Dimarts passat va tenir lloc la festa de cloenda dels Tallers de Llengua, Costura i Geriatria de Càritas que imparteixen professors voluntaris i entre els que hi ha el de Llengua catalana que fa el meu marit. A part de donar-los els diplomes i dir unes paraules, també es fa un petit refrigeri... Es posen patates fregides, olives, avellanes, refrescos...
Però també les alumnes de diversos orígens obsequien a tothom amb delícies pròpies de les seves cultures que elles mateixes han preparat a casa seva. Cadascú aporta el que pot i ho fan amb moltíssima il·lusió. Quan vaig veure les fotos que va fer en Josep Lluís se’m feia la boca aigua... A que té tot un aspecte boníssim? :-)
guau! quina mar de menjar! i de dolços!
ResponEliminarecordo la primera vegada que vaig menjar "plátano macho" fregit que va portar la mare d'uns nanos del centre. va ser fantàstic! alguna vegada n'he fet xò no hi ha manera que quedi igual!
Un intercanvi molt enriquidor i molt gustós! I molt important les classes de llengua catalana i que tot sigui a base de voluntaris. Encara hi ha gent amb ganes i voluntat de donar sense necessitat que hi hagi diners pel mig!
ResponEliminaQuina oloreta...
ResponEliminaPodriem fer un festival de fi de curs dels blocs, encara que després no sigui ben bé una fi...
Ganaaaaaaaaa!! ;-)
ResponEliminaSegur, segur que en va sobrar. No va arribar res de tot això a casa vostra? En aquest tipus de piscolabis sempre s'han de llençar coses, i millor que llençar-les és agenciar-se-les... si no vas poder tastar res, culpa'n en Josep Lluís!
ResponEliminaNo es pot negar que fa bona pinta!
ResponEliminaAixò és molt més que el típic piscolabis o "estiguesenpeus"! I, a més, multicultural!
ResponEliminaLa llengua és per xerrar mots nous i per tastar coses noves. I amb aquests acompanyants dóna gust!
ResponEliminaRITS.- Sí, llàstima que jo no hi fos! jajaja l'any que ve em sembla que preguntaré si hi puc anar :-)
ResponEliminaJo recordo fa moooooolts anys, la mare d'una amiga meva, que era cubana, va fer un dolç que duia com coco ratllat... mmmmmmm ;-))
ALBERT B. i R..- El meu marit està contentíssim de com es defensen de bé en català els seus alumnes: n'hi ha de marroquins, de sud-americans, senegalesos... i es tracta de parlar, que entenguin i que perdin la vergonya a parlar en català :-))
El meu marit hi va els dijous, quan plega de la feina, a les 7 de la tarda, i les classes són de dos quarts de 8 a les 9... doncs quan arriba a casa està més content i menys estressat que els altres dies que arriba més aviat :-))
ESTRIP.- Molt bé!! Jo portaré un pastís de formatge que faig amb iogurts i Philadelphia que està bastant bé ;-))
SM.- Jajajaja M'has fet riure :-)))
XEXU.- No vaig poder tastar res de res... (sniffff) Imagino que el que va sobrar s'ho deurien endur de nou cap a casa... allí no es tira res :-))
T'ho dic de veritat... L'any que ve em sembla que m'hi apuntaré a veure si endrapo alguna cosa jajaja
P-CFACSBC2V.- I tot recent fet... mmmmmm... si és que quan vaig veure les fotos m'entrava una ganeta ;-))
ÒSCAR.- Jajaja em fan molta gràcia les teves adaptacions de paraules ;-)) Això de l'"estiguesenpeus" és una genialitat :-))
PUIGMALET.- Els menjars diu que eren molt bons... i els alumnes es veu que aprenen ràpid... O sigui que tot va anar molt bé :-))
Quina bona pinta!
ResponEliminaQuan estava a la concertada, les mares marroquines i d'altres procedències també col·laboraven amb l'escola, a més de regalar algun platet especial a les mestres de tant en tant, jeje. Eren boníssims!!
ResponEliminaCrec que la cultura culinària ens pot unir bastant. Un petonàs!!
Conèixer altres cultures amb els plats que preparen m'encanta. Una manera fantàstica d'acabar el curs.
ResponEliminaTot té un aspecte boníssim, sí. Has de dir que t'hi convidin la propera vegada.
