Molt fàcil. Abans de que comenci el text de l’obra pròpiament dit, hi poses un “Estudi introductori” on ho expliques tot.
Això em va passar amb el llibre “Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes”, de Pere Calders.
El primer dels relats, justament el que porta el títol de “Aquí descansa Nevares”, començava a la pàgina 33. Jo, que el que volia era llegir els relats, vaig pensar que tampoc m’aniria malament llegir el previ (com en els partits de futbol), així que començo:
A les primeres pàgines em trobo uns apunts sobre Pere Calders, les seves influències literàries, la seva època d’exili mexicà... Tot força interessant. Ara bé, després, a mida que s’endinsa en l’obra que està comentant, comença a explicar detalls, deixa anar fragments, relaciona parts d’uns relats amb altres.
Però el pitjor arriba quan, a la pàgina 26 comença un apartat que titula “Aquí descansa Nevares: una interpretació”. Mentre anava avançant en la lectura no em podia creure el que llegia i vaig estar a punt de deixar-ho, però sempre pensava “no, segur que el que explica no és pas tot”, “no, no crec que doni molts més detalls”, “no, ja veuràs com no desvetlla el final”...
Només dir que quan, finalment, vaig arribar a la pàgina 33 i vaig començar amb les narracions d’en Calders em vaig posar de molt mal humor en veure que la part clau de cada relat, el missatge, el punt d’ironia de cada conte, jo ja la sabia, gràcies al preciós “Estudi introductori”.
I jo em pregunto si una cosa així no seria millor posar-la al final. La gent que agafa el llibre de manera innocent i confiada podria llegir els relats i després la "gran i meravellosa demostració d’erudició" del Sr. Joan Melcion, autor de l'estudi introductori.
Traducción al castellano:
ResponElimina"¿CÓMO SE CHAFA UN LIBRO?"
Muy fácil. Antes de que empiece el texto de la obra propiamente dicho, pones un "Estudio introductorio" en lo que lo cuentas todo.
Eso me pasó con el libro "Aquí descansa Nevares y otras narraciones mexicanas", de Pere Calders.
El primero de los relatos, justamente el que lleva el título de "Aquí descansa Nevares", comenzaba en la página 33. Yo, que lo que quería era leer los relatos, pensé que tampoco me iría mal leer el previo, así que empiezo:
En las primeras páginas me encuentro unos apuntes sobre Pere Calders, sus influencias literarias, su época de exilio mexicano... Todo muy interesante. Ahora bien, después, a medida que se adentra en la obra que está comentando, empieza a explicar detalles, suelta fragmentos, relaciona partes de unos relatos con otros.
Pero lo peor llega cuando, en la página 26 empieza un apartado que titula "Aquí descansa Nevares: una interpretación". Mientras iba avanzando en la lectura no me podía creer lo que veía y estuve a punto de dejarlo, pero siempre pensaba "no, seguro que lo que cuenta no es todo", "no, no creo que dé muchos más detalles","no, ya verás como no desvela el final"...
Sólo decir que cuando, finalmente, llegué a la página 33 y empecé con las narraciones de Calders me puse de muy mal humor al ver que la parte clave de cada relato, el mensaje, el punto de ironía de cada cuento, yo ya lo sabía, gracias al precioso "Estudio introductorio".
Y yo me pregunto si algo así no sería mejor ponerlo al final del libro. La gente que va de manera inocente y confiada podría leer los relatos y después la “gran y maravillosa demostración de erudición” del Sr.. Joan Melcion, autor del “Estudio introductorio”.
Cada dia em sorprens més :) i per bé, hi ha moltes maneres d'interpretar, de buscar, de conèixer i fer... bona aportació, com sempre.
ResponEliminaA mí em va passar que un cop a punt de llegir una novel.la pol.licíaca vaig endevinar l'assassí només per la cita que va posar l'autora al començament. I al llegir-la no m'ho podia creure, una mica com tu quan et vas adonar del que estaves llegint a l'estudi introductori. Per suposat que em va fer absolutament la guitza i ja no vaig gaudir de la novel.la.
