dilluns, 27 d’octubre de 2008

No suporto a Gauguin

No suporto a Gauguin... i ara m’han vingut ganes de dir-ho.

Aquesta tarda, des de la feina, he estat una estoneta mirant blogs. Molt mal fet, perquè és hora de feina, i a més perquè no em funcionava bé i quasi no he pogut comentar res... però un dels blogs que he visitat ha estat el de la Carme. Hi tenia un bonic dibuix de gira-sols i feia unes reflexions d’aquelles a les que m’estic acostumant i que m’agraden... però a mi, aquells gira-sols m’han evocat immediatament el meu estimat Vincent... i, com sóc bastant radical en totes les meves coses (i això no sé si es bo o dolent) no m’he pogut estar de recordar lo malament que em cau en Gauguin...


La casa groga. Vincent van Gogh. Arles, setembre 1888. Pintura al oli. Van Gogh Museum, Amsterdam.

Els gira-sols m’han fet pensar en Vincent i la seva il•lusió a la Casa Groga d’Arles, quan va convidar el seu admirat Gauguin i va pintar els quadres per decorar-li l’habitació, i li va donar la seva millor cadira... i l’altre, pedant insuportable, es creia millor que ell...


La cadira de Paul Gauguin. Vincent van Gogh. Arles, desembre 1888. Pintura a l'oli. Van Gogh Museum, Amsterdam


Cadira de Vincent amb pipa: Vincent van Gogh. Arles, desembre 1888. Pintura a l'oli. National Gallery, Londres.

34 comentaris:

  1. Traducción al castellano

    "NO SOPORTO A GAUGUIN"

    No soporto a Gauguin... y ahora me han entrado ganas de decirlo.

    Esta tarde, desde el trabajo, he estado un ratito mirando blogs. Muy mal hecho, porque era hora de trabajo, y además porque no me funcionaba bien y casi no he podido comentar nada… pero uno de los blogs que he visitado ha sido el de Carme. Tenía un bonito dibujo de girasoles y escribía unas reflexiones de esas a las que me estoy acostumbrando y que me gustan… pero a mí, aquellos girasoles me han evocado inmediatamente a mi amado Vincent… y, como soy bastante radical en todas mis cosas (y eso no sé si es bueno o malo) no he podido evitar recordar lo mal que me cae Gauguin.

    Los girasoles han traído a mi mente a Vincent y su ilusión en la Casa Amarilla de Arles, cuando invitó a su admirado Gauguin y pintó los cuadros para decorar la que iba a ser su habitación, dejando también para él la mejor silla… y el otro, pedante insoportable, se creía mejor que él…

    ResponSuprimeix
  2. No passa res! i qui no s'ha despistat a la feina i ha llegit algun blog... i qui no necessita 5 minuts per a respirar... llegeix-nos que et fem bé :) ara en serio, si t'hi passessis tot el dia... però crec que ets una persona sensata i què sap el què ha de fer. I saps? jo també sóc incondicionar de Vincent... ja l'havies anomenat posts enrere... m'agrada moltíssim i no hi ha obra que no m'agradi que no digui paraules amb un sol dibuix... M'agrada el post!

    ResponSuprimeix
  3. Gràcies, per posar el meu nom i l'enllaç. I tant que no em sap greu, al contrari. La millor cosa dels blogs és l'intercanvi de coses diverses.

    ResponSuprimeix
  4. CESC Ehem, ehem... judici benevolent per això "d'escapar-me alguna vegada" a veure blogs jeje.
    Incondicional de Vincent? Uaaau!! A mi em té totalment fascinada era un apassionat de tot el que feia, hi posava el cor, l'ànima...
    M'alegra que t'agradi :-))
    Abraçades!!!


    CARME Ostres, moltes gràcies jeje... És que ho he fet sense dir-te res i després he pensat que millor que t'avisés al teu blog jeje.
    Jo també crec això que tu dius: un blog inspira un altre i és molt maco :-)
    Petons!!!

