divendres, 16 d’octubre del 2009

Mundos paralelos (Relats Conjunts)


Quadre "Mundos Paralelos" de Daniel Estebe
Escrit a partir d'una nova proposta de Relats Conjunts



Quan en Marc va obrir la porta del seu pis, el que menys s’esperava és el que es va trobar.

Encara sense saber quina cara posar ni com reaccionar va entrar poc a poc, trepitjant l’aigua que hi havia per tot arreu, i mirant a dreta, a esquerra, amunt i avall.

No!! No podia ser!! Una altre fuita d’aigua no!! Als pocs segons, conscient de que allò li estava passant de veritat, va començar a deixar anar una sèrie de malediccions i paraulotes que no reproduiré.

Els destinataris d’aquells exabruptes eren els veïns del pis superior al seu. No era la primera vegada, però ells seguien negant-se a fer les reparacions necessàries i només anaven apedaçant les velles canonades... i no serà per falta de calers els ricatxons del barri!! Però és que li havien inundat el pis!! Dos dies que havia estat fora per l'avorrit i inútil congrés sobre fenòmens estranys i dos dies que, segur, havia estat caient aigua!!

L’aspecte del passadís era lamentable. El paper de les parets penjava mig desenganxat i regalims de pintura del sostre baixaven embrutant els vidres de les finestres. Fins i tot la figureta del prestatge semblava demanar ajut!

Anava a donar mitja volta i pujar a dir quatre coses ben dites als culpables d’aquella destrossa quan es va adonar que, sota el recargolat paper pintat, hi havia alguna cosa estranya. Va passar la ma i a l’instant ho va entendre. Allí mateix hi havia la porta a un mon paral•lel.

39 comentaris:

  1. de vegades els desastres més desastres et poden portar a un canvi tan gran que res sigui igual!

    segur que els ricatxons tenen una bona pòlissa d'assegurança!!!

    (mira Amelie, me l'has recordat!)

    ResponElimina
  2. primer i segon comentari abans de la traducció!!!!
    no m'ho crec!!!!

    ResponElimina
  3. ups! ara ho he pillat! no recordava el post del traductor del google!!!!

    quina vergonya!!!

    ResponElimina
  4. De vegades necesitem una petita saccejada per veure un altre mon.

    ResponElimina
  5. Doncs quin descobriment! Al final no sé si donarà les gràcies per l'inundació o continuarà queixant-se...

    Assumpta, em deixes fer una prova en el següent comentari... digui el que digui a dalt seré jo... si ningú se'm cola clar!

    ResponElimina
  6. Llàstima que a vegades ens haguem de donar una petacada molt i molt forta per adonar-nos de què, alguna cosa, hauria de canviar en la nostra vida.

    ResponElimina
  7. Jejejeje RITS m'has fet molta gràcia!! Petonassos!! ;-)

    Ai, CARME, et deixo fer la prova que vulguis però no sé si ho he entés massa... però tu fes, fes :-))

    ResponElimina
  8. Doncs, aquí no, no me n'he sortit, perquè no hi ha l'opció de posar nom i http://

    ResponElimina
  9. Ah!! CARME!! Ja sé què vols provar!! Ja sé per on vas!! :-))

    Ho provo jo al teu blog? ;-)

    ResponElimina
  10. Un congrés sobre fenòmens estranys, diu :-D
    Ah, m'agrada la "intensitat" del conte, perquè sembla que sigui el narrador, l'afectat.

    ResponElimina
  11. no hi ha inundaió de pis que per bé no vingui, tu!

    sempre pots llençar aquell moble odiós i que no goses llençar per 'èquits' raó o trobar portes a móns paral·lels... em trio aquesta última si mai m'ha de passar!

    m'ha agradat! petons!

    ResponElimina
  12. Jejeje el tema que han proposat els de R.C. per aquest relat dóna lloc a comentaris divertits!! :-))
    Com això de tirar el moble vell a una altre dimensió (allí ja s'apanyaran) oi ELUR? o que et passi això just quan vens d'un congrès de fenòmens estranys, que a en P-CFACSBC2V no se li escapa ni un detall!!
    :-))

    ResponElimina
  13. Molt bo això de trobar un món diferent per culpa d'una inundació.

    ResponElimina
  14. És curiós com es poden interpretar les imatges a l'hora d'escriure un conte.
    Tu has fet la mateixa imatge que l'Elur i el Jordi la mateixa que l'Òscar, però amb històries molt diferents.

    Ara sembla que tornarà a ploure durant els propers dies... vindran més inundacions?
    Adéu!

