dilluns, 4 de març de 2013

Ruïnes (Relats Conjunts)

-Noo! Noooooooo!! -Són quarts de cinc de la tarda. Normalment, a aquestes hores la mansió està tranquil·la. L’anciana senyora sol descansar una estona a la seva cambra i després va a la sala on llegeix o broda, tot esperant que li serveixin el te. Però avui, en entrar a la sala ha deixat anar un crit esgarrifós- Què hi fa aquí? Com és que és aquí? Traieu-me aquest quadre del davant! Fora! No el vull veure més!... No... no el puc suportar... no el vull veure mai més. No puc... jo, no... mai.

Lluís Rigalt i Farriols, Ruïnes, 1865

Malgrat haver començat la queixa en un xiscle, la intensitat de la seva veu ha anat baixant fins a convertir-se en gairebé una súplica inaudible i, després, com prenent consciència que el quadre no marxarà sol, és ella mateixa qui, recolzant la mà tremolosa al puny del bastó, dóna poc a poc la volta i surt de l’habitació.

Al passadís es creua amb la Joana, la majordoma que, havent-la sentit cridar, arriba corrent tan ràpid com pot. S’atura al seu davant i li pregunta sol·lícita, amb una sincera dolcesa:

- Senyora, què té? Què ha passat?
- Joana... el quadre. Aquell quadre. Està penjat a la sala. A la meva sala, Joana...

I sense poder afegir res més la senyora Flora comença a plorar, silenciosa, amb una barreja de tristor i cansament. Se la veu tan fràgil. La Joana li diu que s’agafi del seu braç, que aquella tarda fa molt bo i li servirà el te a la galeria, davant la terrasseta i que podrà estar una estona allí, cosint tranquil·la... Mentre les dues caminen, la Joana sent encara el tremolor de l’anciana que la segueix obedient cap on ella li diu.

La deixa asseguda en la còmoda butaqueta, li torna a preguntar si està bé i es retira.

Els crits de la senyora no han passat desapercebuts per a la resta del servei i, tan bon punt la Joana surt de la galeria es troba l'Elvira, la jove donzella, que l'espera amb cara d'espantada, mentre pregunta què ha passat

(continuarà)

Escrit seguint la proposta de RELATS CONJUNTS

21 comentaris:

  1. continuarààààà? serà possible que ens deixis a mitges?????????

    :) Tant interessant que s'estava posant!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe què ets maca! ;-))
      Mira, he pensat que si em "deixava anar" a explicar la història tal com em venia al cap, seria tan llarga que ningú la llegiria, així que he pensat partir-la en uns quants capitolets :-)))

      (Vaig començar aquest relat fa temps, per un altre Relats Conjunts, hihi, així que el quadre era un altre i al final no el vaig acabar... era aquell de Sun Glasses que crec que en vaig fer quatre versions, per tant, he de retocar coses)

      Elimina
  2. Què deu tenir aquest quadre, ens deixes amb el dubte! Si tant espanta la senyora, segur que amaga records ben dolorosos. A veure amb què ens sorprens, pinta bé aquest principi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, pobre senyora... Ella sempre ha intentat fer les coses ben fetes, actuar com cal... però a vegades les coses no surten com volem...

      Elimina
  3. Nena, ens has deixat amb l'ai al cor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també estic amb l'ai al cor... ara com ho faig per trobar un final que estigui bé? :-DD

      Elimina
  4. Aquest relat em recorda un episodi de la vida d'una dona que...

    (continuarà)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Calla, calla!! És la mateixa!!... No diguis res perquè...

      (continuarà)

      Elimina
  5. I quin dia dius que va la segona part? Dona que em quedo sense ungles!! :)

    Interessant, moooooolt interessant!!

    Uns bessets per avui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, guapa!!
      Doncs avui o demà... Demà com a molt... necessito pensar hehehe... no sé encara com acabarà :-DD

      Elimina
  6. Molt interessant, que no sigui massa llarga l'espera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies ;-))
      Imagino que avui (al vespre) o demà... de moment encara no ho tinc massa clar :-DD

      Elimina
  7. Respostes
    1. Hehehe això deu ser l'èxit de les sèries de la Televisió ;-)))

      Elimina
  8. A capítols i tot!
    Ara ens deixes amb les ganes. Aquí estarem per veure quin misteri amaga tot plegat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, jo també tinc curiositat per saber com acabarà hehehe

      Elimina
  9. Quin misteri!. Ens has deixat amb les ganes de veure com continua i descobrir que té aquest quadre per espantar tant a la senyora Flora. A veure el següent capítol!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pobre senyora Flora... em sap un greu que passi aquest trasbals! :-P

      Elimina
  10. ostres quin misteri! Ara em faria por tenr aquest quadre penjat a la paret...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no tinguis por... bé... o sí :-DDDD

      Elimina
  11. Estimats, estimades:

    Volia posar avui (o sigui, ahir, dimarts) la continuació del relat, però el meu ordinador està molt malalt i m'ha donat un ensurt terrible... no s'engegava... em sortien uns missatges molt estranys en que deia que havia de revisar els discs... després unes lletres blanques sobre fons blau que no es movien i jo no podia fer res, ni treure-ho ni moure-ho... Finalment ha funcionat...

    Qualsevol dia s'espatllarà del tot, així que aprofito per dir que quan això succeeixi, no em semblaria gens malament una subscripció popular per comprar-me'n un de nou (sí, sí, un regalet... ). Moltes gràcies!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!