    ResponSuprimeix
  5. De fet, però no he aclarit si no suportes a Gauguin pintor, a Gauguin persona o a cap dels dos. A mi com a pintor m'agrada i com a persona no el conec.

    ResponSuprimeix
  6. CARME Ai... doncs, si vols que et sigui sincera, igual com (sense ser-ne cap especialista) puc atrevir-me a parlar una mica de Van Gogh, a Gauguin pintor el conec menys... però com li tinc tírria com a persona doncs els seus quadres ja me’ls miro malament (ja sé que això no s’ha de fer, però ell tampoc s’assabenta, eh?)

    Es va portar molt malament amb en Vincent... i va tenir el morro, després de va marxar de la casa d’Arles, de demanar que li envies els quadres de gira-sols!!... No, tonto no era el tio.

    Van Gogh admirava a Gauguin i a l’altre l’agradava sentir-se “superior”. Vincent era com un nen gran (dit això amb l’accepció més positiva que pugui tenir) i l’altre no el va saber valorar prou, el tractava com a un alumne i, a més, estic segura que va mentir quan va acusar a Vincent de voler-lo atacar amb un ganivet.

    ResponSuprimeix
  7. M'agrada la teva sinceritat. Jo en pintura no hi entenc gaire, però sempre m'han agradat les pintures d'en Vincent, les seves pinzellades de colors tenen quelcom d'especial. Desconeixia la historia que comentes amb en Gauguin, però el que em quedo del que dius i estic d'acord amb tu, és que en la vida associem a les persones amb la seva obra i si aquestes no ens cauen bé, és normal que les seves obres no ens agradin. T'entenc molt bé... Serà una debilitat humana?.. Penso que abans de res tenim de ser persones.

    Eiii que no passa res de mirar blogs a la feina ehhh. Tots necessitem fer in "kit kat" ...hi ha que xerren amb d'altres i altres mirem blogs... que millor!!! jejeje.
    Petonets...

    ResponSuprimeix
  8. Ay Assumpta, deja de lado la personalidad amable o no del artista sólo disfruta su obra, su arte, que es lo que nos han dejado, lo otro bueno son humanos y algunos nos caen mejor y otros peor, besos me encantó tu sinceridad! un beso enorme amiga, tia Elsa.

    ResponSuprimeix
  9. no el conec i no puc opinar aix!!!
    de totes maneres, no tot pot ser blanc o negre eh? hi ha tonalitats assumpteta!! jeje.
    Ah, i no et sentis malament per mirar blogs a la feina, tot déu ho fa!!!

    ResponSuprimeix
  10. No sabia la història entre Gauguin i Van Gogh.
    Entre les dues cadires, em quedo amb la de Van Gogh, son com les de pagès d'aquí!!!

    (ara, últimament, també miro els blogs des de la feina .....sstttttxxxx! que a casa no tinc internet... espero que sigui per poc temps així...)

    ResponSuprimeix
  11. No conec en Gauguin, ja me'l presentaràs ;-) Parlant amb el senyor Google, me n'ha ensenyat uns quants, i m'agrada, potser tant com en Van Gogh (tot i que són diferents). Has vist, per exemple, Madame Death?

    http://www.mystudios.com/art/post/gauguin/gauguin-madame-death-1891.html

    ResponSuprimeix
  12. PRAXIS I a mi m'agraden moltíssim els teus comentaris, t'ho ben asseguro :-)
    Jo tampoc sóc cap entesa en pintura, ni en res :-) però Vincent és especial... és aquella persona que tot ho volia fer bé i ningú no valorava els seus esforços, que s'entregava totalment en cada projecte de la seva vida i no l'entenien.
    Només son germà Theo confiava en ell... per això em cau malament Gauguin.
    Sí, segur que això que em passa és una debilitat humana jeje, quasi infantil "has fet mal al meu amic, ara no m'agrada res del que tu fas" :-)
    En descàrrec de Gaughin he de dir que crec que no va ser conscient del mal que li feia i que estic segura que conviure amb en Vincent no havia de ser gens fàcil si no lograves entendre'l des d'un primer moment :-)
    En quant a mirar blogs a la feina... jejeje... doncs si no és greu no passa res, oi? :-))
    Abraçades!!!


