Dedico aquest post a la Lluïsa... i no és pas per casualitat que ho faig sinó per agrair els seus ànims en aquest petit projecte.
I és que un dia ella va veure les cosetes que tenia a la botigueta i em va proposar si jo li faria uns estoigs per regalar a dues personetes molt especials. Em va agradar la idea, doncs resulta que, a part de tot el que ja tinc posat al Blog d’artesania, tinc altres cosetes "in mente" que vull anar afegint i aquesta dels estoigs n’era una. Tot i així, si de moment encara no ho havia fet és perquè no acabava de veure com. De feltre? De roba? Amb aplicacions? Cosides? Brodades?...
La Lluïsa em va anar fent suggeriments i, entre les dues, ho varem anar dissenyant. Seva va ser la idea de posar aplicacions a les dues bandes de l’estoig. I meva va ser la de posar doble capa de feltre per fer-ho més resistent i, a més, cosir la cremallera entre les dues capes per donar un millor acabat. Les dues varem triar els colors i, al final, ella em va dir que podia utilitzar els seus estoigs com a models pel blog, cosa que em va genial!
En fi, que estic contenta perquè trobo que han quedat força bé... Espero que aquestes personetes que els han de rebre els hi faci molta il·lusió!!
Voleu veure l'entrada al Blog botigueta? Cliqueu aquí.
Estic captivat amb aquesta habilitat que tens per a fer coses amb les mans. Tens tota la destresa que jo no tinc!
ResponEliminaCompletament d'acord amb EL PORQUET, ja he dit alguna vegada que jo sóc gairebé un complet negat amb això de les manualitats i t'haig de dir que quedo meravellat del que aconsegueixes fer per la teva botigueta.
ResponEliminaSón uns estoigs maquíssims, felicitats!!
molt bones mans...si senyora, i un munt d'hores de paciència
ResponEliminaAquestes mans que tens valen un imperi!!!!
ResponEliminaT'han quedat super-xulos aquests estoigs!
Jo li faig cosir una bossa al Pere per al seu sant, i la porta sempre a sobre! Aquest és el millor agraïment!
T'imagines la cara dels nens quan tinguin a les mans aquests estoigs personalitzats i tots els companys de la classe bocabadats?????!!!!!!
Quines bones idees que ens has donat!!!!!
Bon cap de setmana!
Sí que és de veritat, molt bones mans!
ResponEliminaOoooh! Que xulos!!
ResponEliminaA mi me'n va regalar un així una amiga... també queda bé posar-hi botons, per decorar, o fer algun dibuixet senzill (estrelles o simplement línes recargolades) amb fil del gruixut.
A mi m'agrada fer coses d'aquestes, però em costa molt posar-m'hi. De fet, vaig comprar feltre per fer-ne algun jo, però no he arribat a començar mai. Crec que el tema de la cremallera em superaria, no n'he posat mai cap!
Uau, m'han agradat molt! Aviam si aquest estiu m'animo i faig alguna coseta maca... per regalar és genial!
Quina habilitat!!! Sóc incapaç de fer-ho la meitat de bé.
ResponEliminaJo crec que els encantarà, han quedat molt i molt bé! És difícil veure les peces per separat i després poder veure les obres acabades, sembla mentida que una cosa es pugui convertir en l'altra, però te'n surts perfectament!
ResponEliminaM'encanta l'artesania i més si és feta única i exclusivament per algú. T'han quedat maquíssims els estoitxos (això d'escriure estoig en plural és complicat). Vaig a curiosejar pel teu blog botiga!!
ResponEliminaSalut i mans a l'obra!
fan molt de goig!!!! segur que triomfes moltíssim!!
ResponEliminaQue macos! Quina traça i quanta feina feta tens ja! Vaig a la botigueta, a veure-ho, també.
ResponEliminaNena, quines mans! Jo sóc TOTALMENT INCAPAÇ de fer res de tot això que fas.
