1.- Llevar-se, veure que el cel és tapat, que fa fresqueta (perquè aquest any ja sabem que no hi ha estiu) i pensar que per dinar vindria de gust quelcom més consistent que una amanida o alguna cosa freda.
2.- Tenir una amiga de Cantabria que ve a passar tres dies a Port Aventura i amb la que us trobeu el dijous a Reus. Que l’amiga de Cantabria et faci uns obsequis de la seva terra entre els que hi ha un pot del típic Cocido montañés perquè el puguis provar.
3.- Mirar els ingredients i imaginar que no veus que cada ració porta 759 calories.
4.- Tenir un marit que obri el pot.
5.- Posar dues cullerades soperes d’aigua en un cassó i afegir el contingut del pot, remenar poc a poc i deixar que faci una mica xup xup.
6.- Servir-ho als plats tot sentint l’aroma deliciosa que fa.
7.- Encara que diguin que és de mala educació escurar el plat amb el pa, doncs a casa un fa el que li ve de gust i el Cocido està deliciós!! Boníssim. Sembla fet a casa, amb els seus tallets de xoriço, costella i tot el que ha de portar... i donar les gràcies mentalment a l’amiga de Cantabria.
8.- Recordar els sobaos pasiegos que també et va portar però pensar que ja en vas menjar un ahir i que no cal abusar.
9.- Sopar un iogurt Vitalinea de llimona i res més... creuant els dits perquè demà la bàscula no s’enfadi massa.
Bon profit!!!
Quina bona pinta que fa, aquest cocido montañés!!!!!!
ResponEliminaJa veig que tu fas trampes. Vius a cos de rei quan ha passat el dijous, i després, quan ja s'acosta el fatídic dia del control, tornes a fer bondat! No, ja veig que compenses dinars potents amb sopars per complir l'expedient, però és que caram, si no es gaudeix una mica del menjar! Fer dieta és un rotllo! No et pots oblidar de pesar-te demà al matí? Ups, me n'he descuidat... ja ho miraràs dilluns...
ResponEliminaMa. VICTÒRIA.- I estava deliciós, boníssim, les mongetes súper tendres, tot el tall sense ni un sol os, la costella, el xoriço, tot boníssim... i una oloreta més bona que feia!! :-)
ResponEliminaXEXU.- La veritat és que durant la setmana sóc molt estricta i els caps de setmana no tant :-)
És cert que fer dieta és un rotllo, per això dissabte i diumenge no em torturo massa. Cada dilluns peso més que el divendres anterior... però després miro de fer molta bondat per arribar al dijous pesant menys que l'anterior...
Ho he mirat ara! hehehe... potser sí que m'hauria d'oblidar de pesar-me demà :-)
Assumptaaaa i el teu regim? que el cocido estarà boníssim però les calories? és broma, .-) el que es menja de gust no engreixa!
ResponEliminaJa veurem el pes de la 5a setmana.;-)
ResponEliminaParaula de comprovació "ingras". Cada vegada estic més convençut que qui posa aquestes paraules, primer es llig els posts.
Sempre m’ha resultat molt simpàtic això de fotre’s un iogurt Vitalinea o, també, el clàssic tallat amb llet desnatada i sacarina després d’un àpat d’aquells de padre y muy señor mío.
ResponEliminaEl cocido montañés, si tot va bé, me’l fotré jo in situ la propera temporada ja que Santander és el destí escollit amb els meus amics per anar a veure el Barça jugar fóra de casa. De postra, quan sigui allà i per molt simpàtic que em resulti el gest, no em prendré cap Vitalinea.
Quan la vegis dijous ... pots preguntar-li quina postra contundent em recomana? :)
Un règim sense fer ni una excepció... finalment no dura gaire... fer excepcions és la manera de fer-lo més seriosament. Sempre que les excepcions siguin només de cap de setmana, eh?
ResponEliminaMolt bé, Assumpta! Boníssim!
