Editorial, any: Pocket edhasa, 2010
Títol original, idioma, any: I, robot, anglès, 1950
Traductor: Manuel Bosch Barret
Gènere: Ciència Ficció
Número de pàgines: 375
Escrit a l’any 1950 i situat a l’any 2057, aquest llibre ens ofereix un conjunt de nou relats de Ciència ficció que tenen en comú la narració d’algun problema de psicologia robòtica.El llibre comença exposant-nos quines són les Tres Lleis de la Robòtica, que tots els robots han de tenir obligatòriament gravades al seu cervell positrònic:
1.- Un robot mai pot fer mal a un ésser humà, ni per acció, ni per omissió.
2.- Un robot ha d’obeir les ordres que li són donades per un ésser humà, excepte quan aquestes ordres s’oposin a la primera Llei.
3.- Un robot ha de protegir la seva pròpia existència, fins on aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o segona Lleis.
A partir d’aquí, doncs, cada història planteja un cas en que la Doctora Susan Calvin, en la seva condició de robopsicòloga, va haver d’intervenir o va conèixer amb posterioritat. I és que aquestes Lleis, que poden semblar tan clares, en la pràctica poden ser molt difícils d’interpretar: Què entenem per no fer mal un ésser humà? Només mal físic? I “ofendre” a una persona, és fer-li mal? Ha d’obeir un robot qualsevol ordre que se li doni en el seu sentit més literal?
Cada relat és ben diferent i, des del primer, situat l’any 1998, quan els robots encara no parlaven, fins als més sofisticats, cada història es presenta absolutament interessant. Què dir del robot que, per error en la seva construcció, pot llegir el pensament? I d’un robot que té certes idees religioses? Trobarem també viatges a l’espai, explotacions mineres a altres planetes... Relats divertits, curiosos, enginyosos... situacions límit.
Ara bé, he de dir que en aquesta edició (el vaig buscar en català a tres llibreries ben grans, maques i cèntriques de Reus i no el vaig trobar) en castellà hi ha alguns errors de correcció que em van empipar una mica. I és que una simple lletra pot canviar totalment el sentit d’una frase. No és el mateix: - Nos lo dijo. - Os lo dijo. - No lo dijo.
D’altre banda dir que és una edició amb una lletra enorme, que el fa agradable de llegir, no cansa gens la vista i això, en el meu cas, és quelcom que agraeixo molt.
En resum, m’ha agradat força i és un llibre que recomanaria a tothom que li agradi el gènere i vulgui passar una bona estona.
Puntuació: @@@@
I bé... m'ha fet gràcia donar un format especial a aquest post, molt diferent a l'habitual d'altres ressenyes a a aquest blog, per fer així referència a la persona que el va recomanar :-)
A mi m'agrada la ciència ficció i encara més l'Assimov. O sigui que m'ha agradat recordar aquest llibre, com tants d'altres de l'Assimov.
ResponEliminaNo fa pas massa que el vaig llegir, de fet, és l’únic que he llegit de l'Assimov i em va agradar moltíssim. Escrit 1950, tot un visionari, les reflexions robòtiques fa pensar i en certa manera esgarrifar. Una molt bona lectura.
ResponEliminaAssumpta, hola!! Doncs que passava per aquí, feia temps que.... ja saps! Bé, que et deixo un petó, les gràcies per la recomanació, i una pregunta, pot ser que un noi "actor" anomenat will smith l'hagi interpretat al cinema?.... No estava malament, molt americana, però entretinguda :)
ResponEliminaNo sé què faré. Una vegada, fa molts anys, vaig llegir-ne un de l'Asimov, que ara no recorde el títol, i em va costar bastant llegir-lo, clar que si aquest el recomanes la cosa canvia.
ResponEliminaSí que em sona el format de la ressenya, sí. Que bé que t'hagis animat a fer-la.
ResponEliminaEfectivament, un llibre per passar una bona estona si t'agrada la ciència ficció, no decep.
Per cert, que sí que vaig ressenyar 'El nombre del viento' al Llibres, va ser la primera ressenya que hi vaig fer, tot i que ja n'havia parlat al Bona nit. Ah, i aquell blog que em recomanes, ja el conec, el seu autor passa per casa sovint.
Per un moment he pesnat que m´havia equivocat de blog! Bé, almenys t'ha agradat el llibre, qeu és un clàssic. I com diu la Cris, la versió de Hollywood, tot i que motl diferent i disfressada de vehicle d'acció pel Smith, estava molt ben portada.
ResponEliminaNo he llegit res d'Asimov apart d'un fragment de Robbie. Veient la teva ressenya crec que no tardaré massa en comprar-ne un. Mai he llegit cap novel·la o conte de ciència ficció tot i que estic segur que m'agradaria.
