Dissabte Sant... Anem al nostre lloc preferit, dinar lleugeret i una mica de lectura (jo “El Casalot” de Dickens i “La vida amarga” de Pla, en Josep Lluís) hi volem estar una estoneta i després tornar cap a casa, tot esperant tranquil•lament poder escoltar el Barça per la ràdio i després anar a la Vetlla Pasqual que, a la nostra Parròquia, comença a les onze de la nit.
Amb aquest pla tranquil i relaxat anem fent sense saber que “algú” s’ha fixat en nosaltres... :-)
No sé exactament quina hora seria, potser passaven uns minutets d’un quart de cinc, quan un home alt i ben plantat (al qual no havia vist mai anteriorment) s’apropa a la nostra taula i, decididament, em pregunta:
- Perdona, et dius Assumpta?
Sorpresa absoluta. No recordo que vaig respondre crec que vaig dir “Doncs sí”... i res més. No ho sé. Estava al•lucinant i en casos així la memòria em falla una mica... L’home, amb un somriure divertit em respon:
- Espera, que hi ha una persona que et voldria conèixer. (o "saludar", no n'estic segura...)
I dóna la volta i marxa escales avall (havia oblidat dir que nosaltres sempre ens posem a la primera planta, que s’està més tranquil)
La meva ment, en breus segons imagina mil coses... En Josep Lluís em mira, riu, i diu “algú dels blogs”... jo, fins i tot arribo a pensar que no sigui algú de l’Ajuntament que venen a dir-me alguna cosa per aquell post en que deia que el meu barri semblava un femer...
L’home alt i ben plantat torna a pujar l’escala, acompanyat d’una dona jove... somrient... s’apropen, jo també somric... i ella diu:
- Hola, sóc la Kweilan.
Holaaaaaaa!!... Una cosa com màgica!! Una persona a qui has llegit, que saps com escriu i, de cop i volta, té una imatge, i una imatge molt maca i riallera. S’asseuen amb nosaltres. A més, aquella és la nostra taula preferida. Si podem, sempre triem aquella... així que és una mica com “rebre’ls a casa” :-) I jo que li vaig dient a en Josep Lluís que ella té un blog de llibres fantàstic... i comencem a parlar com si ens coneguéssim de sempre... i els nostres respectius també, entre divertits i sorpresos de veure “com dóna de sí” el “Tema blogs” ;-)
Resulta que havien anat a passar el dia a Reus i, en veure el Viena, ella va pensar que si entraven i hi havia algú llegint, havíem de ser nosaltres... Però, tot i haver pujat i haver-nos vist, no es va atrevir directament a dir res... i dubtava de marxar. Menys mal que ell va pensar que era millor córrer el risc i preguntar-ho (de fet, com ens va dir, gent que vagi al Viena a llegir, no n’hi deu haver molta jeje)
Jo, que sempre que he conegut a algú dels blogs m’he posat molt nerviosa, que sempre tinc por que no surti bé i em neixen totes les inseguretats del món, que em sento més còmoda en "l'anonimat blogaire"... us asseguro que així, per sorpresa, vaig quedar totalment encantada i vaig passar una estona boníssima!!
I ara us revelaré un secret: La Kweilan, malgrat el seu nom, no és xinesa. És una persona encantadora, propera, intel•ligent... Varem parlar de com ens va passar pel cap de tenir un blog, de la il•lusió quan tens els primers comentaris... de les llistes de llibres a final d’any!! (sí, sí, XeXu jeje) i, després, en Josep Lluís va proposar d’anar a veure un carrer on hi ha algunes façanes de la ruta Modernista i hi varem anar, sense deixar de parlar un sol moment.
Com allí tots érem bons lectors, es va parlar de llibres, clar, i varem explicar que en Josep Lluís és un gran admirador de Baroja i Kafka i que a casa hi ha unes prestatgeries dedicades a ells. El que no vaig pensar a dir llavors és que en aquestes prestatgeries, fins i tot hi ha una foto dels citats autors jejeje
Ara, dedicat especialment a la Kweilan, però per fer-vos somriure una mica a tots, us mostraré “El racó de Baroja” i “El racó de Kafka” que hi ha a casa meva ;-)
Mig prestatge Barojià, perquè amb una sola lleixa no hi cabien tots
A sota de l'anterior, un prestatge sencer, amb la seva foto.
O sigui, El racó de Baroja està format per aquest sencer més el mig del prestatge superior.
Prestatge Barojià sencer dividit en dues fotos
Clicant al damunt es fa més gran i es poden llegir els títols
El racó de Kafka, sense la foto
Clicant es poden llegir els títols dels llibres
El racó de Kafka, amb la seva foto.
