divendres, 27 de maig de 2011

Juicy Salif (Relats Conjunts)

JUICY SALIF, Philippe Starck 1990.
Text escrit a partir d'una proposta de Relats Conjunts


El dia havia començat lleig a Estocolm, i seguia lleig. Plovia a estones però sense acabar de descarregar la tempesta que els núvols tan densos semblaven predir. L’aire fred feia que l’altíssima humitat penetrés fins els ossos.

L’agent Ekstrand es va encasquetar el gorret, es va posar els guants i es va embolicar bé amb la seva bufanda abans de sortir al carrer. Inger Ekstrand, la solitària, malhumorada, bellíssima i extraordinàriament intel•ligent agent de la policia sueca, era, en les seves estones lliures, una experta en el punt de mitja. El conjunt que s’acabava de posar era la seva darrera creació.

El cas que tenia entre mans era dels més estranys que havia investigat darrerament. Tres assassinats, aparentment sense cap connexió entre ells, però amb un mateix tipus de ferides. Cada cadàver presentava tres forats a l’abdomen, tots tres bastant propers, en un diàmetre de catorze centímetres, fets amb què? un punxó?

El primer cos trobat va ser el d’Emelie Strenström, una dona d’uns quaranta anys, casada, mare d’un fill de nou anys, empleada a la secció de vendes d’una multinacional. Al principi van pensar que eren tres punyalades fetes a l’atzar.

El segon cadàver, just al dia següent, va ser el de Filip Nilsson, director d’una sucursal bancària. Dues vegades divorciat però amb una vida actual sense massa complicacions. Els tres forats abdominals eren exactes que els de la Sra. Strenström.

La tercera víctima l’havien trobat justament ahir i corresponia a Alva Lindqvist, la propietària d’una cadena de menjar ràpid local bastant nova però que anava agafant força mercat. La senyora Lindqvist tenia cinquanta anys, era viuda, no tenia fills i no havia tingut mai problemes greus de cap tipus fins aquell moment en que va aparèixer, dessagnada, amb tres forats a la panxa, davant la porta del carrer de casa seva.

L’inspector Sandberg havia demanat a l’agent Ekstrand que anés personalment a l’oficina del forense a demanar tota la informació possible sobre aquelles ferides tan estranyes i tan iguals, fetes amb una arma que no semblava esmolada, però que foradava i, com sempre, Inger Ekstrand s’adonava de com s’espolsava els problemes del damunt el seu cap quan no tenia ni la menor idea de per on començar a investigar.

Tres persones mortes amb el mateix modus operandi i sense cap relació entre elles. La resta del Departament hi treballava frenèticament però tot semblava indicar que cap dels tres morts es coneixia...

Tornava a ploure. Va fer un pas a la dreta i es va aixoplugar sota la balconada del Centre d’Exposicions Temporals d’Art Modern mentre rebuscava a la bossa el seu paraigües. Merda!! Ara recordava que li havia quedat damunt la taula del despatx. La pluja cada vegada s’intensificava més, així que, amb l’excusa de pensar una mica, va creuar la porta del Centre d’Exposicions.

Disseny modern! Mala sort... Bé, de fet qualsevol cosa hagués estat mala sort, perquè no li agradava gens l’art modern i no se n’estava de qualificar-lo com a presa de pèl cada vegada que podia. Però el disseny era el que més l’empipava... Cadires amb formes estrambòtiques, taules impossibles, ampolles, vasos inservibles. Anava passejant i mirant-ho tot amb desdeny. Coses inútils per a milionaris excèntrics. Colla de burros!... Bé, ja hem dit que la bellíssima Inger Ekstrand era de caràcter malhumorat. I també hem dit que era intel•ligent, molt intel•ligent i, per què no dir-ho? Tenia sort. L’agent Ekstrand tenia sort, o una intuïció fora del corrent.

Sigui el que sigui, el fet és que es va trobar mirant un estri absurd i ridícul amb forma d’insecte metàl•lic de tres potes, amb un lletreret que posava “Espremedor, Philippe Starck”. L’artilugi compartia prestatge amb altres coses similars, sense cap mena de protecció especial i a la sala hi havia una única persona vigilant, un home alt, lleugerament gras...

