dilluns, 2 març de 2009

El 90% dels casos d'exclusió social severa són atesos per entitats vinculades a l'Església



Divendres passat, el diari El Punt publicava una notícia de la que em vull fer ressò. Quan sembla de moda desprestigiar, menysprear i fins i tot fer burla de tot el que diu i fa l’Església, vaig trobar de justícia que un diari publiques aquestes dades. L’estudi a que es fa referència va estar fet en l’àmbit de les comarques de Tarragona.

En poso uns fragments i si algú vol llegir-la sencera, aquí deixo l’enllaç.

L'Església catòlica és l'única institució que atén les persones que pateixen l'exclusió social en el grau més elevat perquè les administracions públiques tan sols arriben a un nivell de pobresa «institucional».

En total, es van realitzar una setantena d'entrevistes a entitats, centres i persones vinculades a l'acció social de l'Església –comunitats i ordes religiosos i totes les seus de Càritas–. Una de les dades que revela l'estudi és que el 90 per cent dels exclosos socials severs dins l'àmbit territorial de l'arxidiòcesi són atesos per entitats de l'Església catòlica.

Com a exemple, s'indica que prop de 40.000 persones (de les comarques de Tarragona) es van beneficiar dels programes socials de Càritas durant el període objecte de l'informe

L'estudi exposa que les entitats pròximes a l'Església presten els seus serveis d'una manera àgil i gens burocràtica perquè «en l'acció social es prioritza la situació global de la persona»

Càritas Reus, projecte "Llet i farinetes"


Càritas Reus, aula d'informàtica


Càritas Reus, recollida d'aliments per la campanya de Nadal.


Voluntàries de Càritas.

36 comentaris:

  1. Traducción al castellano

    "El 90% de los casos de exclusión social severa son atendidos por entidades vinculadas a la Iglesia"

    El viernes pasado el diario El Punt publicaba una noticia de la que quiero hacerme eco.
    Cuando parece que la moda es desprestigiar, menospreciar e incluso hacer burla de todo lo que dice y hace la Iglesia, encontré de justicia que un periódico publicase estos datos. El estudio al que se hace referencia se hizo en el ámbito de la archidiócesis de Tarragona.

    Algunos fragmentos de la reseña publicada por el diario El Punt (en catalán y que yo traduzco ahora) son:

    La Iglesia católica es la única institución que atiende a las personas que sufren exclusión social en su grado más elevado ya que las administraciones públicas tan solo llegan a un nivel de pobreza “institucional”

    En total se realizaron unas setenta entrevistas a entidades, centros y personas vinculadas a la acción social de la Iglesia –comunidades y órdenes religiosas y todas las sedes de Càritas-. Uno de los datos revela que el 90 por ciento de los casos de exclusión social severa en el ámbito territorial de la archidiócesis son atendidos por entidades de la Iglesia católica.

    Como ejemplo, se indica que cerca de 40.000 personas (en las comarcas de Tarragona) se beneficiaron de los programas de Càritas durante el periodo objeto del informe.

    El estudio expone que las entidades próximas a la Iglesia prestan sus servicios de un modo ágil y nada burocrático porque “en la acción social se prioriza la situación global de la persona”.

    ResponElimina
  2. molts cops l'església és el nino del pim-pam-pum a la que se li recriminen pecats passats i algun de present.

    l'església, segurament la veritable, de la que parles a l'article sols pot provocar una cosa: admiració.

    ResponElimina
  3. ostraaaaaaaaaaas ... avui no sols no he aribat tard sino que soc el primer comentador!!! :)

    ResponElimina
  4. ÒSCAR No m'ho puc creure!! Ets el primer! ;-))
    Gràcies per les teves paraules, t'asseguro la gent a vegades parla amb tant desconeixement de les coses...
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  5. Estic amb l'Òscar. De l'Església esperaries això, que fos una entitat que s'encarregués dels més desfavorits, i no el que de vegades veiem que fan. Suposo que si ho entenem com una empresa, els de més a dalt es dediquen a marejar la perdiu mentre els de les bases són els que s'ho curren. Estic segur que aquesta gent de les bases fan tot el que poden, i desinteressadament. Però estaràs d'acord que en les altes esferes de l'Església potser haurien de mirar de canviar una mica el discurs i acostar-se més al poble, al poble POBLE.

