diumenge, 17 de gener del 2010

Homenatge a Joan Amades



La primera ocasió que vaig sentir parlar d'en Joan Amades tindria jo uns 21 o 22 anys. L'Editorial Salvat treia a la venda, en fascicles setmanals, el Costumari Català. Jo, que no tenia ni idea de què anava, em va atraure tan sols sentir-ne el títol... I què maco sonava això de “Costumari Català!”.

No era la primera vegada que començava una obra en fascicles, al contrari, em feia molta gràcia poder comprar una Història de l’Art, una Enciclopèdia Universal o altres joies que, sinó ho feia així, no hagués pogut tenir.

Amb els petits ingressos que tenia fent de cangur, o treballant algunes hores d’auxiliar administrativa, mentre pel matí estudiava la carrera, les col•leccions per fascicles s’enduien una part dels meus calerons, però jo n’estava encantada!

El Costumari és una obra fascinant! Tan bon punt vaig tenir el primer fascicle a les mans, vaig decidir que continuaria fins al final... i, cada setmana, en comprar-lo, passava les pàgines mirant els dibuixos de les auques, llegint els refranys, les històries, llegendes i supersticions de diferents pobles, les festes i els sants patrons, aturant-me a imaginar les danses tradicionals i, sobre tot, impressionada amb la gran tasca realitzada per unir, en una sola obra, tantes vessants de la cultura popular catalana.

Actualment, les seves més de 5.000 pàgines, són un dels tresors que viuen a les prestatgeries de casa meva ;-)



Amb aquest escrit, doncs, em vull unir al merescut homenatge a qui va fer tan bona feina i que mereix trobar, també, reconeixement al món virtual dels blogs en català.











Nota: Les imatges d'aquest post no s'han de tenir en compte per l'enquesta de la barra lateral.

20 comentaris:

  1. Gran home Joan Amades i El Costumari català una obra cabdal dins la cultura catalana!

    ResponElimina
  2. sort n'hem tingut de personatges com ell els catalans! :)

    ResponElimina
  3. M'has fet venir al cap els llibres en fascicles, jo també n'havia fet més d'una d'aquestes col·leccions.
    No vaig fer aquesta del Costumari però, també de l'editorial Salvat, tinc una Història de Catalunya en sis volums. I alguns llibres més fets amb els fascicles que els diaris regalaven amb l'edició del diumenge :-))

    ResponElimina
  4. Jo també vaig comprar el costumari de seguida que vaig treballar, a més, és una eina de consulta valuosíssima pels mestres!

    ResponElimina
  5. Doncs curiosament jo és de les últimes obres d'Amades que he adquirit. :-)

    Me'l va buidar un amic molt bon amic i vaig prioritzar altres obres.

    Ara, és una joia que celebro poder fullejar sempre que vull.

    ResponElimina
  6. Un treball importantíssim per la cultura catalana el que ell va fer.

    ResponElimina
  7. Has fet un post molt maco!

    Realment ha estat una gran sort tenir tota la seva obra i entre ella el Costumari català!

    ResponElimina
  8. Consulto habitualment el seu costumari una eina casi imprecindible.Un post precios!!!

    ResponElimina
  9. Hola Assumpta!
    així que ets TU la que acabes les col.leccions en fascicles... :)
    salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  10. jo tb el tinc, el costumari!!!
    i a mes, per treballar el faig servir sovint... una gran feina i una bona recopilació... sí senyor!!!

    ResponElimina
  11. A casa també el vam començar a comprar a plaços... però no el vam acabar! :-(
    Finalment me'l vaig comprar perquè sempre necessitava consultar els volums finals que no teníem!

    ResponElimina
  12. Una edició ben maca. I un apunt entranyable.

    ResponElimina
  13. Conserva'l bé, aquest tresor (i estic segur que ja ho fas)!

    ResponElimina
  14. M'agrada l'homenatge que n'has fet!

    No m'hi he afegit tal i com volia (ni tan sols vaig poder anar a la cloenda a Tàrrega, tal com havia previst), ha esta un cap de setmana "complicadet" però aquest recull que hi trobo aquí, m'agrada molt i m'hi sumo!
    :)))

    ResponElimina
  15. Et felicito pel teu post-homenatge a aquest gran home de la cultura, que ens ha deixat aquesta obra excepcional com és el Costumari.
    Aprofito per agrair el teu comentari en el post del primer aniversari del meu nét.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  16. Primera vegada que sento a parlar de Joan Amades. Bé, segur que a partir d’ara no deixo de sentir el seu nom, com sovint passa amb les paraules noves.
    Això sí, sempre he pensat que les coses que van amb fascicles acaben sortint més cares, encara que en aquest cas no sé com funcionava la cosa anys enrere ni si hi havia la possibilitat de comprar-ho d’una altra manera.
    En qualsevol cas, bon homenatge el que li has fet.
    Adéu!

    ResponElimina
  17. M’ha fet moltíssima il•lusió poder participar en aquest homenatge. Tot i que no en sóc gens entesa, tots els temes que fan referència a la nostra cultura m’agraden molt.

    Els vostres comentaris fan encara més gran aquesta commemoració... Moltes gràcies!!

    Han estat un munt de blogs participant en aquesta Clausura de l’Any Amades! Si voleu veure la llista sencera, la podeu trobar a cal Víctor Pàmies, per exemple.

    Abraçades per a tots! :-)

    ResponElimina
  18. Moltes gràcies per aquest post sobre Joan Amades. A casa, ja de petita, als anys quaranta,en teniem de llibres seus: Les cent millors Cançons de Nadal, Les cent millors Cançons populars i Les cent millors Rondalles populars, de l'Editorial Selecta.

    Una gran persona!

    ResponElimina
  19. Aixó dels regals que poses al costat m'agrada molt, és una cosa que podria fer tothom, bé, molta gent, enviar-se entre vlokaires regals com aquests o diferents,segur que els vloks quedarien tan macos com el teu.
    A reveure.

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!