dimarts, 20 de setembre del 2011

La llibreta groga i el túnel del temps

Quan jo era joveneta, uns setze anys, m’agradava molt escriure. La meva amiga Cristina es llegia la meva producció i em feia la crítica. Vaig començar algunes novel·les, sempre de misteri, amb un mort i uns detectius aficionats, que anava escrivint sense saber la continuació (o sigui, que semblava més una lectora que una escriptora) res de fer-me un esquema o guió a desenvolupar, què va! jo anava seguint “tal com raja”, al final em perdia, ho deixava, i en començava un altre (tot això a mà, és clar!!) He de dir que la majoria de les meves participacions a Relats Conjunts segueixen tenint el mateix esquema mental, gairebé mai sé ben bé com acabaran.

Una vegada, tan sols una, vaig tenir una bona idea. La recordo perfectament, era una història de ciència ficció; sí, sincerament, crec que era bona (altre cosa seria que jo l’hagués sabut desenvolupar amb èxit) però l’argument estava molt ben pensat i, aquesta única vegada, tenia molt clar tot el camí a seguir i on volia arribar.

Si jo tenia setze o disset anys, resulta que d’això en fa més de trenta. Posem que ho vaig escriure l’any 1978 o 1979. La història estava situada en el futur, principis del segle XXI, succeïa a Barcelona, capital de Catalunya, membre dels Estats Units d’Europa. Hi havia una moneda única, que vaig batejar com a “Unitats” (no massa original, però pràctic), s’havien inventat unes bicicletes amb un sistema que les feia anar molt més ràpid sense esforç... i, això sí, al Parc de la Ciutadella, que llavors no s’anomenava així, hi havia una mena de forat a una altre dimensió, com un passadís al passat, un passat simultani al present en que comença l'acció de la història


Em fa gràcia recordar aquest jove independentisme meu, la visió de la moneda única, el nom d’aquesta (recordem que el precedent de l’Euro es deia ECU: Unitat Monetària Europea en anglès), el detall ecologista de les bicicletes...

I em sap greu quan penso que tot això ho anava escrivint en una senzilla llibreta de tapes toves de color groc (un groc molt pàl·lid), amb fulles blanques, sense línies ni quadrets... i que la vaig perdre!!

La de vegades que la vaig buscar!! Vaig regirar tota l’habitació, gairebé tot el pis... i res... anys després la vaig tornar a buscar per llocs absurds, armaris on ja sabia que no hi podia ser...

Moltes vegades he pensat en recomençar-la. Però no... ja no tindria cap gràcia escriure sobre aquesta moneda única, ni aquestes bicicletes...

El que no sé és que s’haurà fet d’aquella noia que va caure pel túnel del temps i va anar a parar a l’any 1965, i dels seus amics que la buscaven... Bé, pensaré que, seguint el procediment que jo havia pensat, la van trobar.

17 comentaris:

  1. seria molt xulo recuperar la llibreteta. quins records i com referies ara la història!

    recordo l'ECU!!!

    ResponElimina
  2. Una llibreta que ara tindria molt d valor per tu i de passada tindries molts bons records

    ResponElimina
  3. Oh! quin greu que sap perdre aquestes coses!

    I tens raó la idea era molt bona. Però com passen de moda les idees, eh? queden enrere de mala manera!

    ResponElimina
  4. Quina gran escriptora de ciència ficció s'ha perdut el país. I mira que no en tenim gaires d'aquest gènere. Una llàstima perdre aquestes coses, i si era un bon projecte, encara més. Però d'idees no te'n falten, tant de ciència ficció com de novel·la negra. Jo de tu ho tornaria a provar... però sempre t'ho dic!

    ResponElimina
  5. Quina llàstima que la perdessis! Bé, potser algun dia tens una sorpresa i t'apareix per algun lloc. Trobar aquesta llibreta tan antiga seria ben bé entrar al teu cap de quan tenies aquella edat i veure la manera que tenies d'escriure i d'imaginar.

    Però mai és massa tard, si et segueix agradant escriure, perquè no t'animes i t'hi tornes a posar?

    ResponElimina
  6. Ostres, que xulo això que expliques!! És una gran llàstima que l'hagis perdut,... pel seu valor literari i perquè guarda part dels teus records, i de l'essència de l'Assumpta-de-16-o-17-anys.
    Jo tinc un munt de llibretes escampades per les prestatgeries amb unes quantes pàgines escrites cada una. La meva constància per escriure és nul·la, i cada cop que tornava a començar, pescava una llibreta nova. En general no les comprava expressament, eh! Eren aprofitades d'una cosa o d'una altra... Quin desastre. Ara bé, tota la meva (escassa) "producció seriosa" està en format digital... de fet, potser ho hauria d'imprimir o fer-ne una còpia de seguretat, perquè corre el risc d'acabar en el mateix forat negre que la teva llibreta!

