dilluns, 22 d’octubre de 2012

Esmorzar a l'herba (Relats Conjunts)

Claude Monet, Esmorzar a l'herba, 1866 

L’habitació és petita i totalment interior, sense cap finestra que permeti l’entrada de llum natural. Una làmpada al sostre, amb dues bombetes. Una taula de fusta, paper de diversos tipus, llapis, bolígrafs i un petit ordinador portàtil sense connexió a Internet. Un flexo antiquat reforça la il·luminació. La cadira, tot i ser senzilla, es veu prou còmoda.

Dues portes, una al davant i l’altre a la dreta. Els altres dos panys de paret estan coberts de prestatgeries atapeïdes de llibres, alguns semblen bastant antics i polsosos. Al costat de la porta més petita, una butaqueta atrotinada completa la decoració.

El soroll de la clau precedeix l’obertura de la porta del davant... i entra ella, embolicada amb una xalina que tan sols deixa entreveure unes grenyes de cabells grisos i unes ulleres d’un to granatós.

- Has escrit alguna cosa?
- Si us plau...
- Si us plau, què?
- Deixi’m marxar, si us plau.

La dona sospira impacient i torna a començar:

- Has escrit alguna cosa?
- És que no em puc concentrar... No entenc per què em fa això... Vostè no sembla mala persona... deixi’m anar, si us plau... –i comença a plorar.
- Au, ja hi som amb la llagrimeta. T’he dit que no et vull fer cap mal i és veritat. Tu escriu-me un relat basat en aquesta imatge –li mostra una làmina- i, tan aviat com l’hagis fet, jo et deixo marxar, mira que és senzill. Que ho entens?
- Sí que ho entenc... però... em sembla tot tan surrealista.
- Va maca, fes-me un relat. Que no sigui gaire llarg, no em vull arriscar a que ningú el llegeixi.

Al dia següent al matí, quan li porta l’esmorzar, la noia diu que ja ha fet el relat. La dona agafa els papers de damunt la taula... Text escrit a mà, línies ratllades, fletxes amunt i avall. Les mans li tremolen... a la darrera pàgina tota la història passada a net! Amb una ràpida ullada s’adona que l’escrit és molt bo. Boníssim.

- Tanca els ulls.
- No em faci res...
- Quina mania, nena! Que no et faré res dolent!
La noia tanca els ulls... l’altre li posa una mena de foulard perquè no vegi res... ascensor... olor de pàrquing... puja al cotxe... uns minuts...

- Baixa.

La jove baixa ràpidament... La dona arranca el cotxe i desapareix.

La Clara Robert, vint-i-dos anys, recent guanyadora del Premi de Novel·la en llengua catalana, José Ignacio Wert (premi que s’anomena així en agraïment a la gran feina d’aquest polític en favor de la independència de l’Estat català) no entén res. No té ni idea de perquè li han fet escriure un relat sobre un quadre de Monet, no sap qui era aquella dona, ni on ha estat...

Al dia següent l’Assumpta publica una magnífica història al seu blog, una participació extraordinària a Relats Conjunts. Una ficció sobre la fugida dels personatges d’un quadre del museu d’Orsay.


Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts

23 comentaris:

  1. Això vol dir que hi haurà un segon relat? Assumpta segrestadora, el que em faltava per veure. Bona pensada aquesta. Pobra noia, ella que havia guanyat un premi tan prestigiós, i vas tu i la segrestes per fer un relat conjunt... ja sé que la competència és dura, però tampoc cal buscar-se un negre!

    ResponSuprimeix
  2. Assumpta, dona, reconeix que ara t'has passat! Segrestar aquesta pobra noia! On vas a parar! :D

    Ens faràs el favor d'ensenyar-nos l'altra història? Com a mínim comparteix-la, no? ;D

    Un aplaudiment ben fort, noieta, l'has fet molt, molt divertit. M'ha encantat!!!!

    ResponSuprimeix
  3. M´has tingut amb el "ai" al cor fins que he acabat el relat. Crec, seriosament, que m´hauràs de segrestar per poder escriure el meu ;)

    Boníssim!
    Aferradetes.

    ResponSuprimeix
  4. Darrera d'una gran novel·la hi ha ... com es diu? una esclava?

    ResponSuprimeix
  5. XEXU.- No, no... Això vol dir que no tenia ni idea de com fer el relat... Veia que tots hi posàveu una imaginació fora mida i el que veia jo era unes persones incomodíssimes intentant dinar asseguts a terra :-))
    Bé, això de buscar-se un negre ho fan alguns escriptors "de veritat", no? :-DD


    CARME.- És que no em sortia res!! :-)
    Així que he pensat agafar la xiqueta aquesta, la guanyadora del Wert i que el fes ella! ;-)
    Ara bé, veig que tots esteu trobant la revenja demanant poder llegir el relat que ha escrit la CLARA!! Hahaha :-DDD


    LLUNETA.- O segrestava algú o no hi havia relat... Tinc la imaginació de vacances :-DDD
    Fes alguna trampota... jo ho he fet moltes vegades hihihi


    RAFEL.- És que és una gran escriptora aquesta CLARA... a ella no li costava res fer-me el Relat Conjunt! ;-)))

    ResponSuprimeix
  6. Assumpta dona.... que fas segrestant novelistes??? hehehe! Tens molt ingeni! M'ha encantat la teva proposta! ptons!!

