dimarts, 14 de juny de 2011

El circ.- Joc Literari 209


El Jesús M. Tibau, des del seu blog, ens convida a escriure un relat on el protagonista, un xiquet o xiqueta de dos anys, expliqui en primera persona la seva experiència d'un dia de circ

Aquesta tarda he anat amb el papa i la mama a un lloc molt gran i ple de gent i he vist uns gossets que saltaven per unes rodones plenes de foc i unes persones que caminaven per un fil que havien posat molt amunt, més amunt que el sostre de casa els avis. I després han sortit uns lleons i jo he tingut por, però el pare m’ha donat la mà i m’ha dit que no tingués por perquè era amb ells i ja m’ha passat, perquè el pare és molt fort i molt valent. I la mama ha obert la bossa i m’ha donat les llaminadures que ha comprat quan hem entrat. Jo m’he posat a jugar a la cadira amb un cotxet petit que ha sortit a l’ou kinder i els papes reien molt amb uns homes vestits amb roba rara però jo no sabia què deien. Ara ja som a casa i miraré el Pocoyó per la tele!

11 comentaris:

  1. On has trobat aquesta xiqueta tan bonica?

    ResponElimina
  2. JPMERCH.- És la meva alter ego hehehe
    Et pots creure que no he anat mai de la vida al circ?
    Ara bé, quan era petita, si tenia un malson cridava al pare i ell venia i em deia això, que no havia de tenir por de res perquè ell em protegiria perquè era més fort que qualsevol monstre que pogués aparèixer per allí... i jo em quedava totalment convençuda, és clar ;-)

    ResponElimina
  3. No has anat mai al circ??? Jo del circ de carpa gran no hi he anat mai tampoc, sí el de les cabres i escala que venia al poble.
    No m'agrada el circ, però hi he portat als meus fills dues vegades.(sort que ara ja hi poden anar sols, hehehe!!)
    La teva nena mirava o jugava amb la sorpresa Kinder??? :D
    Bon relat.

    ResponElimina
  4. Jo vaig anar al circ de petita molts poques vegades, potser dues, en tinc un record força difuminat. Sé que els pallassos em feien pena... i no pas riure i els animalets també, només de veure'ls a fora, a les gàbies, tristos i a vegades bruts. A dins feien una mica més de goig, però sabien fer coses que a mi em semblava que no els devia agradar de fer.

    I em sembla que no he portat mai els meus fills al circ... coses de l'inconscient... i qui sap? potser a ells els hagués agradat.

    ResponElimina
  5. JESÚS M. TIBAU.- Gràcies a tu per, durant tant de temps, anar pensant temes per fer propostes de relats! ;-)


    QUADERN DE MOTS.- No, no... mai, ni gran ni petit... He vist actuacions per la tele, però "en directe" mai :-)
    Hehehe la meva nena ha començat mirant però ràpidament s'ha distret amb la joguina de l'ou kinder... és que és molt petitona ;-))


    CARME.- Amb això dels pallassos coincidim totalment... jo -que he vist alguna sessió de circ, ni que sigui fragmentada- per televisió, em feia molta llàstima que normalment un pallasso plorava, o li feien les mil trastades... jo era incapaç de riure amb allò, se m'encongia el cor.
    He d'admetre que els únics pallassos que m'han fet riure eren aquells de la tele, Gabi, Fofó i Miliki... aquells no ploraven, feien trapelleries, ficades de pota, confusions de paraules... em feien gràcia ;-)
    No sé pas si als teus fills els hagués agradat anar-hi... probablement captarien que tu no et sents a gust :-)

    ResponElimina
  6. molt bo, està bé tornar enrere de tant en tant...

    ResponElimina
  7. JOMATEIXA.- El que passa és que "a la meva edat", tornar enrere fins a tenir dos anyets costa, eh? ;-))

    ResponElimina
  8. MONTSE.- Ui, li he dit que li has dit una cosa maca i s'ha posat molt contenta ;-))

    ResponElimina
  9. Això ja passa, els pares paguen l'entrada i la nena es posa a jugar amb un ou kinder :)

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!