    TÍA ELSA Sí, ya sé que tienes razón :-)) en realidad, el título del artículo se refería más a la actitud del personaje que a su obra (de la que conozco poco más que lo que salía en los libros del cole jeje)
    Además, creo que después de darle tantas vueltas al tema, al final hasta le perdonaré "un poco" ;-)
    ¡Me encanta encontrar tus visitas con la diferencia horaria con Argentina! :-)
    Un beso muy fuerte!!!


    INSTINTS Jejeje tens tota la raó :-) i m'ha fet molta gràcia això d'Assumpteta :-))
    Saps? amb tot el que porto escrit des d'ahir i ara crec que és una teràpia per acabar amb aquesta tírria que li tinc al personatge Gaughin... potser aprendré això de la gama de grisos entre el blanc i el negre :-)
    Sempre sóc molt radical i això he d'aprendre a suavitzar-ho jeje
    Un petó ben fort!!!


    RITS No tens Internet a casa? Ui!! jo vaig estar anys així... i entrant sempre des de la feina i, sobre tot, els caps de setmana desde Barcelona, li okupava el PC a ma germana :-))
    Tan sols fa un any que en tinc a casa. Aquest mes d'octubre es compleix l'aniversari del meu PC nou i la connexió jeje
    FELICITATS PC!! :-))
    Espero que aviat en puguis tenir :-)
    En quant a Vincent i Gauguin és una relació que vaig aprendre quan em vaig posar a llegir sobre van Gogh pel meu compte... i em vaig quedar "atrapada" pel primer... la seva vida és una lluita constant per fer les coses bé i anar de fracàs en fracàs... al final t'entren ganes de fer un salt al passat i anar a parlar amb tothom i dir "Però no veieu que és bo? No enteneu tot el tresor que té a dins?"
    Ostres... estic fent uns posts llarguíssims :-)
    Petonassos!!!


    P-CFACSBC2V No, no... jeje jo et presentaré a Vincent si vols, Paul Gauguin ja es presentarà solet, que prou presumit és per dir "aquí estic JO" :-))
    Aquest dibuix que m'enllaces aniria genial per un dels relats d'en Jeroni Maleuff, no? jeje és el primer que he pensat quan l'he vist :-))
    Ai, el Sr. Google i jo també som molt amics jaja
    Abraçades!!!

    ResponSuprimeix
  13. Ostreeeees jajajaja el fet d'escriure Gauguin malament el la resposta a Praxis ha estat sense segones intencions... el subconscient em traeix... i he "vangoghitzat" el seu cognom :-))
    He posat GaugHin enlloc de GaugUin.
    Doncs així es queda, apa!! :-)

    ResponSuprimeix
  14. si, si...lo d'internet és un problemilla passatger dels canvis de casa... en un parell de setmanes ja en tornaré a tenir (espero)

    ResponSuprimeix
  15. Jo no sóc gaire de pintura,prefereixo més l'escultura. Tot i així tinc alguns quadres preferits que no pertany cap al mateix pintor,ni estil i entre els que hi ha Van Gogh i La Nit Estelada.

