divendres, 3 d’octubre de 2008

Amics per sempre

Aquests dos nois van criar un cadell de lleó al que van anomenar Christian.

Quan es va fer massa gran perquè en poguessin seguir tenint cura, van decidir portar-lo a l’Àfrica perquè pogués viure com un animal salvatge.

Desprès d’un any, el van voler anar a visitar. Els van advertir expressament que l’animal no es recordaria d’ells.

Aquest és el vídeo que es va enregistrar quan el van trobar.



La cançó que es pot escoltar en el vídeo és I Don't Wanna Miss a Thing
d'Aerosmith

27 comentaris:

  1. Traducción al castellano

    "Amigos para siempre"

    Estos dos chicos criaron un cachorro de león al que llamaron Christian.

    Cuando creció demasiado para que pudieran seguirlo cuidando ellos mismos decidieron llevarlo a África para que pudiera vivir como un animal salvaje.

    Después de un año quisieron visitarle. Les advirtieron expresamente de que el animal no les reconocería.

    Éste es el vídeo que se grabó cuando se produjo el encuentro.

    ResponElimina
  2. Realmente es emocionante la fidelidad del animal...hermoso.
    Lindo fin de semana,besos

    ResponElimina
  3. Una mica més i els fa caure! :-D

    El pròxim repte què és: criar un elefant? Perquè vull veure com es tira sobre seu... :-)))

    ResponElimina
  4. wowwwwwwwwww, quin document mes fantastic !!!!
    Gracies per aportar una noticia bona, doncs avui en dia trobar quelcom que sigui bo ja es dificil !!!! on ho has trobat ???
    Petons bonica !!!!

    ResponElimina
  5. JORGELINA Sí, la verdad es que es precioso :-) Lindo finde también para tí!
    Besotes!!!


    P-CFACSBC2V Si jejeje perquè ara és un lleó gran i fort :-) Ui, si vols veure algú cuidant d'un elefant, espera a que entri la Finestreta i veuràs :-))
    Abraçades!!!


    M.TERESA Sí, la veritat que és magnífic :-))
    Doncs l'he trobat perquè me l'ha enviat la meva germana per mail jeje. Tot i que anava en un altre format. Llavors he pensat "segur que això a YouTube ho trobo", he buscat i, efectivament, hi era... i m'he dit "El posaré que a la M.Teresa li agradarà" :-)))
    Petonassos!!!

    ResponElimina
  6. Quan vaig veure el vídeo per primer cop, vaig al·lucinar, dic pot ser no els reconeix, i va ser tant emotiva la trobada que no es pot explicar... et fa eríçar la pell realment...

    ResponElimina
  7. CESC Sí, a mi m'ha passat igual... estava a l'espectativa a veure què passaria i la veritat és que és emocionant. Els animals no saben fingir, aquest lleó està veritablement feliç de trobar els seus amics!! :-)))
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  8. mmmm.........em sembla que avui estic especialment sensible, i de sobte penso, que potser el lleó els ha enyorat tot aquest temps....... però em quedo amb l'alegria del retrobament, què bonic :-)

    ResponElimina
  9. Molt bonic, realment. I... quin parell de nassos, aquests dos. Anda que m'hi posaria davant, jo, a veure si el lleó em recordava!!

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  10. BRUIXOLETA Bé, és possible que els anyorés al principi, però desprès els va estar molt agraït perquè el van deixar al seu habitat...
    Ah!! I jo sé la continuació del vídeo (és cert, eh?) perquè hi ha una versió més llarga en que es veu que llavors s'acosta una lleona i és la seva parella :-) i com ella veu que ell està amb els nois, ella també es deixa acariciar jeje. És més bonica!!
    Així ha pogut crear la seva pròpia família :-))
    Abraçades, guapa!!!


    FERRAN Jajajaja m'has fet riure!! :-))
    Ostres... suposo que ells estaven convençuts que els recordaria... i, bé, que també son molt valents!!
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  11. Espectacular! Gairebé em salten les llàgrimes i tot. La reacció del lleó és genial, com s'abraça als dos, i sobretot a un d'ells, no només el recorda sinó que s'alegra més de veure a un que a l'altre. M'ha encantat, l'ensenyaré a tothom que pugui.

    ResponElimina
  12. La veritat és que ja me l'havien passat aquest vídeo i en el seu moment el vaig trobar molt emotiu, però avui m'ha fet saltar les llàgrimes!!! Serà que estic un pèl massa tendre?jeje...
    És genial Assumpta, gràcies per compartir-lo amb nosaltres!
    una abraçada de lleó (amb menys força eh?!)

    ResponElimina
  13. molt maco, i tant! a veure si omplirem de llàgrimes el teu bloc ara!

    ResponElimina
  14. Realment és una experiència i un vídeo d'una gran sensibilitat... M'he emocionat molt... Com m'agradaria viure una experiència com aquesta. Son impressionants les relacions que podem arribar a establir els humans.