Tres potes. Tres potes fines. No esmolades, però fines... metàl•liques.

Es va ficar la mà a la bossa i va treure una cinta mètrica i, quan anava a agafar l’horrible espremedor, el vigilant li va dir amb veu alta:
- Ep, senyoreta, els objectes no es poden tocar!
- Sóc policia, va dir ella ensenyant la placa.

Sense afegir cap més paraula va agafar l’objecte i va veure que feia exactament catorze centímetres de diàmetre.
- Escolti, senyor...
- Landgren
- Senyor Landgren. Es vostè qui està sempre de guardià a aquesta sala?
- No. Per la tarda em substitueix la senyora Olausson, Annika Olausson, és nova, però fa molt bé la seva feina. Hi ha algun problema?
- Ja ho veurem.

Dues hores més tard, la senyora Annika Olausson, dona de quaranta-cinc anys, amb cara de bona persona, era detinguda per triple assassinat.

En aquelles dues hores d’espera, a través de diverses trucades telefòniques als seus companys, guiant-los en la seva investigació, la bellíssima, malhumorada i intel•ligent Inger Ekstrand va descobrir els motius pels quals Annika Olausson, cada dia, en acabar el seu torn, agafava aquell horrible objecte de disseny i li donava una funció diferent d’aquella per la que va ser creat. Després, el netejava bé i, entrant per la porta del darrera, el tornava a deixar al seu lloc.

La primera víctima era la dona que feia onze anys s’havia interposat en el seu matrimoni amb Andreas Strenström, provocant el seu divorci.
Filip Nilsson, el banquer que s’havia negat a renegociar la seva hipoteca i l’havia deixat literalment al carrer.
Alva Lindqvist, l’amiga que havia conegut treballant als serveis de neteja d’un hotel i amb la que havia compartit la idea d’un petit negoci de menjar ràpid, idea de la qual l'altre se'n va apropiar deixant-la fora de l’empresa.

Al dia següent, els diaris parlaven d’un nou èxit de l’inspector Sandberg.

Inger Ekstrand, a la sala del seu apartament, comptava els punts per començar-se un jersei amb trenes.

26 comentaris:

  1. Dels altres dos no diré res, però el banquer s'ho tenia ben merescut.

    Un conte molt distret i original.

    ResponElimina
  2. L'Annika hauria hagut de saber que el crim perfecte no existeix, hauria sortit guanyant prenent-se un suc de taronja fresquet i deixant-se estar de tantes venjances! :-D

    M'ha agradat MOLT aquesta novel·la negra, estil Madame Aghata, ambientada a Suècia. Està clar que amb la foto, de seguida veus quina serà l'arma del crim però la manera com ho vas lligant tot està molt i molt bé. Felicitats!! :-))

    ResponElimina
  3. He trobat l’agent Ekstrand extraordinàriament intel•ligent quan qualifica el disseny modern com a presa de pèl. Cadires amb formes estrambòtiques (summament incòmodes) , taules impossibles (on no hi pots deixar res), ampolles , vasos inservibles.... Ara bé, com a inspectora és brillant. L’ambient fred, és genial. El gorret (segurament de llana) segur que és una “cucada”.
    Em descuidava, els sucs millors amb l’espremedora de sempre :D , amb això sóc una clàssica.

    Assumpta, dels pocs relats que t’he llegir és el que més m’ha agradat. Felicitats.

    ResponElimina
  4. Una narració boníssima, Assumpta! Té raó en Mc. Si no coneguéssim d'entrada la foto seria encara molt millor.

    Un firt i llarg aplaudiment:

    PLAS, PLAS, PLAS, PLAS ,PLAS, PLAS,
    PLAS, PLAS, PLAS, PLAS ,PLAS, PLAS,
    PLAS, PLAS, PLAS, PLAS ,PLAS, PLAS,
    PLAS, PLAS, PLAS, PLAS ,PLAS, PLAS,
    PLAS, PLAS, PLAS, PLAS ,PLAS, PLAS,

    ResponElimina
  5. Molt bona història, té un toc molt semblant a totes aquestes escriptores sueques que hi ha ara. Et falten set o vuit paràgrafs més parlant de les relacions desastroses de la solitària, malhumorada... etc, agent, i ja ho tindries. Parentius, família, ha de tenir un gos per força, algun problema de desnonament... Però bé, com a història, molt bona.