- No pesar-te fins després uns dies... jeje
ResponEliminaQuan fa aquests dies nuvolats ens apeteixen més aquestes coses per menjar i si t'ho menges ben acompanyada encara fa més profit.
De fet si es fa regim és per poder menjar-nos, de tant en tant, un bon cocido montañés (o similar), no? ;-))
ResponEliminaSucar pa i escurar el plat és de mala educació???. Ja veig que no podré anar mai a dinar a un restaurant de luxe, doncs! :-DD
Bon diumenge... i, encara que sigui a misses dites, també Bon profit!! :-)
És estrany...molt estrany... SOSPITOSAMENT ESTRANY!... però la teua recepta de "cocido montañés" és exactament igual a la que jo seguisc per a fer la meua famosa i mai ben ponderada "fabada asturiana", admiració de la cuina internacional... no m'hauràs espiat la recepta, veritat?
ResponElimina:)
ELFREELANG.- El meu règim bé, gràcies :-DD (ai, dijous!!)
ResponEliminaCalories?... ehem...
Estàs convençuda que el que es menja a gust no engreixa? :-P
JPMERCH.- Hahaha què bo!! Ja et veig aquí dijous esperant l'actualització del meu pes :-DD
En McABEU i jo pensem que la paraula de comprovació la posa manualment una ment perversa :-P
ÒSCAR.- Hehehe homeee, què menys! Si per dinar t'has fomut les calories de tota la setmana, al menys mirar de controlar una mica el soparet ;-))
Ooooh!! Jo vull venir amb vosaltres al Sardinero!!
A la meva amiga ja li preguntaré per mail perquè el dia que ens varem veure va ser dijous passat!!... com sinó hagués arribat el "cocido" a les meves mans i a la meva panxa? ;-)
Però no pateixis que li preguntaré :-))
CARME.- Oi que sí? ;-) De moment, cada setmana he anat perdent una mica... Si no fas mai una excepció t'avorreixes aviat, et canses i ho deixes estar :-)
(A veure què passarà dijous que ve, a la meva taula de comprovació de pes!!) ;-)
JOMATEIXA.- De fet, aquest matí m'he pesat, eh? i, ho admeto, pesava més que ahir... però res preocupant, res que no pugui arreglar d'aquí a dijous. El problema és que d'aquí uns minutets anem a dinar a ca la meva sogra... i allí tampoc hi ha dieta que valgui :-DD
McABEU.- I tant que sí, MAC!! La finalitat de tota dieta és, precisament, crear un marge de pes suficient per, de tant en tant, poder-te atipar a gust ;-))
En quant a això de sucar pa... és un problema molt gros. Sincerament, potser seré molt "primitiva", però a mi em van ensenyar a no deixar menjar al plat i, quan una cosa està molt bona, se li han de fer els honors... i, per què es van inventar les salses i no precisament per sucar-hi pa? que d'aquí ve la frase feta "està per sucar-hi pa"...
Doncs jo tinc un trauma amb això... sí, sí... quan era joveneta, molt joveneta, adolescent podria dir, un dia, a casa d'una amiga meva, allò que xerrant, xerrant, em va parlar d'uns cosins seus i per dir que eren uns mal educats em va dir "rebañando el plato con el pan"... i a mi em va agafar tan fora de joc que no vaig saber què dir.
Doncs després he de dir que ho he sentit més vegades... Mira!! :-(
"Cuando empecemos a comer retiraremos la servilleta de la mesa, la desplegaremos suavemente y la colocaremos sobre las piernas. Sólo se utilizará en los momentos debidos (antes y después de beber para no ensuciar las copas o para limpiarnos cualquier mancha o resto de comida) y, tras la comida, la dejaremos sobre la mesa sin doblar.
Si le dan la posibilidad de servirse usted mismo, recuerde que no es muy protocolario hacerlo hasta el borde del plato. Tampoco es correcto apurar o rebañar el plato.
