Amb aquest títol fa un any vaig fer un post. Era un escrit fet amb el cor, amb l'emoció del que havia viscut. I ara ho vull recordar. Allò va ser molt gran... Molt!! Que ningú ho oblidi!!
Jo no me n'oblido Assumpta, no me n'oblido pas. El que ja no tinc clar és si aquells que tenen a les mans gestionar aquests impulsos no han fet mans i mànigues per a oblidar-se'n.
No ho oblidem, almenys alguns de nosaltres, però sembla que ara la immensa majoria estan pensant en altres coses, ja no se'n parla massa de la independència. Però el tema tornarà, segur.
Jo també em vaig passar tot el dia recordant els moments viscuts a la manifestació de l'any passat. Però no podem deixar que el pas del temps i les ganes d'alguns per no fer res, vagin deixant la independència de Catalunya cada vegada més abandonada.
Va ser molt gran , més del que ens pensem, com les coses bones que es cuinen poc a poc tot anirà fent el seu curs...SOM una Nació! Visca Catalunya lliure!
Hola Assumpta. Cal recordar el que va ser la de fa un any, però hem de subratllar que una part de la ciutadania continua òrfena de referents respecte al que fa un any va ser la manifestació. Jo crec que poc o gens hem avançat, i no obstant això ells no paren de fer-nos mal. No tenim bons polítics, mira el que ens ha passat a Europa. Com volem que ens reconeguin a Europa si no sabem imposar-nos a Madrid. Salutacions.
No, no ens en oblidem, només els polítics sembla que sí que ho obliden, però fem camí poc a poc... potser massa poc a poc... malgrat tot, vull creure que l'anem fent.
L´oblit no forma part de la manera de ser dels catalans, per sort, encara que els nostres politics semblen fets d´un altra pasta. Seguirem lluitan !!!!
Ja he comentat a ca l'Elfri i a Cal Porquet. No sé, tinc molts sentiments contraposats.
La mani de l'any passat va ser increïble, xò en què ha quedat? quanta gent va anar ahir? xq no va tenir el mateix seguiment? Penso que és xq la d'aquest any ha estat convocada per uns quants partits politics.
És clar que no ho oblidem! Potser ara després d'un any ens sembla que tota aquella força s'ha apagat, però no és així, ni molt menys!! La flama segueix viva i allò va ser realment gran! Continuem.
Vaig en la mateixa línia que la majoria dels companys: No ho oblidem però estem decebuts de que allò que va ser tan gros sembli que hagi quedat en tan poca cosa.
Que maco Assumpta que maco... Mai oblidaré aquest dia... Va ser preciós... Ara només cal esperar que faci algun efecte, i no té massa bona pinta el tema...
Em disculpareu que torni a fer una resposta "comú" però és que tinc un ull "a la virulé" -probablement una picada d'algun bitxo- i si estic molta estona davant la pantalla em plora, pobre... i, prefereixo anar passant pels vostres blogs i estar menys estona aquí.
Veig que molts esteu una mica pessimistes, però no tots, també hi ha comentaris que -com jo- pensen que, ni que sigui poc a poc, anem avançant... i, quan dic "anem" em refereixo al conjunt de la gent.
Vaig tenir una alegria molt gran quan fa poc es va saber els resultats de l'enquesta encarregada per la Generalitat en la que més d'un 40% dels catalans es manifestava independentista... Això és molt gran!! :-))
I la reacció de l'Albert Rivera, protestant de que es fessin preguntes així a les enquestes d'aquests tipus indica que els hi fa mooooolt poca gràcia!
Quan més es queixi ell, més penso que la cosa va bé.
Altrament, amb un 40% encara no aconseguim res però tots sabem que la mateixa enquesta feta fa deu anys o cinc hagués donat resultats molt inferiors.
I és que cada vegada més persones van passant del nacionalisme a l'independentisme... i s'ha de seguir treballant i seguir explicant a la gent que tot ens aniria millor si tinguéssim un Estat propi...
Així doncs, no oblidem, n'hem d'anar parlant, el tema ha d'anar sortint i hem d'anar convencent... com diu l'ELFRI "com les coses bones que es cuinen poc a poc tot anirà fent el seu curs...", així ho crec, així ho espero!! :-)
Jo no me n'oblido Assumpta, no me n'oblido pas. El que ja no tinc clar és si aquells que tenen a les mans gestionar aquests impulsos no han fet mans i mànigues per a oblidar-se'n.