    ResponElimina
  6. La solidaritat desinteressada és sempre d'admirar.

    ResponElimina
  7. Sí, estic d'acord amb el que s'ha dit més amunt.

    ResponElimina
  8. Les institucions polítiques a vegades volen "canviar" les coses, mentre que les entitats benèfiques de l'Església només les volen "millorar"... és un petit matís... important matís!

    Felicitats Assumpta, per la part que et toca i que estic segur que no és poca!

    ResponElimina
  9. I sort, sovint, d´ella... si no moltíssima gent, uff, no sé com ho faria per sobreviure... o almenys, per poder portar-se un troç de pa a la boca....
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  10. Assumpta, fa dies que volia fer un post una mica semblant del tema, xò mai m'hi posava. Gràcies per fer-ho.
    Al grup de solidaritat que reparteix aliments del banc d'aliments on hi col·laborava abans eren al voltant de 40 famílies. El mes passat m'hi vaig passar per veure com estaven i ara mateix arriben a les 70 famílies. I el més preocupant és que famílies que havien aconseguit establitzar la seva situació, han hagut de tornar.

    Tens tota la raó, hi ha un munt de feina que no es veu i en canvi es veu tot allò, el discurs més conservador que en fan alguns. Doncs és el més sensacionalista.

    Però tb estic amb el que han dit molts comentaris. La jerarquia s'ha d'actualitzar i apropar, escoltar a la gent de base. I no ho fan. I a vegades, és deseseperant. I és més, a qui xerra, el fan callar. Doncs viuen apartats de la societat, sense entendre que la societat canvia i que cal atendre a les necessitats.

    I per això, molta gent s'enriu i no vol saber-ne res de l'esglèsia, perquè no s'hi poden veure reflectits.

    Però poc a poc, tota aquesta feina, anirà fent canviar cosetes.

    ResponElimina
  11. Haces muy bien en reivindicar tus creencias,estoy segura de que en esto estamos todos de acuerdo:lo mejor de la Iglesia desde su nacimiento hasta el día de hoy son la gente llana y sencilla,multitud de sacerdotes,monjas y seglares que dedican su tiempo y esfuerzo a los demás en todas las partes del mundo,pero ellos no son la jerarquía,no son ideólogos,no mueven las masas,la Iglesia tiene que SER y PARECER.
    Un millón de besos para tí.

    ResponElimina
  12. XEXU L'Església a vegades té problemes de comunicació... però és que hi ha molta gent que està "a la que salta" esperant qualsevol cosa que no els agradi per carregar-s'ho tot... i això fa mal...
    L'Església està fent la feina que se suposa que haurien de fer les administracions públiques i, a sobre, aguantant crítiques i pals a les rodes.
    Ha estat pura casualitat que, avui mateix, al Telenotícies vespre, han parlat dels ajuts de les institucions religioses, menjadors, distribució d'alments, roba...
    Abraçades!!!


    KWEILAN Això mateix penso jo... i n'hi ha molts, molts de voluntaris i voluntàries treballant de bon grat pels demés :-))
    Petons!!!


    P-CFACSBC2V Ai, és que s'han dit moltes coses jejeje
    Bé, doncs em quedaré amb "les bones" jeje
    Abraçades!!!


    ÀLEX. Gràcies però jo no sóc voluntària de cap d'aquests centres :-) El meu marit sí, de Càritas: Fa cursos d'alfabetització en català per a immigrants :-))
    Jo sóc catequista, que és una altre "faceta" de la tasca l'Església (la que no té tan bona premsa jeje)
    Que hi hagi gent currant, donant roba i aliments, fent classes gratuïtes, cursos d'inserció laboral i tot això és difícil que es critiqui... el que passa és que la gent ho ignora i jo ja m'he cansat que la gent es carregui "l'Església" i que en facin burla i que no tinguin cap respecte i he volgut recordar que això ÉS Església també :-)
    Abraçades!!!


    EVA De veritat que veure una opinió com la teva és un regal :-)
    Petons!!!