ResponEliminaTens molta traça! espero que facin furor i te'ls treguin de les mans...són molt xulos els estoigs!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies a tots pels comentaris!! Em fa molta, molta il·lusió que us hagin agradat!! :-))
ResponEliminaLa veritat és que sempre m'ha agradat molt tot el tema de les manualitats. Des de petita, a l'escola, pintar dibuixar, després em vaig aficionar al punt de creu, vaig aprendre una miqueta de patchwork, també m'encanta fer mitja, així que poc a poc es va aprenent :-)
Però també he de dir que no són coses difícils de fer... Són molt entretingudes, això sí!! Es va fent poc a poc perquè si et canses ho has de deixar o no sortirà bé... i més jo que ara se'm cansa sovint la vista o em fan mal les mans... però després, quan ho veus acabat, és molt maco pensar que allò ho has fet tu ;-)
Si us agrada, us animo a provar-ho, com a hobby és maco i els resultats sempre poden tenir un servei... Ara bé, si us agrada i no teniu temps per dedicar-hi, si voleu fer un regalet, si teniu un petit compromís... penseu en mi! ;-)
Gràcies de nou! ♥ els vostres comentaris m'animen molt a intentar provar noves coses i anar afegint més productes al Blog-botigueta!
I les lletres són inicialis o a l'atzar? M'he quedat encuriosida! I quina feinada eh!!! Jo ara també estic fent una manualitat especial, m'encanta! :)
ResponEliminaMoltes gràcies per dedicar-me el post, m'he posat vermella!
ResponEliminaAra seriosament; durant tot el temps en què has/hem estat preparant aquest encàrrec (i l'anterior) sempre ha esta molt fàcil poder parlar, intercanviar idees, fer propostes,... De debò, m'ho he passat molt bé veient com anaven avançant els estoigs (i el clauer), però sobretot amb l'intercanvi de mails.
Com volies que no et deixés fer servir els estoigs com a mostra per posar al bloc d'artesania? Si són una preciositat!!! Segur que a les meves personetes especials els agraden molt!!!
Per cert, el clauer del que parlo per aquí dalt, també és un encàrrec personalitzat; així que animeu-vos a ser originals i proposar-li reptes, que us asseguro que farà tot el possible per superar-los; ho he pogut comprovar.
Finestreta; en aquest cas, les lletres són les inicials de les dues personetes.
Ets una artista, Assumpta, i et felicito no només pel que ets capaç de fer (sé de primera mà que és bne bonic!), sino també per haver estat capaç de convertir la teva habilitat en una manera de viure. Enhorabona per partida doble!
ResponEliminaSeguro que quienes los reciban van a estar muy contentos, y como siempre digo dos cabezas piensan más que una y aquí vimos el excelente resultado. Besos tía Elsa.
ResponEliminaGràcies de nou a tots i un "GRÀCIES" una mica més especial per la LLUÏSA, que amb tot el que dius... ostres, se'm feia gairebé un nus a la gola quan et llegia! ;-)
ResponEliminaJa veus, FINESTRETA que, com diu la LLUÏSA, són les inicials de les personetes que rebran l'obsequi :-)
Ai, FERRAN! hehehe gràcies... però a hores d'ara les meves comandes pendents són "cap"... Però paraules com les teves i les de la LLUÏSA potser animen a més gent... jo ja miro d'anar fent publicitat... però... :-DD
Gràcias TIA ELSA, guapísima!!
Preciosos los estuches, a mí siempre me ha gustado tener un estuche bonito, pero ahora me parece que los niños no los valoran tanto, al menos los míos, pero bueno, ya no son tan niños me temo.
ResponEliminaHe visto tu comentario en mi blog, así que vengo a devolverte la visita y a dejarte un abrazo MUY GRANDE.
Que hermosas están estas cartucheras.
ResponEliminaMe encantó la del osito!!