Ruïnes (Relats Conjunts) (Capítol III)

Josep Ll. Rodríguez, advocat, patrocina "RUÏNES", Relat Conjunt en fascicles, al més pur estil dickensià. Avui, Capítol III


A la Flora li agrada conduir. Des de ben joveneta li atreia la possibilitat de llibertat, d'independència que dóna això de tenir cotxe, així que, tan bon punt va tenir l’edat necessària, i sabent que era una persona responsable, el seu pare, un reconegut arquitecte de bona posició, li va regalar el seu primer automòbil, un flamant Volkswagen escarabat, descapotable, que va fer les delícies de la noia.

Passats uns anys, ja casada i amb família, una de les coses que més li agradava era sortir tots junts a passar un dia a fora, a gaudir de la natura, dinar de pic-nic, fer una migdiada amb els ocells com a so de fons, llegir a l’ombra d’un arbre i, al vespre, tornar cap a la ciutat plena d’energia i optimisme...

I això és el que han fet avui. Ja no té el seu escarabat... han passat molts anys! ara té un cotxe més gran, molt bo i molt car. Ella condueix, té fama de ser la millor conductora de la família i és ben merescuda. Sempre atenta, mai tensa, amb capacitat de reacció.

Al seu costat en Tomàs, el seu marit, el seu estimat, set anys més gran que ella. Al darrera la Laura, única germana de la Flora, cinc anys més jove i l’Alberto, el seu marit. Tenen un nen petit, l’Alfredo un nino de dos anyets que, com està una mica refredat, s’ha quedat a caseta, amb la nanny. I, entremig de la Laura i l’Alberto, seu l’Eduard, el fill de la Flora i en Tomàs, un noiet d'onze anys, que vol ser cirurgià com el seu pare, tot i que també dubta entre escriptor de llibres d'aventures, mecànic de cotxes o arquitecte com l’avi.

Van cantant, com tantes vegades... La Laura vol fer una segona veu i, com no li surt, riuen, ella fa veure que s’enfada molt però acaba rient també. La Flora, atenta al volant, dirigint-se a la seva germana li diu “és així, la, la, laaaaaa”... i llavors fa el que mai fa: es gira un segon, mira la Laura i repeteix “La, la laaaaa”... i, en aquest precís instant, tot canvia, tot s’acaba.

(Continuarà...)