divendres, 25 de setembre de 2009

La clau del misteri.


Aquell dia entrava una mica més tard i això li havia permès agafar el tren de rodalies a una hora en que no anava tan ple. El trajecte era llarguet però aniria ben còmoda.

Satisfeta d’haver trobat un lloc lliure, es va asseure i, tot posant-se la bossa a la falda, en va treure un llibre i el va obrir per la pàgina que indicava el punt. Només li quedaven dos capítols i creia que havia trobat la clau del misteri, era a punt d’arribar al desenllaç. En aquells moments es sentia feliç, relaxada i afortunada en la vida...

Llegia tranquil•la, assaborint cada línia del text que, a mida que avançava, li demostrava que el final que ella havia intuït seria el cert. Tan sols dinou pàgines i sabria segur la solució. Cada vegada que endevinava com acabava un llibre, pensava que li portava bona sort.

Passats uns quinze minuts, a un home que anava molt carregat li va caure una capsa a terra i el soroll la va sobresaltar. Va aixecar la mirada i llavors la va veure. Asseguda just davant seu, ben distreta i fullejant una revista esportiva. El mateix color de cabell castany fosc i la pell blanca, la forma de la cara, de la boca... La Raquel no podia deixar de mirar-la. Era exactament igual que ella!!

De cop i volta, en alçar la vista per fer una ullada al panell indicador de la propera parada, va ser l’altre qui la va veure a ella i va reaccionar igualment sorpresa. Sense dissimular massa s’observaven mútuament i ambdues es sentien com si fossin davant d’un mirall, mentre una sensació incòmoda, com un mal pressentiment, s’anava apoderant d’elles.

La Raquel potser era una mica més gran, tres o quatre anys... però, s’assemblaven tant!!

Els seus caps començaven a processar informació, records, dubtes, sospites, trossos de converses de quan eren petites que potser no havien d’haver sentit, preguntes no fetes fa temps i una resposta que s’anava dibuixant...

Pels altaveus es va sentir: Propera estació: Barcelona Arc de Triomf.

Van baixar i caminaven quasi juntes sense atrevir-se a dir res però amb els cors bategant tan fort que quasi els resultava dolorós. Semblava com si cap de les dues es volés avançar. Pujaven les escales al mateix ritme i, en arribar al carrer, es van aturar. Llavors, amb veu suau, la Raquel va dir tan sols “Hola” i l’altre va respondre igualment, amb un tímid somriure.

- Fa ja més de deu anys que sospitava que el pare tenia una altre família i...
- Jo també -va interrompre la més joveneta.
- Com et dius?
- Rebeca, i tu?
- Raquel.

Foto Ellen Page, actriu que vaig conèixer casualment ahir vespre a Google i que vaig contractar per fer el paper de les dues germanes

38 comentaris:

  1. Traducción al castellano:

    "LA CLAVE DEL MISTERIO"


    Ese día entraba un poco más tarde y eso le había permitido tomar el tren de cercanías a una hora en que no iba tan lleno. El trayecto no era corto, pero iría bien cómoda.

    Satisfecha de haber encontrado un lugar libre, se sentó y, poniéndose el bolso en el regazo, sacó un libro y lo abrió por la página que indicaba el punto. Sólo le quedaban dos capítulos y creía que había encontrado la clave de misterio, estaba a punto de llegar al desenlace. En aquellos momentos se sentía feliz, relajada y afortunada en la vida...

    Leía tranquila, saboreando cada línea del texto que, a medida que avanzaba, le demostraba que el fin que ella había intuido sería cierto. Tan sólo diecinueve páginas y sabría seguro la solución. Cada vez que adivinaba como terminaba un libro, pensaba que le traía buena suerte.

    Pasados unos quince minutos, a un hombre que iba muy cargado le cayó una caja al suelo y el ruido la sobresaltó. Levantó la mirada y entonces la vio. Sentada justo en frente, distraída y hojeando una revista deportiva. El mismo color de cabello castaño oscuro y la piel blanca, la forma de la cara, la boca... Raquel no podía dejar de mirarla. ¡Era exactamente igual a ella!

    De repente, al levantar la vista para echar un vistazo al panel indicador de la parada, fue la otra quien la vio a ella y reaccionó igualmente sorprendida. Sin disimular demasiado, se observaban mutuamente y ambas se sentían como si estuvieran frente a un espejo, mientras una sensación incómoda, como un mal presentimiento, se iba apoderando de ellas.

    Raquel quizá era un poco mayor, tres o cuatro años... sin embargo, ¡se parecían tanto!

    Sus jefes empezaban a procesar información, recuerdos, dudas, sospechas, parte de conversaciones de cuando eran pequeñas que quizás no tenían que haber oído, preguntas no formuladas hace tiempo y una respuesta que se iba dibujando...