    Aishh el Gaugin...què dolenta és l'enveja!
    Bueno,tiro a fer pràctiques odioses que jo també m'estic escapant del que toca,hehe!muaaaah

    ResponSuprimeix
  16. que t'ha fet pobret, si total ja són tots morts ;)

    ResponSuprimeix
  17. Un descanso en el trabajo esta permitido...jejeje
    La personalidad del artista no importa,lo que vale es su obra.
    Besitos

    ResponSuprimeix
  18. Muchas Gracias por pasar a visitarme y por tus bonitas palabras.
    No conozco mucho de arte pero si no lo soportas, lo bien que haces en decirlo!!.jaja
    Amo los girasoles, ya lo habrás notado. Su colorido me transmite energía.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  19. RITS Ufff, menys mal :-))
    De fet, sense Internet fariem més altres coses, eh?... Bé, ara jo responc aquests posts i vaig a llegir (si no m'enganxa res nou jaja)
    Ah!! que abans no t'he respost del tot :-) Sí, la cadira d'en Vincent és com les que tinc jo a la cuina jeje però se suposa que la que va deixar a Gauguin era més còmoda, més "senyorial" :-) Pobre Vincent...
    Petons, guapa!!!


    SPAGHETTI La nit estelada m'encanta!!! És molt conegut
    aquest però també en té un altre que es diu Nit estelada sobre el Roine que també m'agrada molt, molt, molt! :-)
    Què vagin bé les pràctiques :-))
    Abraçades!!!


    JORDI CASANOVAS Jajaja doncs per això... total no s'assebenta del que li dic :-)
    Si segur que hi haurà pel món un munt d'admiradors d'en Gauguin, doncs apa, que l'alabin ells jeje que jo em quedo amb en Vincent que tothom el criticava injustament :-)
    Abraçades!!!


    JORGELINA Sí, sí, lo sé :-) pero es que yo soy así, no lo puedo evitar... ya lo decía Praxis que esto es una debilidad humana y yo la padezco en grado sumo :-)
    Besos, guapa!!!

    ResponSuprimeix
  20. MARAGENA Bienvenida!! :-)
    A ver, temo estar siendo muy dura con "el pobre" Gauguin, pero es que me sale espontáneo jaja... cada vez que pienso en van Gogh... ¡plaff! me viene a la cabeza la actitud de Gauguin y tengo que decirlo :-))
    Pero si aparece por aquí algún defensor suyo yo le admito, eh? jeje
    ¡Me alegra que te gusten también los girasoles!
    Un abrazo!!!

    ResponSuprimeix
  21. El meu número un pintor és Joan Miró. Però estimo Vincent, també. He estat a Arles i he caminat els mateixos carrers.. A Starry Night Art Video

    ResponSuprimeix
  22. Quina gràcia Assumpta :)))) Resulta que a mi em passa el mateix amb el Gauguin i el més increíble encara de la coincidència és que jo he fet sortir aquest tema en una novel·la que estic escrivint i que no sé si mai acabaré perquè porto la pila de temps sense posar-m'hi ;) Amb el que a mi m'agrada el Vincent!!

    ResponSuprimeix
  23. Pobre Gauguin, què t'ha fet, ell?? :-)
    Van Gogh, fantàstic! Llàstima que fos un pèl "dur d'oïda" (jiji... és broooma)

    ResponSuprimeix
  24. MERIKE Moltes, moltes, moltes gràcies per l'enllaç que has posat, és maquíssim!! :-))
    Quina sort haver pogut caminar per Arles i, sobre tot, haver vist aquella llum que era el que a ell més l'hi agradava!!!
    Abraçades!!!


    MARTA Em quedo sorpresa i amb un gran somriure en veure que et passa exactament com a mi :-))
    Jo em pensava que això meu era una exageració pero veure que una persona assenyada té les mateixes sensacions em reconforta jeje
    Una novel·la sobre aquest tema!! Ostres!! Si us plau, no la deixis, eh? que jo la vull llegir!!!
    Les coses es veuen molt diferents amb des de fora i jo ja he dit que suposo que en Vincent era una persona difícil, tot i que estic segura que només necessitava una cosa: que l'estimessin, aquest va ser el seu gran drama: sentir-se important per algú, sentir-se valorat i estimat.
    I en Gauguin, amb la seva actitud no el va ajudar gens... en fi, no m'hi poso que no acabaria jeje :-))
    Una forta abraçada!!!


