Quadre: "El fumador", de Juan Gris, 1913.
Escrit a partir d'una nova proposta de Relats Conjunts.
No n’hi ha per tant. De veritat que no.
Ja sé que fumar és dolent, no ho discuteixo pas, això. És més, em sembla obvi que fer-se passar fum per dins no pot fer cap bé.
Però un... molt de tant en tant. Voleu dir que pot fer mal? Si... si... jo penso que... Bé, no sé... Si tampoc tinc massa diners, jo. I el tabac surt molt car...
Però feia més de quatre mesos que no sortíem a sopar fora la dona i jo. I no parlo pas d’anar a cap restaurant de luxe, no. Ja dic que la nostra butxaca no va molt sobrada. Parlo de sortir un vespre, els dos junts, agafats de la ma, i riure com una parelleta d’adolescents i fer una cosa diferent.
Hem anat a un lloc molt bonic, on fan una mena de cassoletes, petites racions i ho hem compartit tot, les seves i les meves. Què bo estava el remenat de patata i pollastre, i aquells petits ous de guatlla amb xoricets!!
I res... que sí, que llavors, en acabar el sopar, per fer festa, per arrodonir-ho, m’han vingut ganes de fumar-me un cigarret, sí!! només un!! Un ella i un jo.
He agafat el paquet de Marlboro que vaig comprar fa cinc setmanes. He tret dues cigarretes, una per a ella i una per a mi. Ella m’ha somrigut, preciosa, contenta...
Però llavors, un munt d’ulls s’han girat cap a mi i m’han mirat.
M’han mirat com si no fos una persona normal.
M’han observat com si fos un bitxo raro.
M’han fet sentir com un ésser monstruós...
He guardat el paquet de Marlboro... i hem marxat.
Traducción al castellano:
ResponElimina"EL FUMADOR" (PARA RELATS CONJUNTS)
Relats Conjunts es un blog en catalán que, una vez al mes, propone una imagen para que, todo aquel que quiera, pueda elaborar un relato a partir de la misma. Este mes era "El Fumador", de Juan Gris i este es mi relato:
No hay para tanto. De verdad que no.
Ya sé que fumar es malo, yo no discuto eso. Es más, me parece obvio que hacerse pasar humo por dentro no puede hacer ningún bien.
Pero uno muy de vez en cuando. Queréis decir que puede hacer daño? si... si... yo creo que… Bien, si tampoco tengo demasiado dinero, yo. Y el tabaco sale muy caro.
Pero hacía más de cuatro meses que no íbamos a cenar fuera mi mujer y yo. Y no hablo de ir a ningún restaurante de lujo, no. Ya digo que mi bolsillo no va muy sobrado. Hablo de salir una noche, los dos juntos, cogidos de la mano, y reír como una parejita de adolescentes y hacer algo diferente.
Hemos ido a un lugar muy bonito, donde hacen una especie de cazuelitas, pequeñas raciones y lo hemos compartido todo, las suyas y las mías. ¡Qué bueno estaba el revuelto de patata y pollo, y aquellos pequeños huevos de codorniz con choricitos!
Y nada... que sí, que entonces, al acabar la cena, para que fuese más festivo, para redondearlo, me han entrado ganas de fumarme un cigarrillo, sí! sólo uno. Uno ella y uno yo.
He tomado el paquete de Marlboro que compré hace cinco semanas. He sacado dos cigarrillos, uno para ella y uno para mí. Ella me ha sonreído, preciosa, contenta...
Pero entonces, un montón de ojos se han girado hacia mí y me han mirado.
Me han mirado como si no fuera una persona normal.
Me han observado como si fuera un bicho raro.
Me han hecho sentir como un ser monstruoso...
He guardado el paquete de Marlboro... y nos hemos ido.
Molt bon final i un final molt real també. Felicitats!!
ResponEliminaJo sóc fumadora i sóc/sé tot el què fa el tabac, i sé que és un molt mal vici. I també és cert que a molts llocs ens tracten com a bitxos raros, o com delinqüents. Crec que portar les coses als extrems no és bo.
