dijous, 27 de novembre del 2008

AIXÒ ÉS UN POST (Article número 100)

Amb sorpresa, acabo de descobrir que el corrector de català no em dóna com a falta la paraula “POST”... ai caram, qui m’ho havia de dir!!

Doncs bé, que aquest és el meu article número 100 al blog i, per celebrar-ho, li diré “POST” (per una vegada que no quedi jeje)

I el vull dedicar... el dedico, en primer lloc, al meu marit. Perquè sempre he pensat que les parelles dels bloggeros-intensius (per dir-ho amb un eufemisme, que “enganxats” queda lleig) mereixerien tots un monument :-)

Afortunadament a ell li agrada molt llegir, ell llegeix i jo teclejo i, de tant en tant, peguem un crit d’una habitació a l’altre “Holaaaaaaaa” i s’escolta la resposta: “Holaaaaaaaa”... “Tot beeeeee?”... “Siiiiiiii” :-) (no vivim a cap palau, eh? jaja estem molt a prop, però ens agrada fer numerets així)

Així, doncs, per a tu, que t’ho mereixes per mil milions de coses que tu i jo sabem, aquí tens dedicat el meu article número 100 :-)

I, després, el dedico també a totes i cada una de les persones que m’acompanyen amb els seus comentaris, que em regalen somriures, que em fan meditar, que a vegades em fan partir de riure, recordar, emocionar... per a tots, amb molt carinyo.

Ahir, en Praxis, que té un blog de fotografia molt bo, celebrava el seu primer aniversari i, per fer-ho, va tornar a posar la foto amb la que el va inaugurar. Praxis, et copiaré una miqueta (amb permís) no posaré el meu primer post però repetiré un petit relat que vaig posar el 24 de desembre de 2007 i que no va tenir cap opinió... pobret... i porta un dibuixet a llapis...

Aquí va:

ALINA

Son les quatre de la matinada. Alina s'acosta a la finestra, puja al marc, respira fons i salta al buit.

Estira els braços, baixa i després, amb un moviment suau, recupera alçada, es deixa gronxar per l'aire, que la fa planar. Es feliç.

Finalment, en un gir, torna a l'habitació.

Ningú no pot conèixer el seu secret, no ho comprendrien, per això ha de volar quan tots dormen.

60 comentaris:

  1. Traducción al castellano

    ESTO ES UN POST (Artículo número 100)

    Con sorpresa, acabo de descubrir el corrector de catalán no me da como falta la palabra “POST” (el de castellano tampoco)… caramba, ¿quién me lo iba a decir?

    Pues bien, este es mi artículo número 100 en el blog y, para celebrarlo, le llamaré “POST” (por una vez, que no se diga jeje)

    Y lo quiero dedicar... en primer lugar a mi marido. Porque siempre he pensado que las parejas de los “bloggeros-intensivos” (por decirlo de algún modo eufemístico, que “enganchados” queda feo) merecerían todos un monumento :-)

    Afortunadamente, a él le gusta mucho leer, él lee y yo tecleo y, de tanto en tanto, damos un grito de una habitación a otra: “Holaaaaaaaaa” y se escucha la respuesta: “Holaaaaaaaaa”… “¿Todo bieeeen?”… “Siiiii” :-) (no es que vivamos en un palacio, eh? Jaja que estamos muy cerca el uno del otro, pero nos gusta montar numeritos así)

    Así pues, para ti, que te lo mereces por mil millones de cosas que tú y yo sabemos, aquí tienes dedicado mi artículo número 100.

    Y, después, lo dedico también a todas y cada una de las personas que me acompañan con sus comentarios, que me regalan sonrisas, que me hacen meditar, partirme de risa, recordar, emocionar… para todos, con mucho cariño.

    Ayer, Praxis, que tiene un blog de fotografía muy bueno, celebraba su primer aniversario y, con tal motivo, puso de nuevo la foto con la que lo inauguró. Yo le copiaré un poquito (con permiso)… no pondré mi primer post, pero copiaré un pequeño relato que puse el 24 de diciembre de 2007 y que no tuvo ninguna opinión… pobrecito… y lleva un dibujito a lápiz…

    Aquí va:

    ALINA

    Son las cuatro de la madrugada. Alina se acerca a la ventana, sube al marco, respira hondo y salta al vacío.

