Un llapis, dos llapis, tres llapis...

Una vegada vaig explicar la fixació que tinc jo per tot el que són objectes de papereria destinats a dibuixar i pintar: llapis de colors, de dibuix, retoladors, etc. (ara ja en tinc de l’IKEA i tot jeje) així com les corresponents llibretes i papers amb les textures adequades a cada un d’ells.

Jo crec que a mi em ve d’una mena de frustració, en el sentit més “suau” de la paraula, no com a cap trauma, és clar!! :-) de com m’hauria agradat saber dibuixar molt bé, i poder-los utilitzar tots... com si el fet de tenir-los m’apropés més a un altre fet: obtenir un bon resultat d’ells.

Però acumular llapis i més llapis deu ser alguna mena de “marca familiar” ja que ma germana té una dèria similar... ella en col•lecciona, però només dels de la mina negra, dels normals de dibuix, la gràcia està en que per fora, tots són diferents. No sé quants en té, però a centenars!! Aquí va una mostra amb unes fotos que ja va fer fa temps:









Si us hi fixeu bé, veureu que tots porten la seva etiqueta numerada. Guardadets ordenadament en bosses de plàstic, segons una classificació personal seva, i en capses :-)