Sóc una pallassa (Joc Literari)

Dimecres que ve el blog d’en Jesús M. Tibau celebrarà el seu “Joc literari” número CENT!!... Molts blogaires hi farem la nostra petita col•laboració amb molta il•lusió :-)
Però seré ordenada i, mentre espero el 100, he fet un relat per participar en el Joc número 99, que s'havia d'inspirar en aquesta imatge:

- Mercè, fes el favor de seure ara mateix!! Sempre fent el pallasso!!

Encara recordo la veu de la Srta. Conxita, i això que han passat prop de trenta anys!!
La de vegades que m’havia esbroncat per “fer el ximplet”, però jo era feliç veient les altres nenes riure. Ella no ho entenia. Potser es pensava que ho feia per interrompre, o molestar i no era així. De veritat que no.

Avui dia sóc voluntària d’aquest Hospital, m’agrada fer riure els infants.
No sé fer massa coses jo, no tinc moltes habilitats... però aquesta sí que la tinc, i n’estic ben orgullosa.
Només els miro i sé quin necessita un conte, qui riurà si faig unes ganyotes o aquell que voldrà que li canti una cançó divertida.
Algun potser només necessitarà un somriure, una abraçada... o una carícia i unes paraules boniques.
Altres s’apunten a seguir-me la corrent! Jeje
Si cal, imito veus, o ballo desacompassadament la música del meu antiquat radio-cassette (molts no saben què és i els hi fa molta gràcia).
Als que estan cansadets els hi dono la ma, els dic un “poema-de-dormir-bé” i el somriure me’l regalen ells a mi.

Si em veiés la Srta. Conxita!!

(Foto treta de Google)