    Extiende los brazos, desciende y luego, con suave movimiento, recupera altura, se deja mecer en el aire, planea. Es feliz.

    Finalmente, en un giro, regresa a la habitación.

    Nadie puede conocer su secreto, no lo comprenderían, por eso debe volar cuando todos duermen.

    ResponElimina
  2. I la post de planxar? Bé l'hem d'acceptar, no, pobreta? :-)

    Saps que no he mirat quants posts tinc? Però em sembla que encara em falta bastant per arribar a 100. Felicitats! :-)

    Per cert, en llegir el primer paràgraf del conte he pensat: "Aquesta no és l'Assumpta!", i després ja he vist que va per un altre camí. Qui pogués fer com l'Alina!

    ResponElimina
  3. Que lindo tu primer post, no tuvo ningùn comentario, pero ahora va a tener un montón. Me encantó la dedicatoria a tu esposo, acá pasa lo mismo yo blogueo y Franco mira la tele tiraado en la cama y de vez en cuando "y todo bien" "si" "tenes para mucho" "no ya dejo" jajaja

    ResponElimina
  4. P-CFACSBC2V Jajaja ara ho entenc!!! Ja m'estranyava a mi!! Jo que estava a punt de renunciar als meus "articles" i passar a dir post!! jajaja
    Noooooooo, no t'has d'espantar pel conte... no és res dolent... l'Alina sap volar :-))
    Ostreeeeeeeeessss!!! 99 POSTS!! Veus? ara ho saps i ho podràs celebrar :-))
    Abraçades!!!


    TÍA ELSA jejeje vos me comprendés :-))
    Pues nada, un poquito de dedicatoria también para Franco ;-))
    Besazos!!!

    ResponElimina
  5. Moltes Felicitats !!!
    I sí, aquest post "rescatat de l'oblit", està molt bé i es mereix tots aquest comentaris que obtindrà segur. Ja veig que no sóc la única del holaaaaaaa !!! Siii ??? i tota la resta. El meu marit em diu que és el meu "negre", doncs li faig buscar coses, fa fotos, em dona idees ... mira, crec que és un bon moment per a agrair-li !
    Segueix endavant Assumpta, som molts els que et seguim ! ;)

    ResponElimina
  6. Moltes felicitats pel post nº100 i que en facis uns quant s cenrtenars més. Li he llegit al meu marit tot això que dius i m'ha dit que ttenies raó i que podrien formar un club: "Club de les parelles dels blocaires-intensius." Je, je, je, sort que s'ho prenen amb humor.

    ResponElimina
  7. -ASSUMPTA- Apaaaaaa jajaja tu el fas col·laborar i tot, eh?
    ai, m'has fet riure amb això que també fas el "Holaaaaaaaaa" "siiiiii?" :-))
    Això, dóna-li les gràcies, dona, que estarà content jeje
    Petons!!!


    CARME Li has llegit?? jajajaja ai, què bo!!!
    sí, sí, el meu també s'ho pren amb bon humor... Jo a vegades li dic "mira, mira, llegeix aquest article" i ho fa :-))
    Evidentment, va veure el teu dibuix de la Sagrada Família i va flipar :-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  8. Aquesta noia es Peter Pan en femení no? jejeje, moltes felicitats pels 100.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
  9. M'agrada el dibuix de l'Alina, Assumpta.
    Per molts anys :-)

    ResponElimina
  10. felicitats! i a fer-ne, de moment, 100 més

    ResponElimina
  11. Enhorabuena por tu "post" nº 100, yo te leo desde hace menos post, pero me alegro muchísimo de haber llegado a tu blog.
    Un beso

    ResponElimina
  12. GEORGE Aquest mini-relat el vaig escriure fa temps i, en un moment, li vaig fer un dibuixet... desprès, amb el blog, ho vaig posar tot ara fa onze mesos... però ma germana, quan ho va veure em va dir "Ets tu, que et penses que no et veia volar quan erem petites?" jajaja em va fer molta gràcia :-))
    Gràcies i una forta abraçada també!!!