    Un petonet

    ResponElimina
  15. Hola Assumpta,

    M'ha esborronat. I m'he adonat d'un detall curiós, un dels germans té un aspecte de lleó, t'has fixat?

    Crec que els que més s'anyoraran seran ells. Jo tinc una goseta i té costum de fer aquestes rebudes quan em veu. Creu-me, no hi gaires coses millors. No ho saps fins que no ho sents.

    Una abraçada

    ResponElimina
  16. Emocionant i bestial abraçada! :)
    petonets per tots

    ResponElimina
  17. XEXU A mi també em va passar igual... és impressionant perquè un lleó no fingirà, aquest "sentiment" (o com es pugui anomenar) és absolutament autèntic :-))
    I tens raó, jo també em vaig fixar que reconeix als dos però amb un hi va molt més, que probablement seria que més el cuidava, qui més era a casa, no sé jeje...
    Abraçades!!!


    IRUNA Gràcies a tu per les teves paraules :-)) De veritat que dóna una sensació absolutament especial... veritablement emociona...
    Petons!!!


    MARCEL·LA Sí, veritablement preciós... impressiona :-)
    Abraçades!!!


    ESTRIP Si ompliu el blog de llàgrimes, però és d'emoció, benvingudes siguin :-))
    Abraçades!!!


    PRÁXIS T'imagines quan dolça deuria ser aquesta abraçada? Tan "autèntica". Jo cada vegada que el veig m'emociona :-))
    Abraçades!!!


    HORABAIXA Et crec :-) És el que deia a en Xexu... aquestes demostracions d'afecte són absolutament sinceres... I els nois fan una cara de felicitat!! ;-)
    Petons!!!


    AIGUA Siiii :-)) Bona definició jejeje
    Petonets!!!

    ResponElimina
  18. La Moly, mi perra pointer, se despistó en el Valle de Estós, en Benasque, Huesca, entre el montón de gente que caminaba aquella soleada y bella mañana de verano. Estábamos a unas tres horas de marcha por el Pirineo.
    A la vuelta estaba dentro de la tienda, en el camping donde nos alojamos.
    Todos a quienes preguntamos por una perra negra perdida nos decían que la habían visto corriendo como una centella, sin mirar a nadie, vamos como "quien tiene muy claro donde está su casa".
    Tiene nueve años y la tengo desde que tenía dos meses.
    Es mi Moly.
    Así son los animales, incluído mi canario que se rompe de cantar cuando entro en casa.
    Pancho, un bretón de seis años que acaba de llegar a casa, se mea como una regadera en cuanto le acaricio y ladra como a chillidos cuando en la mañana abro la puerta para ir al pinar a pasear, ¿digo pasear?, a correr despendoladamente.
    Mi pez, sin embargo, sólo se excita cuando le echo la comida.
    Los seres vivos somos una maravilla, y un misterio que a mí aún me sobrecoge.
    Perdona, me gustaría escribirte en el mismo idioma en que te escribe la mayoría, pero aún no sé.
    Por cierto, ¡Visca el Barça!

    ResponElimina
  19. MIGUEL ÁNGEL Historias como la que cuentas de Moly son de las que también emocionan... y la expresión de cariño que sin duda tienes cuando escribes "Es mi Moly" :-))
    Tienes toda la razón en tus palabras...
    Ah!! No te preocupes por el idioma!! Todos los catalanes somos bilingües ;-)
    Aunque la lengua de configuración del blog es el catalán, todas son bienvenidas!! :-)))
    Y.... epaaaaaa!!! Graaaaacias por ese VISCA EL BARÇA!!!!! jeje y ya puestos VIVA PUCELA!! ;-))
    Abrazos!!

    ResponElimina
  20. Que emocionant! Suposo que si que es necessita ser molt valent per arriscar-se a comprovar si els reconeix o no, però ells n'estaven segurs, se'ls veu prou a la cara. M'ha encantat!

    ResponElimina
  21. CARME Sí :-)) Estic absolutament d'acord amb tu. Jo també crec que, malgrat que els havien dit el contrari, ells també creien que els reconeixeria ;-))
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  22. ayyyy siiiiii cuando ví este video hace un tiempito hasta ganas de llorar de emoción me dió.
    Es que los animales son tan tiernos.Cuanto debemos aprender de ellos
    un beso

    ResponElimina
  23. MARISA, el rincón de mi niñez Sí, ciertamente es muy, muy emocionante :-))) Cariño bien auténtico, desde luego!
    Besitooos!!!

    ResponElimina
  24. Què maco el lleó,perquè després diguin que els animals són tontos...

    (vaig a seguir llegint que he estat fora de servei i vaig endarrerida :P)

    ResponElimina
  25. SPAGHETTI Sí... és maquíssim. Un afecte veritable i sincer :-)

    Així m'agrada jejeje que faci's els deures ;-)

    Petonassos!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!