No sé, em sap greu, perquè si estic amb gent que no fuma, ho respecto i si tinc ganes de fumar, me'n vaig a l'altra punta per no molestar. Igual com als llocs públics, no tots els fumadors som iguals, que n'hi ha alguns que som bones persones... Muack!!!
Com vas veure el partit?
bé, ja sé que no és pas el millor pel cos però que, de tant en tant, algú no fumador sigui una mica condescendent amb nosaltres sempre comforta.
ResponEliminaquè anava a dir ... si el paquet de marlboro no l'ha de fer servir; que me'l passi!!! :)
El pots presentar perquè el facin en format anunci de tele en una d'aquestes campanyes antitabac. Bon escrit.
ResponEliminaAdéu!
De molta actualitat i un final perfecte.
ResponEliminaRealment, avui en dia, els fumadors estan molt mal considerats... pobrets. Però mira, va per quan ells ho omplien tot de fum... impunement i tots els altres a aguantar-nos sense protestar. Tot són èpoques... i aquesta d'ara no és propícia als fumadors.
Boníssim...i el final està molt bé. M'ha agradat molt!!
ResponEliminaMirem-nos-ho des del punt de vista dels clients de la taula del costat que han arribat al restaurant una mica més tard i just quan el nostre protagonista decideix encendre el cigarret a ells els acaben de servir la cassoleta dels ous de guatlla, us sembla que els gaudirien igual mentre han d'empassar-se al mateix temps el fum dels nostres amics?
ResponEliminaNo és qüestió de ser un esser monstruós o no, és qüestió de ser educat.
Després d'aquest míting anti-tabac només dir-te que el relat m'ha agradat molt. :-))
Està molt bé...molt en consonància amb la sensació dels fumadors avui en dia....m'agradat molt..i pobre home amb la il-lusió que li feia tota frustada per la pressió social!
ResponEliminaTotalment actual! M'agrada com l'has plantejat! És que en un restaurant, la veritat, molesta una mica el fum ;)
ResponEliminaTot el conte molt bé, però el final no m'acaba d'agradar. Bé, més que pel conte, per l'actitud del protagonista. Si al restaurant es pot fumar i li ve de gust, que fumi! Que una cigarreta molt de tant en tant no li farà cap mal! Ja està bé, tanta inquisició! :-D Prou, prou, que m'altero, i això que no sóc fumador :-D
ResponEliminaÉs clar que si se l'haguessin fumat tranquil·lament, no haurien pogut fer la cara que fa el del quadre… :-)
Un bon relat. Tu ho has vist així i així queda.Crec quetots sabem que hi han coses que perjudiquen i quan fem sentir al pròxim neguitós o molest, molestem a dos a nosaltres que ens fa mal i a l'altre.Jo he vist persones que als noranta anys fumen caliquenyos i tranquils, i en canvi també altres els pulmons seus son... Que dir? Ah, jo no fumo, en canvi el meu germà fumava i de fort, fa deu anys que em va deixar a causa del fum... clar que si era la seva hora podia morir del que sigui,... Perdoneu la franquesa.Anton.
ResponEliminafent apologia del tabac! mora que et xaparan el blog... ;)
ResponEliminaen tres anys i mig en porto només un.
Fumar és dolent, sí! Espero que els hagi servit de lliçó!
ResponEliminaMolt ben trobat. M'imagino que pot ser la sensació actual d'alguns fumadors. Jo com sóc exfumadora entenc a tots, i no catalogo a una persona com "indesitjable" per ser fumadora. Hi ha indesitjables fumadors i no fumadors. Es tracta de respecte i no molestar als demés.
ResponEliminaPer cert m'he posat al dia i m'han encantat els gatets. He somrigut amb el globus al Viena, ja que farà tres anys, un dia de molta pluja vaig estar en aquest Viena.
Està clar que el protagonista fuma poc, i surt poc, perquè no s'ha assabentat de les noves lleis antitabac. Ja li està bé. No això de no sortir, però així li passaran les ganes de fumar. Bona pensada, i molt ben redactat.
