diumenge, 20 de juny de 2010

Aniversari de la Dedicació de la Parròquia


Avui s’ha celebrat l’aniversari de la Dedicació de la meva Parròquia. És molt nova, tan sols té 53 anys. Al principi estava establerta a uns antics magatzems de la Renfe a l’espera que es pogués construir un nou edifici, fet que es va produir vint-i-cinc anys després. Així doncs, avui ha estat el vint-i-vuitè aniversari de l'església actual.



Per això la Missa ha estat més especial, més solemne... hi havia un munt d’escolanets i, impressionant, l’acompanyament de l'Escolania i Capella de cantors del Sant Crist de la Sang que, acabada l’Eucaristia, ens ha ofert, a més, un petit recital (tan sols vint minutets, que després hi havia un bateig) acabant amb un fragment d’una peça que a mi m’ha fet emocionar (entre que ho han fet genial i que és una de les preferides de la meva mare, a mi se’m saltaven les llàgrimes) ah, i sense música, tan sols les veus. Va pensiero, de l’òpera Nabucco, de Verdi.

Però es veu que jo avui tenia el dia d’aquells especialment emotius perquè també, quan llegia la Primera Lectura, sentia que m’arribava especialment al cor:

Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d'abans havien desaparegut, i de mar ja no n'hi havia.
Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s'engalana per al seu espòs. I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:
-Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà "Déu que és amb ells". Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d'abans han passat.
I el qui seu al tron va afirmar:
-Jo faig que tot sigui nou.

(Apocalipsi, Capítol 21, versicles 1-5a)


M’agrada llegir a les celebracions. Ho faig sempre que m’ho demanen i recordo que, al principi, ja fa molts anys pensava en el meu pare, que de gran no hi sentia gaire i sempre deia que agraïa molt quan els lectors anaven poc a poc, sense pressa. Jo, quan pujava a l’ambó imaginava que havia de fer-ho de tal manera que la gent gran em pogués sentir i entendre bé ;-)


Nota:
Un recordatori. El més passat l’Utnoa em va demanar que avisés una mica abans de posar el Joc de "La imatge misteriosa", així que ho faig... Demà cap al vespre-nit, nova foto per si voleu jugar a endevinar què és ;-)

18 comentaris:

  1. Doncs té només dos anys més que jo! felicitats per la part que et correspon.....ui estaré atenta a la foto misteriosa no n'encerto ni una però és molt divertit...

    ResponElimina
  2. Dia de celebració, doncs. Celebro que hagi estat un dia emotiu i bonic per tu; no m'estranya, si fins i tot heu gaudit d'una certa flàire del Nabucco. Quin goig!

    Força i energia per disfrutar una nova setmana, Assumpta!

    ResponElimina
  3. moltes felicitats! no sabia que la commemoració de la inauguració d'una esglèsia es deia Dedicació. M'és curiós.

    que maca la peça de Verdi!

    i el petit blog? ara que el volia comentar!!!! que l'havia visitat però encara no comentat!

    ResponElimina
  4. ELVIRA FR.- I tres i mig més que jo ;-)) Ja he dit que som una Parròquia molt jove jeje
    A mi m'encanta que us agradi jugar a la Foto misteriosa :-))


    FERRAN.- Ha sigut maquíssim :-))
    Darrerament amb algunes peces de música clàssica m'emociono moltíssim... Em faig gran, Ferran? :-))
    Molta energia també per a tu!! ;-)


    RITS.- Gràcies guapa :-)
    Es diu "Dedicació" perquè és quan "oficialment" es diu "Aquesta església està dedicada a Sant Joan, o a la Mare de Déu de la Mercè, o a l'Ascensió... o sigui, es "dedica a..." ;-)
    Aquesta peça des de petita que recordo a la meva mare dient que li agrada ;-)
    El Petit Blog és aquí:
    http://petitblogassumpta.blogspot.com/
    Buscant una mica el seu estil ;-))

    ResponElimina
  5. Felicitats! Per l’aniversari de la Dedicació de la teva parròquia.

    A mi també m’agrada molt Nabucco.

    Ja veig que ha sigut un dia molt especial per tu. Ple d’emocions.

    Ja he trobat el teu nou blog. L’havia perdut!

    Et vaig fer un escrit en el post de plou i ja el vaig perdre.

    ResponElimina
  6. No pateixis, amiga Asusmpta: fer-se gran és bò i no fa mal ;)
    A mi també m'arriben molt endins, moltes peces de clàssica. Sempre m'ha agradat (bé, sempre... menys quan era un nano, suposo; ja no m'enrecordo), però cada cop em toca més la fibra.