    Por los altavoces pudo escucharse: Próxima estación: Barcelona Arc de Triomf.

    Bajaron y caminaban casi juntas sin atreverse a decir nada pero con el corazón latiendo tan fuerte que casi les dolía. Parecía como si ninguna de las dos quisiera avanzarse. Subían las escaleras al mismo ritmo y, al llegar a la calle, se detuvieron. Entonces, con voz suave, Raquel dijo tan sólo "Hola" y la otra chica respondió igualmente, con una tímida sonrisa.

    - Hace ya más de diez años que sospechaba que papá tenía otra familia y...
    - Yo también-interrumpió la más jovencita.
    - ¿Cómo te llamas?
    - Rebeca, ¿y tú?
    - Raquel.

    ResponElimina
  2. Ostres, quina sorpresa! També podria haver-hi altres explicacions, si una de les dues no se semblava a la seva suposada família, podia ser un canvi a l'hospital... Però si del pare tenien sospites

    ResponElimina
  3. Ah, m'has deixat parada amb això que et vas casar a l'estiu jeje, però tampoc és tan dolent. Entre els fans i els detractors de la tardor, m'heu inspirat un post

    ResponElimina
  4. l'ellen page va fer la pel·lícula 'juno'. boníssima, segons jo. i la van nominar per l'oscar.
    va d'una noia adolescent que es queda embarassada i acaba donant lliçons a tots els que l'envolten.
    el teu escrit m'ha agradat molt... un gran misteri!

    ResponElimina
  5. Juno em va agradar molt. El teu escrit, també.

    ResponElimina
  6. Gràcies pels vostres comentaris, però no conec la peli de la que parleu... Ho sento!! No sóc gaire cinèfila!!

    Vaig estar buscant a Google imatges d'actrius joves (per "Young actress") i vaig triar aquesta, que la desconeixia totalment, perquè s'adaptava a la descripció que jo havia donat i vaig buscar-ne dues fotos diferents per representar dues germanes que s'assemblessin molt
    :-))

    ResponElimina
  7. Alto! No ho devies llegir a la premsa, en el seu dia, però sense saber-ho, el relat que has escrit està basat en fets realíssims! Mira aquí!

    Anava llegint la història i pensava: "això em sona molt, però molt"; he buscat al 3cat34.cat (cerca "bessones"), i voilà!.

    Ja veus, benvolguda Assumpta, la realitat sempre supera la ficció... :)

    Bon cap de setmana a tots.

    ResponElimina
  8. Ai Ferran, quin ensurt m'has donat!! Ja m'estranyava a mi que un cas així sortís a la premsa!! jeje

    Aquí no es tracta de dues bessones separades per error. És tracta d'un home que té dues famílies!!
    Les noies són germanes de pare... i ambdues sospitaven -per detalls, absències, el que fos- que el pare tenia una vida paral·lela.
    A més, una és més gran que l'altre...

    Que s'assemblin tant essent només germanes de pare és perfectament possible.

    Ai, estic començant a pensar que el relat no m'ha quedat massa clar
    :-))

    ResponElimina
  9. Hola Assumpta!
    Guionista, directora i productora :)
    salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  10. Hi ha misteris a la vida que superen qualsevol novel·la, sort que les protagonistes ja es temien alguna cosa que si no quin ensurt! ;-D

    ResponElimina
  11. a vegades, voltant pel món, veus persones que et recorden a fulaneta o a menganet, perquè tots tenim un doble, diuen, i sinó, s'hi assembla molt. Un bon relat, gràcies :)

    ResponElimina
  12. Interessant! Deuen ser ànimes bessones… :-)

    ResponElimina
  13. Ja estic despert, Assumpta! :)
    Dona, rellegit ara, amb els ulls oberts i l'esperit alegre... sí, sí que s'entén (a més, ho dius molt clar: "el pare tenia una altra família".
    Ni cas; el que et deia ahir per la nit: estava KO.

    Però de totes formes, la manera com es troben, la casualitat... això sí que em recorda la història de les dues bessones aquelles. Potser perquè aquella història em va quedar gravada. Qui sap...

    Molt bon cap de setmana!

    ResponElimina
  14. Una bona història, quin ensurt en trobar-te en aquesta situació. Jo penso que si m'hi trobés, fugiria, em faria el suec totalment... i parlant de suec, segueixo sense recordar aquell nom, aaaaaiiii, quina ràbia que fa no recordar-lo!

    ResponElimina
  15. Jo he caigut de peus a l'enjub, i m'he mullat força. Caram, caram...Això es caldo Magi del magí.
    ............
    Si vas allà a casa meva i sempre que vulguis teva, i tires enrere uns dies hi trobaràs una petitona sorpresa, una escena de teatre, un monòleg... Anton.