    FERRAN Moltes gràcies!! M'ha fet il·lusió veure que havia arribat al CENT i m'he animat a posar-ho :-))
    Una gran abraçada!!!


    JORDI CASANOVAS Jo crec que pel juny o així podem celebrar el 200 :-))
    Moltíssimes gràcies!!!
    Abraçades!!!


    ISABEL ¡Muchísimas gracias!
    Yo también me he "enganchado" al tuyo jejeje
    Besaaaazooos!!!

    ResponElimina
  13. Ai quants posts antics he pensat que es mereixien més comentaris dels que van tenir en el seu moment, però es quedaran en l'oblit dels temps...

    Bé, et felicito pels 100, però n'han de venir molts més, eh, a veure si espavilem. Va, et perdono perquè has dit 'post', i per la dedicatòria :)

    ResponElimina
  14. Qué vergüenza siento,yo sí que debo estar enganchada,tengo 653 y menos mal que Patry me dijo que era imposible seguirme,ahora me modero.
    Me tomé el blog como si charlase con la vecina por la ventana,en fin,menos mal que tengo una hija con más sentido común que yo.
    Felicidades por tu número 100 y a por unos cuantos centenares más.El Barça te dió alguna alegría esta semana ¿no? pero siempre quiero decirte,y luego lo olvido,que Eto´o
    y no estoy segura de haberlo escrito bien,es "també nostro"com diria un bon mallorquí.El Madrid lo tenía abandonado,fue en el Mallorca donde se hizo grande.Abrazos

    ResponElimina
  15. Moltes felicitats per aquests 100 "posts" que ens has anat regalant.Sempre surts d'aquí amb una bona sensació i amb ganes de tornar-hi l'endemà.Gràcies per compartir-los.
    Com molt bé et va dir la teva germana,tot i el poc que et conec, penso que tu has estat una persona que sempre ha sabut volar i tornar al seu lloc carregada d'experiència i saviesa...Segur que no m'equivoco!!
    Enhorabona i a seguir!!
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  16. Quin ensurt m'ha donat l'Alina!!!! :)
    qui pogués volar.....m'agrada el dibuix :)

    MOLTES FELICITATS!!!! :) i que per molts anys pugem seguir fruint dels teus pensaments, records i vivències assumpta

    ResponElimina
  17. Celebro aquest post número 100 però sobretot celebro que t'avinguis tant bé amb el teu marit. Visca l'amor!!!
    Felicitats i un plaer llegir-te...

    ResponElimina
  18. Eiii... que m'ha agradat molt que em copiessis la idea, així hem pogut veure aquest post que diu molt de tu. Volar i deixar córrer la imaginació és una cosa que no tenim de perdre mai.

    Felicitats per aquestes 100 entrades i no deixis mai de fer-ho.. Segueix volant entre nosaltres.

    Petonets!!!

    ResponElimina
  19. moltíssimes felicitats pel teu centenari assumpta.
    si al blog tu i ton home feu tanta patxoca, a casa segur que sou la bombaaaaaaaaa!
    felicitaaaaaats!

    ResponElimina
  20. Suposso que aixo de no rebre opinions ens va passar a tots amb els primers "posts"

    Enhorabona pels 100, espero que facis 100 mes, jo aqui continuare llegint-los tots.

    Que rebis moltes opinions aquesta vegada, que el conte i el dibuix s'ho mereixen!!!

    ResponElimina
  21. XEXU Jejeje la veritat és que vaig pensar en tu i en la Robadestiu/Bruixoleta quan vaig posar "Post" perquè a tots dos us fa gràcia la meva manera de "parlar-internàutica" :-))
    I tant que espero fer-ne més... amb lo que m'agrada a mi xerrar!! jeje
    Abraçades!!!