    ResponElimina
  7. Jo també escrivia contes en llibretes a la mateixa edad. De vegades rellegeixo els meus escrits i em transporten inmediatament al passat!
    Ojalà trovis aquesta llibreta Assumta!

    ResponElimina
  8. És una llàstima haver perdut aquella llibreta, estaria molt bé que poguessis recuperar (per tu, no necessàriament per publicar) aquells escrits que segur que et portarien records que et servirien per fer un verdader viatge en el temps. :-))

    ResponElimina
  9. RITS.- Saps que, encara actualment, a vegades penso que un dia la trobaré? Tot i que, en el fons, estic convençuda que si llegís el que vaig escriure llavors, no m’agradaria, la idea seguiria essent bona, però el text em semblaria fluixet... així, en el record, queda molt maco ;-)
    Sí! Fins i tot es va arribar a fer una moneda “Ecu” i després, van i li canvien el nom!


    GARBI24.- Sí que tindria molt de valor, és cert... però sobre tot valor sentimental, com a record, perquè, com comentava a la RITS, tinc la sensació que si ho pogués llegir, no m’acabaria de fer el pes. Però, sí, m’encantaria trobar-la! ;-)


    CARME.- Sí, i la vaig buscar tant!! Entremig de la roba, per darrera els mobles... és que no tinc ni la menor idea de com la vaig perdre perquè, a més, diria que recordo on la vaig deixar... i no hi era!
    Ara sí, ja passat de moda... tot i que el tema de l’Estat membre dels Estats Units d’Europa es podria aprofitar :-))


    XEXU.- I tenia escrites unes quaranta pàgines, que no és poc... És que la solució del cas, era tan bona! :-) fins i tot em fa gràcia pensar que m’hagués vingut aquella idea... tot molt fantasiós, clar, que per això és ficció. Ara bé, una cosa és tenir la idea, “una” bona idea... i l’altre ser capaç de desenvolupar-ho bé i, en aquest punt, em sembla que hi tens més confiança tu que jo ;-))


    BARCELONA M’ENAMORA.- Crec que trobar la llibreta s’ha convertit en una nova història de ciència ficció hehehe... Això em passa per ser desendreçada, tot i que jo juraria que sé on la vaig deixar... però es va volatilitzar! :-D
    Actualment no tinc paciència per escriure. Sempre que començo alguna cosa la vull acabar aviat, i si s’allarga en el temps me’n canso i perdo l’ànim que tenia al principi. Sóc un cas...


    YÁIZA.- M’ha fet gràcia això de les llibretes començades... perquè jo faig igual!! Agafar una llibreta meva és un caos. S’hi pot trobar de tot. En començo una, l’oblido, en començo una altre, després recupero la primera, començo una tercera... Caos!! :-D
    Siiiiii!!! Fes còpies dels escrits que més t’agradin! No vull ni pensar en un desastre informàtic!! a vegades confiem molt en les tecnologies i no hi ha com un bon DIN-A-4 ;-)) Jo sempre dic que ho vull fer i no ho faig i algun dia tindré un disgust.


    EVA.- I les guardes? :-) Què bé! Jo moltes les vaig tirar “a consciència”, (tot i que recordo molts dels arguments hehehe) i aquella, que era l’única idea bona, vaig i la perdo!
    Ara em sap greu haver-les tirat. Segur que fa gràcia quan ho llegeixes ;-)


    McABEU.- Hehehe potser la pròpia llibreta ha fet un viatge en el temps i ves a saber a quin any ha anat a parar... però sí, em faria moltíssima il•lusió poder llegir tot allò... Encara que, com he dit abans, estic segura que ho trobaria fluixet, fluixet... però la idea era bona, això sí :-D


    Ara us explicaré una anècdota. En una de les novel•les que vaig començar i vaig deixar inacabada perquè no sabia com seguir, trobaven un cadàver a la taula d’una cafeteria, allí al mig, un local bastant gran, força gent i, de cop, s’adonen que un home que està sol a una taula és mort. Avisen a la policia (llavors encara no hi havia els Mossos)... tot sembla indicar un suïcidi, perquè ningú ha vist res, l’home ha estat sempre sol, no ha passat cap cosa estranya... De cop es descarta totalment la idea del suïcidi perquè el difunt duia a la cartera una entrada pel partit del Barça d’aquella mateixa tarda... I algú que ha comprat una entrada pel futbol no es mata!!...
    Com podeu veure, l’essència de l’Assumpta és la mateixa: Ciència ficció en una Catalunya Independent, i Barça, Barça!! :-D