El pan se parte con los dedos tomando el pedacito que se vaya a comer. Aunque la salsa que nos han servido sea deliciosa es preferible evitar mojar el pan en ella. Sólo en caso de mucha confianza se pone un pedazo de pan en el tenedor y se unta discretamente"
O sigui, que et poden servir una salsa deliciosa i... què ha de passar amb aquesta salsa? S'ha de tirar? I mira que jo sóc maniàtica a la taula... m'empipen els sorollets... si alguna cosa s'agafa amb les mans, jo ho faig amb dos ditets... però que sucar pa sigui de mala educació em supera, per tant, no faig cas :-DD
JESÚS PÁRRAGA.- Home, és que asturians i càntabres són veïns, és normal que s'assembli la seva cuina... O bé, potser tu creus que fas fabada i, en realitat, estàs fent cocido!! hehehe :-DD
aquesta recepta em recorda que no fa gaire vam menjar a casa una gustosa "causselet" occitana, seguint una recepta similar a la teva (amics de Tolosa de Ll., abrellaunes, escalfar i a menjar).... Només una cosa. Feia un parell d'anys que rondava pel rebost de casa (que consti que no havia caducat encara), perquè no trobàvem mai el moment addient per menjar-la. Però gràcies a aquest juliol raret, per fi el vam trobar. Visca els regals gourmands!
ResponEliminaM'ha fet gràcia la part "tenir un marit que obri el pot". Pot semblar un ximpleria, però el mal humor que fa agafar quan vols obrir algun pot de mermelada o així i no hi ha manera de fer-ho. Es pot saber perquè els han de tancar tan i tan forts?? ;)
ResponEliminaTranquil·la que si vas sopar només un iogur això compensa! I sinó posat música i a ballar que això ho fa baixar tot!
Bon diumenge!
Nyam!!! Que bo!!! Ideal per la línia...
ResponEliminaPerò amb la fresqueta que fa...
Epaaa 759 calorías ese frasco nomás?...
ResponEliminaMe encantó lo de la cena ...Un yogur de limón.Acá ese sabor aún no lo tenemos...Se me hizo agua la boca por que con lo del montañez para nada vegetariano.
jajaj buen domingo Assumpta
Que rico ideal para acá que el frio viene bien frio, por las calorias digo! Besotes tía Elsa.
ResponEliminaperò quina feina a netejar tots els estris de cuina per dos plats de cocido.......;)
ResponEliminaBona pinta!!!!
I jo que estic enganxat a l'ordinador (feina, no oci... tot i que ara estic fent una pausa, hehe), que encara no he esmorzat i... aiaiai, me'n vaig a la cuina!!!
ResponEliminaEi ei eiiiii veig que ens anem saltant la dieta??? Ce n'est pa possible! (o com s'escrigui).
ResponEliminaVinga, va, si és un dia passi (que també ens hem de donar algunes alegries). Espero, però, que hagis tornat a prendre el camí de la veritaaaat (llegir amb veu de mossèn) ;p
si el vas gaudir, endavant!! veus, a mi els plats de cullera.... mmmm, com que no m'agraden gaire. ha de fer mooooooooolt de fred
ResponEliminaBuenasss
ResponElimina¿A qué estaba bueno? sabe casi como el de mi madre, jejejje, lo de las 759 calorías no lo sabía, pero un día tiene el obrero....
Me ha encantado tu tierra. Barcelona es tan bonita como me la esperaba, y se me cayó la leyenda negra, tenías razón, jejejeje
Y dos cositas. A tu amigo, el que va a venir, dile que para comer un buen cocido tiene que ir a Cabuerniga, a la Vega de Pas o algún pueblo de los valles centrales, que en Santander o en la costa como que no, que de postre pida quesada, que está muy buena y así cubre el cupo de calorías del año entero, y si las hay, de entremés que pida unas anchoas de Santoña, de las que lleva Revilla a Zapatero cuando va en taxi a la Moncloa, jajjaja. o si no una buena ventresca. Así comerá lo más típico de aquí.
