dijous, 7 de març de 2013

Ruïnes (Relats Conjunts) (Capítol II)




Artesania Assumpta: Tot fet a mà, patrocina "RUÏNES", Relat Conjunt en fascicles, al més pur estil dickensià. Avui, Capítol II


La Joana porta tota una vida servint a la mansió. Encara es conserva forta i valenta tot i que ja té gairebé setanta anys. Era una joveneta de dinou quan va començar; llavors, la senyora Flora era una dona feliçment casada amb un cirurgià de prestigi, sempre alegre, animada, mare d'un nen d'onze anys que era la il·lusió de la seva vida. Plena de salut i amb una posició econòmica absolutament solucionada. Tot indicava que el futur li somreia...

- Sembla que no puc marxar ni un parell d'hores sense que en passi alguna de grossa, Elvira.
- Senyoreta Joana...
- A què ve aquest canvi de quadres a la sala de la senyora? M’ho pots explicar?
- Bé, tan bon punt vostè ha marxat a la ciutat, en Rudy m’ha demanat si el podia ajudar a canviar un quadre...
- En Rudy?... Bé, però no haurà estat idea d'en Rudy...
- No, no, senyoreta Joana –l’Elvira es posa vermella- En Rudy mai faria res així pel seu compte! Li ha demanat el senyor Alfredo.
- No sé per què però m’ho pensava... Doncs mira, noieta, ves a buscar al teu amic Rudy, que deixi el que estigui fent ara mateix –sigui el que sigui- i despengeu el quadre, el porteu a les golfes i torneu a penjar el preciós Van Gogh que hi havia ahir. Si el senyor Alfredo diu alguna cosa li dius que vingui a parlar amb mi. I no posis aquesta carona, que ja veig que tu no en tens cap culpa.

No havien passat ni cinc minuts que uns cops a la Sala de la senyora deixaven ben clar que en Rudy, -amb l’ajuda imprescindible de l’Elvira que, amb expressió espantada als seus preciosos ulls, li aguantava l’escala mentre anava repetint fluixet “ai, vigila, vigila, no caiguis... vigila, vigila”-, procedia a deixar les coses com estaven el dia abans.


A les cinc en punt la Joana porta una safata amb el te, panets dolços, mantega, torradetes i melmelada de gerds. La senyora Flora s’ha adormit, el cap, caigut sobre el pit i la respiració a penes imperceptible. El mocador que està brodant li ha caigut a terra. La Joana el recull amb tendresa i la desperta. Sap que si es queda adormida per la tarda després per la nit no descansa gens encara que es prengui les pastilles.

Pobre senyora Flora un accident, una mínima distracció, un instant i la seva vida va fer un canvi radical. Des de llavors, la Joana va decidir que ella la protegiria.

(Continuarà...)

10 comentaris:

  1. A veure si acabaràs fent un llibre de Dickens de veritat, d'unes 1000 pàgines, és clar... te'n queden 998...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps què passa? Que d'aquí a una setmana sortirà la nova imatge de Relat Conjunt... Què hauré de fer? No sé si tindré temps de fer 998 pàgines tan ràpid! :-DD

      Elimina
  2. Està molt interessant. Prometo llegir els 998 capítols que, segons en XeXu, falten!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehehe què maca!! :-DD
      No crec que sigui capaç d'escriure tant!! ;-))

      Elimina
  3. :) Interessant, interessant... jo ja patia per si el Sr. Alfredo s'havia venut el Van Gogh. Però m'he quedat descansada quan he llegit que els coses havien quedat com abans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai l'Alfredo... el que ens queda encara per descobrir d'ell!!

      Vaig a veure si faig un altre capitolet ;-))))

      Elimina
  4. Cada vegada més incògnites.. Qui és aquest Sr. Alfredo?. Va ordenar el canvi del quadre conscient que faria patir la Sra. Flora? O en canvi desconeixia la por que la pobra velleta li té i ho va fer perquè no li agraden els Van Goghs?. Que va passar en aquell instant que va canviar la vida de la Sra. Flora?. I la més important, la Sra. Flora pren cada dia per berenar una plàtera plena de panets dolços, mantega, torradetes i melmelada de gerds?. No ens podem perdre el següent capítol!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. De totes les teves preguntes, benvolgut MAC, només et puc respondre la darrera ;-)) La cuinera, que és molt bona dona, sap que a la senyora Flora sempre li ha agradat la melmelada de gerds i per això ella mateixa la prepara, excel·lent... boníssima!
      El que passa és que la senyora no menja gaire... es pren dues tassetes de te, amb una torradeta amb mantega i melmelada i tota la resta torna a la cuina. El servei ja ho espera. Llavors berenen ells i afegeixen al que tenen, els panets dolços, les torrades i tot el que la senyora no ha tastat :-))

      Elimina
  5. Fent petites glopades de te, gaudeixo d'aquest relat que la Joana em llegeix cada dia a les cinc de la tarda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, si llegeixes mentre prens un te, segur que el relat t'agradarà més!! ;-))))

      Elimina

...i moltes gràcies per la visita!!