    ResponElimina
  6. I tan! Bona història, Assumpta. Si que té aquest toc de novel·la negra sueca, però t'ha sortit molt bé.

    A més, a favor teu diré que quan jo vaig veure la imatge que proposaven a Relats Conjunts aquest mes, em vaig quedar una estona parada, pensant què coi era aquell objecte estrany (em va semblar allò de fer massatges al cap), fins que vaig entendre que era un espremedor. I llavors em vaig quedar igual de parada, pensant què coi es pot escriure en relació a un espremedor... Però bé, ja m'esperemeré la ment per treure'n quelcom!

    ResponElimina
  7. Gràcies per aquests comentaris tan súper positius! ;-)

    Confesso que no he llegit cap d’aquests llibres d’origen suec que estan tan de moda actualment, però recordo que al blog de llibres d’en XeXu li vaig dir si no es feia un embolic amb aquests cognoms... Així que, per fer riure una mica del meu propi comentari, he volgut agafar-ne uns quants (que he tret de webs d’equips de futbol suec hehe) barrejar-los, inventar una poli una mica extravagant i... ehem... matar un banquer...



    JPMERCH.- Sí, admeto que el banquer és el que tenia més clar hehehe...
    Moltes gràcies ;-)


    McABEU.- Jo sí que em prendria un suc de taronja ben fresquet ara!! ;-))
    Gràcies!! La veritat és que la primera idea que em va venir va ser que fos una mena d’insecte robotitzat, però després m’ha vingut al cap utilitzar-ho com a arma... i m’he embolicat pelar gent... :-D


    QUADERN DE MOTS.- T’apunto a la llista dels que no ens agrada que ens prenguin el pèl en això del “disseny” ;-)
    Sí, sí, el gorret i tot el conjunt és una “cucada”, hehehe sembla que ho hagis vist! A més, oi que li queda bé? ;-)
    I jo també sóc tradicional en això, amb un espremedor com el del model encara em faria mal i tot ;-) Gràcies, maca!!


    CARME.- Pujada d’autoestima total ;-))... Amb comentaris com aquests em faràs canviar d’opinió sobre el meu escepticisme blogaire de les darreres setmanes ;-) Mil gràcies!!


    XEXU.- Aquesta era la idea! ;-) De fet, al principi en volia fer un sobre insectes-robot, però quan he vist clarament que això era una arma assassina, he pensat en tu i els teus detectius suecs i he volgut fer una petita broma... Llàstima que no sabia això dels gossos, ostres!! :-DD


    YÁIZA.- La veritat és que no n’he llegit cap, però com sé que estan de moda he pensat “Assumpta, tu posa noms suecs que triomfaràs” hehehe ;-))
    Jo tampoc sabia què era al principi, i pensava escriure sobre una mena d’insectes-robot, però aquest matí m’ha vingut la idea definitiva ;-)

    ResponElimina
  8. No es pot tenir tot sa la vida: guapa, llesta, manetes (amb les agulles i segur que amb moltes més coses)... i a sobre simpàtica!!! Això ja seria el súmmum!
    Sort té aquest inspector de tenir aquesta perla al seu despatx, i dona havia de ser!
    Té una sort increïble, sí, de trobar aquest objecte per casualitat, però no tothom s'hi hauria fixat.
    Una història molt interessant, i molt ben relacionada amb un objecte que.... no em compraré mai!
    Petons

    ResponElimina
  9. Felicitats, aquest relat de novel·la negra esta molt ben tramat i et manté encuriosit fins al final.

    ResponElimina
  10. Un gran relat Assumpta molt bo , m'ha agradat molt l'estil i com fas anar el relat a bon port....genial el detall del jersei....hihihi

    ResponElimina
  11. Ei, genial! Molt ben trobat. Una MIss Marple contemporània amb mal caràcter. Jo que ara estic enganxada a Läckberg puc canviar tranquil·lament de la Camilla a l'Assumpta sense problemes.

