uix! moltes gràcies per aquest post! encara que ens fem grans, encara que ells (perquè a mi també em passa amb la mare) es facin grans i ens necessitin, encara els necessitem
Ai, ara m'he quedat amb les ganes de saber què és exactament allò que espanta la filla. De vegades no agraïm prou als pares el que han fet per nosaltres.
RITS I tant que els necessitem :-) Mon pare va morir fa 3 anys i mig... i hi penso molt. Sé que allí on és em pot sentir i veure, el que no sé és si jo sé la manera correcta d'adreçar-m'hi :-) La mare encara la tinc, aquest mes farà 75 anys i està força bé, gràcies a Déu :-) Petons!!!
CARME I tant, és molt gran la força de l'amor :-)) A les paraules a vegades els hi costa arribar tan amunt... Petons!!!
P-CFACSBC2V Ui, la filla... El pare lluitava inclús contra allò que no entenia bé, allò impossible de racionalitzar, però ho feia amb l'arma més poderosa del món: l'amor... i guanyava. Abraçades!!!
Qué bonita dedicatoria a tu padre, que tanto ha velado por tus miedos. Seguro que se lo merece, y más viendo los casos que vemos, de padres que hacen barbaridades con sus hijos. Más razón para valorar lo que tenemos. Muy bonito, Assumpta!
Em costa trobar paraules per expressar-me llegint aquest escrit. Escric i esborro, escric i esborro. Em reconforten els records i la vida viscuda i allò que encara ara aprenc del meu pare. No tant per les paraules, pq no sempre era de dir-nos molt, però sí d'una manera de fer o una manera de ser. Bonica dedicatòria. Una abraçada ben forta, Assumpta :-***
A mi em passa una cosa estranya. Redescobreixo ara el meu pare, veient com es relaciona amb els meus fills. Quan jo era petita ell estava massa ocupat treballant (ara diuen crisi? estem molt millor ara que quan jo era petita!) i no va poder agombolarme perquè moltes nits ni em veia. Ara s'ho cobra amb els meus fills. I em sorprenc de veure la tendresa que és capaç de tenir.
Caram com n'aprenem eh a fer coses i ara fiques el text dins la fotografia i tot... molt bé Assumpta, a més aquest text omple i ve a dir que un fill necessita un pare sempre oi... una abraçada...
MARILUZ Sí, una de las muchas cosas buenas que tenía era que daba su apoyo incondicional... Gracias por tus palabras y un abrazo!!!
JERONI MALEUFF El meu pare era un gran lluitador contra "els meus" fantasmes :-) Una abraçada!!!
BRUIXOLETA Ai, escriure i esborrar, i escriure i esborrar... A mi també em passa moltes vegades!! I et venen idees i no saps si les plasmes bé o no, i ho treus i ho poses :-) La manera de fer és tan important com les paraules... a vegades més :-) Abraçades!!!
MARIA ESCALAS Tens raó amb això que dius... jo recordo a mon pare treballant pels matins a un lloc i per les tardes a un altre... i dissabtes matí inclosos. La veritat és que durant la setmana el veiem poquetes hores :-) Ara els teus fills tenen la sort de poder gaudir d'aquest avi i tu ets feliç de veure-ho :-) Abraçades!!!
MARCEL·LA La veritat és que hi penso molt. Era una persona molt especial... Gràcies. Abraçades!!!
CESC Noooo, jeje, això és molt fàcil, no és cap "truco" de blogger ni res especial :-) És un quadre de text de Word, que de fons i he posat una imatge d'una de les meves fotos de branques i núvols i el text l'he escrit amb lletres blanques, llavors he fet una "retallada de pantalla" i ho he guardat com si fos una imatge única en jpg i ho he pujat tal qual, com una foto normal :-) Gràcies per les teves paraules sempre tan maques, Cesc :-)) Una forta abraçada!!!
M'ha agradat molt com has presentat el teu sentiment dins aquesta foto tant maca. És ben cert el que dius sobre la confiança que es capaç de transmetre un pare a una filla. Jo recordo a la meva filla quan era petita, que s'apropava a mi si tenia un mal o una preocupació, tot buscant el seu consol. És una de les coses mes maques que et pot donar aquesta relació i veure com ets capaç de reconfortar-los... Has sabut expressar molt bé aquest sentiment... Felicita al teu pare de part meva, allà on està, per tot el que va fer i per tenir una filla com tu.