    ResponSuprimeix
  7. Ondia! No sabia que eres tan perillosa Assumpta!
    Aixis ho fas per aconseguir tan bons relats?
    Ha,ha, molt bona història!

    ResponSuprimeix
  8. Doncs a mi em sembla que ens hauries d'ensenyar el relat que va escriure la Clara, sinó no ens ho creurem que ets una segrestadora sense escrúpols. ;-D
    M'ha agradat i m'he divertit, que es pot demanar més. :-))

    ResponSuprimeix
  9. Molt bo, espero la continuació............

    ResponSuprimeix
  10. ara et quedes tancada com la noia fins que escriguis el relat que correspon!!!! encara espero que sorti l'herba a alguna lloc....

    Imaginació en tens... o sigui que fes el favor de deixar la noia tranquila

    ResponSuprimeix
  11. ALBA.- Ei, que no li he fet cap mal, fins i tot li vaig donar un bon sopar... però noia, quan no venen les idees s'han de buscar solucions dràstiques ;-)))


    McABEU.- El relat que va escriure la CLARA el tenen els de Relats Conjunts, jo no em vaig quedar cap còpia :-DDD
    Estic contenta que t'hagi agradat!! ;-))


    MONTSE.- Ai, pobre de mi... crec que hauré de tornar a segrestar la noia!! :-DD


    VERO.- Hahahaha ostres, t'has posat molt estricte!! Tingues una mica de compassió, si us plau, deixa'm sortir!! :-DD
    La imaginació la tinc de vacances, de veritat, ella és així, va per lliure ;-)))

    ResponSuprimeix
  12. a veure si el Wert aquest et fa un control de plagi.....
    molt bona aportació, no sabia pas on aniria a parar el tema....

    ResponSuprimeix
  13. Més d'un cop he pensat que estaria bé que algú em tanqués per obligar-me a escriure, com passa en aquest relat. De fet, algun cop fins i tot he fantasejat amb la idea de cometre un delicte per poder anar a la presó i tenir llit i menjar gratis i molt de temps per escriure. Per suposat, els inconvenients sempre em tiren enrere.

    ResponSuprimeix
  14. M'has fet recordar la pel-ícula Missery. M'agrada l'ambient gòtic creat al començament del relat i el recurs de la sorpresa del final. La teva mà és destra en conduir-nos per on ella vol.

    ResponSuprimeix
  15. JOAN GASULL.- Aquest WERT, no trobes que sembla un personatge de pel·lícula de por? Brrrrr :-DDD


    SERGI.- Ostres, què bo!!! Molt ben pensat això del delicte... a més que et tanquen i et veus "obligat" a treballar, a sobre ET MANTENEN!! i segur que a la presó tenen "Gol-TV" que jo no me la puc pagar :-DDD


    PILAR.- Gràcies, guapíssima!! ;-)) (Ara aniré a buscar info sobre aquesta pel·li hehehe)


    SALVEMLAROTONDA.- Moltes gràcies!! ;-))
    Ei, què passa amb la Rotonda? És molt maco tot allò... que ho volen tirar?

    ResponSuprimeix
  16. No t'agradarà, Assumpta. És del King :-((( HAHAHAHAHA

    ResponSuprimeix
  17. Hahahaha quina gràcia m'has fet ara PILAR!! ;-)))

    ResponSuprimeix
  18. Assumpta, em trec el barret, sí senyora! Ja ens passaràs l'adrecça d'aquesta noia!

    ResponSuprimeix
  19. Excel·lent. I fantàstic final amb gir inclòs. Puc ensenyar-lo als alumnes de la meva classe, per a pensar en relats curts a Literatura?
    Gràcies, maca.

    ResponSuprimeix
  20. Molt bo, Assumpta, crec que el premi Wert pot donar molt de si :) Bona nit!

    ResponSuprimeix
  21. ANNA.- Ai, si sabessis què m'ha passat! M'han "intervingut judicialment" el relat... O sigui, que se l'han endut!! Però si jo no he fet res dolent... bé... gairebé res :-)))


    CANTIRETA.- Ostres, i tant que pots ensenyar-lo! És un autèntic honor pensar que un relat meu pugui servir per una classe!! Gràcies a tu!! :-))


    GEMMA SARA.- És un gran premi, el Premi Wert, el jurat que l'atorga és molt just, valoren veritablement la qualitat :-)))
    Gràcies, maca!!!

    ResponSuprimeix
  22. Caram, Assumpta!!! a nosaltres ens agrada tal i com escrius sempre! o és que tots els teus posts dels RC han estat objecte de segrestos??????

    ResponSuprimeix

...i moltes gràcies per la visita!!