    ResponElimina
  15. Bon relat ! està prou bé descobrir un món paral.lel a pesar o gràcies a una inundació...Jo no hi hagués pensat a fer el relat a partir d'aquesta idea de l'aiguat del pis de dalt..

    ResponElimina
  16. Muy interesante el relato, inquietante diría. Besos tia Elsa.

    ResponElimina
  17. Si encara haurà de donar les gràcies als veïns! Bona proposta Assumpta

    ResponElimina
  18. Un puntet d'humor centrat en algun dels desastres diaris que passen als habitatges i un final molt de l'estil de "la dimensió desconeguda".

    En definitiva, un relat que enganxa de començament a fi.

    Plas-plas-plas!!!

    ResponElimina
  19. En un cas així suposo que no va dubtar en creuar la porta. No sabem com serà aquest món paral·lel però el que és segur que de la manera com tenia el pis, el món d'aquí no podia ser pitjor.
    Bon relat! :-)

    ResponElimina
  20. Com han dit, cal ensopegar per adonar-te d'on ets...

    ResponElimina
  21. Mira, no hi ha mal, que per a bé no vingui. Encara gràcies a les destrosses de casa encara descobrirà un món molt millor. Ara, és aquest blau cel de dalt, o el fosc de baix?

    ResponElimina
  22. Assumpta, molt bo!! M'has fet recordar als meus veïns de dalt que van tenir tres anys una gotera sense arreglar. I això és ben cert!

    ResponElimina
  23. Quin final més sorprenent Assumpta! Continuarà? jajaja.

    ResponElimina
  24. Segurament que els haurà de donar gràcies als mals veïns, això de trobar-te...i sense morir... Quins miracles inventa la literatura !!!
    Anton.

    ResponElimina
  25. Ultimament al teu blog s'em gira feina, prime de llum ara d'aigua jejeje, un escrit molt imaginatiu, suposo que el continuaras no?

    ResponElimina
  26. Moltes gràcies pels vostres comentaris!!

    He de dir que aquest estiu, a Barcelona, a casa la meva mare, ens va passar una cosa semblant... la diferència és que allí no varem saber trobar la porta al món paral·lel jeje

    George, tu prepara't, que sembla que estic en ratxa! jejeje

    Ah!! sí que va passar, sí... quan surti (si torna a sortir) ja veurem si explica alguna cosa jeje

    ResponElimina
  27. Bon Relat...

    Alguna vegada he estat a punt de fer-los això als veins de baix... perquè no tenim el termo fi... Però per sort no era cap de setmana, que si no... igual haurien trobat la porta al món paral·lel!!!!

    ResponElimina
  28. A la biblioteca de Quissapon tenien el mateix problema aquest estiu, t'ho pots creure?
    Em refereixo a la fuita d'aigua, no que existís un món paral·lel al pis de dalt... o potser sí?
    Bon relat!

    ResponElimina
  29. Si l'entrada al món era una inundació potser seria la porta cap a l'Atlàntida? S'haurà de llegir la continuació!

    ResponElimina
  30. Jajajaja Ramon!! ai, ai... m'has fet pensar amb mon germà que també té uns veïns queeeee!

    Ostres Sergi! espero que no es fes malbé cap llibre!!

    Ui!! Pd40 la continuació dependrà de si posen un Relat Conjunt que s'hi adigui jejeje ;-)

    ResponElimina
  31. Precisament els queia l'aigua a raig a través d'un plafó i directament a la taula de recepció, on hi ha els ordinadors.
    Encara van tenir prou sort que no caigués a cap pretatgeria de llibres.

    ResponElimina
  32. Ja tornen els relats conjunts? A veure si hi participo algun dia... Un descobriment, això del món paral·lel, prou inquietant

    ResponElimina
  33. Un relat que obre a un ventall inmens d'imaginació! És molt original! Ara bé, quina putada això dels veins... sort que si tenen calers d'alguna manera es poden pagar les reparacions, hehehe!

    ResponElimina
  34. Ostres, Sergi! Doncs imagina que arriba a caure l'aigua damunt dels ordinadors!... També, mira quina destrossa!! És terrible l'aigua quan s'obre pas per on ella vol!!
    Va Ma-Poc, anima't! ;-)
    Ostres, moltes gràcies Nymnia! espero que al món paral·lel no trobi més veïns així jejeje
    Gràcies per tots els comentaris!!

    ResponElimina
  35. Davant d'una situacio d'aquestes sempre tenim al cap la porta per fugir a un altre univers on no hi hagi gent com aquesta.

    ResponElimina
  36. molt bon idea!! m'agrada el teu relat i ben lligat.

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!