divendres, 17 de juny de 2011

Formigues voladores

Ahir per la nit, quan vaig sortir un moment a la terrasseta per temes relacionats amb la rentadora i la roba estesa, em vaig trobar amb un munt de formigues voladores (aggh!!) que, units als petits mosquitets que ataquen sense pietat quan vas pel carrer o a les mosques que amenacen amb la seva companyia a la menor finestra oberta, em van fer dedicar alguns pensaments irreproduïbles dedicats a l’estiu, la calor i tot el seu acompanyament.

Aquest matí, un petit nombre d’aquestes bèsties (algunes mortes, altres vives) encara pul•lulaven per terra. Mireu-les:




Això ha despertat el meu desig de conèixer què són aquests bitxos... i he trobat informació en diversos llocs que es pot resumir dient que les formigues amb ales són mascles o femelles reproductores... o sigui... que aquella colla pretenia reproduir-se a la meva terrasseta!! Em sap greu però no sé pas si això m'interessa, crec que un raig de lleixiu em pot ajudar (i no em critiqueu, que vosaltres faríeu el mateix!)

Si voleu saber més, podeu clicar aquí, que hi ha uns dibuixos i esquemes preciosos (eeccsss) o, més senzill però també ben explicat, aquí, (on podem deduir que els passats dies plujosos també en tenen la culpa). En realitat, el que jo volia era queixar-me de l’estiu, com és habitual en mi :-)

20 comentaris:

  1. M'apunto a les queixes de l'estiu!!!
    Sóc de les que ja vol que arribi la tardor :D
    Al Vallès encara no ens han arribat les formigues voladores, si els mosquits i els cargols menja plantes.

    ResponElimina
  2. Els mosquits femella si que emprenyen doncs són les que piquen (no els mascles). Les pobres formigues només volen fer el que han fet des d'abans que hi hagués cap Homo sapiens: reporduir-se, sense molestar a ningú de manera voluntària :)

    ResponElimina
  3. Podries fer una sèrie de posts amb coses desagradables de l'estiu, per contrarrestar una mica tots els que vindran de gent que està contentíssima amb la vinguda de la calor. Jo personalment, ja fa dies que tinc ganes d'emigrar a Islàndia.

    ResponElimina
  4. Doncs aquí a casa meva, també van arribar les formigues voladores... (i sóc al Vallès, Carme!) ja les conec, cada any arriben, però marxen, poden molestar un dia o dos, però tant si les mates com si no, desapareixen del tot.

    No és que m'hagi informat al Google, és experiència pura i dura. Ja me les conec. Després visitaré els enllaços.

    Ah! I XeXu avisa'm si te'n vas a Islàndia que vinc amb tu! ;) I recorda't de portat anorac i jerseis encara que sigui estiu...

    ResponElimina
  5. I piquen? jo a la feina tinc de tot, de tota mena d'insectes: mosquits tigre a dojo, i piquen com a condemnats! i això d'anar-s'en a Islàndia no és mala idea...no crec que hi hagin bestioles voladores..només volcans...

    ResponElimina
  6. QUADERN DE MOTS.- Fa un parell d'anys vaig posar un comptador al blog per indicar quan començava la tardor... ens feia molta gràcia veure com anava avançant.
    T'apunto al Club "Amics de la Tardor" i et dono la benvinguda!! ;-))


    JORDI.- Vols dir (però amb absoluta i total convicció) que una formiga d'aquestes no em picarà? ;-)
    Creus que no se m'omplirà la casa de cries?
    Et posiciones en favor que les deixi tranquil·les? :-)
    Ho hauré de meditar...


    XEXU.- No t'estranyi que ho faci hehehe... De fet, cada any em lamento d'aquest temps angoixant i terrible (Recordes quan vaig posar el comptador de dies per arribar a la tardor?)
    Organitzem una trobada de blogaires a Islàndia? (o a algun lloc més fred: durada mínima de la trobada: dos mesos) :-))


    CARME.- Et preguntaré com al JORDI... Estàs absolutament convençuda (tu que entens de la natura unes tres mil vegades més que jo) que marxaran per la seva pròpia ala?
    Vull dir que, creus que no cal que les mati? (és que de moment encara no he fet res, em fan una mica de llàstima) No se m'omplirà la casa de formigues durant l'estiu?
    Espero amb ànsia les teves respostes :-))
    Ah, podries dibuixar alguna formiga amb el Paint!! hehe


    ELFREELANG.- Bé... veig que tu ets de les meves, dona d'asfalt i ciutat :-DD
    Això és el que a mi em feia por, que piquessin, però aquí hi ha dos naturalistes amateurs que diuen que no fan res i que marxen pels seus propis mitjans...
    Ja que ho dius, la trobada a Islàndia la podríem fer al peu d'un volcà, quedaria molt exòtic...
    Després en faríem posts, amb fotos, tots plens de cendre :-DD

    ResponElimina
  7. Jo les formigues voladores em farien gràcia i tot. Suposo que és perquè els mosquits tigre em tenen martiritzat.
    Em passo 3 mesos de l'any amb els turmells plens de picades, sort que és a l'estiu i puc anar amb sandàlies. XD

    La idea d'emigrar a Islàndia no és dolent del tot...

