Un dinaret quaresmal, ràpid, fàcil i molt bo...

El passat dimecres, dia 17 de febrer, va començar la Quaresma, període de 40 dies en que els cristians ens preparem per la festa més important de l’any, La Pasqua, en que celebrem la Resurrecció de Jesús.

Una de les coses que fem els practicants en aquest temps és el que s’anomena Dejuni i Abstinència.

El Dejuni consisteix en menjar menys i tan sols ho fem dos dies a l’any: Dimecres de Cendra i Divendres Sant. En aquests dies l’únic àpat que es fa complert és el dinar. Es tracta d’esmorzar poc, sopar poc, no berenar i no picar entre hores. La veritat és que, sincerament, no costa gaire.

L’Abstinència consisteix en no menjar carn (vedella, xai, porc, pollastre, etc.) i es pot menjar tota la resta d’aliments: peix, verdures, llegums, ous, lactis.... Això ho fem tots els divendres i, a més, el Dimecres de Cendra.

I bé, com el meu caparró de cada cosa en fa un post, doncs vaig pensar en explicar el senzill, boníssim i saludable dinaret que vaig fer el Dimecres de Cendra i que també aniria la mar de bé per qualsevol divendres quaresmal.

Fins ara, cada menjar que explicava, anava tot a la paella... Avui tot anirà a l’olla jeje

Com a ingredients, per a dues persones, necessitem unes patates més abans grans i una ceba.

Unes mongetes seques (o fesols que en diuen a Reus), comprades a granel,
que són més bones, i ja cuites, evidentment!
200 grams o un quart de quilo.

Aquí tenim les patates i la ceba ja ben peladetes junt amb els fesols.

Posem les patates i la ceba a bullir. Els fesols no, que ja estan cuits.

I aquí tenim l'ingredient principal del plat: El bacallà. Boníssim! (a mi m'agrada molt)
esperant el seu torn amb les mongetetes.

Quan les patates i la ceba ja són quasi cuites,
hi aboquem el bacallà amb els fesols i ho deixem bullir dos o tres minutets i prou.

Ho traiem de l'olla i ho posem als plats a la mateixa cuina
(ens estalviem d'embrutar una safata).

Ho amanim amb una mica d'oli i... a la taula! ;-)
Bon profit!!

Nota: Atenció amb el bacallà! Quan el comprem, preguntem si l'hem de posar amb remull i quantes vegades haurem de canviar l'aigua abans de poder-lo cuinar, no sigui que ens quedi salat!!

Un dinaret ràpid, fàcil, econòmic i molt bo :-)

Avui al blog d’Instints he llegit que tenia un problema: El congelador ple de menjar però no sabia què fer... Anem a explicar un menú mooolt senzill i saludable :-)

Què necessitem? Doncs si tenim el congelador ple com ella segur que hi ha algun paquet d’aquests d’ensaladilla i sinó n’hi ha, doncs un de minestra, que més o menys...



I qui no té a la nevera també uns filetets de pollastre? (i sinó, doncs uns tallets de llom?) aquí tot s’hi val perquè el que anem a fer és tan fàcil que sinó jo no ho faria jeje



Posem a bullir les verduretes amb una micona de sal.



Fem el pollastre a trossets petitons (o la carn que sigui) hi posem sal.




Ho fregim i, aquí, per donar una mica més de gràcia (allò que en diuen un "toc personal") agafem uns trossets de fuet o llonganissa (la casa Tarradellas ja la ven tallats jeje menys feina), els fem més petits i ho posem també a la paella quan el pollastre ja comença a estar cuit.





Colem la verdureta i, apa, a la paella també!! Unes voltetes i ja tenim el menjar a punt :-)



Plat únic, clar, segons la gana més o menys quantitat... i de postres un iogurt i haurem menjat verdura, carn i lactis. Però el millor de tot és que amb tan poca feina i està molt bo!! :-))



Detall de la forquilla (per no perdre els bons costums)

Un dinaret ràpid, fàcil, econòmic i molt bo (III)

Bé, ja feia temps que no dedicava un post a una de les meves especialitats: Fer dinars mirant d’embrutar poc, gastant el mínim possible, estant tan sols el temps estrictament necessari a la cuina i, a més, que es pugui menjar al sofà (o sigui l’antítesi del que és consideraria un menjar com cal... què hi farem!)

Avui introduirem el microones... No per fer el dinar sencer, però sí per col·laborar amb un dels ingredients.