    TERE ¿653? ¡Madreeeee miaaaaa! Menudo record!! :-)) Y yo que pensaba que cambiaba el post-artículo con mucha frecuencia jeje.
    Pues nada, tienes que estar atenta que el 700 hay que celebrarlo!!
    Sí, sí escribes bien Eto'o y ya sé que él creció como futbolista en Mallorca y que tiene muchísimos amigos allí :-)) De hecho, dice que cuando crea que sólo le quede un año en activo, le gustaría jugar ese año en Mallorca y retirarse allí, lo que demuestra que es un tipo agradecido, eh? :-)
    Besos!!!


    MONTSE Les teves paraules sempre m'emocionen... son com les teves fotos, plenes de detalls preciosos. Ja saps que el teu blog també és per mi, d'aquells que no em salto mai :-))
    Una abraçada fortíssima!!!


    AIGUA Jejeje... no, no era la meva intenció que ningú s'espantés, eh? :-)) Menys mal que es curtet i aviat es veu el final que és positiu... I sí, qui pogués volar!! :-))
    Moltes gràcies i una forta abraçada!!!


    NOCTAS Moltíssimes gràcies :-))
    Sóc molt afortunada, la veritat (i ell també!! que consti jeje) :-)
    Una abraçadaaaaa!!!


    PRAXIS Holaaa! És que quan ho vaig veure em va semblar una bona manera de celebrar-ho jeje.
    Vaig pensar primer en demanar-te permís per copiar-te... ejem... però després em vaig llençar :-))
    Gràcies per les teves paraules!!!
    Abraçades!!!


    ÒSCAR Gràcies!! :-))
    La veritat és que som bastant tranquil·lets i casolans, eh? (sobre tot a l'hivern brrrr)... Bomba, el que es diu bomba... quan mirem un partit de futbol JAJAJA :-PPP
    Abraçades!!!


    VERO Gràcies!!
    Sí, al principi és normal... i després, quan veus que algú deixa alguna opinió fa una ilu!!! :-))
    Ja saps que a mi també em tens incondicional del teu blog, amiga meva (ara faré tard a anglès per estar aquí escrivint, tu guarda'm lloc, eh? jaja)
    Fins d'aqui 40 minuts!! ;-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  22. ei, Ass!!!
    felicitaaaaaaaaaaaaaaaaaats!!!!

    com es que no vas pintar el dibu amb tants colors com tens????

    ResponElimina
  23. MONTSE Mooooooltes gràcieeees!! :-))
    Doncs no vaig pintar el dibu perquè no era un dibu per ensenyar, era un "dibuixet" que vaig fer per entretenir-me jo ;-))
    Petonassos!!!

    ResponElimina
  24. Moltíssimes felicitats pel teu post nº 100 Assumpta, descobrir aquest post per mi va ser un vertader plaer, hi trobo sentiments, cor blaugrana, idees, somriures, moments per a la reflexió i tot allò que nomenes... es nota que ets una persona molt humana i trobar gent com tu s'agraeix. Això, pel teu marit perquè tenir algú al costat que t'entengui en tot és un dels millors regals. I per últim, comentar-te que el relat és preciós i que de gota en gota s'omple la bota i així ho has anat fent fins a ser una "blocaire" popular :) felicitats pel teu "post" jeje

    ResponElimina
  25. CESC M'has fet somriure amb això del "descobriment" del blog perquè, recordo (i crec que no m'equivoco perquè em va fer molta gràcia) que jo havia posat un post en que em preguntava si era gafe, perquè havia fallat uns pronòstics en unes porres amb amics a l'Eurocopa... i tu vas entrar i em vas dir que si era gafe, esperaves que no fos del Barça jajaja...
    De fet, fins i tot els angelets tinc treballant perquè el nostre equip guanyi alguna cosa aquest any :-))
    Gràcies per tot el que dius, de tot cor :-)
    I bé, crec que al final hauré d'acostumar-me a això de dir "POST" :-))
    M'ha costat CENT "articles", però no em queda més remei que unir-me a la majoria jeje
    Una súper abraçada!!!