ResponEliminaCom? Un estudi introductori al final del llibre??? :-D Jo penso que ja hi està bé, al principi, però també penso que aquests estudis de vegades són massa reveladors i maten les ganes de llegir l'obra. És com si amb la introducció ja no fes falta llegir el llibre.
ResponEliminaI tant! És com si t'expliquessinel final d'una peli d'intriga, recoi! I això ens passa per creure'ns que hem de llegir les introduccions...
ResponEliminaA mi em passava abans això de no voler fer trampa... com més gran em faig més vaig a la meva... directe al gra si és el que tinc ganes de fer. I pel que veig faig bé... aquest estudi introductori, s'ha cobert de glòria!
ResponEliminaBravo! Aplaudiments, vinga, som-hi tots! Serà perquè passo una mena de fase de mala llet, però m'ha encantat el teu comentari de 'gran i meravellosa demostració d'erudició'. Ja li has clavat! I ho trobo molt bé. Un llibre és un llibre. Jo no m'ho hagués llegit, però més per mandra que per una altra cosa. Però ja que s'hi posen, la interpretació d'una cosa es fa al final, després d'haver-la llegit. Interpretar-ho abans no té molta gràcia, ja que entre d'altres coses, no ho has llegit encara. I és maco que et deixin interpretar les coses com vulguis, ni que sigui per després veure com n'estaves d'equivocat/da respecte els espavilats... entesos, vull dir.
ResponEliminaLa meva conclusió és que aquest tal Melcion va tenir un atac del que en diríem 'tita petita'. Això és tenir un gran complex d'inferioritat amb l'autor (cosa lògica) i pensar que ningú no llegirà res seu després de llegir Calders. Per això ho posa abans.
CESC.- Caram, això sí que és una bona floreta, xiquet :-))
ResponEliminaMoltes gràcies :-))
Abraçades!!!
KWEILAN.- Ostres!! Per la pròpia autora!! Potser encara pitjor, doncs. Entenc que ja no la gaudissis. Empipa molt.
Petons!!!
P-CFACSBC2V.- Jajajaja. Molt bo!! ;-))
Tota la part sobre el autor i la seva vida a Mèxic al principi. Els comentaris sobre l'obra al final amb el títol d'"Estudi per després de llegir l'obra" :-))
Abraçades!!!
ZEL.- Tens tota la raó :-))
A mi em passa que si no llegeixo la introducció em sembla que faig trampa saltant-me pàgines jajaja
Petons!!!
CARME.- Jejeje és que és ben bé aquesta sensació, oi? Com si estessis "enganyant a algú" (o a tu mateixa) :-))
M'acostumaré a fer com tu i, si veig que tots els previs no m'interessen, doncs fora :-))
Petons!!!
XEXU.- Jajajaja ai, ai. M'has fet riure perquè ara quan ho he explicat ja ho he fet més tranquil·la, però si haguessis vist quina empipamenta vaig agafar!!
Jo creia que hi hauria moltes més coses que trobaria i que ell no hauria explicat... Què va!!
És que aquest home, per fer-se el "xuleta" em va xafar tots els contes!!
Jo vaig pensar exactament el mateix: Deixa que ho llegeixi primer, home, i desprès ja veuré la teva interpretació, a veure si coicidim o no.
En fi, jo crec que el que busca és sortir a la viquipèdia, però de moment res de res :-))
Abraçades!!!
Ay no amiga que decepción, nunca me paso algo asi, pero lo tendrá en cuenta por si acaso. Besos tía Elsa.
ResponEliminaHahahaha, m'ha fet molta gràcia ! Perdona que rigui, però és que és tan absurd que no té sentit! xD
ResponEliminacaram, potser saltar-se la introducció o bé intentar, que ja és un bon treball, no fer cas de la interpretació aquesta, de fet ja ho diu que és una interpretació. I tu et crees la teva.
ResponEliminaEm fan por els pròlegs, no me'ls llegeixo quasi mai. Tot ve de fa molts anys enrere, quan vaig decidir llegir La punyalada de Marian Vayreda. Vaig començar pel pròleg i amb només dues pàgines ja m'havia aixafat tota la novel·la, a hores d'ara encara la tinc pendent.