ResponEliminaAdéu!
Si que fa bona pinta. :-)
ResponEliminaHi ha menjars que els reconec però d'altres no, i aquests són els que hauria tastat. No entenc aquella gent que diu "això no m'agrada", abans de provar les coses. Encara que també aviso, que amb el meu mètode a vegades te'n pots emportar alguna sorpresa (tan bona com dolenta) :-DD
Una companya de la feina va a un lloc (no em facis dir on perquè no ho recordo) on ella aprèn anglès i ensenya català (tot és parlat).
ResponEliminaDoncs bé, em va explicar que al final de curs fan una festa on tothom també porta alguna cosa pròpia del seu país d'origen, i que li va cridar molt l'atenció la il·lusió i la delicadesa amb què, sobretot els més senzills immigrants, aporten el que han fet, i que els agrada explicar què és, com es fa...
Quantes vegades he pensat, i he dit a gent d'esperit xenòfob, com ens sentiríem nosaltres si haguéssim d'emigrar a països on, per exemple, ser blancs fos sinònim de fer les pitjors feines per a els negres.
Estic segur que, si assistíssim a festes com aquesta, també ens agradaria portar pa amb tomàquet, i que ens faria il·lusió explicar com es fa, si n'és de més bo encara el que mengem en el nostre país, ja que de pa, allà, en fem un que se'n diu de pagès, i tenim oli d'oliva, i de tomàquets per sucar en fem servir uns que se'n diuen de penjar, i...
Ohh, m'encanten les trobades on es poden menjar coses de tot arreu! Aquí a Berlin tinc amics de llocs força allunyats els uns dels altres; algun cop fem trobades d'aquest tipus, i és realment genial anar provant coses!
ResponEliminaNo cal dir que el pa amb tomàquet, per un inútil integral (a la cuina) com jo, és doblement excel.let ;)
Nyam, nyam!
Et llegeixo (i miro les exquisides menges) just després de fer el primer pastís de la meva vida (ara està al forn i ja veure´m què en surt)...i ja tinc una edat!
ResponEliminaA aquestes hores?? Me'n vaig a esmorzar jaaaaa!!
ResponEliminaCORO.- I tant!! Ens hi apuntem? ;-))
ResponEliminaINSTINTS.- La cultura culinària és boníssima perquè normalment significa "festa"... si la gent està relaxada i tranquil·la, celebrant alguna cosa, els ponts es van construint sols ;-))
KWEILAN.- Cada vegada que veig les fotos m'entra gana :-))
Oi que sí que és una molt bona idea? :-)
ALBERT.- La veritat és que crec que no tindria cap problema per anar-hi... ho preguntaré al meu marit però penso que hi podria anar perfectament... L'any que ve ho intento!! ;-))
McABEU.- Estic totalment d'acord amb tu ;-)
Fa uns anys, vaig poder celebrar l'any nou a casa d'uns familiars un dels quals la seva dona és russa i va fer tots els menjars tal com es fa allí (ja ens ho havia proposat i tots estàvem encantats) doncs jo vaig provar de tot... i la veritat és que tot era bo :-))
ASSUR.- Així mateix és, tal com ho dius tu ;-))
Aquests cursos de Càritas, evidentment són gratuïts, clar... són gent molt humil doncs, tal com tu dius, porten els seus menjars amb tota la il·lusió del món... i no fan curt, no, que estan contents que la gent ho provi tot :-)
El meu marit n'està tan content que, tot i que hi ha d'anar després de tot el dia de treballar i arriba tard, li encanta anar-hi :-))
Saps que jo vaig fer pa amb tomàquet a Ciutat Real? (a un bar, vaig demanar el pa, el tomàquet, l'oli... jajaja és una llarga història) :-))
FERRAN.- T'imagino fent el pa amb tomàquet amb tota cura i posant-hi els cinc sentits per defensar quelcom tan nostre i tan bo ;-))
A mi m'agraden les amanides alemanyes amb aquelles salses mmmm :-))
MONTSERRATQP.- I què tal el pastís? :-))
Després d'haver passat pel teu blog sospito que era un pastís d'aniversari amb dues espelmes :-))
Segur que molt bo!!
JORDI.- Jajaja home, podries agafar alguna d'aquestes viandes per esmorzar ;-))