La “meva” cançó a La Transmissió d’en Puyal... i sorpresa final.

Diumenge per la nit, després d’haver-ne parlat a Barcelona amb la meva germana i en Josep Lluís, m’hi vaig posar i la vaig escriure. Quan va estar llesta, i recordant un post de la Zel, (tot s’ha de dir) la vaig enviar al correu electrònic de la Transmissió d’en Puyal, malgrat estava gairebé segura que aquella adreça només estava activa durant els partits, però vaig pensar “qui sap, potser sí que ho miren sempre”... i ho van mirar!!

Dimarts, abans del partit de tornada de semifinals de Champions, l’equip d’en Puyal en va parlar, i fins i tot, la Coia Ballesté en va cantar un trosset!! Jo havia sortit de catequesi a les vuit del vespre, feia poc que havia arribat a casa i encara no havia engegat la ràdio (l’ordinador sí) i van començar a arribar comentaris avisant-me: el Joan, l’Elur, en McAbeu... Gràcies, companys!!

Però... jo no ho havia sentit!!... Quin greu em sabia!!

En respondre el correu d’en Mac li vaig deixar anar una indirecta sobre el tema i ell, que és un mega-crack, la va captar i em va enviar el tall concret de l’emissió, el moment just en que parlen del “Por qué, por qué”. Així que, gràcies a ell (gràcies, MAC!!), podeu escoltar (redoblen els tambors):

La meva cançó a la TdP!!

I ara ve la traca final. No sé si demà em penediré d’això i ho trauré o bé, en un acte de valentia, ho deixaré tal qual... Perquè sé que, per molt que digui, a partir d’ara m’identificareu amb aquesta veueta ridícula... però no és així. Si algú em coneix i ha parlat amb mi, podrà assegurar que la meva veu és molt més greu que aquest espinguet mig afònic (estic refredada) i que la causa és que el karaoke aquest surt en un to molt més alt del que per a mi seria normal. Però bé, m’arriscaré...

Senyores i senyors, en el post més ximplet que he fet mai... Presento:

Jo cantant el “Por què, por què” de la Rita Pavone,
amb lletra versió “Mourinho”