    RITS Sí, d'això parlaven també avui al Telenotícies vespre. Amb la crisi actual molts centres estan al borde del colapse... pero confio en que es podrà seguir endavant :-))
    En quant al tema de que l'Església "s'ha d'actualitzar" és una cosa que no acabo d'entendre... potser hauria de ser la societat la que s'hauria d'apropar una mica més als ensenyaments de l'Església i llavors potser no veuriem el món que estem veient...
    Si jo dic als nens de Catequesi que no es barallin, que no s'insultin, que facin cas als pares... però desprès veuen al seu entorn baralles, insults, faltes de respecte...
    Petons!!!


    TERE Yo creo que la Iglesia somos todos... los de arriba y las bases, cada uno tiene un ámbito y una misión diferente :-))
    No hay "una ruptura", habrá cosas mejorables ¡por supuesto!... però todos estamos en el mismo barco :-)
    Mil gracias siempre por tus palabras respetuosas!!!
    Besos!!!

    ResponElimina
  13. Sí, sí, Assumpta, un SÍ gegant a les persones que treballen per ajudar altres persones que ho necessiten! I un SÍ ben gran a la gent d'església que fa el bé, que dóna suport als necessitats, que dóna sense esperar rebre...

    Al mateix temps, un NO igual de gran a l'església-empresa (la paraula l'ha utilitzat en XeXu, que ha oblidat per quines coses s'hauria de preocupar i al costat de qui hauria d'estar, per passar a gestionar-se com això, com una multinacional amb seu a la Ciutat del Vaticà.

    Per acabar en positiu, un SÍ gegant i una abraçada d'ànim a tothom que pateix pel pròxim, i que li dóna suport sempre que li cal i és possible. SÍ!

    ResponElimina
  14. FERRAN Dos "Sí" i un "No", guanya el "Sí" :-))
    2-1, ja voldria jo aquest resultat la setmana que vé en el tema que tu ja saps jejeje, ara mateix hi signo.
    I, més seriosament, igual que en el cas d'en Xexu, entenc el que vols dir, tot i que per a mi tot va junt... però respecto profundament tots aquells que opineu amb respecte, perquè això era el que jo volia demanar amb aquest article :-)
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  15. És cert, i val la pena que se sàpiga. I encara afegiria una altra cosa que les administracions a més a més de no ser capaces de resoldre tot el que resolen aquestes persones voluntàries, només fa que posar-los-hi problemes i pals a les rodes... en comptes d'agrair i ajudar. Podria explciar molts exemples però seria massa llarg.

    ResponElimina
  16. CARME Tens tot l'espai que vulguis per explicar tots els casos que vulguis. Tot el meu blog a la teva disposició :-)))
    Perquè tens tota la raó :-)
    Petons!!!

    ResponElimina
  17. Siempre es bueno ver noticias que destacan la solidaridad y el amor al prójimo, besos tía Elsa.

    ResponElimina
  18. Sembla que les dues hem volgut començar la setmana fent-nos ressó de temes socials.
    És bo observar i mirar de prop tots els problemes que ens envolten i conéixer tot el que es fa per ajudar!!
    Gracias per exposar-ho!!.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  19. Crec en la bondat de les persones, independentment de les seves creences. Els voluntaris que col·laboren amb Càrites són tots creients de la fe cristiana? T'ho pregunto perquè no en tinc ni idea! :S

    És en aquesta mena d'accions que es nota el poder positiu que pot tenir l'Església i el cristianisme. Com han dit abans que jo, els que seuen dalt de tot podrien baixar i veure una mica què és el que fa aquesta gent per als més desafavorits.

    Ara no voldria que m'interpretis malament, prò jo prefereixo creure que hi ha dues Esglésies: em costa entendre que els uns i els altres pertanyin a la mateixa casa. :/

    ResponElimina
  20. Se que a la escola, els nens que no son de parla castellana reben hores de atencio per fer els deures de Caritas, ja que a la escola els donen classes especials pero no poden ser amb ells a la hora de estudiar.
    Contestant a un comentari que t'han fet: conec voluntaries que no son creients (no van mai a la esglesia) pero que treballen cada setmana amb la roba que donen.