Y aunque medio entiendo lo que dicen las opiniones, decirle al que dice que el cocido montañés es igual que la fabada, que no, que no son iguales, que la fabada está hecha con fabes que sólo hay en Asturias y lleva lacón, y el cocido lleva alubia blanca normal, no lleva lacón, y lo más importante, lleva berza, picada muy pequeñina, que te pasas horas picándola si lo quieres hacer en condiciones.
Ah, y a este cocido de bote le falta el toque mágico, el relleno, que es como una tortilla que se hace con huevo (evidentemente, jeje) y tocino blanco, que luego se echa y se deja cocer con todo lo demás.
Besos
MPG.- Visca els regals gourmands que et porten els amics! i Visca els juliols rarets! :-))
ResponEliminaBARCELONA M'ENAMORA.- Hehehe és que jo no podria pas, eh? Ni per força ni per diàmetre del pot, que era grandet :-)
El cert és que al dia següent pesava més... però ja he fet la pau :-D
TU, JO i l'OTIS.- hehehe amb el meu marit feiem broma amb el "cuerpo Danone" i el "cuerpo Litoral" ;-))
MARISA.- Noooo 759 calorias cada ración!! jejeje
¡Pero estaba tan rico!!
¿No teneis yogur de limón? ¡Tienes que conseguirlo donde sea! és uno de mis favoritos :-))
TÍA ELSA.- Ay, qué envidia me dáis con frío del invierno! ;-)
Y eso que acá llevamos unos dias que, por ser de verano, no son excesivamente calurosos... pero yo prefiero el otoño :-)
GARBI24.- I les hores que vaig passar cuinant, tallant la costella, fent la "berza, picada muy pequeñina", com diu la meva amiga!! :-P
FERRAN.- Jo estic en permanent estat de "gana". Ara mateix (sí, a tres quarts d'una de la matinada) em menjaria un plat d'aquests de cocido... ai aquesta dieta, que em fa patir!! :-))
PORQUET.- A veure, a veure, que jo també he de viure... necessito alimentar-me!! Tinc ganaaaaaaa... pateixo molt! :-(
Clar, segur que tu menges el que vols... a veure, què has dinat avui?... No, no...millor no m'ho diguis, que ploraré si ho comparo amb el que he dinat jo... Buaaaaaa
Tu controla la meva taula de pesos el dijous i si he perdut alguna cosa, ni que siguin 100 grams, m'has d'aplaudir, que de moment ho estic fent molt bé :-D
(Ei, la veu de mossèn et queda bé, eh?) ;-)
RITS.- A mi m'agrada tot, cullera, forquilla, dolç, salat... tot... en aquests moments em menjaria el que fos... quina gana!! :-))
ROBACÍAS.- Holaaaaaa culpable!! :-P
¿Y cómo apareces con este nick? ¿No tenías registrado también el perfil "Marina", Marina? ;-))
Estaba delicioso, buenísimo, con sus buenos trozos de costilla, de chorizo, de todo... ay que hambre me entra!! :-)
El dia que pueda ir a Cantabria, probaré el cocido con el "relleno" ;-))
Y le paso a ÒSCAR el consejo de la Quesada (ostras, qué hambreeee)
Besoooos!!
Molt bona la recepta, ja m'agradaria pode fer aquesta (o semblant) cada dia, sobre tot la part de trobar-te amb algu ...
ResponEliminaJa saps que no entro gaire sovint als blogs, o sigui que tinc mes coses que comentar d'altres posts. Ets una somniadora, d'aixo no hi ha dubte: mira que posar-te a mirar el cel cada dia... jo a vegades no se si hi ha nuvols o no. I que no tenim estiu, MILLOR!!! espero que no vingui al setembre, hem de seguir creuant els dits.
Em fa por el llibre dels blogs, espero que no s'apropi al meu ara que li estic dedicant temps... jejeje...
Petonets
al blog d'artesania vaig fer un comentari, pero m'ha sortit com Anonim
ResponElimina