He deixat que es vegin dos llibres més perquè són de Van Gogh jeje
En fi, que estic molt contenta de que vinguéssin a saludar-nos i d’haver-los conegut!! ;-)
uaauuuauuaauu quina sorpresa! i la Kweilan! i després diuen dels blocs i els blocaires....què fort! realment és molt especial tot plegat que la kweilan anés a Reus i pensés és clar hem de passar pel Viena a veure si hi és l'Assumpta! Ho trobo fantàstic!!!!
ResponEliminaDeu n´hi do la prestatgeria de Kafka! em fixo més en aquesta perquè del senyor Baroja confesso que no n'he llegit cap ( i si ho he fet no ho recordo)....Assumpta quina sorpresa! m'ha fet il.lusió a mi i tot i això que no hi era!
Ostres! Quina coincidència més agradable! D'una relació "virtual" (que no buida de contingut, al contrari, és en sentit positiu) a un coneixement "real", en persona. Mira que fixar-se i anar a trobar-te! Quina intuició, ta´mbé!
ResponEliminaHola!!! Va ser superdivertit i com diu l'Assumpta va ser com si ens coneguéssim de feia temps. M'ha fet molta gràcia veure com ho vas explicant tot al detall i tal com va anar exactament. I gràcies per lo de maca i riallera, tu i el Josep Lluis, un encant de persones. Una abraçada!!!!
ResponEliminaSe m'ha oblidat comentar les prestatgeries. Quina passada i a més amb fotos dels autors...Guapíssim!
ResponEliminaCaram, Kweilan: Lleida-Berlin-Reus... tu no pares! (a l'abril altre cop, oi? ;)
ResponEliminaExcel·lent relat de la trobada, Assumpta!
Assumpta querida...paso a dejarte un abrazo lleno de huevos de pascua.
ResponEliminaapa! sí que és petit Reus que només hi ha un Viena! jajajajaja és broma!!!!
ResponEliminaquina il·lusió, no?? i quin llamp de sorpresa!!!
ja veig que tu vas de Marple i en Josep Lluís de Poirot ;)
una abraçadassa guapa!!
Jo estava pensant també "com la reconeixerien si mai hem vist cap fotografia d'ella?" però automàticament he pensat "si jo veies una parella llegint al Viena, també pensaria que són ells" :)
ResponEliminaDe vegades val la pena arriscar-se oi? No sé si jo també hauria enviat a l'Albert ha preguntar-t'ho, a mi em faria vergonya ;)
Bona Pasqua!
ELVIRA FR.- Jajajaja sí, sí, una sorpresa fantàstica!! De fet, estic molt contenta perquè, com he dit, jo sóc bastant reàcia a conèixer gent dels blogs, sempre tinc por que "en persona" no agradaré, no sé com dir-ho, per tant, si m'ho puc pensar, la meva reacció és escaquejar-me :-)
ResponEliminaEn aquest cas, el factor sorpresa em va fer un regal molt maco!! I res, que estic encantada ;-))
Siiiii una de les primeres coses que em va fer gràcia del teu blog era veure que t'agradava Kafka com al meu marit i Van Gogh com a mi ;-))
ALBERT B. i R..- Estic pensant seriosament en començar a demanar comissió al Viena jajaja
De fet, en càlcul de probabilitats, el resultat de trobar-me al Viena a l'hora del cafè és bastant alt :-))
Va ser molt, molt divertit ;-))
KWEILAN.- Genial, de veritat!! ;-))
És com una escena de pel•lícula jeje... algú que coneixes però que no coneixes ;-))
Aaaah! I m'he oblidat de dir una cosa que acabo de recordar ara mateix!! Que a la càmera de fotos en dúieu una de la "Font de les canelleres"!! ;-))
Dir que ets maca i riallera no és més que dir la veritat (dir que no ets xinesa també jejeje)
Això de les prestatgeries amb les fotos dels autors és una mena d'imitació en broma de la gent que sap tocar el piano i tenen un bust de Beethoven al damunt ;-))
FERRAN.- És una viatgera inquieta ;-))
Va ser un fet tan absolutament inesperat, que em va deixar amb un somriure molt gran que es reprodueix cada vegada que hi penso ;-))
MARISA, el rincón de mi niñez.- Mmmmm què buenosss de chocolateeeee!! ;-)
Feliz Pascua para tí también y muchos abrazos!! ;-))
ELUR.- Jejeje doncs no, n’hi ha dos oeeee oeee, dos, dos... però un és més petit i si algú parla en general “del Viena” parla del gran, del de la Plaça Prim... Si vol referir-se a l’altre especifica “El Viena del carrer Llovera” (tot i que aquest fa molts més anys que existeix, ja veus quina injustícia jeje)
D’aquelles sorpreses bones... a mi em va encantar!! ;-)
Jo Marple, sempre... en Josep Lluís més abans Kafka ;-))
ANA.- Sí, sí, cada vegada n’estic més convençuda... una comissió he de demanar al Viena. Diré que fins i tot venen de fora per veure’ns aquí ;-))
Mira que si arriben a marxar sense dir res! ;-))
Molt bona Pasqua, guapa! ;-)
Què fort! Quina il·lusó. Sovint quan vaig a llocs onpot ser que hi hagi blocaires també hi penso, però seria totalment incapaç de presentar-me així. Bé per la kweilan ( bé, pel seu home). No era ab ella amb qui demanaveu els colors al Viena?