ResponEliminaCARME.- Jo no havia llegit res de l'Assimov, aquest ha estat el primer, però de joveneta li pispava a mon germà uns llibres de ciència ficció que es comprava i m'ho passava pipa llegint-los. També m'agrada quan fan pel·lis ;-))
ResponEliminaQUADERN DE MOTS.- Sí, jo també és l'únic que he llegit d'Assimov... i també és molt interessant el fet que senyales, de pensar com l'any 1950 feia totes aquestes reflexions. Estic contenta d'haver-lo llegit ;-)
CRIS (V/N).- Hola maca!! ;-))
Doncs em vaig assabentar de l'existència d'aquesta pel·lícula justament fa pocs dies, quan buscava informació després d'haver llegit el llibre... Sembla ser que del llibre tan sols té el títol i el fet que surten robots hehehe
JPMERCH.- Sincerament, aquest no crec que se't fes gens pesat perquè, en ser relats, doncs el plantejament dels fets, el desenvolupament i el desenllaç no estan molt distants, no hi ha palla ni coses innecessàries ;-)
XEXU.- Oi que ha quedat xulo? ;-)
Sempre m'ha agradat molt el format del Llibres i punt, les dades que poses al principi... així que vaig pensar que si feia aquesta et copiava el format hehe... fins i tot el tipus de lletra, la foto al costat...
Volia canviar el color de fons i tot, però no sé com fer-ho en un sol post (no sé ni si es pot) Ho hagués pogut fer com a "imatge"... posar el color de fons en un Word, escriure el post, retallar-ho i posar-ho aquí... però no m'acabava de convèncer el sistema...
El llibre és molt entretingut, molt enginyós... Hi ha robots súper tendres i altres que estan com una cabra... Vaig riure amb aquell que es negava a creure que havia estat creat pels homes i pensava que hi havia d'haver un ésser superior hahaha era tan filosòfic!! ;-)
Sí!! Ja he trobat la teva ressenya!! Quan ja havia enllaçat l'altre... Sóc un desastre :-)
SM.- Hehehe m'ha quedat bastant bé el camuflatge, oi? ;-) Llàstima del color!
Sí, m'ha agradat força, és molt enginyós i fins i tot hi ha robots als que agafes carinyo ;-))
MBOSCH.- Ai, Robbie és molt tendre! ;-)
Al teu blog he descobert que t'agrada molt llegir, així que t'animo amb aquest, a veure què et sembla :-)
jejeje, he llegit i després he anat a mirar la crítica a cal Xexu... m'ha fet gràcia.
ResponEliminaI en tots dos casos em despreneu el mateix, és com si més enllà de la ciència ficció plantegés moltes qüestions de la naturalesa humana i de lo robotitzats que podem estar. Per molt que sembla que les lleis de la robotica semblen que estiguin fetes expressament a l'inrevés.
A mi també em va agradar força quan el vaig llegir. Uns relats molt entretinguts i ben escrits, que amb l'excusa dels robots toquen molts temes i situacions de la vida. :-))
ResponEliminaPer cert, entenc que t'empipis si en aquesta edició hi ha errors com els que comentes. Són incongruències que, almenys en el meu cas, fan aturar el ritme de lectura perquè has de parar de llegir per intentar entendre el que hi hauria de posar de veritat i això molesta.
Vaig llegir el llibre fa un porró d’anys i recordo que em va agradar molt. El que ja no sé dir és el perquè no he llegit d’altres coses d’Assimov.
ResponEliminaSóc molt estrany decidint-me per autors.
Assumpta, sí!!!!Amb el Chrome funciona, però amb els altres no, vaja com que veig que molta gent es queixa...he fet tots els passos i ara uc deixar comentaris a llocs on no podia, ja aniré provant! Gràcies reina, un petonàs!
ResponEliminaUna peli genial !!!!!, el llibre no l´he llegit però segur que deu ser molt mes intens com acostuma a passar, però la peli em va agradar molt.
ResponEliminaGracies per recordar-me´la.
petonssssssssssssss
RITS.- És xulo el format del blog d'en XeXu, sóc capaç de "pispar-li" per sempre que faci una ressenya :-)
ResponEliminaEl llibre està molt bé perquè, clar, a més de les reaccions dels robots, hi ha les reaccions dels humans, que també tenen les seves motivacions psicològiques. A mi m'ha agradat molt :-)
McABEU.- Recordo que tu en vas fer un enigma i tot, a partir d'un dels relats del llibre... ja llavors ho vaig trobar molt interessant! ;-))
Aquestes petites errades són molt empipadores, al final jo seguia llegint intentant "eliminar" la frase que no em lligava i quan, pel context, veia de què anava, doncs ja sabia si havia volgut dir "no", o "nos" o "os"...
Ara bé, la mida de la lletra era una passada de bona :-))
ÒSCAR.- Hehehe em segueix fent gràcia veure't en forma d'entrepà de carn arrebossada :-))
Ah, jo no sé per què vas deixar de llegir Assimov si aquest et va agradar... potser serà que no surten detectius suecs hehe ;-)
ZEL.- Què bé que t'hagi funcionat!! ;-))
El mateix que has fet amb el CHROME ho pots fer amb els altres, les instruccions no porten els mateixos noms, però són absolutament equivalents... De fet, a mi m'ho van explicar amb l'Explorer i el pas a pas amb el Chrome el vaig anar traient jo sobre la marxa ;-))
M. TERESA.- Jo no he vist la peli... aisss!! Però vaig llegir que no s'assembla massa hehehe... Però si està bé segur que m'agradaria!! I tant ;-)
Vaig llegir-lo fa anys. I ara el relaciono amb comportaments de robots que deixen una mica en evidència la manera d'actuar dels humans.
ResponEliminaJORDI.- La qüestió està en que aquests robots s'han de relacionar amb humans i, clar, les seves reaccions poden tenir conseqüències en coses molt importants. Cada cas és diferent... jo m'ho vaig passar molt bé llegint-lo ;-)
ResponElimina