ResponEliminaNo ho oblidem, almenys alguns de nosaltres, però sembla que ara la immensa majoria estan pensant en altres coses, ja no se'n parla massa de la independència. Però el tema tornarà, segur.
ResponEliminaJo també em vaig passar tot el dia recordant els moments viscuts a la manifestació de l'any passat.
ResponEliminaPerò no podem deixar que el pas del temps i les ganes d'alguns per no fer res, vagin deixant la independència de Catalunya cada vegada més abandonada.
Va ser molt gran , més del que ens pensem, com les coses bones que es cuinen poc a poc tot anirà fent el seu curs...SOM una Nació! Visca Catalunya lliure!
ResponEliminaHola Assumpta. Cal recordar el que va ser la de fa un any, però hem de subratllar que una part de la ciutadania continua òrfena de referents respecte al que fa un any va ser la manifestació. Jo crec que poc o gens hem avançat, i no obstant això ells no paren de fer-nos mal. No tenim bons polítics, mira el que ens ha passat a Europa. Com volem que ens reconeguin a Europa si no sabem imposar-nos a Madrid.
ResponEliminaSalutacions.
No, no ens en oblidem, només els polítics sembla que sí que ho obliden, però fem camí poc a poc... potser massa poc a poc... malgrat tot, vull creure que l'anem fent.
ResponEliminaL´oblit no forma part de la manera de ser dels catalans, per sort, encara que els nostres politics semblen fets d´un altra pasta.
ResponEliminaSeguirem lluitan !!!!
Un dia per recordar tota la vida. Érem molts i continuem sent molts i possiblement un any després, encara som més. Així que cap endavant.
ResponEliminaNo ho oblidem ni ho hem d'oblidar!
ResponEliminaJa he comentat a ca l'Elfri i a Cal Porquet. No sé, tinc molts sentiments contraposats.
ResponEliminaLa mani de l'any passat va ser increïble, xò en què ha quedat? quanta gent va anar ahir? xq no va tenir el mateix seguiment? Penso que és xq la d'aquest any ha estat convocada per uns quants partits politics.
A veure es reprén l'esperit d'aquell dia.
És clar que no ho oblidem! Potser ara després d'un any ens sembla que tota aquella força s'ha apagat, però no és així, ni molt menys!! La flama segueix viva i allò va ser realment gran! Continuem.
ResponEliminaVaig en la mateixa línia que la majoria dels companys: No ho oblidem però estem decebuts de que allò que va ser tan gros sembli que hagi quedat en tan poca cosa.
ResponEliminaJo no ho he oblidat. Va ser un dia històric. El problema és que els mitjans no li dónen la importància que es mereix
ResponEliminaQue maco Assumpta que maco... Mai oblidaré aquest dia... Va ser preciós... Ara només cal esperar que faci algun efecte, i no té massa bona pinta el tema...
ResponEliminaMoltes gràcies a tots pels vostres comentaris!
ResponEliminaEm disculpareu que torni a fer una resposta "comú" però és que tinc un ull "a la virulé" -probablement una picada d'algun bitxo- i si estic molta estona davant la pantalla em plora, pobre... i, prefereixo anar passant pels vostres blogs i estar menys estona aquí.
Veig que molts esteu una mica pessimistes, però no tots, també hi ha comentaris que -com jo- pensen que, ni que sigui poc a poc, anem avançant... i, quan dic "anem" em refereixo al conjunt de la gent.
Vaig tenir una alegria molt gran quan fa poc es va saber els resultats de l'enquesta encarregada per la Generalitat en la que més d'un 40% dels catalans es manifestava independentista... Això és molt gran!! :-))
I la reacció de l'Albert Rivera, protestant de que es fessin preguntes així a les enquestes d'aquests tipus indica que els hi fa mooooolt poca gràcia!
Quan més es queixi ell, més penso que la cosa va bé.
Altrament, amb un 40% encara no aconseguim res però tots sabem que la mateixa enquesta feta fa deu anys o cinc hagués donat resultats molt inferiors.
I és que cada vegada més persones van passant del nacionalisme a l'independentisme... i s'ha de seguir treballant i seguir explicant a la gent que tot ens aniria millor si tinguéssim un Estat propi...
Així doncs, no oblidem, n'hem d'anar parlant, el tema ha d'anar sortint i hem d'anar convencent... com diu l'ELFRI "com les coses bones que es cuinen poc a poc tot anirà fent el seu curs...", així ho crec, així ho espero!! :-)