No saps quina enveja em fas de tenir un pare així, que lluita per i amb amor. La veritat és que somio dir-li això amb el meu algun dia. De moment, agraeixo que ens posis tu aquesta poesia cap al teu pare, doncs hi ha coses com la mort que l'acceptem, però el pas del temps no ens el fan oblidar. Preciós Assumpta. M'ha agradat molt i per cert, molt ànims!!!
És molt bonic Assumpta... suposo que tots, en certa manera, necessitem tenir al costat algú que ens espanti els fantasmes i ens doni seguretat en moments difícils. una abraçada!
ISABEL Muchísimas gracias, guapa. Él lo merece :-) Un beso muy fuerte!!!
PRÁXIS Ostres... La teva opinió m'ha arribat al cor perquè tu saps el que se sent "des de l'altre banda" i, de la manera que ho expliques, estic segura que algun dia la teva filla podria escriure unes paraules com les meves per a tu. Jo felicito al meu pare... i tu felicita a la teva filla per tenir un pare com tu :-)) Una abraçada molt forta!!!
MAFALDA Ay!! en aquests moments estic a punt de marxar i no puc posar música... en quant pugui escolto a la Barbra amb aquest tema... i moltes, moltes gràcies :-) Abraçades!!!
INSTINTS Hi ha dies en que estic molt trista... i llavors em recordo d'ell i com sempre m'ajudava, tot i que no entenguès el què em passava, que aqui està el mèrit més gran: Saber estar al costat d'una persona encara que no l'entenguis... encara que no comprenguis de què té por... Era un pare "gran" en tots els sentits :-) Es va casar gran i a mi, que era la primera filla, em duia 44 anys, quasi 45. Quan jo en tenia 16 ell en tenia 60. Això feia que la diferència generacional és fes molt manifesta a vegades i, malgrat això, era el meu "incondicional". Abraçades!!!
IRUNA I tant que si que ho necessitem... i aquesta persona pot ser el pare, la mare, la parella, els germans, oncles, cosins, amics... però sempre ho necessitem. És important saber-ho reconèixer i saber demanar aquesta ajuda. Una forta abraçada!!!
Es bó i omple molt poder recordar al pare amb petites coses com aquesta. Ets també afortunada de que tot aixó ho puguis compartir amb tanta gent que t'aprecia i espera aquestes vivencies que ens portes tan sovint. Una abraçada.
:) l'altra nit hauria necessitat llegir una cosa així, quan em vaig despertar d'una malson terrible... d'aquells que quan et fas gran penses que no tindràs mai més... i una nit el tens i et despertes morta de por... aix...
petonets i em sap greu no passar més sovint!! aquest cap de setmana, sens falta em poso al dia!! somriues, bunika!
JOAN Ostres... saps que mon pare es deia Joan com tu? És un dels meus noms preferits. A part de que fos el d'ell, m'encanta com sona en català :-) I gràcies de cor per les teves paraules, sempre plenes de dolcesa. Abraçades!!!
NÚR Ai!!! Què terribles els malsons... que l'únic que tenen de bó és quan et lleves i veus que no han estat certs... però a mi, a vegades, em deixaven trasbalssada una bona estona, tractant d'esbrinar si hi havia alguna cosa de cert en ells. Espero que no et torni a passar :-)) Abraçades!!!
MARISA el rincón de mi niñez Gracias guapa!! Y a mi me encanta como hablás vos el casteshano, con ese acento tan rebonito :-)) Besotes!!!
ZEL Doncs sí, Zel... caram! un comentari breu i molt encertat :-)) Petons!!!
Versión en castellano
ResponElimina"Papi"
Simbolismo dedicado a mi padre. Gran luchador contra fantasmas para protegerme.
uix! moltes gràcies per aquest post!
ResponEliminaencara que ens fem grans, encara que ells (perquè a mi també em passa amb la mare) es facin grans i ens necessitin, encara els necessitem
Preciós, el poder de les paraules, el poder de l'amor, el poder de la proximitat i de saber compartir totes les coses
ResponEliminaAi, ara m'he quedat amb les ganes de saber què és exactament allò que espanta la filla. De vegades no agraïm prou als pares el que han fet per nosaltres.
ResponEliminaRITS I tant que els necessitem :-)
ResponEliminaMon pare va morir fa 3 anys i mig... i hi penso molt. Sé que allí on és em pot sentir i veure, el que no sé és si jo sé la manera correcta d'adreçar-m'hi :-)
La mare encara la tinc, aquest mes farà 75 anys i està força bé, gràcies a Déu :-)
Petons!!!
CARME I tant, és molt gran la força de l'amor :-)) A les paraules a vegades els hi costa arribar tan amunt...