    ResponElimina
  21. Això crec que va més enllà de les creences que tingui cadascú. Normalment quan es critica l'Església es fa apuntant cap amunt, gairebé mai cap avall (que jo sàpiga...). És inqüestionable la tasca que fa gent com Càritas, però se'm fa difícil veure les "altes esferes" amuntegant aliments entre prestatges...
    -Això és demagògia, nano...
    -Pot ser, però és el que penso...
    -D'acord.

    ResponElimina
  22. Exacte Assumpta, tú ho has dit, arriba allà on els demés no arriben., ajuden a tothom sense cap tipus de prejudici., una amiga que estava sense papers va conseguir una feina a casa d'una dona gran gràcies a Caritas., admirable la feina que fan., impagable la seva acció., a Barcelona està també el Cotoloengo que depen de l'esglesia i que si algú vol anar a veure la feina que fan donarà gràcies a Deu.
    A Filipines allà on s'acumulen tones d'escombraria hi ha l'esglesia...saludus campiona i molt bon post...naturalment a la declracaiód e la renta la mexa x serà per l'esglesia.

    ResponElimina
  23. TÍA ELSA A veces hay que recordarlo porque a mucha gente se le olvida... este es el problema, que las personas que hacen estas cosas no van por ahí "presumiendo". Eso sí, de un error de algún miembro de la Iglesia se llenan páginas i más páginas en periódicos. De la labor que se hace cada día no se dice apenas nada...
    Besos!!!


    MONTSE Ara mateix aniré al teu blog :-))
    Ja feia dies que em voltava pel cap fer un escrit així, però no sabia com enfocar-ho. La notícia d'El Punt em va ajudar :-))
    Petons!!!


    NÚR I tant que de bona gent n'hi ha independentment de les seves creences! Això és una cosa que tinc claríssima :-))
    Càritas és una organització de l'Església i els voluntaris que van allí (parlo de Càritas Reus que és el que conec) tots són creients. Així com els de la Casa de Misericòrdia de Reus, que ho porten uns "Padres" (no em preguntis quina ordre que ara no ho sé jejeje crec que es diuen de la Creu Blanca, però no n'estic segura) i hi ha també voluntaris que els van ajudar (els que jo conec són de la meva parròquia, o sigui, persones creients)
    Mira, el meu marit va a Càritas els dijous quan plega de treballar (plega a les 7 del vespre) Està allí de 2/4 de 8 a les 9 i arriba a casa a quarts de 10.
    Jo, pensant ja en fer aquest article, la setmana passada li vaig preguntar "Si tu no fossis creient aniries a Càritas a fer aquestes classes?" i em va respondre que, després d'un dia de pencar, si va a Càritas és perquè creu que, com a catòlic, ha d'estar més compromés amb aquestes coses, que si no, aniria a caseta a descansar.
    Total és un dia a la setmana, i ho fa molt a gust, però arriba cansat... Surt de casa abans de les vuit del matí i torna a quarts de deu del vespre. La seva resposta va ser claríssima.
    D'Església només n'hi ha una, integrada per tots: els de dalt, els del mig i els d'abaix.
    Quan hi ha persones que ataquen i es burlen de "l'Església", m'ataquen i es burlen de mi.
    No s'hi val a acceptar que l'Eglésia faci la feina i després riure-se'n per altres coses.
    (Bé, jo dic que "no s'hi val"... però és el que fa molta gent)
    L'Església no és una ONG, si l'Església fa aquesta labor social és perquè així ho diu el missatge de Jesucrist.


    VERO Això que dius és el projecte de "Suport pedagògic" :-))
    És el que ha fet el meu marit durant tres o quatre anys i és com tu dius, es tracta d'estar amb ells mentre fan els deures i mirar d'ajudar-los :-)
    Uhmmm a veure, que no vagin a Missa no vol dir que no puguin ser creients.
    Hi ha gent que és manifesta "creient a la seva manera". Hi ha qui es creient "no practicant" (per les raons personals que siguin totalment respectables) però que, d'alguna manera, vol estar a prop de l'Església i ho trobo fantàstic.
    Jo, tots i totes les voluntàries (la majoria són dones) que conec (i són molts) són persones creients, de Missa, de Parròquia...
    Petons!!!