ResponEliminaRegals de la vida! Val tan la pena aprofitar aquests momentts inesperats i bonics, oi?
ResponEliminaja deia jo que els àngel tenen cos,
ResponEliminaja s'han presentat en cos i ànima. Felicitats pel encontre... Segur que podrieu escriure un llibre ben documentat de la vostra coneixença. Anton.
Quina il·lusió que us deu haver fet a les dues! :-)
ResponEliminaCaram, quina conjunció de planetes! Això és una cosa que sempre he pensat que em pot passar, que algú es planti davant meu i em digui 'perdona, tu ets el XeXu?'. De moment no m'ha passat. Però és que tu ets fàcil de trobar, eh??
ResponEliminaPerò no parleu de mi, eh? Què és això, sempre acabo sortint a les converses de les trobades blogaires! Si ja sé que m'enyoreu...
MIREIA.- Va ser absolutament increïble!! Com si fos una pel•lícula :-)) Però tan agradable i divertit!!
ResponEliminaMira que jo hi pateixo molt amb aquestes coses... si ella m'arriba a dir que venia i que ens trobéssim, hagués passat nervis tot el dia en canvi, així, va ser genial!! ;-))
No, amb qui varem demanar els colors al Viena (ella al de Tarragona i jo al de Reus) era amb la Bajoqueta, va ser com una mena d'aposta que, per cert, va guanyar ella ;-)
MONTSERRATQP.- I tant!! ;-)) Va ser tan absolutament inesperat i tot tan bé, tan positiu, que estic molt contenta de que fos així ;-))
REBAIXES.- Doncs si ens poséssim a escriure tot el que varem arribar a parlar, segur que sí que sortia un llibre ;-))
Anton, tu sempre ens dius coses maques! Això d'àngels m'ha agradat jeje
CORO.- A mi moltíssima!! I la veritat és que jo no tinc cap costum de dir a la gent per quedar ni res, però una cosa així la recomanaria a tothom!! ;-))
XEXU.- Home, si ets famós és normal que parlem de tu jejeje
De fet, varem parlar més de "blogs" o de "continguts de blogs" que no pas de blogaires, perquè és el que coneixem més, clar... Per exemple, la "famosa" llista de llibres llegits de final d'any (que tu sempre dius que no és idea teva, però que s'ha popularitzat gràcies a tu) o la forma tan detallada que tens de respondre sempre als comentaris, varem parlar de Relats Conjunts, del Joc 100 d'en Tibau i com anàvem "a la caça" d'endevinar llibres i coses així ;-))
Molt, molt tema de llibres, perquè la Kweilan és un pou de saviesa literària ;-)
Sí, sí, em vaig adonar que sóc fàcil de localitzar :-))
Eeeeei, no em dius res de les prestatgeries de llibres amb fotos? ;-))
Ah! També varem criticar la Renfe per la seva estació "al mig de no res" al Camp de Tarragona (surrealista) ;-))
Jajajaj. M'imagino dissabte que ve cinquanta persones al Viena de Reus, buscant a l'Assumpta.
ResponEliminaJajajaja
Assumpta, quina ilu, nena, a mi m'encanten aquestes coses...
ResponEliminaMolt ben explicat, em semblava trobar-m'hi, i sí que té raó el marit de la kweilan, valia la pena arriscar-se, i tant que sí!
Un posts guapíssim, amb les prestatgeries especialitzades, i les fotos, m¡hio he passat pipa.
Com es sol dir ...el mundo es un pañuelo.
ResponEliminaBona trobada
I perquè després es digui que la virtualitat és freda!
ResponEliminaQuina sorpresa més agradable!
Al Viena de Reus?
Quina gran sorpresa vas tenir el Dissabte Sant.
ResponEliminaDiuen què el món és molt gran i a la vegada petit.
M’alegro molt per tu. Et mereixes haver tingut aquesta gran sorpresa.
