CAPÍTOL VII
- Ets un nen malcriat i consentit... Ves, ves, que a mi els nens massa mimats no m’agraden. Surt de la cuina... ves, nen malcriat.
- Ooooh, Joana, no és veritat!
- Si que ho és, Alfredo.
- Buenu, només una miqueta –somriu amb expressió picarona, no sembla un mal nen, però si que es nota que està acostumat a que es faci el que ell vol- però tu m’estimes igual, eh que si?
- Que t’estimi o no, no hi té res a veure. El que has fet no m’ha agradat gens. La teva tieta t’ha preparat una festa d'aniversari impressionant, total per un mico com tu!
- No em diguis mico, que ja saps que no m’agrada!
- Doncs mira, mico, quan et portis com un bon nen...
- Que no em diguis mico, Joana! –es creua de braços amb una expressió molt seriosa-
- Ja li surt el caràcter de nen mimat eh que si?... Ai, pobreeet. Doncs el que et deia. La teva tieta et prepara el bo i millor i tu l’únic que saps dir és que la bicicleta t’hagués agradat més blava que no pas vermella!
- És que és veritat.
- I no calia donar les gràcies, primer? Fer-li un petó, obrir els altres paquets, jugar amb els teus amics... i, després, si un cas...
- I tu? No m’has comprat res?
CAPÍTOL VIII
- I què és això tan secret que m’anaves a explicar de l’Alfredo?
- Ai, filla... ho he sabut... ja ho sospitava, ja, però ell m’ho ha confirmat, i m’ho crec, m’ho crec perquè ja feia temps que m’ho temia...
- El què?
- L’Alfredo està arruïnat. Sí, completament.
- Completament?
- Del tot. No té res seu, ni un cèntim.
- Però Fina!! Si va heretar per part de la seva mare, del seu pare i dels avis materns! I aquella família no són pobrets precisament! I la seva tieta li va administrar molt bé mentre va ser menor...
- Doncs sí, ho ha perdut tot. Milions... han volat.
- I... com?
- Males inversions. Mals consells, males companyies... digues-ho com vulguis però... sempre aquells amigots al costat, que si inverteix en això, que si posa diners en allò, que ja veuràs... I tant que ha vist!! Tot perdut! Està en la ruïna més miserable.
- I tu que et plantejaves tornar a fer les paus!
- Dona... jo?
(Continuarà)
Anem coneixent més coses de la vida i el caràcter de l'Alfredo i he de dir que em comença a caure malament. Un nen consentit que de gran es poleix tota la fortuna familiar, no anem bé.
ResponEliminaM'he fet una teoria de com continua (o podria continuar) la història. Ara diria que el canvi del quadre del primer capítol va ser fet amb tota la mala fe del món.. però ja ho llegirem.
Em tens ben enganxat a aquest relat per fascicles!! :-))
Crec que si t'agrada el relat és justament perquè, en ser per fascicles, té una mica "d'enigma", de joc d'endevinar què podrà passar al següent... Em fa molta il·lusió que t'agradi!! ;-))
EliminaEn quant a l'Alfredo... clar, tampoc no és culpa d'ell... la tieta, amb tota la bona fe del món, per intentar suplir l'amor del pare i la mare l'omple de regals i capricis... ai, ai... no sabem què passarà :-DD
uiiiii...em sembla que l'han consentit massa!!
ResponEliminaEm tens ben enganxada amb aquesta història. :)
Aferradetes i bon diumenge!!
LLUNETA, Sí, sí... clar, el xiquet té una història molt trista i "per compensar-lo" la tieta l'ha malcriat...
EliminaHehehe tu també ets un sol... anar-te llegint tot el serial, com en MAC! ;-))
No he llegit res, dels relats esperant llegir la obra sencera però al final me m'hauré de començar a llegir
ResponEliminaDoncs si vols llegir l'obra sencera potser se't cansarà la vista, eh? Que porto ja molt de tros!! Mira, ara ho vaig a posar tot junt a veure quant ocupa ;-))
Eliminano sé perquè però aquest Alfredo em sona....
ResponEliminaJo, cada vegada que escric aquest nom, em ve al cap en Rubalcaba :-P però no tenia cap intenció, eh?
EliminaHola Assumpta, ara que torno a estar una miqueeeeeeta catosfèric (molt poc, però més que aquests últims mesos), veig que... ¿que ja no publiques posts "normals"? ei, vull dir de temes de la vida, de coses diferents i variades. Veig que els últims són tots relats...
ResponEliminaHehehehe és que és el mateix relat, que el faig per "fascicles"!! però, i tant que aquest és el blog de sempre :-DDD
EliminaPobre Alfredo, ell també deu tenir trauma i en comptes de curar-li, l'han malcriat i aleshores ell ha après que per compensar tot el que ha patit, s'ha de dinar tots els gustos i fer el boig... s'ha arruïnat. Ara si vol fer mal a la Flora, ja es passa molt, eh? que ella equivocada o no, li ha donat tot! Alfredo, no et passis eh? que ja veus que c aus malament a tothom i jo et defenso una mica però... fins a un cert punt només.
ResponEliminaCertament, l'ALFREDO també deu tenir un trauma... de cop ha perdut pare i mare... ara bé, el que no sabem és si això l'ha tornat dolent o no... I el fet és que, tot i que el final ja el tinc clar (cosa MOLT rara en mi, que mai sé el final del que escric) se'm van ocorrent coses noves per anar posant :-)))
EliminaAra m'he tornat a perdre, tu. Jo que em pensava que havia encarrilat la història, i ara em despisto amb aquestes dues noves entregues. Potser és perquè les llegeixo mentre escolto el Barça a la ràdio...
ResponElimina