    Si això és perque ens fem grans, visca fer-se gran :-)

    ResponElimina
  7. Primer, felicitats! I estarem atents a la nova edició del joc!

    ResponElimina
  8. Moltes felicitats!
    A tu t'agrada molt la lectura, així que segur que llegeixes bé en veu alta.
    A veure si puc passar a endevinar la foto misteriosa. Jo també estic preparant un joc semblant, però de moment no t'avanço més que això.

    P.D. Tens una resposta al meu bloc.
    Adéu!

    ResponElimina
  9. A mi també m'ha sorprès això de la 'Dedicació'. Si és que poseu nom a tot...

    Jo m'esperaré a que la majoria encerti la foto per poder copiar...

    ResponElimina
  10. M. VICTÒRIA.- És que, com li deia a en Ferran, darrerament m'emociono de seguida, no sé què em passa :-)
    S'ha perdut un comentari teu? Ufff de vegades Blogger fa males passades. Em sap greu! Petonassos!!


    FERRAN.- Exactament, amic meu, tu ho has descrit millor que jo... em toca la fibra :-)
    Fer-se gran... no ho podem evitar... per sort!
    Un amic meu que va morir molt jove (i ell ja s'ho esperava perquè estava molt malalt) no li agradava això que fa la gent de queixar-se quan fa anys... Moltes vegades hi penso :-)


    KWEILAN.- Moltes gràcies, guapa :-))


    ALBERT B. i R..- Gràcies!! ;-)) Aquí t'espero demà a la nit o dimarts durant tot el dia :-))


    ALBERT.- La veritat és que m'agrada molt llegir i el meu pare deia que ho feia bé (jajaja semblo una nena petita dient això) vull dir que quan ell era molt vellet, llegia els titulars del diari i si una notícia li interessava, em demanava que li llegís jo :-))
    Eeeeei!! jo voldré participar al teu joc!! :-))
    Ja he passat a veure la resposta ;-)


    XEXU.- Veus com aprens coses en aquest blog? ;-))
    Però tu ja saps que totes les esglésies tenen nom, no? :-) L'església de Santa Maria del Mar, per exemple, l'església de la Mercè (on abans anava el Barça a oferir els trofeus guanyats), doncs és això... a qui va "dedicada" especialment ;-)
    I com sabràs quan "la majoria" ha encertat la foto? ;-))

    ResponElimina
  11. Un acte emotiu que tu ens expliques amb emoció. :-))

    ResponElimina
  12. El concepte de "nova Jerusalem" sempre m'ha fet pensar.

    Ràpid la compararia amb alguna cosa que jo em sé -més enllà del món religiós- i m'agradaria que arribés a ser. Paciència...

    Felicitats per la celebració!

    *Sànset*

    ResponElimina
  13. Felicitats per l'aniversari i moltes gràcies per avisar pel post de la foto misteriosa!

    Intentaré estar online, tot i que porto uns dies...!

    ptons

    Utnoa

    ResponElimina
  14. Imagino que habrá sido una ceremonia religiosas muy fuerte y emocionante. Mis felicitaciones por el nuevo aniversario. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  15. hola! el capvespre-nit és aquella hora que sols esteu blogejant els vampirs de la catosfera? jopelines!!! que llavors no puc participar fins demà a la tarda!!!! que com la ventafocs, vaig a dormir d'hora!!!!!

    (jejejje, sorry, volia rondinar,....evidentment, pots penjar el post a l'hora que vulguis!)

    ResponElimina
  16. McABEU.- Sí, sí a més del que representa, la música ho va fer tot més lluït i més maco :-))


    SÀNSET.- A veure si ho endevino... i si no m'ho dius, eh? Et refereixes a la independència de Catalunya? :-)
    Moltíssimes gràcies :-))


    UTNOA.- Dona, et vaig dir que t'avisaria i jo sempre que puc compleixo les meves promeses ;-))
    A veure si hi ha sort :-))


    TÍA ELSA.- Muchísimas gracias, guapa!! :-))
    Fue todo muy bonito, con mucho sentimiento ;-)


    RITS.- Aaaaai!! però què "quejicaaaa! :-PP
    Si mentre tu posaves el comentari jo ja preparava el post!! jeje
    Cap el vespre-nit, és entre les 10 i les 11... Si fos a l'hora vampírica hagués dit de matinada :-)

    ResponElimina
  17. aaaaaaaaaaaaaaaaahh! vale!! vosté perdoni!
    jejejeje

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!