És com el dia que us veu trobar amb el Jordi a Montserrat. No era sorpresa però va ser maco, coneixes allà. Hi podia haver estat jo, però en va fer cosa anar. La propera serà.
Teniu una bona col•lecció de llibres d’en Baroja i d’en Kafka i segur que molts d’altres autors.
Sou uns gran lectors.
Una abraçada,
Maria Victòria
Una història molt bona de sort i decisió! Jo no sé si m'hagués atrevit a "assaltar" una desconeguda...
ResponEliminaCORO.- Jajaja em posaré una perruca rossa i ulleres de sol ;-))
ResponEliminaCARME.- El més curiós de tot és l'efecte "positiu" de la sorpresa. Al ser una cosa totalment inesperada, no vaig tenir temps de posar-me nerviosa, ni de patir, ni res de les meves reaccions “normals” en algun cas així ;-))
Ara bé, si algun dia et veig a tu en algun lloc et saludaré ;-) (per les fotos -la que tens i la que tenies com a imatge- crec que et coneixeria)
Aquestes són les úniques prestatgeries amb foto que tenim, eh? les demés són "normals" :-)))
GARBI 24.- Internet fa que el món encara sigui més petit en quant a distàncies i més gran en quant a coneixences ;-))
JOANA.- Sí, hi ha molta gent que pensa que a Internet tot és fred o, fins i tot, fals... suposo que hi deu haver de tot però, pels blogs que jo llegeixo, em sembla tothom força autèntic ;-))
Sí, a Reus :-))
M. VICTÒRIA.- Havies d'haver vingut a Montserrat, dona ;-))
Jo no sabia que t'ho havies plantejat fins que m'ho vas explicar, però sabent que jo anava amb ma germana i tot!! ;-))
Bé, no pateixis, com el Barça alguna alegria ens donarà, doncs segur que hi haurà més ocasions ;-))
Ara jo m'he tornat a aficionar molt, però l'autèntic lector de casa és en Josep Lluís ;-))
Petonassos!!
SM.- Tal com tu dius hi va haver sort perquè, tot i que hi anem sovint, tampoc cada dia!! ;-) I, a més, encertar l'hora, i pensar-hi ;-))
Jo crec que si sabessis que tenies moltes possibilitats d'encertar sí que t'haguessis atrevit ;-))
L'altre dia estàvem de compres per Reus -allò que fa tota la província de tant en tant- i mentre la Utnoa mirava botigues li vaig comentar que anava a "aguaitar" pel Viena a veure si veia algú que s'assemblés a l'Assumpta.
ResponEliminaSóc curt de vista, la Kweilan se'ns va avançar!
*Sànset*
Ostres, crec que només faltava la Isabel Gemio amb el seu "Sorpresa, sorpresa"!!!
ResponEliminaAi, aquestes pors Assumpta. Veus com no n'hi ha per tant!! jajaja
Proposo nomenar el Viena seu de la bloggosfera catalana!!
Ah!! Corroboro fil per randa les a portacions de la Kweilan: olelé, olalá L'Assumpta i el Josep Lluis són, del millor que hi ha!
ResponEliminaOstres!!!! hahaha! Això és gairebé com el petit conte que va escriure en XeXu pel seu aniversari!!! :D Quina gràcia! Me n'alegro que ho passéssiu tan i tan bé, plegades!
ResponEliminaEstic impressionada pels prestatges! :S
SÀNSET I UTNOA.- Jajaja sí, sí, Reus és una gran botiga!! ;-))
ResponEliminaHo dius de veritat? Hi vas anar? ;-))
Jajaja ai, em feu riure, eh?
Jo també sóc miop, xiquet, però no pateixis que sóc baixeta però no massa prima (jajaja quin eufemisme!!) sóc "visible" ;-))
JORDI.- Aaaaai, sí, que tu vas haver d'aguantar setmanes i setmanes de dubtes i de "vols dir?" i "no ho sé" i totes les meves "neures" ;-))
I tan bé que va anar tot després!! I a Montserrat, eh? Ostres, és que ho varem fer bé!! ;-))
I, a més, va ser el dia súper especial en que vaig conèixer IKEA!! I això sempre, sempre ho lligaré amb tu ;-))
Tu vols fer-me posar vermella, oi? ;-))
Smuaaaaaaaaaaaaaac
NÚR.- Jejeje la història d'en XeXu tenia molts més personatges jeje ;-))
Però sí, les coses així, pim, pam, sorpresa... i la magnífica sensació d'haver conegut una gran persona! ;-))
Jajaja són marcs de "Tot a cent" i fotos escanejades, però queda original, eh? jsjaja