    ResponElimina
  12. què t'han fet els escriptors suecs que els mates a tots?

    estic d'acord sense la foto millor. Ara ja t'he donat una idea escrius un text i s'ha d'endevinar amb quin objecte l'han mort.

    ResponElimina
  13. Muy buen relato, si tenias que escribir 300 páginas estirando el tema seguro sacabas una excelente triller. Suerte con el Barca! Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  14. JOSEP LLUÍS.- Moltes gràcies, carinyet!! :-))


    MARGARIDA.- Si tu, que ets una experta en cuina dius que no et compraràs mai aquest objecte, jo ja tinc claríssim que és un estri inútil hehehe :-))
    Em feia gràcia que la que resolgués el cas fos una dona ;-))


    MONTSE.- M'alegra molt que t'hagi agradat!! (Ei, i hem guanyat!! Uaaaau!!) :-))


    ELFREELANG.- Moltes gràcies!! :-))
    Jo ja espero el teu, que ja saps que sempre m'agrada el "suc" que en saps treure, sempre em sorprens... i en aquest cas, això del "suc" hi queda bé ;-)


    MIREIA.- Uaaaaaau!! Això sí que és una bona floreta!! Jo he trobat el teu molt enginyós, boníssim!! :-))


    JORDI CASANOVAS.- Nooo si jo no n'he llegit cap de llibres d'aquests suecs... Tot el que en sé ho he après al blog de llibres d'en XeXu, la Mireia, la Kweilan... estan molt de moda i a força de llegir ressenyes ;-))
    Ostres, estaria bé fer un joc així! ;-)


    TÍA ELSA.- Hemos ganaaaado!! :-))
    Mil gràcies!! ;-) De momento ya me han dado pistas para alargarlo... parece ser que la policía debería tener un perro y diversos problemas familiares jejeje

    ResponElimina
  15. La foto hauria d'haver anat al final, però tot i sense aquest punt d'intriga el relat està prou ben lligat.

    Algun avi suec?

    ResponElimina
  16. Doncs per no haver-los llegit, ets digne successora de l'Åsa Larsson!

    ResponElimina
  17. Bonissim aquest relat Assumpta, i el detall de carregar-te al del Banc de la hipoteca, m'ha arribat al fons!

    Seriosament: Felicitats!!

    ResponElimina
  18. JOAN.- Gràcies!! ;-))
    No, no, tota aquesta inspiració sueca em ve de llegir les ressenyes dels blogs que parlen de les novel·les negra de moda ;-)


    ALYEBARD.- Uaaaaaaaau!! Vols ser el meu representant literari? hehehe


    MONTSE.- Hehehe la veritat és que, posats a liquidar gent, que hi hagi un banquer és com si desfogués una mica, oi? ;-))

    ResponElimina
  19. MOlt bé!! Plas elevat a infinit!!

    ResponElimina
  20. Boníssim!!! m'havia oblidat totalment del Juicy salif fins que l'agent l'ha trobat al museu...
    jo també faig punt de mitja, però no sóc tan extraordinaria :)

    ResponElimina
  21. No puc més que afegir-me ben sincerament a les felicitacions generals!
    Boníssim relat, Assumpta!
    Bon vespre de dissabte!

    ResponElimina
  22. CANTIRETA.- Ostres... moltíiiissimes gràcies!! ;-))


    ISABEL.- M'alegra molt que us agradi el relat!
    Jo també en faig de punt de mitja hehe! ;-) M'encanta, és molt relaxant... el que passa és que amb el blog tinc menys temps per fer coses, però és maco fer-ne, oi? :-))


    FANAL BLAU.- Moltes, moltes gràcies, maca!! I que acabi d'anar molt bé el cap de setmana :-))

    ResponElimina
  23. Justícia poètica per un bon relat de genere. Aquesta agent o inspectora tindria que delectar-nos amb nous casos. ^_^

    ResponElimina
  24. Bona història :) Coincidim en l'arme assessina, però el teu relat està molt més treballat, em trec el barret!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!