ens demana ajuda, hi ha una qüestió prèvia, no? He de reconéixer el xiulet, és a dir saber de qui és, per no errar a l'hora de presentar-m'hi. I perquè el reconeixo? Doncs perquè el conec, el reconec i m'hi sento identificat. Per això responc a la crida, perquè sé qui m'ha cridat... i això se sap quan has establert una relació sincera i d'afecte amb algú... d'aquest món o de l'altra...
Ai quins records!
ResponEliminaAra els dibuixos no són tant bonics com abans, ai esta frase sona a vieja no? jajaja.
Tu si necessites algo xiula que vindrem, poc a poc que fa calor, però vindrem :)
MARISA, el rincón de mi niñez Eres la persona ideal para que apreciar los dibujos animados!! :-)) Había series buenísimas! Nada que ver con lo que les dan a los críos actualmente. Qué le vamos a hacer!!
ResponEliminaBesos!!!
JORDI Quina gràcia!! jejeje us imagino a tots petitons amb sis o set anyets, davant la tele, gaudint amb les aventures d'en Willy Fog i els seus amics :-)
Sí, sí, la banda sonora era de Mocedades... i molt bona!! :-))
Coincideixes amb l'altre Jordi Casanovas en lo de la cançó jeje
Abraçades!!!
MONTSE Marco y Heidi eren massa de plorar :-) Tot i això jo em quedaría amb Heidi sense dubtar-ho. La de Marco sí que era depriment ufff
I el Wickie el Viking!! M'encantava!! Si li vaig dedicar jo un post aquí al blog farà cosa d'un any o així!! :-)
A en Doraemon li tinc jo un carinyo molt especial... una època en que estava malalta aconseguia distreure'm, em feia sentir com una nena petita...
I què maco el nen que et digués això, és un "piropo" ben autèntic!! :-)
Ep!! Si això del xiulet ho dius de veritat, ja saps, eh? Que no sé si ho dius per la cançó o pel "fons" del post :-)
Petons!!!
MIQUEL MARIMÓN Totalment d'acord, Miquel :-))
L'oferiment de xiulets es fa de cor entre amics que un "sent" que són amics de veritat...
Arribat el moment, alguns poden respondre i altres no. Però jo sé que n'hi ha un que sempre em respon :-))
Abraçades!!!
BAJOQUETA Tens tota la raó... Avui en dia els dibuixos no són tan bonics!!
Apa doncs, si tu ets una vieja imagina jo!! jejeje
Val, ja xiularé si necessito... unes bones receptes de cuina!! jeje
Petons!!!
Quins records de quan era petit!!!
ResponEliminaMA-POC Em fa gràcia que molts hagueu recordat quan ereu petitons amb aquest post :-))
ResponEliminaEra una sèrie molt entretinguda :-)
Abraçades!!!