    ResponElimina
  26. Felicitats Assumpta! espero que facis molts articles més! i pel que fa a l'Alina, la conec. Aquest estiu ens vam trobar quan totes dues haviem sortit a fer un "vol".

    Petonets :-)****

    ResponElimina
  27. Felicitats Assumpta! Fa gràcia que aquell no va tenir cap comentari i este molts eh!
    Tenim unes parelles que no mos mereixem jeje. A la meua jo el suborno amb menjar jajaja.

    Volem més dibuixos!!

    ResponElimina
  28. BRUIXOLETA Siiiii :-))
    Em fa gràcia que ho recordis!!
    Igual com tinc present quin era el primer (o el segon, com a molt seria) comentari d'en Cesc, també recordo que la primera (o de les primeres) vegades que vaig parlar amb tu va ser amb l'Elevanda present... em va impressionar la teva elefanta i tot el teu blog d'estiu :-))
    Un dia que ella volia volar (perquè havia vist la peli Dumbo) jo et vaig dir que l'Alina sabia volar... i tu ho vas anar a mirar :-))
    Petooooons!!!


    CONSUELO Moltíssimes gràcies!! :-))
    Abraçades!!!


    BAJOQUETA Gràcies xiqueta!!!
    Uns sants, filla meva, uns sants son jejeje
    Doncs jo amb menjar precisament no, eh? (Val la Pizza de supermercat escalfada a casa? i els bocates? i el Caldo Gallina Blanca? a ell li agrada jeje)
    Ah!! el suborno amb té!! :-))
    Petoooooons!!!

    ResponElimina
  29. Que lindo tu primer post...no te conocia en esa epoca.
    Besitos

    Sabes que me di cuenta que el post que recien termine es el numero 101.

    ResponElimina
  30. un post 100! felicitats
    i unes dedicatòries precioses. L'estampa amb el marit, entranyable!

    ResponElimina
  31. JORGELINA Muchísimas gracias :-))
    La verdad es que creé mi blog en noviembre de 2007 pero apenas lo "usaba"... empecé a darle "marcha" en mayo más o menos (creo... ay, ay... jajaja luego lo miro)
    ¡Pues feliz post 101! :-)))
    Besazos!!!


    ESTRIP Quina casualitat!! Crec que ens hem comentat al mateix temps!! :-)) perquè just vinc del teu blog, que tens un post d'aquells que a mi m'agraden tant: Un pensament resumit en una frase i d'una intensitat molt gran!!
    Gràcies pel que dius, de tot cor :-)
    Una forta abraçada!!!

    ResponElimina
  32. Moooltes felicitats!!!
    I el post que has recuperat és molt bonic!!
    Tots tenim petits grans secrets que hem de fer volar quan tothom dorm....

    Una abraçada ben forta,

    ResponElimina
  33. UaU, ENHORABONA!!! Jo no sé quans posts porto... on es mira això? ets la meva ajudanta preferida jeje. Per cert, a mi també m'ho dediques? (encara que el meu blog sigui de cursilades...).
    I no et preocupis de les cursilades amb el marit, jo també les faig jejeje, és divertit.
    Comença el Tourmalet, amb el SEvilla. Guanyarem. Ens anem veient per aquí!!! Salutacions!!!

    ResponElimina
  34. Felicitats pel 100, com poden ser els 99 o els 37, et felicito pel teu blog, per les teves historietes, per tenir tanta imaginació, pels HOLAAAAAAAAAAAAAA, això també es molt important, i per donarnos gairebé diariamment l'oportunitat de passar una bona estona llegint tot aixó que et surt de dins sense esforç.

    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  35. RITS Moltíssimes gràcies, guapa!! :-))
    Qualsevol nit ens trobem uns quants volant jejeje
    Un petó molt fort!!!