ResponEliminaVolia escanyar a aquell paio!
Em fan ràbia els pròlegs.
Voto per posar-ho al final!! Apunta'm!!
ResponEliminaJo també sóc dels que passo, la majoria de les vegades, dels pròlegs i dels estudis introductoris. Prefereixo llegir-los a posteriori o simplement no llegir-los, em fan molta mandra. :-D
ResponEliminaTÍA ELSA.- A mi nunca me había pasado, pero por los comentarios que voy leyendo veo que a otros amigos blogueros les ha ocurrido igual.
ResponEliminaSí, mejor dejar los "prólogos" para el final jeje aunque parezca incongruente :-))
Besos!!!
AIGUA_CLARA.- Jajaja no pateixis, t'entenc perfectament! ;-))
A vegades, llegeixes una cosa així i t'adones que tan poc sentit que, fins i tot, fa riure :-))
Petons!!!
ESTRIP.- El problema és que, per molt que ho va titular "interpretació", en realitat, per fer aquesta, el que feia era anar explicant trossos del llibre!! Un desastre total :-)
No era allò de "el conjunt de l'obra simbolitza... bla, bla", era copiar fragments sencers i no tan sols del principi :-)
Abraçades!!!
ELUR.- Ostres, doncs amb tot el que esteu dient, jo crec que ja mai més llegiré pròleges (o bé ho faré al final).
Sembla mentida, que facin això! No s'adonen que xafen l'obra?
Petons!!!
JORDI.- T'apunto a la llista dels que preferim "Conclusions" o "Estudis finals" a "Pròlegs" o "Estudis introductoris" jejeje
Abraçades!!!
McABEU.- De fet, voler llegir totes les pàgines del llibre és una sensació de "no fer trampa", com si després no pogués dir "he llegit tal llibre" si no l'hagués llegit absolutament tot ;-))
A partir d'ara els pròlegs al final! :-))
Abraçades!!!
jo també sóc de les que es salten tot els pròlegs. sempre d'entrada penso, potser quan acabi, ... si m'ha agradat o m'ha fet pensar, o no he aclarit alguna cosa,... però mai hi torno!
ResponEliminai tot i que fins ara em pensava que era una mancança meva,a ra me n'alegro! :-DDD
per mi no cal que el posin ni davant ni darrera.de fet, que el possin allà on vulguin!
Saps quan em llegia aquests "estudis"?. Doncs quan estudiava i n'havia de fer algun treball, a vegades t'estalviaven feina :-DD
ResponEliminaPer cert, no ho he dit abans però Pere Calders és un dels meus autors preferits i que més m'agrada rellegir, no sé si ja has llegit la seva novel·la "L'ombra de l'atzavara", també és de l'època mexicana i per mi és molt bona explicant com un home és veu superat per les circumstàncies que l'envolten.
ains, Assumpta! Jo aquest problema no el tinc, perquè sempre em salto tot el que hi ha abans del "Capítol I". Passo de les notes de l'autor, segons com de la "introducció" si no veig que és del mateix llibre i, fins i tot, em fa mandra llegir el "pròleg". Sempre llegeixo una novel·la a la pàgina 1 de la novel·la i no a la pàgina 1 del llibre en què s'ha publicat. Un cop l'he acabada, llavors, potser, llegeixo la resta, però no necessàriament...
ResponEliminaPerò entenc què vols dir, perquè a mi em molesta tant de text!
Caratxo, Assumpta, quina poca vista l'autor d'aquesta introducció-que-resulta-ser-un-resum-de-la-història!
ResponEliminaGairebé sempre faig com la Núr: directa a la teca, sense aperitiu; així segur que m'estalvio sustus (clar que potser em perdo claus)...
Ens donen o comprem el llibre amb l'afany de llegir i llegir per descobrir...i ens han posat una ratera.
ResponEliminaI si ens ho haguessin ensenyat a l'escola o l'universitat això?
Crec que cada fracàs pot ser una victòria si bé l'aprofitem. Anton.
"pos vaia!!"
ResponEliminauna bona manera de xafar un llibre, tens tota la raó! quina decepció no?
Petonets. Avui guanyem!!
