Alguns dels llibres es poden veure pel sistema de passar pàgines, com si ho anéssim fullejant. Hi ha l'opció ampliar-los per veure detalls de prop amb una resolució molt bona i, mentre ho vas mirant, pots anar escoltant algunes de les peces de les que es fa referència.
A una de les seccions, Arts Gràfiques, he trobat aquesta imatge del primer cartell institucional de l’Orfeó Català, d’Adrià Gual, de l'any 1904:
També he copiat les imatges d’una col•lecció de rajoles catalanes dels segles XVII al XIX amb representacions de músics.
Aquestes rajoles van ser donades a l’Orfeó en una data desconeguda i estan emmarcades en tres plafons de nou peces cada un. El que passa és que dins aquests plafons no es van col•locar per ordre de data. Sembla ser que la més antiga podria ser aquesta:
En definitiva, com he dit, jo no hi entenc gens, així que no m’atreveixo a fer més explicacions que els trossets que vaig copiant de la pròpia web però, des de que la vaig descobrir, ja hi he entrat unes quantes vegades i m’agrada passejar-m’hi. Si algú vol visitar-la ho pot fer-ho clicant AQUÍ.
Bon material. Veig que t'ha vingut una bona venada de cultura i folklore catalans. A veure fins on aprofundeixes.
ResponEliminaDoncs, passaré per aquesta web a veure tot això que sembla molt interessant.
ResponEliminaEl cartell m'encanta.
Ben cert que són uns verdaders tresors! :-)
ResponEliminaLa meva mare va fer emmarcar quinze rajoles catalanes; els oficis. Preciós.
ResponEliminaEl primer cartell institucional, una joia.
Bonic! M'encanten les rajoles, especialment.
ResponEliminaXEXU.- No, no, d'aprofundir ja està aprofundit a la web ;-)
ResponEliminaA mi, en general, totes aquestes coses m'agraden moltíssim, però no són temes dels que pugui parlar molt, perquè no en tinc coneixements... Ara bé, he de dir que moltes vegades, notícies o reportatges escoltats per Catalunya Informació em són inspiració per alguns posts. En aquest cas, quan ho vaig sentir vaig pensar "Això ho vull veure! ;-)
JPMERCH.- Espero que t'agradi ;-)
El cartell és una preciositat, modernista, amb una sèrie de símbols maquíssims :-)
McABEU.- Hi ha alguns llibres que estan fotografiades les cobertes i impressiona veure com estan velletes, velletes i penses que és un privilegi poder-los mirar sense fer-los més malbé... Llibres amb centenars d'anys :-)
QUADERN DE MOTS.- Caram! Deu ser un panell preciós aquest de la teva mare!! ;-)
Oi que sí que és maquíssim el cartell? El modernisme té un encant molt especial :-))
FERRAN.- A mi també em van cridar molt l'atenció... Explica a la web que les més acolorides són les més modernes :-))
Crec que has fet un canvi a favor teu i et resulta, Jo cel·lebro que t'ho passis bé tu i a demés ens il·lustris amb un seguit de pàgines de gran qualitat per el que hi esmerces.
ResponEliminaSi no vinc més a veure't... perdona'm, massa moixons tinc a les gàbies i els he de cuidar i no em dona temps de ser per aquí. Però et tinc a la ment. Anton.
les rajoles pintades sempre m'han fascinat!
ResponEliminaUn tresor has trobat dins la xarxa!!!...ja ho dic jo , s'hi pot trobar de tot ...moltes gràcies per fer-nos conèixer aquesta web és genial!
ResponEliminaREBAIXES.- Anton, la veritat és que el mèrit no és meu ;-) en van parlar per la ràdio i jo ho vaig buscar hehehe
ResponEliminaEls teus moixons tenen un cuidador magnífic, segur que t'estimen amb tot el cor! ;-))
RITS.- A mi també m'agraden molt... les trobo com una forma molt propera d'explicar la vida en un moment donat i, ara, són com petites lliçons gràfiques d'història ;-))
ELFREELANG.- Mooooltes gràcies però el mèrit és de Catalunya Informació (que a vegades m'enfado amb ells perquè no encerten la predicció del temps hehe). Però saps que és més maco encara? Trobar gent com vosaltres que poseu aquests comentaris tan positius!! ;-))
Si és que tu toques tots "els instruments de l'orquestra" No hi ha res que se't resisteixi! És clar, amb una ment tan curiosa com la teva!!!
ResponEliminaPer això m'agrada passar per aquí, perquè no sé mai quin tema tractaràs.
Les rajoletes de músics m'han encantat. Són precioses. Ja em passaré en un altre moment pels tresors de la Biblioteca de l'Orfeó a veure què més tenen!
Petons
MARGARIDA.- Saps que diu el meu nebot? Bé, ara té quinze anys, però m'ho va dir quan en tenia tretze... que aquests blogs com el meu no serveixen massa per res, que els blogs han de ser temàtics!! :-))
ResponEliminaAixí doncs, ja que la família no m'entén, t'agraeixo molt les teves paraules!! :-DD
Petons!!
Ostres, les rajoles, quina ilu! Els meus pares en tenien una reproducció, ben bé així muntades en un marc, nou. No les tenien totes no, només nou posades juntes.
ResponEliminaCARME.- Ostres, quina gràcia, doncs! ;-) Estic contenta perquè a mi em van cridar molt l'atenció quan vaig entrar a la pàgina i he vist que ha estat una de les coses, junt amb el cartell modernista, que més ha agradat ;-)
ResponEliminaLa mare de la QUADERN, també va fer emmarcar rajoles d'aquest tipus, d'oficis concretament :-)