    SERGI I AVI GRES Ja, la qüestió és que la gent no fa només crítica: que és cosa sana i acceptable.
    Jo parlo de burles, de ridiculització, de falta de respecte... d'això parlo jo.
    I quan algú fa burla del Papa, a mi em dol igualment.
    I em fa molta gràcia com molta gent parla des del total desconeixement "els de dalt", "els de baix"... per aquesta regla de tres, suposo que, per exemple, l'Arquebisbe de Tarragona és "de dalt"... doncs és una persona senzilla, propera, que supera amb esforç una timidesa que, tot i així es veu una mica, i mira d'estar al costat de tothom sense cap "superioritat" de res. No hi tinc pas cap relació "directa". No sóc ningú "important" jo, una catequista normal i corrent d'una Parròquia... Però l'he vist a actes amb gent gran, passant a parlar per totes les taules. L'he vist en dies de Confirmacions a la meva Parròquia, parlant amb els nanos i les famílies. L'he vist en entrega de Diplomes de l'Associació Bíblica de Catalunya i, enlloc de seure ell i esperar que els alumnes ens aixequem a buscar el Diploma, ell s'aixeca i va cap a cada persona per donar el paper (és una aula no massa gran i considera més fàcil que es vagi movent ell)... és l'antítesi de "persona distant", s'asseu a la taula i dina com tothom (dinars ben senzills per cert que fan durant els Cursos) al costat de qui li toqui i parla del que sigui (és del Barça, per cert)
    I el bisbe de Tortosa... no diguem, és l'encarregat de tot el tema de Catequesi de la Conferència Episcopal Tarraconense (Tot Catalunya) i aquest sí que és extrovertit i xerra i fa broma i parla...
    Tots dos tenen una capacitat de treball absolutament increïble.
    No conec més "altes jerarquies" :-))
    Dos que "conec" són dos pencaires impressionants, que mai tenen un "no", al contrari... sempre posen les màximes facilitats per a qualsevol cosa.
    Abraçades!!!


    NOCTAS Gràcies per posar aquests exemples concrets :-))
    Jo tinc una tieta (germana de la meva mare) que ha estat missionera molts anys a l'Àfrica i després a Sudamèrica. Ara, com ja està jubilada, viu a Catalunya, però com es troba bé (ha fet ja vuitanta anys) la seva feina és anar a la presó a visitar els presos (els que volen, clar, és voluntari) i, de veritat, que li agraeixen tant les seves visites!!
    Gràcies de veritat :-)
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  24. Hola Assumpta!
    Cáritas fa una bona feina, però aquesta hauria ser una de les tasques prioritàries de qualsevol govern.
    salutacions
    Sílvia

    ResponElimina
  25. uix, Assumpta, és que és molt complicat i molt llarg. Quan dic actualitzar no vull dir canviar els valors i creences. Vull dir canviar el llenguatge (que tampoc els símbols), fer-lo més proper. i si, exactament el que els dius als infants, xò les altes institucions no diuen tot això. I estar al costat de les persones, que això hi ha qui els costa molt.

    ResponElimina
  26. Bueno veo que en todos los pasíse pasan cosas similares.
    Un beso e interesante post

    ResponElimina
  27. SÍLVIA I tant que hauria de ser tasca prioritària dels governs, però als governs (tots del mateix color, per cert: municipal, autonòmic i estatal) els hi va molt bé que l'Església els hi faci la feina i, a sobre, s'encarreguen de fer-los-hi la murga tot el que poden.
    Petons!!!


    RITS Ah! El llenguatge? I tant! Fa falta un bon servei de Relacions Públiques jejeje... Sembla que ho digui en broma, però parlo de forma totalment seriosa, eh? Els portamveus de l'Església moltes vegades no saben parlar de manera que els entengui "la gent normal" :-)
    Allí on hi ha fam, hi ha necessitat, hi ha exclusió social, segur que hi ha algú relacionat amb l'Església a prop, fent feina :-)
    Petons!!!


    MARISA, el rincón de mi niñez Desgraciadamente sí... y ahora, con la crisis económica que hay, cada vez más gente acude a buscar ayuda a estos centros...
    Besos!!!

    ResponElimina
  28. està bé que ho reivindiquis. Carites fa un tasca essencial.