Sort que no acostumo a llegir-me les nots introductòries, ni els pròlegs ni aquestes coses.
ResponEliminaAixò et passa per ser taaant aplicada ;)).
Ara en serio, el senyor aquest una mica de mala bava sí que té no? Si més noposar-hi un petit avis i així ho deixes pel final
Ja m'imagino com et sentiries, després d'aquesta "chafada del llibre", suposo que ja no et faria cap gràcia de llegir-lo.
ResponEliminaJa trobava a faltar visitar-te i poder disfrutar d'aquesta espontaneitat teva al exposar els temes.
Una abraçada.
Uhhh eso sí es feito eh.Como para no ponerte de mal humor
ResponEliminaTens tota la raó, per això jo m'estalvio moltes vegades aquest "aixafa llibres", però ho expliques amb tanta fina ironia, que m'he fet un fart de riure!
ResponEliminaQuin mal rotllo, no?
ResponEliminaD'això se'n diu aixafar la gaita, bé estar clar que en aquest cas el llibre. Ja està bé que li hagis dit quatre coses des d'aquí al sr. Melción aquest.
No acostumo a llegir les introduccions. M'agrada anar descobrint i desgranant-ne el contingut per mi mateixa i està clar que ara seguiré així, segur.
Petonets de bona nit.
;)
Hola Assumpta!
ResponEliminaHas canviat el disseny del blog! m'agraden molt aquestes tonalitats tardorenques! i ja veig que ha arribat la tardor, malgrat que pensava que en tornar trobaria que fes una mica més de fresqueta! ben aviat arribarà!
em sap greu que t'hagin aixafat el llibre! mai he llegit Caldrers, si ho faig, segur que miraré de no llegir les prèvies
una abraçada ben forta!
És sabut que quan s'agafa un llibre s'ha d'anar bastant al gra, jeje.
ResponEliminaPerò de raó no te'n falta, ja posats, s'ho podrien estalviar.
Adéu!
La veritat es que si t'explicaran les claus del relat hauria d'anar al final tipus reflexio o, com ells mateixos diuen, una interpretacio. Pero mai al principi.
ResponEliminaJa ho saps, la propera vegada res d'introduccio al principi, ves directament al relat.
Ens veiem divendres!!
Entenc que una introducció, o un pròleg, o un estudi inicial, o el que sigui, hauria de ser una peça que et "prepara" per a que la lectura sigui més plaent, més neta... perquè l'orgasme literari sigui més fàcil.
ResponEliminaSaps a qué m'ha recordat el que has explicat? A un acte d'homenatge a un escriptor recentment mort en el que altres quatre escriptors, vius, es van passar una hora parlant d'ells mateixos i la seva relació amb el desaparegut en comptes de preparar-nos per a entendre més l'obra del qui homenatjàvem.
A partir d'ara tot lo que pose "introducció" o similars deixar-ho per al final :)
ResponEliminaKIKA.- Jajajaja molt bó!! Clar, si te'l saltes igualment!! :-)
ResponEliminaDe fet, jo crec que això de voler-ho llegir tot és com una "reminiscència" infantil, alguna cosa estranya ;-)
Petons!!
McABEU.- Ostres! T'asseguro que amb el que deia aquest "Estudi introductori" es podia fer un treball sense haver llegit el llibre :-)
Per cert!! Suposo que això que m'has dit de "L'ombra de l'atzavara" no deu ser pas el final, oi? :-)
Abraçades!!
NÚR.- Ostres, doncs m'anima veure com la majoria us ho salteu jejeje
Ara ja tindré excusa per fer-ho jo també ;-)
Petons!!
FERRAN.- No, no, ja veig que feu millor :-)
De totes formes, per no perdre't claus, sempre el pots llegir al final. Ara jo ja he decidit que mai més llegiré cap estudi d'aquests al principi :-)
Abraçades!!
REBAIXES.- Jajaja m'ha fet gràcia això de que ens han posat una ratera! :-) però és ben bé així ;-)
Abraçades!!
INSTINTS.- "Pos si" ;-) jajaja
Siiiiiii varem guanyar!! Som bons, xiqueta!! ;-)
Petons!!
