Aniversari de la Dedicació de la Parròquia

Avui s’ha celebrat l’aniversari de la Dedicació de la meva Parròquia. És molt nova, tan sols té 53 anys. Al principi estava establerta a uns antics magatzems de la Renfe a l’espera que es pogués construir un nou edifici, fet que es va produir vint-i-cinc anys després. Així doncs, avui ha estat el vint-i-vuitè aniversari de l'església actual.



Per això la Missa ha estat més especial, més solemne... hi havia un munt d’escolanets i, impressionant, l’acompanyament de l'Escolania i Capella de cantors del Sant Crist de la Sang que, acabada l’Eucaristia, ens ha ofert, a més, un petit recital (tan sols vint minutets, que després hi havia un bateig) acabant amb un fragment d’una peça que a mi m’ha fet emocionar (entre que ho han fet genial i que és una de les preferides de la meva mare, a mi se’m saltaven les llàgrimes) ah, i sense música, tan sols les veus. Va pensiero, de l’òpera Nabucco, de Verdi.

Però es veu que jo avui tenia el dia d’aquells especialment emotius perquè també, quan llegia la Primera Lectura, sentia que m’arribava especialment al cor:

Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d'abans havien desaparegut, i de mar ja no n'hi havia.
Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s'engalana per al seu espòs. I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:
-Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà "Déu que és amb ells". Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d'abans han passat.
I el qui seu al tron va afirmar:
-Jo faig que tot sigui nou.

(Apocalipsi, Capítol 21, versicles 1-5a)

M’agrada llegir a les celebracions. Ho faig sempre que m’ho demanen i recordo que, al principi, ja fa molts anys pensava en el meu pare, que de gran no hi sentia gaire i sempre deia que agraïa molt quan els lectors anaven poc a poc, sense pressa. Jo, quan pujava a l’ambó imaginava que havia de fer-ho de tal manera que la gent gran em pogués sentir i entendre bé ;-)


Nota:
Un recordatori. El més passat l’Utnoa em va demanar que avisés una mica abans de posar el Joc de "La imatge misteriosa", així que ho faig... Demà cap al vespre-nit, nova foto per si voleu jugar a endevinar què és ;-)