    ResponElimina
  10. Ostres, jo també ho feia això de començar llibres sense saber què passaria més enllà de la següent ratlla. M'ha fet molta gràcia. Supsoso que érem simples aficionats! I, és clar, evidentment a mà, en una llibreta d'espirals que, ves a saber on para, com tu! Però bé, allà no hi havia res d'interessant.

    En canvi, pel que expliques, ets una avançada en el temps! Sí senyor! Ja ens comentaràs el teu proper pronòstic perquè llavors invertiré tots els diners allà, que segur que es farà realitat!

    ResponElimina
  11. Per cert, m'acaba de sortir la paraula de validació: untait.

    Pura coincidència?

    ResponElimina
  12. Guau! igual apareix d'ací uns quants anys i et converteixes en una nova Juli Verne!!r

    ResponElimina
  13. Jo vaig trobar una carpeta de quan adolescent i estava plena de contes escrits per mi. Rellegir-los em va posar la pell de gallina.
    Fes-ho, encara que no sigui sobre el mateix, escriu... qui sap??

    ResponElimina
  14. M'ha agradat molt aquest post. Com ja saps jo també escric així, sense esquemes (tot i que mai m'he atrevit amb una novel·la) i com a distracció és fantàstic.

    De debò, la idea és boníssima i jo mai he vist res de ciència ficció d'un autor català. Mira, podries provar-ho. Això sí, ara ja no pots ambientar-la a principis del segle XXI.

    ResponElimina
  15. ASSUMPTA: A veure si saps endevinar el futur i no ho saps?

    JORDI: un dia en vas dir que volia escriure un llibre, segueix en peu? Vull se mare d’un escriptor.

    ResponElimina
  16. Si és que de ben joveneta ja tenies fusta d'escriptora! A mi, en canvi, l'afició em va costar una mica més d'aparèixer. Ara, mai he intentat fer cap novel·la, no me'n surto, ho considero complicadíssim arribar a bastir una història curiosa, que enganxi, ben trenada i original.

    Llàstima que perdessis la llibreta!

    ResponElimina
  17. Ostres, perdoneu!! estava tan contenta mirant els comentaris del post següent, el de l'aniversari que m'havia oblidat de respondre aquí!!


    JORDI.- Pel que veig, aquest "problema" és bastant comú :-) Som "lectors" i anàvem escrivint com ens agradaria trobar-ho en llegir un llibre ;-))
    Tu escrius molt bé! He llegit relats teus boníssims, així que... endavant!!
    Els pronòstics que proporcionen diners mai se m'han donat bé (exemple: les travesses) :-P
    Les paraules de Blogger les posa a mà un follet entremaliat :-D


    MARIA.- Per somiar que no quedi!! :-))
    Però em sembla que la pobre llibreta va ser xuclada per un forat negre... Potser algun marcià la deu haver trobat :-D


    JOMATEIXA.- Uaaaaau!! Quina il·lusió et deuria fer haver-la trobat!! :-))
    Sincerament, no em veig capacitada per escriure una novel·la "sencera"... Potser m'atreviria amb relats... ho hauria de provar. Gràcies pels ànims!! :-))


    MBOSCH.- De fet, van ser alguns comentaris que vàrem intercanviar al teu blog sobre això d'escriure com si fossis el lector, el que em va animar a fer aquest post :-))
    Tu escrius molt bé!! I ets jove, no ho deixis! :-)
    Hehehe si m'animo ja em faràs la ressenya al teu blog, d'acord? ;-)


    Ma. VICTÒRIA Hehehe jo cada setmana miro d'encertar una travessa "de les grosses", però no hi ha manera ;-))
    En JORDI escriu molt, molt bé!! Anima'l a continuar, que tindràs fill escriptor!! :-))


    EL PORQUET.- De joveneta era molt llençada i m'atrevia amb tot... tenia poc seny :-DD
    Jo també penso que escriure una novel·la sencera ha de ser molt difícil... ara bé, tu ets un altre dels blogaires que escriu molt bé. Tu prova-ho! :-)
    La meva llibreta deu ser a una dimensió paral·lela :-D

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!