Petons!!!
P-CFACSBC2V Ui, la filla...
El pare lluitava inclús contra allò que no entenia bé, allò impossible de racionalitzar, però ho feia amb l'arma més poderosa del món: l'amor... i guanyava.
Abraçades!!!
Muy bonito ....y mas que esta dedicado a tu padre.
ResponEliminaBesos
Qué bonita dedicatoria a tu padre, que tanto ha velado por tus miedos. Seguro que se lo merece, y más viendo los casos que vemos, de padres que hacen barbaridades con sus hijos. Más razón para valorar lo que tenemos.
ResponEliminaMuy bonito, Assumpta!
Ai, els fantasmes!
ResponEliminaAi, els pares!
Em costa trobar paraules per expressar-me llegint aquest escrit. Escric i esborro, escric i esborro. Em reconforten els records i la vida viscuda i allò que encara ara aprenc del meu pare. No tant per les paraules, pq no sempre era de dir-nos molt, però sí d'una manera de fer o una manera de ser.
ResponEliminaBonica dedicatòria.
Una abraçada ben forta, Assumpta :-***
A mi em passa una cosa estranya. Redescobreixo ara el meu pare, veient com es relaciona amb els meus fills. Quan jo era petita ell estava massa ocupat treballant (ara diuen crisi? estem molt millor ara que quan jo era petita!) i no va poder agombolarme perquè moltes nits ni em veia. Ara s'ho cobra amb els meus fills.
ResponEliminaI em sorprenc de veure la tendresa que és capaç de tenir.
Preciós, genial especial. Que maco poder recordar els pares d'aquest forma tant tant especial.
ResponEliminaCaram com n'aprenem eh a fer coses i ara fiques el text dins la fotografia i tot... molt bé Assumpta, a més aquest text omple i ve a dir que un fill necessita un pare sempre oi... una abraçada...
ResponEliminaJORGELINA Muchas gracias, guapa :-)
ResponEliminaBesos!!!
MARILUZ Sí, una de las muchas cosas buenas que tenía era que daba su apoyo incondicional... Gracias por tus palabras y un abrazo!!!
JERONI MALEUFF El meu pare era un gran lluitador contra "els meus" fantasmes :-)
Una abraçada!!!
BRUIXOLETA Ai, escriure i esborrar, i escriure i esborrar... A mi també em passa moltes vegades!! I et venen idees i no saps si les plasmes bé o no, i ho treus i ho poses :-)
La manera de fer és tan important com les paraules... a vegades més :-)
Abraçades!!!
MARIA ESCALAS Tens raó amb això que dius... jo recordo a mon pare treballant pels matins a un lloc i per les tardes a un altre... i dissabtes matí inclosos. La veritat és que durant la setmana el veiem poquetes hores :-)
Ara els teus fills tenen la sort de poder gaudir d'aquest avi i tu ets feliç de veure-ho :-)
Abraçades!!!
MARCEL·LA La veritat és que hi penso molt. Era una persona molt especial... Gràcies.
Abraçades!!!
CESC Noooo, jeje, això és molt fàcil, no és cap "truco" de blogger ni res especial :-)
És un quadre de text de Word, que de fons i he posat una imatge d'una de les meves fotos de branques i núvols i el text l'he escrit amb lletres blanques, llavors he fet una "retallada de pantalla" i ho he guardat com si fos una imatge única en jpg i ho he pujat tal qual, com una foto normal :-)
Gràcies per les teves paraules sempre tan maques, Cesc :-))
Una forta abraçada!!!
Que bonito homenaje a tu papi. Enhorabuena Assumpta. Un beso
ResponEliminaM'ha agradat molt com has presentat el teu sentiment dins aquesta foto tant maca.
ResponEliminaÉs ben cert el que dius sobre la confiança que es capaç de transmetre un pare a una filla. Jo recordo a la meva filla quan era petita, que s'apropava a mi si tenia un mal o una preocupació, tot buscant el seu consol. És una de les coses mes maques que et pot donar aquesta relació i veure com ets capaç de reconfortar-los... Has sabut expressar molt bé aquest sentiment... Felicita al teu pare de part meva, allà on està, per tot el que va fer i per tenir una filla com tu.
Una abraçada!!!
M'has recordat moltíssim la cançó de la Streisand a Yentl. Pell de gallina, tu!