    INSTINTS jejeje em fas riure :-))
    Segur que ho has vist un munt de vegades el lloc on ho posa jeje
    Vas al famós panell de control (allí on vas cada vegada que vols posar un post nou) i... espera... jajaja Mira AQUÍ. Espero que et serveixi d'ajut (aquest és el meu, eh? el teu no posarà Assumpta jeje)
    Ai, si, xiqueta, clar que també t'ho dedico a tu, per suposat!! :-)
    I jo sóc molt de cursilades, què vols que et digui, són boniques :-))
    I siiiiii, molt bona la comparació amb el Tourmalet!! Però jo tinc confiança amb els nostres, veurem, veurem :-))
    Petonassos!!!



    JOAN Moltíssimes gràcies, de tot cor :-))
    Gràcies perquè les teves visites venen sempre plenes de paraules positives :-))
    Una forta abraçada!!!

    ResponElimina
  36. Pues muchas felicidades por tus cien POST, que sigas cumpliendo muchos más y todos así de divertidos y entretenidos.
    Me he quedado con ganas de conocer algo más de Alina...
    Besos, guapa!

    ResponElimina
  37. Hola Assumpta,

    Moltes FeliCENTtas !!!!

    Encantada de llegir-te, de saber que estàs, i de la teva manera d'esser.

    Molts cops quan entro en un blog que m'agrada, acostum-ho a llegir escrits antics. Sorprenenment, en alguns no s'hi veuen comentaris, en els inicials.

    Una forta abraçada

    ResponElimina
  38. Felicitats!molt maco i considerat.,de debo-

    ResponElimina
  39. Doncs que maco, el post petit i el gran post número cent, Assumpta... i, per curiositat, el teu estimadíssim té blog? I jo no el conec? O el conec i no ho sé? o ja no sé on sóc? jejeje, felicitats, amiga del cor!

    ResponElimina
  40. MARILUZ Pues muchísimas gracias, y tu que lo veas jejeje :-)) que ya sabes que tus visitas siempre son muy bien recibidas aquí ;-))
    Besazos!!!


    HORABAIXA Moltes gràcies!!!
    Doncs saps que és quelcom molt interessant això que dius? Està molt ben pensat, visitar els primers posts d'un blog... Això demostra que ets una persona observadora :-))
    Petonassos!!!


    AGNÈS Moltes gràcies i benvinguda!!
    Petons!!!


    ZEL Moltíssimes gràcies, guapa!!! :-))
    Noooooo jejeje el meu estimadíssim no té blog. No li atrau el món d'Internet, però li sembla molt bé que jo hi entri, clar. De fet, moltes coses que poso les hi ensenyo i altres articles d'altres blogs també :-))
    Ell escriu MOLT bé, però molt... però ho fa en llibretetes, a ma!! En té un munt :-))
    Llegeix i llegeix i llegeix... i pren anotacions del que llegeix... i apunta pensaments, coses que passen...
    Petonaaaaaassos!!!

    ResponElimina
  41. Per cert, el Barça també va voler celebrar els 100 posts!

    ResponElimina
  42. Felicitats!!! I que n'escriguis molts més!!!

    Em sembla que post sí que és correcte en català (tot i que suposo que ve de l'anglès).

    Adéu, que vagi molt bé!

    ResponElimina
  43. 100???? has dit 100????? ostressss quina pallissa que ens dones !!!! jajajaja
    Et felicito Assumpta i espero dupliquis tripliquis i quatripliquis aquesta quantitat doncs vull seguir gaudint de la teva naturalitat al lleguir els teus posts... m´agraden !!!
    Petonssssss
    P.D. Visca el Barça !!!!!!

    ResponElimina
  44. P-CFACSBC2V Siiiiiii!!!
    jejeje son els angelets trapelles del relat jeje que ja tornen a fer de les seves :-))
    Petoooooons!!!


    ALBERT Moltes gràcies!! :-))
    I tu també, eh? que segueixis amb aquestes magnífiques cròniques blaugranes que m'agraden tant!!
    Força Barça i una abraçada culé!!!


    M.TERESA Siiii jejeje 100, oi que sona molt??
    Sí, espero seguir, i comptar amb les teves visites, sempre somrient, sempre tan maques!!
    Visca el Barça!! jeje
    Petonassos!!!