El nom del plat és “Mossets de llom acompanyats de rondo d'espinacs i cigrons”

Ingredients:
- Llom. Al Mercadona venen unes safates amb uns tallets molt ben fets, tots igualets, i a molt bon preu que jo en tinc per quatre vegades. Agafo el que necessito i la resta la congelo en tres paquetets.
- Espinacs. Al Mercadona (sí, decididament, he d’anar-hi a parlar a veure si acordem una comissió o em passo a un altre supermercat!) venen uns paquets d’espinacs congelats amb dues porcions. Doncs bé, farem servir una porció. La resta al congelador de nou.
- Cigrons. Com vulgueu... Ara bé, comprats cuits, eh? ja siguin a granel o en pot... penseu que cuinant-los a casa gastareu més gas, temps i embrutareu una olla, cassola o el que sigui. Es tracta d’embrutar poc i anar ràpid.
- Oli i sal.

Agafem la porció d’espinacs i la posem al microones uns set minuts. Apa, que es descongelin i es coguin (si és que es couen allí dins... ni idea. Les instruccions diuen que set minuts, doncs nosaltres, set minuts)




Mentre els espinacs van fent la seva, nosaltres agafem el llom ja descongelat (això es fa sol) i el talleu a trossets petits per fer els “Mossets”.




Hi posem sal i a la paella... au!

Quan ja comença a estar rosset, hi afegim els espinacs, donem unes quantes voltes...




i, després, els cigrons... unes voltes més...



Ho servim i ja està. Plat únic. Ep, atipa, eh? De postres, doncs fruita o iogur.



En propers dies una nova recepta del mateix estil... aquesta amb pollastre, patates i algun detall sorpresa.

Un dinaret ràpid, fàcil, econòmic i molt bo (IV)

Seguint amb la meva teoria “minimalista” (gastar poc, embrutar poc i estar poc temps a la cuina) us presento avui els “Sospirs de pollastre amb crème de pomme de terre et fromage i acompanyament d’escalivada précuite"

Es tracta, una vegada més, de fer una barreja que comprengui el que podria ser un primer i segon plat i dinar al sofà mentre es mira “Saber y ganar” (si vosaltres dineu més d’hora podeu veure un altre programa... És que en Josep Lluís no arriba a casa fins quarts de quatre)

Ingredients:

- Patates.
- Pit de pollastre
- Llet
- Philadelphia
- Escalivada precuinada (faltaria més! hehe)

Agafem la quantitat de patates que ens sembli que podem menjar (quina precisió! hehe) les pelem, tallem i posem a bullir amb una mica de sal.



Agafem també la quantitat de pit de pollastre que ens vingui de gust (jo compro unes safates al Mercadona que em serveixen per dues vegades. La resta, al congelador!), ho fem a tallets petits i, cap a la paella!



Mentre el pollastre es va fregint, agafem el paquet d’escalivada, el punxem i el posem al microones perquè s’escalfi.
Després, traiem les patates de l’aigua i les xafem... sí, sí, a mà, que tampoc costa tant i no cal embrutar més estris.




Quan ja tenim les patates xafades, les posem a la paella, amb el mateix oli d’haver fregit el pollastre, clar. Hi tirem un rajolí de llet perquè quedi més amorós i, finalment, una cullerada de formatge Philadelphia (si voleu que us digui la veritat, no és que es noti massa, però un ingredient més sempre queda bé)




I, finalment, ho emplatem tot... Bon profit!!

La cultura fa vacances? El tema de la Biblio-teca.

Per qüestions d’horaris de feina del meu marit, dos dies a la setmana dinem fora de casa. Normalment anem a una cafeteria on, per 8 Euros el menú, menges de meravella. En acabar, fem un petit passeig i ens arribem a la Biblioteca on estem una estona llegint i, després, cap a treballar. Tot queda en una zona molt propera.

La meva decepció va ser majúscula quan, ja fa unes setmanes, arribem a la Biblioteca i ens trobem el nou horari d’estiu, consistent en que al migdia tanquen molt d’hora i que només obren una tarda a la setmana (Una!!)

I jo em pregunto... i això per què?

A l’estiu hi ha gent que pot marxar de viatge o a una segona residència, però hi ha gent que, per les causes que sigui, s’ha de quedar a la ciutat. Una opció per passar la tarda és: o bé anar una estona a la piscina, o anar a la Biblioteca a llegir tranquil•lament (tot gaudint de l’aire condicionat) o ambdues coses en diferents horaris. Doncs no. Apa. A fastiguejar-se.

I que no em diguin que el personal ha de fer vacances, que això ja ho sé. Que en contractin de temporals per l’estiu que, amb els impostos que arribem a pagar, l’Ajuntament ja en té de calers, ja.