ResponEliminaNo saps quina enveja em fas de tenir un pare així, que lluita per i amb amor. La veritat és que somio dir-li això amb el meu algun dia. De moment, agraeixo que ens posis tu aquesta poesia cap al teu pare, doncs hi ha coses com la mort que l'acceptem, però el pas del temps no ens el fan oblidar. Preciós Assumpta. M'ha agradat molt i per cert, molt ànims!!!
ResponEliminaÉs molt bonic Assumpta... suposo que tots, en certa manera, necessitem tenir al costat algú que ens espanti els fantasmes i ens doni seguretat en moments difícils.
ResponEliminauna abraçada!
ISABEL Muchísimas gracias, guapa. Él lo merece :-)
ResponEliminaUn beso muy fuerte!!!
PRÁXIS Ostres... La teva opinió m'ha arribat al cor perquè tu saps el que se sent "des de l'altre banda" i, de la manera que ho expliques, estic segura que algun dia la teva filla podria escriure unes paraules com les meves per a tu.
Jo felicito al meu pare... i tu felicita a la teva filla per tenir un pare com tu :-))
Una abraçada molt forta!!!
MAFALDA Ay!! en aquests moments estic a punt de marxar i no puc posar música... en quant pugui escolto a la Barbra amb aquest tema... i moltes, moltes gràcies :-)
Abraçades!!!
INSTINTS Hi ha dies en que estic molt trista... i llavors em recordo d'ell i com sempre m'ajudava, tot i que no entenguès el què em passava, que aqui està el mèrit més gran: Saber estar al costat d'una persona encara que no l'entenguis... encara que no comprenguis de què té por...
Era un pare "gran" en tots els sentits :-)
Es va casar gran i a mi, que era la primera filla, em duia 44 anys, quasi 45.
Quan jo en tenia 16 ell en tenia 60. Això feia que la diferència generacional és fes molt manifesta a vegades i, malgrat això, era el meu "incondicional".
Abraçades!!!
IRUNA I tant que si que ho necessitem... i aquesta persona pot ser el pare, la mare, la parella, els germans, oncles, cosins, amics... però sempre ho necessitem. És important saber-ho reconèixer i saber demanar aquesta ajuda.
Una forta abraçada!!!
Segur que li ha agradat molt l'escrit al teu pare, ell és on siguis tu i sempre que pensis en ell :)
ResponEliminamolts petonets
AIGUA Gràcies de tot cor... sí, així ho penso jo, que quan penso en ell, és amb mi :-))
ResponEliminaPetons!!!
MAFALDA Faré tard... però no he pogut resistir a posar-la... ufff... no cal dir res més.
ResponEliminaNo la coneixa...
Gràcies...
Barbra Streisand Yentl
Es bó i omple molt poder recordar al pare amb petites coses com aquesta.
ResponEliminaEts també afortunada de que tot aixó ho puguis compartir amb tanta gent que t'aprecia i espera aquestes vivencies que ens portes tan sovint.
Una abraçada.
:) l'altra nit hauria necessitat llegir una cosa així, quan em vaig despertar d'una malson terrible... d'aquells que quan et fas gran penses que no tindràs mai més... i una nit el tens i et despertes morta de por... aix...
ResponEliminapetonets i em sap greu no passar més sovint!! aquest cap de setmana, sens falta em poso al dia!! somriues, bunika!
Que ternura de pos Assumpta.
ResponEliminaun abrazo enorme
ayyyyyyyy quiero aprender tu idioma me encanta!!!
ResponEliminaDe quan els pares ho podíem tot, seria un altre títol...
ResponEliminaJOAN Ostres... saps que mon pare es deia Joan com tu? És un dels meus noms preferits. A part de que fos el d'ell, m'encanta com sona en català :-)
ResponEliminaI gràcies de cor per les teves paraules, sempre plenes de dolcesa.
Abraçades!!!
NÚR Ai!!! Què terribles els malsons... que l'únic que tenen de bó és quan et lleves i veus que no han estat certs... però a mi, a vegades, em deixaven trasbalssada una bona estona, tractant d'esbrinar si hi havia alguna cosa de cert en ells.
Espero que no et torni a passar :-))
Abraçades!!!
MARISA el rincón de mi niñez Gracias guapa!!
Y a mi me encanta como hablás vos el casteshano, con ese acento tan rebonito :-))
Besotes!!!
ZEL Doncs sí, Zel... caram! un comentari breu i molt encertat :-))
Petons!!!
En aquest post no posare cap comentari. M'entristeix massa. PAPA!!!!!
ResponEliminaMONTSE És un post que reflexa uns moments de tristor, certament, però el missatge és d'amor :-))
ResponEliminaUna forta abraçada, guapa!!