    ResponElimina
  45. 100?? uaaa quants!! i de vegades no et mires els primers i et sorprens de tot el que has arribat a escriure?
    Felicitats :)

    ResponElimina
  46. SPAGHETTI Holaaaaa preciosa!!
    Cada vegada que veig la teva imatge no puc evitar un somriure immens jeje... m'encanta!! :-))
    Doncs la veritat és que si miréssim tot el que hi ha teclejat aquí ocuparia moltíssims folis, eh? ;-))
    Gràcies i petonassos!!!

    ResponElimina
  47. Moltes felicitats! si has arribat els 100 és perque realment tu mareixes. Espero en poguis complir molts més.
    Salut

    ResponElimina
  48. MARCEL·LA Moltes gràcies!!!
    A veure si anem per els 200 ;-))
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  49. Moltes felicitats, l'Alina és tan bonica com el relat. Petons.

    ResponElimina
  50. LAURA Moltes gràcies :-))
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  51. Ostres Assumpta... arribo tard, però FELICITATS!!!!
    Te n'adones d'una cosa? dius que aquest escrit no va tenir cap comentari... i ara, en aquest post, en tens 53!!! És impressionant...
    M'has fet entendrir amb la dedicació al teu marit, m'he imaginat l'escena casolana i m'has fet riure. Gràcies per dedicar-nos també una petita part d'aquest post (que ja era hora que diguessis les coses pel seu nom eh?! jeje... és broma!), espais com aquest són els que, a molts de nosaltres, ens fan sentir com a casa.
    Una abraçada moooolt gran i a seguir tant "enganxada" com fins ara! (jo sí que utilizo aquesta paraula.. tampoc és tant lletja eh?!)

    ResponElimina
  52. aix, nena! s'assembla als somnis que tenia quan era petita! em pensava que podia volar i tot fins que em vaig fotre una santa castanya en caure de morros! Per sort només era un graó... hehehee

    M'agrada molt el dibuix! :D

    ResponElimina
  53. aaaaiii!!
    I ENHORABONA PEL TEU POST NÚMERO 100!!!!!!! :DDD

    ResponElimina
  54. IRUNA No arribes tard :-))
    Aquest sempre serà el post número 100... i sempre em farà la mateixa ilu :-)) així que moltíssimes gràcies!!
    Bé, de tots els comentaris molts son meus de "resposta" eh? jajaja
    Moltes gràcies per les teves paraules tan boniques, xiqueta :-)
    I tant que hi ha una part de dedicatòria també per a tu! per supost ;-))
    Una abraçada molt forta!!!



    NÚR De veritat vas probar de volar?? Uaaaaaaaau jajaja aquesta sí que és bona!! Jo ho somiava moltes vegades, moltíssimes... però mai ho vaig intentar jajaja
    M'has fet riure :-)))
    Gràcies i una forta abraçada!!!

    ResponElimina
  55. Oi tant, que ho vaig provar! A sobre davant de ma germana, dient-li "Que sí!!! Que puc volar!!!" I vaig saltar d'un graó amb els braços ben estesos i vaig caure plana!

    Al somni semblava tan real... aix... Encara sort que no em va donar per provar-ho des d'una finestra! Segurament és perquè no en deuria estar gaire convençuda! heheheh

    Petons, preciosa!

    ResponElimina
  56. NÚR Oh! pobreta, quina desilusió deuries tenir...
    Jo una vegada vaig tenir un somni que era tan real, tan real que, quan em vag despertar i vaig veure que no era cert vaig tenir una desilusió molt gran... en aquell somni m'havien regalat moltes llibretes, papers... jeje era el que més volia :-))

    ResponElimina
  57. Amb retard, però m'afegeixo a les felicitacions.

    Ja veuràs que els pròxims cent aniran més ràpid i quan en portis alguns centenars ja en perdràs el compte.

    ResponElimina
  58. VPAMIES Ostres!! Moltíssimes gràcies per venir fins aquí :-))
    "Alguns centenars" jajaja ostres, sona mooooolt gran això :-))
    Abraçades!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!