Obre els ulls. Silenci. Una calma estranya, ni el més lleu soroll. No canten els ocells. La cama esquerra li fa molt de mal i sent com si el genoll li bullís i li anessin clavant vidrets. Té la sensació d'estar a punt de dormir... Torna a tancar els ulls i respira poc a poc. De sobte, reacciona. I el seu cor deixa anar un batec tan fort que s’encongeix de dolor... Què ha passat?
- Tomàs? Eduard?
No!!... S’ha distret, s’ha distret per cantar una estúpida cançoneta... On son? Han caigut per un marge? No, nooo! Han caigut per un marge!!
Com pot, es posa dreta i veu el cotxe uns metres més enllà, tombat d’un cantó... destrossat. Ella deu haver caigut amb les tombarelles.
- Tomaaaaaaaaaaaàs!! Eduaaaaaaard!! Neeeeeeen! Nen meu!! Fill meeeeeeu!! –Sent ràbia, s’enfada, per què no li fan cas?- Què algú em contesti!! Per què no em dieu res? Com esteu? Digueu-me algunaaaaa cosa!! Lauraaaaaaaaaaa!!... Déu meu, m’he distret... Què he fet?... Respongueeeeeeeeu!! No m’ho feu això!!... –Crida i plora a la vegada mentre arrastrant la cama s’apropa com pot a les restes del cotxe.
El que veu és horrible. Intenta obrir les portes, les sacseja em força, però no pot... vol arribar on està el seu nen... entremig de la seva germana i el seu cunyat... Ningú es mou...
Sent una ambulància. Oh, gràcies, gràcies... algú deu haver vist l’accident i han trucat. Marejada, gairebé com flotant, sent unes veus que la tranquil·litzen...
No cal entrar en més detalls. A més, la Flora tampoc en recorda massa; segons li han dit especialistes, té els records d'aquells moments com molt borrosos, tallats, li falten moments. De fet, no té present com va arribar a l’Hospital. No recorda que li van dir que l’anaven a operar de la cama. Però té gravat quan, dos dies més tard, li van comunicar que tots els ocupants del cotxe havien mort excepte ella i la seva germana i que la Laura estava molt greu, que segurament no se'n sortiria.
En cadira de rodes, amb la cama enguixada, la Flora està al costat del llit de la Laura. La seva germaneta dorm, se la veu tranquil·la... Llavors, es desperta i, fluixet, diu:
- Flora... si em passa alguna cosa... si... bé... si em passa... si jo no puc... Si us plau, tingues cura de l’Alfredo com si fos teu...
(Continuarà)
El fort refredat que em té atrapada aquests dies m'ha privat de seguir-vos com voldria. Poc a poc em posaré al dia. I avui he començat pel teu prometedor llibre ... m'ha enganxat més que el refredat! :)
ResponEliminaLa publicitat fantàstica!!
Pel que sembla l'Alfredo està molt enfadat amb la Flora i es vol venjar...
Bon dia, nina!
Ps: Sense bessets que encara estic fotuda :)
Cuida't, SA LLUNA, a veure si et desfàs ben aviat del refredat aquest!! :-))
EliminaBon dia, LLUNETA, maca... jo tot just avui començo nou refredat... ufff... m'he llevat amb mal de coll i ja hi som. És que amb aquest temps fastigós!!
EliminaCuida't molt, xiqueta!! :-)))
A veure com ho acabaré tot això hehe... tinc una idea, però el difícil és arribar-hi :-DD
Cuida't tu també, ASSUMPTA. :-))
EliminaQuin mal rotllo aquest capítol. Un greu accident que destrossa tota la família, realment la distracció ha tingut un preu molt i molt alt per la Sra. Flora i pel seu nebot l'Alfredo perquè suposo que la seva mare tampoc s'en sortirà i per això ara viu a casa de la seva tieta. I segurament li dóna tota la culpa de l'accident i la vol fer patir, per això l'escena del quadre del primer capítol. Bé, no avancem els esdeveniments que ja ens ho aniràs explicant. :-)
ResponEliminaSí, la veritat és que no sabia massa com escriure-ho, si donar molts detalls, pocs, explicar-ho en passat... però bé, ja està :-) A mi no m'agrada llegir "sang i fetge" i vaig mirar de no fer-ho massa escabrós... No sé si me n'he sortit bé amb la reacció de la Flora, perquè no sé -per sort!- que fa una persona en un cas així...
EliminaVeig que ja tens una teoria... hehe però no et diré res... Bé, sí, gràcies per seguir passant! :-))
Ara ja es comença a veure per on van els trets. Ara a veure què passa entre l'Aldredo i la Flora i com ho relacionem tot amb el quadre.
ResponEliminaOstres, una persona que li passi això de la Flora ho té molt difícil, eh? Deu ser horrorós!!! Que tinguis un accident i que tots morin i tu que conduïes no!!! I a sobre amb la possibilitat que te'n culpin tots, no només tu mateixa.
ResponEliminaUna vida complicadeta, la de la Flora, pobra. I l'Alfredo... ja veurem!
Quin drama!
ResponEliminaAra ja torno a agafar el fil, aquest Alfredo fa mala espina...
Genial la recopilación, facilita su lectura, muy bueno! Sin duda para ti una hermosa sorpresa! Besos Elsa.
ResponElimina