Així doncs, com ara no podíem fer Cafeteria + Biblioteca, vaig recordar un comentari de l’Avi Gres que, com sempre, em va fer riure i que deia que es pensava que la Biblioteca era un lloc on hi havia llibres i “teca” (Biblio-Teca) i ho varem posar en pràctica!!!






Aquestes són les fotos de la nostra Biblio-Teca en horari d’estiu:

- Dinaret al Viena.
- Aire condicionat.
- Suau música clàssica de fons.
- Els altres clients a vegades fan menys xivarri que algunes persones de la Bilblioteca “de veritat” (la del “matadero público”) el que permet una relaxada lectura.

Gràcies, Avi Gres, per la idea!! :-)

Un dinaret ràpid, fàcil, econòmic i molt bo (II)

Seguint amb la meva teoria de que per menjar no cal gastar gaire (ni temps ni diners) i mirant d'embrutar el mínim, avui presentaré una variant del meu menú del dia 1 de desembre ;-)

Necessitem, com aquella vegada, la magnífica verdureta congelada i feta a trossets (feina feta)



Avui hi posarem salsitxes:



I farem una salsa de tomàquet amb un truquet especial... Per cert, que quan vaig comprar el tomàquet, anaven tres petits paquets i posava “pack indivisible” però us prometo que jo el vaig poder “dividir”, aquí en teniu la prova:

Veieu com posa que és indivisible?

Doncs aquí ja està dividit... Un sol paquet! I no va passar res, de veritat! :-)

Pel truquet de la salsa de tomàquet necessitem una culleradeta de foie-gras i una de sobrassada (o pasta de sobrassada) Aquest és el truco “de la senyora Sabina”. Si voleu saber qui era la senyora Sabina podeu mirar al final del post. Ara anem per feina :-)


Comencem i, com l'altre vegada, posem a bullir les verduretes amb una mica de sal.



Com es tracta de fer-ho tot el més fàcil possible, partim cada salsitxa en tres trossets i, cap a la paella!!



Quan les salsitxes ja estan ben fregidetes, les traiem de la paella i amb el mateix oli, donem unes voltetes a la verdureta bullida. La verdura agafarà una mica del gustet que té l’oli i queda molt més bona que només bullida i prou.



Però no penseu que la paella ja acabat la seva feina... ara, afegint una mica més d’oli, posem el tomàquet (com ja ve fregit, això ho farem en un tres i no res... per què pelar, ratllar i fregir tomàquet si hi ha empreses que es dediquen a fer-ho? I a més, creen llocs de treball!)

Penseu que és la mateixa paella per tot! És una optimització total de recursos. Només hi hem fregit les salsitxes i la verdureta i això no embruta massa. El que embruta més justament ho hem deixat pel final, clar... ara sí que ja no es podria aprofitar ;-)

Atenció!! Al tomàquet hi afegim una cullerada petita de foie-gras i una de sobrassada i ho remenem bé, que quedi fos... Li donarà un gust molt bo!! :-)




Quan tenim la salsa al punt... un minut i mig i prou, hi aboquem les salsitxes de nou i hi donem unes voltetes (pensem que hem d’anar ràpid, que no es refredin les verduretes)



I ho servim d’aquesta manera tan bonica que fa goig de veure i tot ;-)



De postres, fruita! Mandarines que són boníssimes! ;-) Quan vaig fer aquestes fotos feia poc que havia llegit el post de la Mireia on deia que volia menjar més fruita... i estic d’acord, mengem fruita que és molt sana!





Qui era la senyora Sabina?

Doncs bé. La meva mare era la petita de set germans. El seu germà gran, el meu tiet A., es va casar amb una noia, la meva tieta M. La senyora Sabina era la mare de la meva tieta M., o sigui, la sogra del meu tiet ;-)

Els sogres del meu tiet eren unes persones absolutament entranyables... quan es van fer grans van anar a viure amb ells i tots els nebots els estimàvem. No és que ens veiéssim molt sovint, la veritat, però quan ens veiem eren tan agradables!

Jo, que no he tingut la sort de tenir avis, sempre he pensat que a uns avis com la senyora Sabina i el senyor Jaume els hagués adorat.

Ella era una cuinera excel•lent i un dia, per dinar, ens va fer uns macarrons deliciosos... la salsa de tomàquet tenia un gust especial, molt bo... i quan li varem preguntar ens va explicar el truco ;-)

Des de llavors, a casa meva (ara em refereixo a casa els meus pares, a Barcelona) hi ha un plat especial que es diu “Els macarrons de la senyora Sabina”... i són els meus preferits. Amb la seva carn picada i aquell tomàquet especial :-)