Per on anava?
Ah, que demà farà tres setmanes que vaig publicar un post sobre l'anècdota d'una nena que -mitjançant la seva mare- va escriure al servei d'atenció al client d'un Supermercat preguntant perquè el Pa de Tigre es deia Pa de Tigre si estava claríssim que el que semblava la seva crosta era la pell d'una Girafa.
Doncs bé... he fet una petita investigació i us presento els personatges:
 |
| Aquesta és la petita Lily, amb una Girafa feta de "Giraffe Bread" |
 |
| Aquest és en Chris King, el jove que treballava al servei d'atenció al client del Supermercat Sainsbury's |
I... tatxiiiin!! doncs bé... que, després d'una campanya al "Feisbuc" a favor del canvi de nom del mencionat pa:
El Supermercat ho va fer... i ara, aquest tipus de pa és diu "Giraffe Bread"!!
Com haureu vist, he dit que en Chris ja no treballa al Supermercat, no és que el fessin fora, eh? És que ara es dedica a la que és la seva vocació: Mestre. Imagino que serà un mestre fantàstic!
Voleu llegir una entrevista a en Chris? (en anglès) Doncs cliqueu AQUÍ i la trobareu (hem de practicar l'anglès, que ens anirà molt bé quan siguem independents, va, ànim!!) Ara bé, per si us fa mandra llegir-la tota, us remarco una frase que em va fer molta gràcia:
Li diuen (la traducció és meva, per tant, és "d'estar per casa")
PREGUNTA: Arran de tota aquesta història del pa fins i tot surts a la Wikipedia. Si, en un futur, poguessis llegir la teva entrada a la Wikipedia, quins èxits t'agradaria que hi sortissin?
RESPOSTA: Fàcil. Capità de la selecció Escocesa campiona de la copa del món!!
Genial!! :-))
Aquest paio és un crack! Recordo molt bé l'entranyable història de la Lily i en Chris, i la veritat és que el desenllaç supera qualsevol expectativa. Aquesta història t'arrenca un somriure sí o sí, d'alguna manera, encara hi ha esperança en la raça humana! I a més el tio és independentista escocès! Quina tela.
ResponEliminaAi! que m'emociono i tot!
ResponEliminaQuin tio més maco! Quina sort que quedin persones maques!
Quina història més tendre!
ResponEliminaAmb un final espectacular: aquest nou pa de girafa. Té bona pinta, segur que està boníssim.
I a la Lily l´han contratada de publicista??
ResponEliminaUn final feliç per aquesta història tan tendre!!
Nanit, nina!
això demostra que si la queixa arriba a qui és prou assenyat de vegades les coses poden canviar.....apart que es varen endur una campanya publicitària d'allò més gran
ResponEliminaEl tema és que algun blocaire ens digui si aquest pa de girafa està bo. Algun blocaire lector de Dickens, per exemple. Salut!
ResponEliminaXEXU.- Sí, a mida que anava trobant noves dades, tampoc podia deixar de somriure, és una història d'aquelles que donen bon rotllo... Ara bé, quan ja vaig veure que era independentista escocès vaig pensar que era genial!! :-))
ResponEliminaCARME.- I és clar que sí que en queden! Tu n'ets una!! :-))
EL QUE EM PASSA PEL CAP.- Sí que té bona pinta, m'encantaria provar-lo!! ;-))
Com diu en XEXU, aquest noi és un crack! ;-)
LLUNETA.- El més divertit és que em vaig trobar aquesta història per casualitat... saltant d'enllaç en enllaç ;-))
La publicist potser sigui la mami de la Lily! :-DD
JOAN GASULL.- Tens tota la raó! Campanya publicitària impressionant!! I, a més, en haver canviat el nom del pa, cauran simpatiquíssims a tota la clientela ;-))
PUIGMALET.- Atenció atenció... Es necessita blogaire "dickensià"... No sé si en coneixo algun ;-))
aquest noi és genial! Me'n vaig a llegir l'entrevista sencera que he de practica molt jo..... ;)
ResponEliminaHe anat a llegir l'entrevista. Tens raó que s'hauria de llegir en anglès però si ho fas en el català del traductor de Google hi trobaràs perles com aquesta: "Hi ha tantes històries de servei al client podrit..." :-DD
ResponEliminaCaram! Aquesta història ha acabat rebé i molt rebé! Saps què? Potser escric algun súper espanyol demanant que canviïn el nom de "tortilla española" pel de "tortilla de patatas" (com li hem dit aquí tota la vida)... a veure si em fan cas o resulta que la sacrosanta Constitució no permet fer aquest canvi...
ResponEliminaMolt divertit.
ResponEliminaEn aquell país apliquen allò que el client té la raó. No com aquí.
I quan creies que ja no podia passar res més... PAM! Pa de tigre II, el retorn. És una bona història, la veritat. Molt simpàtica. I aquest tio només podia ser escocès o català. Com que es diu Chris, doncs normal que sigui escocès.
ResponEliminaALBA.- Sí que ho és, sí... té una simpatia en totes les seves respostes que cau molt bé! ;-))
ResponEliminaMAC.- Hahahahaha sí, sí, el Traductor de Google en fa cada una que és per morir-se de riure!! :-DDD
Una vegada vaig fer un post d'anar canviant d'idioma amb el traductor per tornar al català i era súper divertit :-)))
PORQUET.- Fes-ho, fes-ho, fes-ho!! Et donaré suport, et recolzaré, recolliré signatures si cal! :-)))
JORDI.- En aquell país són més civilitzats... imagina que fins i tot permetran que Escòcia faci el seu referèndum... en canvi aquí... uffff
MBOSCH Com ha dit en XEXU, aquest tio és un crack!... I tu m'has fet riure amb això que "només podia ser escocès o català"... Si s'hagués dit Jordi, seria normal que fos català!! :-DDD
HOLAAAA
ResponEliminaQue historia... e increible este pan.Me darìa pena comerlo.
MARISA.- Holaaaaa!! Pues a mi me encantaría probarlo, ¡seguro que está muuuuuuy bueno y que produce sonrisas! ;-))))
ResponEliminaGenial! M'encanta el pa girafa amb el coll de baguette, que bo!
ResponEliminaM'alegra sentir històries amb final (de pa) feliç!!