MIREIA.- Jajaja m'ha fet gràcia això d'"aplicada" :-)
Clar, una vol ser bona nena i mira!!
El millor, en aquest cas, hagués estat tota la part sobre l'autor, la seva època, l'exili, etc. al principi i tot el que fa referència a qualsevol cosa de llibre, al final :-)
Petons!!
MONTSE.- Ostres, jo també t'he trobat a faltar molt!! Eres d'aquelles persones que sempre passava per aquí i deia coses boniques! :-)
M'alegro molt que hagis tornat! ;-)
Crec, sincerament, que el llibre ja no el vaig llegir "amb carinyo", i és una llàstima...
Petons!!!
MARISA, el rincón de mi niñez.- ¡Pues ya ves que hombre! y total, si lo podía haber puesto al final...
Besotes!!
CÈLIA.- Jejeje està bé poder riure de aquestes petites "desgràcies" quotidianes que, en realitat, es converteixen en anècdotes ;-)
ResponEliminaTot fos això, oi? :-)
Petons!!
-ASSUMPTA-.- T'imagines que el Sr. Melcion aquest algun dia es busqués a sí mateix al Google i li sortís això? jajajaja
Fas bé, crec que sou la majoria qui us salteu les introduccions ;-) Ara jo també ho faré!
Petons!!
RITS.- Ai, quina il·lu tornar-te a veure!! (o llegir jeje)
Jo havia llegit molt poc d'ell, coses "sueltes" i per una vegada que em decideixo a agafar un llibre sencer, me'l xafen!
Petons!!
ALBERT.- Ai, ai, que em sembla que som ben poquets els que ens llegíem les introduccions!! jaja
Ara ja faré com feu vosaltres i aniré al gra :-)
Abraçades!!
VERO.- Hola guapa! Has canviat la teva imatge! :-)
És que, a més, com tu dius, al anomenar-ho "interpretació" és evident que, per lògica, hauria d'anar al final!
Ens veiem divendres ;-)
Tinc l'anglès moooolt arrovellat jajaja
Petons!!
MIQUEL.- Doncs res, aquí justament, el que van aconseguir va ser el contrari :-)
Això que expliques em recorda una vegada que feien un homenatge a un futbolista ja gran i tots els periodistes només feien el mateix que tu has dit, parlar d'ells i de la seva relació amb ell... Ai, la gent!! :-)
Abraçades!!
BAJOQUETA.- Noia, tu que vius en una Terra de llibres, m'agrada que hagis deixat el teu comentari :-)
Doncs així mateix ho faré :-)
Petons!!
Això et passa per voler saber el final de la peli abans de veure-la! ;o)
ResponEliminaEL VEÍ DE DALT.- Noooo!! Pobre de mi! :-)
ResponEliminaSi jo em pensava que donaria algunes dades, algunes pistes generals, però mai de la vida hagués pensat que ho descobriria tot!! jajaja
Abraçades!!
Quina barra noia...
ResponElimina:-(
ELS DEL PiT.- Oi que sí? :-)
ResponEliminaAbraçades x 2 !!
Els estudis introductoris van bé per conèixer a fons una obra, però a vegades tenen el defecte d'explicar continguts clau. A mi, a vegades, em sembla que els seus autors volen demostrar quant en saben i que bons que són i no poden evitar descobrir detalls ocults... Un consell, llegeix els introductoris un cop hagis llegit l'obra :)
ResponEliminaAmén, Assumpta, Amén... brrrr... quina gent més totxo. Podrien avisar, dic jo!
ResponEliminaMA-POC.- Ostres, et contesto el comentari amb dos anys i mig de retard! hehehe amb sort t'havies subscrit a les respostes, ara t'arriba el mail i tornes a obrir! El teu blog m'agradava molt i TU TENS LA CULPA DEL MEU AMOR PER DICKENS!!! Pel llibre aquell d'"El senyor Pip" ;-))
ResponEliminaYÁIZA.- Sí, la veritat és que no ho entenc, no sé quina mena de vena sàdica els hi deu venir que gaudeixen xafant les lectures a la gent. Això és posa al final i ja està :-)