    FERRAN Pobre Gauguin, diu!! Era un presumptuos terrible i, ja que ho preguntes, crec que la culpa de la desesperació de Vincent que el va dur a tallar-se l'orella va ser d'ell.
    Et perdono perquè ets tu, eh? :-))
    Abraçades!!!

    ResponSuprimeix
  25. Ostres, doncs a mi Gauguin no em desagrada, però Van Gogh m'agrada més, i l'habitació d'Arles, un dels quadres d'ell que més m'agrada. Quan era joveneta fins i tot en vaig fer una còpia i per algun lloc encara el dec tenir. En alguna bossa suposo :-SS

    ResponSuprimeix
  26. BRUIXOLETA Ai, és que jo sóc massa visceral, ja m'ho van dir que entre el blanc i el negre hi ha molts grisos, i miro d'aprendre-ho, però ja no sé si estic a temps :-)
    El que em passa és que per mi Van Gogh era bo, honest i incomprès... i Gauguin va ser un dels que el va incomprendre, llavors, Gauguin, tot "cregudet" ell, em cau malament...
    Ah!! Pintava bé? ;-))
    I tu, busca el dibuix, que segur que està la mar de bé!!!
    Abraçades, guapíssima!!!

    ResponSuprimeix
  27. Ja, me encantó que lo dijeras así.
    Pasa, a veces tenemos ganas de decir algo que no nos gusta, que nos molesta..mejor que salga..¿no?

    beso.
    Vero

    ResponSuprimeix
  28. VERÓNICA Sí :-)) Tienes razón jeje así salió y así quedó...
    Muchísimas gracias por tus palabras!
    Un beso!!!

    ResponSuprimeix
  29. Que lindo post ..
    Pero no te enojes jjajaaj besos.
    Los girasoles son bellísimos

    ResponSuprimeix
  30. MARISA, el rincón de mi niñez Jejeje me salió el mal humor contra Gauguin jeje... i pronto me saldrá contra Blogger, no sé qué ocurre que no permite comentarios en el artículo nuevo que puse hoy... en fin... qué le vamos a hacer!
    Un besote!!!

    ResponSuprimeix
  31. Comentem aquí, si et boicoteja allà...a mi també m'agrada amb bogeria aquesta cançó!!!!!
    I Gauguin també, mira i Van gogh i....Petonets refredats però sense virus...

    ResponSuprimeix
  32. ZEL Jejeje ai quina gràcia m'ha fet veure el comentari aquí :-))
    És una cançó magnífica, oi?
    I Gauguin... pse, pse :-PPP
    Jajaja... em ric de mi mateixa i les meves fílies i fòbies...
    Cuida't molt aquest refredat!!
    Petons!!!

    ResponSuprimeix
  33. Hola Assumpta,

    Recordo els comentaris de l'audifon al museu Van Gogh. Impressionant.

    Gauguin es va creuar en el seu camí. No tothom que se'ns creua és a fi de bé. De tota manera, el va inspirar a base de bé.

    Moltes gràcies per el teu comentari. M'ha fet gràcia aixó de "descriptora".

    I aprofitant que dius que hi ha problemes en deixar comentaris en l'altre post, et diré que m'agraden força aquests de Queen.

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  34. HORABAIXA Veritat que impressiona la història?...
    Siiiii jeje em va sortir això de "descriptora", perquè expliques escenaris d'una manera que m'agrada molt :-)
    I gràcies pel comentari de Queen :-) Quina llàstima que blogger em faci aquesta mala passada dels comentaris.
    Ja he canviat l'article perquè em sabia greu veure'l així, que no es pogués llegir fàcilment el que la gent ha posat.
    Abraçades!!!

    ResponSuprimeix

...i moltes gràcies per la visita!!