diumenge, 24 de gener del 2010

Demanant un taxi (II) (Relats Conjunts)


Demanant un taxi, de Lisbeth Firmin, 2004
Escrit a partir d'una nova proposta de Relats Conjunts



Es sentia feliç, molt feliç, com ja ni recordava que algú es pogués sentir.

I què importava si un plugim pesat, avorrit i molest seguia caient? Per ella era com si fos un d’aquells preciosos dies d’hivern on el fred viu, intens i estimulant era suavitzat a estones per la carícia d’un sol brillant i lluent dalt del cel.

Sense importar-li ni poc ni gens si la gent la mirava pel carrer, va sortir fent saltironets i equilibris damunt les seves sandàlies noves... Al seu costat una dona quasi va relliscar amb el terra moll i deixà anar una mala paraula per tants dies de mal temps.

Avui s’havia atrevit a telefonar-lo! Al company més tímid de la feina, al que feia mesos que li tenia el cor robat, el que es posava vermell quan ella el mirava, el que escrivia uns articles preciosos a les pàgines culturals de la revista, que entenia de pintura, de música, de poesia... però que quasi no obria la boca a les reunions.

Es passava les hores somiant i esperant que ell li digués alguna cosa i ell no deia res. Però, què caram, avui havia pres la iniciativa trucant-lo ella i havia sentit la seva veu a l’altre costat de la línia i s’havia sorprès en sentir com de fort podia arribar a bategar el seu cor quan ell, mig titubejant i quequejant, li havia dit que sí, que li agradaria molt anar a dinar amb ella.

I és que no en tenia cap dubte. Mai havia estat tan segura de res. Volia passar la resta de la seva vida amb aquell home. Ja podia ploure, tronar o nevar, que ella anava decidida a trobar-se amb el seu futur.

La pluja s’intensificava i el paraigües li servia de poc... No tenia la menor intenció d’arribar a la seva cita completament xopa...

- Taxi!!

15 comentaris:

  1. Ai, l'amor, que bonic que pot arribar a ser!

    ResponElimina
  2. Molt bonic! A mi m'encanten les històries d'amor! Està tan contenta que ja no li importa ni la pluja... però es recorda de demanar un taxi per no fer pinta de gallina mullada.

    ResponElimina
  3. Caram, quina història d'amor per tornar a les publicacions! Que maco que és quan et corresponen, oi? Segur que els anirà molt bé.

    ResponElimina
  4. Si no espantem el mal temps d'aquesta manera no sé pas com fer-ho jejeje

    Mil gràcies per deixar els vostres comentaris!! :-))

    Petons i abraçades!!

    ResponElimina
  5. Ja veig que la pausa no ha sigut molt llarga... encara no he acabat de llegir tot el que vas escriure en aquestes setmanes. M'aniria be que t'aturis una mica. No, es broma ;-)
    M'agraden les fotos de la nevada, sort que tens unes bones vistes des de casa perque si haguessis de sortir ho tindries malament, oi?
    Aquest any a mi em van regalar (de publicitat) una agenda amb divisio vertical i es un patiment. Escric les coses en dos dies.
    Petonets!!

    ResponElimina
  6. Què bé tornar-te a llegir i a més amb una història tan bonica!!! Una abraçada!!

    ResponElimina
  7. L'amor és capaç de tot, fins i tot de fer-te gastar diners en un taxi!! jajaja

    ResponElimina
  8. M'agrada veure que tornes a estar en forma :-))
    I molt bonica la història d'amor que toca de peus a terra, pots estar enamorat però no per això t'has d'exposar a agafar una pulmonia :-DD

    ResponElimina
  9. Ohhhhh que maco! el sentiment i l'emoció que deixa traspuà la protagonista....molt bina història tendra...i il.lusionada.....ja tornes a ser per aquí eh? ja has descansat? Jo ja enyorava els teus escrits...

    ResponElimina
  10. L'amor el tens que set sobreeix, i crec que estimes tant com al blog, no pots seure a vora i mirar com els altres avancen, tot forma part del mateix neguit de ser-hi com la protagonista que sap que ha de provocar ella... Tu també has collit el taxi, ens feies falta, i et fa falta. Bon retorn. Ja ens podries escriure la tercera, per que al taxi també s'hi poden dir paraules tendres... Anton.

    ResponElimina
  11. Felicitats pel conte! Menys mal que ella té les idees clares i dona el primer pas, hem sembla que si fos per ell, ja haguéssim canviat d'estació uns quants cops! ^_^

    ResponElimina
  12. Moltíssimes gràcies a tots per passar, per llegir, per comentar... de tot cor!! :-)

    ResponElimina
  13. Bonito relato, cuando estás feliz y enamorada todo se ve con otros ojos, hasta los días feos. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  14. Per als que et llegim, les teves respostes personals son molt maques. Pero per a tu se que es millor que facis aquestes respostes generals. M'alegro que hagis canviat d'actitud amb el blog. A veure si aixi tens mes temps per a acabar projectes de punt de creu... i alguna coseta de patchwork :-)

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!