    ResponElimina
  29. Aquest post m'agrada perquè parla d'humanitat, una de les teves virtuts també, tot té les seves coses bones com dolentes, l'eglèsia ha canviat però hi ha persones bones que es mouen :) que això és el què importa.

    ResponElimina
  30. Una mica estem acostumats a rebre "males notícies" de totes les coses en general, i al final acabem per creure que vivim en un món hostil. Realment, la religió, en general, està força desprestigiada i sembla que només se'n parla com si fós el desencadenant de conflictes i que porta a crear enemistat entre persones o pobles. Està molt bé que tb es parli de la gent que es mou amb bona fe i amb el cor, amb la intenció d'ajudar i és segur que dins l'Església n'està ple, igual com a tot arreu. El que a mi em sembla és que les religions poden tenir una força molt gran i gran poder, i de vegades hi ha qui l'utilitza per fer-ne mal ús, i de vegades, des de dins, i tb cal anar amb compte i saber distingir els que fan això i no generalitzar-ho a tots els membres de l'Església. Però això passa amb l'Església i amb qualsevol "entitat" que tingui poder. En fi, que ja m'estic allargant molt, però que està molt bé que donis a conèixer aquesta notícia, i sobretot, que hi hagi persones que amb la seva bona voluntat la facin possible. Una abraçada!

    ResponElimina
  31. Dono les gràcies a la gent que encara té un esperit desinteressat amb ganes d'ajudar :)

    ResponElimina
  32. ESTRIP Gràcies, de veritat :-)) És ben cert que s'hi esforcen molt, per això he volgut fer-los-hi aquest reconeixement :-)
    Abraçades!!!


    CESC Moltes gràcies :-) És cert que tot té les seves coses bones i dolentes, i jo mai diré que l'Església "només" té coses bones perquè seria una mentida jeje... ara bé, actualment se li reconeix tan poc tot el que fa de bo, i s'aprofita qualsevol cosa per mirar de ridiculitzar-la, que arriba un moment que fa mal... i mira... vaig pensar en fer un petit homenatge, i la notícia del diari em va anar genial :-))
    Abraçades!!!


    BRUIXOLETA Exactament, actualment només es parla de religió o bé com a desencandenant de conflictes o si no per fer bromes i burles sense cap tipus de respecte envers les creences de la gent, i crec que no hauria de ser així.
    Com he dit a Cesc, no tot és perfecte, però hi ha molt de bo, moltíssim... i sembla com si això es volgués silenciar i amagar.
    Petons!!!


    AIGUA I jo et dono les gràcies a tu, per el comentari tan maco :-)
    Petons!!!

    ResponElimina
  33. Últimament a l'església li cauen totes a damunt. Mira, els mitjans de comunicació diuen el que els interessa més i de vegades segons quines notícies (sobretot les bones), no venen gaire, per la qual cosa les obvien i adéu.
    Són molt elogiables les tasques que desenvolupen col·lectius com el que indiques i tal com està en aquests moments la situació cada vegada ho tenen més difícil per arribar a cobrir les necessitats de tothom que ho demana.
    :)

    Però això, és per que les polítiques socials del govern no fan res de res, però res de res. Cada vegada es mullen menys per a res. :(

    P.S. l'altra dia vaig llegir un article en un diari de lleida (no recordo si era el segre o la manyana on a una iaia de més de 100 anys, la farien esperar un parell com a mínim per a rebre l'ajuda per la llei de dependència. Sense comentaris. :(

    ResponElimina
  34. -ASSUMPTA- Gràcies guapa :-)Tens molta rao amb això que dius dels mitjans de comunicació... sembla que només interessin les notíces morboses, desgràcies, coses dolentes...
    Sí!! Vaig sentir la notícia d'aquesta avia, per la ràdio!! Quina barbaritat!! Es veu que la cuiden uns nebots i els han dit que fins un parell d'anys res... una vergonya!
    Petons!!!

    ResponElimina
  35. Hola Assumpta,

    Macos els escrits. Saps una cosa? en llegir-los quedo amb una mena de pau.

    Una abraçada

    ResponElimina
  36. HORABAIXA M'alegra molt llegir opinions com la teva, moltíssimes gràcies, de tot cor :-))
    Petons!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!