ResponEliminaQuina mania amb els fumadors eh... però la imatge que dones és clavada a la de la imatge que us han proposat, clavat!
ResponEliminaMuy bueno el relato, supongo que los fumadores hoy por hoy se sienten un poco perseguidos. Besos tía Elsa.
ResponEliminaJo fumava... fins el 30 de novembre del 2004. I mai més... He de confessar que l'altra dia, a un camp de futbol -és a dir, espai obert- la persona que tenia la costat va fumar-se una cigarreta... i em va molestar!
ResponEliminaNo m'havia passat mai. Per això se'm fa tan difícil sumar-me als que parleu de "només una cigarreta", però a la vegada no puc apuntar-me a la lliga anti-tabac... perquè encara recordo aquells petits plaers...
Això és que van anar a sopar a un local per a no fumadors i no se'n van adonar, pobrets!
ResponEliminaM'ha semblat molt real... gairebé autobiogràfic! ;) Molt tendre!!
Resulta visionario e inquietante, pero no cabe duda de que es el futuro tal cual nos lo pintan.
ResponEliminaY yo reconozco, mea culpa, que soy de las que miran mal a los fumadores.
Un beso.
Es que s'ha de tindre tot previst!!
ResponEliminaSegur que si s'haguèssin posat a un lloc de fumadors, no hauria tingut tanta gràcia, perquè l'ambient ja hauria estat carregat i no n'haurien tingut ganes...
No es pot tenir tot!
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris :-))
ResponEliminaNormalment, quan es tracta d'un relat, no responc un per un, ja que són opinions molt personals i totes són molt ben rebudes i llegides amb atenció :-)
Aquesta vegada, donat el tema de la imatge que es proposava, era lògic que hi hagués una mica de debat fumadors-no fumadors... i m'ha agradat veure com cadascú anava defensant la seva posició.
A mi, el personatge del conte em fa llàstima, pobret. Duia un paquet de cigarrets que tenia des de feia cinc setmanes i encara n'hi quedaven!! Si això és un sant!! :-))
En aquest sentit m'ha fet molta gràcia l'opinió d'en P-CFACSBC2V que, tot i no ser fumador, troba exagerada la persecució i criminalització que es fa dels fumadors :-)
Però bé, cada una de les vostres opinions m'han fet somriure o pensar, reflexionar...
Jo no fumo... o si? :-))
Sóc exactament com el personatge de la història. Puc passar setmanes sense comprar tabac (ara mateix, fa més d'un més que no en tinc... tampoc porto el compte)... de cop, em vindrà de gust i en compraré un paquet que em durarà més d'una setmana, segur, segur... :-))
Això sí. Mai fumaria en un lloc on pogués molestar, això ho tinc molt clar.
entenc la sensació del personatge, aquella, no tan necessitat, si no la sensació que realment et ve de gust fumar-te una cigarreta després d'un àpat fantàstic. Ara bé, com han dit, sempre respecte, i si no és pot fumar en cert local, és comprensible (i fins i tot jo ho faria si hi fos, malgrat ésser fumadora) que et mirin malament.. Ja se sap, si no vols pols, no vagis a l'era!
ResponEliminaSi en el local no es podia fumar s'ha de respectar, és un lloc on hi ha més gent i allà no està permès. Si tota la seva vetllada ve condicionada per això potser seria millor que la propera vegada es mirin bé quin tipus de restaurant trien.
ResponEliminaBon relat, sols veient el debat ja queda clar que t'ha sortit rodó. Felicitats!!
Moltes gràcies Clarissa i Pd40 pels vostres comentaris!! :-))
ResponEliminaMolt bo, felicitats!
ResponEliminaEi! M'ha agradat molt el teu relat! No ho sé, l'has escrit molt bé, senzill, entenedor. Un breu instant d'una història, amb un final molt bo, també, molt real, com diuen més amunt! aixi doncs, felicitats pel relat!
ResponElimina