    ResponElimina
  16. Uf Assumpta, de bon matí llegir aquests escrits em fan estar ben atent, m'agrada que escriguis així, t'hi veig molt ficada i crec que has tingut cura de molta part dels detalls i s'agraeix :)

    ResponElimina
  17. Jo, que pel que veig sóc tan poc cinèfil com tu he anat seguint el relat. Per un moment he pensat que acabarien entrant a la mateixa casa i trucant al mateix pis...
    Molt, molt fi!

    ResponElimina
  18. Muy lindo!!!
    Feliz otoño y para nosotros feliz primavera!!
    Besos

    ResponElimina
  19. Qué fuerte qué fuerte!

    Però és ben real que la realitat supera la ficció :)

    I que tots tenim un doble pel món això també ho puc assegurar... tot és qüestió de trobar-lo.

    ResponElimina
  20. Gran relat,el final no me l'esperava. Molt ben trobat tot plegat! He anat al link que proposava en Ferran , i déu n'hi do; a vegades la realitat supera la ficció

    ResponElimina
  21. tot plegat, les relacions, els moments, les emocions, són un gran misteri... preciós relat!

    ResponElimina
  22. Misteri resol, molt be. Jo tampoc vaig veure la peli pero em sona, sembla que es real.
    De totes maneres, es mes maco llegir-la al teu blog que no pas a les noticies.
    Ens veiem!!

    ResponElimina
  23. Casualitats de la vida.
    Sí, sí, és la de Juno, una pel·lícula que no em va agradar gaire, per cert.

    Adéu!

    ResponElimina
  24. Hi ha el costum, que em sembla bastant lògic, de no respondre cada comentari quan es tracta d'un relat, ja que els comentaris són apreciacions personals, etc. Però heu posat algunes coses que m'han semblat molt divertides i miraré d'anar responent, encara que sigui breument:


    KHALINA.- Sí, sí, la clau està en aquestes sospites que ambdues ja tenien del pare... Massa feina, masses viatges de treball ;-))
    Noia, la primera sorpresa en saber que s'havia casat a l'estiu vaig ser jo!! jajajaja
    Aniré a veure el teu post ;-)
    Petons!!!


    KIKA.- Ai, ai, a vegades quan en alguns blogs parlen de cinema em fa gràcia perquè sóc absolutament "analfabeta" en el tema :-)) (Bé, m'agrada el cinema antic! els clàssics en blanc i negre) :-)
    Petons!!!


    KWEILAN.- Moltes gràcies! ;-))
    Ja veus que he contractat a la mateixa actriu sense saber-ho :-))
    Petons!!!


    FERRAN.- Ai, ai, la soneta! Et responc al segon torn jejeje
    Abraçades!!!


    SÍLVIA.- Ah!! i a sobre sembla que he triat una bona actriu!! :-))
    Petons!!!


    McABEU.- I tant que hi ha coses a la vida que superen la ficció!! :-)
    De fet ha de fer impressió trobar-se a algú tan semblant, eh? :-))
    Abraçades!!!


    CLIDICE.- Sí que és veritat! :-)
    Fa poquíssim, per Barcelona, la meva germana i jo varem veure un noi que era exacte, idèntic que David Meca, però era molt més alt. Si no fos per això, ens pensavem que era ell :-))
    Petons!!!


    P-CFACSBC2V.- Jajaja potser sí... De moment, sembla que la primera presa de contacte és positiva :-))
    Abraçades!!!


    FERRAN.- Holaaaaaaa bon diaaa!! ;-))
    Fa temps em vaig quedar adormida davant l'ordinador (fa anys, quan encara no tenia Internet, però escrivia coses, les guardava en disquets i les enviava des de la feina jajaja)
    A més, tens tota la raó, la trobada casual recorda totalment a la notícia :-) Ha de ser molt fort, eh?
    Menys mal que a mi no em passarà mai, dos monstruitos igual no pot ser jeje
    Abraçades!!!


    XEXU.- Si?? Marxaries? No voldries saber qui és aquella persona que és igual a tu? Si és bioquímic... potser és de lletres!! jejeje
    M'ha fet moltíssima gràcia el teu comentari amb això de fer-te el suec jajaja
    De fet, no sé de qui parles, crec que un que jo vaig tenir a la barra lateral i el vaig castigar fent-lo fora quan vaig saber que volia denunciar al Barça! ;-))
    Abraçades!!!


    REBAIXES.- La veritat és que ha de ser molt dur afrontar una situació així. Però bé, en aquest cas sembla ser que ja es sospitaven alguna cosa i que probablement les dues germanes acabaran sent amigues :-))
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  25. CESC.- Moltíssimes gràcies!! I a mi m'agrada molt llegir els teus comentaris :-))
    Et fa estar ben atent per mirar de descobrir el misteri que s'amaga al darrera de la història jeje :-))
    Abraçades!!!


    MIQUEL.- Ostres!! Doncs com ho expliques tu hagués estat una molt bona idea... Així serien la mateixa persona!! jajaja
    Mare meva, això és fantasia de la bona! :-))
    Abraçades!!!


    JORGELINA.- Y con las ganitas que tenía yo de que llegase el otoño! :-))
    Feliz primavera! ;-)
    Besos!!!


    BAJOQUETA.- Sembla ser que sí, que tots tenim un doble... però preferiria no trobar la meva jeje Quin ensurt!! ;-))
    La realitat ens ofereix cada sorpresa a vegades!
    Petons!!!


    MIREIA.- Moltes gràcies!! :-))
    El link de Ferran potser encara és més fort! Imagina trobar-te per casualitat la germana bessona que us van separar a l'Hospital. És allò que si algú ho escriu pensen que està exagerant :-))
    Petons!!!


    ZEL.- Moltes gràcies!! :-))
    Sí, ves a saber què passava pel cap d'aquest home... Les persones som una capseta de sorpreses.
    Petons!!!


    VERO.- Gràcies guapa! :-) Jo ni vaig veure la peli ni vaig sentir la notícia, però ja veus, idees rares que em venen al cap i resulta que a la realitat passen coses encara més estranyes!! :-))
    Petons!!!


    ALBERT.- I tanta casualitat!! I a rodalies jeje ;-))
    Ostres, està bé tenir opinions en tots els sentits. A la majoria els havia agradat la peli, però tu dius que no et va agradar gaire, m'encanta quan passa això! No sé per què, però em fa gràcia quan veig els gustos diferents de la gent :-))
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  26. Una història fantàstica, Assumpta! M'ha encantat!

    ResponElimina
  27. Ostres i ja vas contractant actrius i tot a través del google?? :) Un final inesperat, m'imaginava una altra cosa... M'agrada!

    ResponElimina
  28. CARME.- Moltíssimes gràcies, maca!! :-))
    Petons!!!


    MA-POC.- Només em falta trobar director per fer la peli jejeje
    Moltes gràcies!!
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  29. uooo!!! M'ha encantat el final! No me l'esperava per a res! M'imaginava que n'haurien donada una en adopoció o una equivocació a l'hospital, però un pare amb doble vida? uau!!! Boníssim, Assumpta!

    ah! I bona setmana!!

    ResponElimina
  30. Ostres, m'has fet pensar en el libre "El tercer gemelo" d'en Ken Follet.

    Si a mi em passés al metro, tren o pel carrer, fliparia!!

    ResponElimina
  31. NÚR.- Moltíssimes gràcies!! ;-))
    Feia dies que em voltava l'idea pel cap, però no "sortia", fins que va sortir jeje
    Bona setmana per a tu també ;-))
    Petons!!!


    JORDI.- Ostres, un altre llibre que em faràs llegir!! jajaja
    Doncs ja saps que jo trobo que t'assembles força a Novak Djokovic, el tenista. A veure si sereu parents ;-))
    Abraçades!!!


    SANSET i UTNOA.- ... encertaràs :-))
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  32. quina por!
    no sé com reaccionaria!

    per cert la noia de la foto és molt bona actriu, surt a juno, una peli que et recomano! una delícia i que reflecteix moltes coses!

    ResponElimina
  33. Caram!
    Jo tampoc he vist la peli que diuen, però el relat està mooolt bé, eh?
    ;-)

    ResponElimina
  34. MARISA, el rincón de mi niñez.- Jejeje venderé los derechos a ver si hacen una peli :-)
    Muchas gracias ;-)
    Besos!!!


    RITS.- Jo tampoc sé què faria. Em quedaria tan sorpresa! :-)
    La majoria dieu que la peli aquesta és bona... Hauré d'investigar ;-)
    Petons!!!


    ELS DEL PiT.- Jo la vaig triar perquè la vaig trobar mona jeje amb cara de bona persona ;-)
    Mooooltes gràcies guapus!!
    Abraçades x 2 !!!

    ResponElimina
  35. Aquestes coses passen!! Només el 50% dels gens en comú i mira, les noies van sortir clavadetes...!!

    Aquesta és una de les hipòtesis que van descartar l'Emma i l'Helena, perquè també se'ls va passar pel cap que poguessin ser el resultat d'una història així... ;)

    ResponElimina
  36. YÁIZA.- T'asseguro que, mentre llegia -i per això m'agraden els teus relats llargs, perquè vas pensant en opcions, en com s'anirà desenvolupant- en veure que elles parlaven dels seus passats, que s'explicaven coses... vaig pensar: Ja està!! sortirà alguna cosa del pare i resultarà que hi ha un home amb una doble vida!!
    Per cert, com va anar l'examen de Mercantil? :-DDD

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!