    ResponElimina
  8. Hehe, després d'uns quants anys de catosfera compartida, és un goig arribar als primers posts de la temporada on l'Assumpta (i en Ferran, i molts altres) es queixa de la calor. Ja us ha arribat, oi? aquí encara estem salvats, de moment; a veure si dura.

    Pel que fa a les formigues, saps què és el que penso d'aquest tipus d'animal, sovint? doncs... us imagineu que per alguna mutació derivada de... no sé, el canvi climàtic o el que sigui, de sobte augmentessin de tamany? Us imagineu que les formigues agafessin el tamany de... no sé, un gat??? I qui diu les formigues diu totes aquestes bestioles repugnants, que per sort són minúscules. Ai ai ai!!

    ResponElimina
  9. Són insectes indignats que protesten pel mosquit que vas matar ahir. Crida als mossos.;-))

    ResponElimina
  10. Sóc MMar del blog que has enllaçat pel tema de les formigues. Moltes gràcies pel teu comentari. Tens uns quants blogs interessants, pegaré un "tomb" per ells.

    ResponElimina
  11. calla...que l'altre dia en arribar a casa havien entrat unes d'aquestes per la ventilació de la cuina...
    ara que et tirin lleixiu mentre intentes reproduir-te....quin mal rollo

    ResponElimina
  12. Doncs jo també vull queixar-me de la calor, de les formigues i sobre tot dels mosquits!!!!!
    Reivindico la primavera i la tardor, i també un hivern amb molt de sol. Fora la calor, al suor i les picades!!!!

    Jo, una vegada vaig veure una filera de formigues passejant-se pel porxo i tement que entressin a la cuina, en no tenir a mà cap altra cosa, les vaig ruixar amb Cillit Bang, i la veritat... les va eliminar totes!!! Havia comprat aquest producte per fer-lo servir a la cuina però no l'havia utilitzat encara perquè pensava que potser era massa fort i que me la faria malbé. I mira què bé que em va anar!!!! LA CUINA BEN NETA DE FORMIGUES!!!! Segur que els de cillit bang no saben aquesta utilitat del seu producte!!!

    ResponElimina
  13. GOTHAM.- M'has fet riure, perquè és ben cert que, davant els temibles mosquits tigre, jo també prefereixo aquestes formiguetes que, la veritat, no van tenir cap actitud agressiva i, malgrat les ales, no van volar, ni van venir cap a mi, només caminaven :-)
    Cap a Islàndia falta gent!! :-D


    FERRAN.- Hehehe i és que hi ha algunes coses que són típiques, no? ;-)
    A l'hivern a vegades penso com pot ser que a l'estiu tinguem aquesta sensació tan forta de calor... però sí, és cert, la tenim :-))
    Això que dius d'augmentar la mida d'aquestes bestioles ho parlàvem un dia a classe d'anglès! Vàrem acabar tots amb "aaggss" "eeeecsss" i "prou, prou, canviem de tema"... ufff esperem que no passi mai!!


    JPMERCH.- Calla, calla, que l'assassinat el vaig cometre al teu blog i la notícia del meu crim no havia arribat fins aquí! :-DD


    MMAR CASTON.- Holaaa!! Moltíssimes gràcies per la teva visita!! Benvinguda sempre que vulguis i moltes gràcies per la informació que ens has proporcionat ;-))


    GARBI24.- Hahahaha homeeee tu no facis "translacions imaginàries" del fet de la lleixiu (de moment no ho he fet encara... els hi dono un dia per si volen marxar soles) ;-))
    És que això és el que em fa por a mi... mentre només estiguin a la terrasseta, doncs que s'hi estiguin, però i si entren a la cuina? En fi, seguiré informant :-))


    MARGARIDA.- M'encanta la teva reivindicació!! M'apunto també a això dels dies d'hivern amb molt de sol!!... Un dia fred, amb la jaqueta, la bufandeta i passejant, buscant la carícia del sol suau, que llavors no molesta gens sinó que s'agraeix tant!!
    Cillit Bang? Ho provaré!! (que no ho llegeixi en GARBI24 que li sabria greu hehe)... però ho provaré... sí, ara mateix vaig a mirar si n'hi ha i, en cas afirmatiu, ja sé què els he de tirar. Gràcies!! :-)

    ResponElimina
  14. Només de veure les fotos ja em pica tot!!!!!!!.... i això que m'agrada fotografiar bitxos :)))

    ResponElimina
  15. AIGUA.- Aiiii que estic desesperada, que fa uns minutets he vist un mosquitet petit volant per l'habitació!!
    Hehehe si el torno a veure li faig una foto!! :-D

    ResponElimina
  16. Assumpta, estava desconnectada de cap de setmana! segur que ja han marxat... o no? No em diguis que no! que a casa sempre marxen...

    ResponElimina
  17. CARME.- Han marxat totalment! No n'hi ha ni una... i no els vaig haver de fer res :-))
    Aquest matí li deia a en JOSEP LLUÍS que tu havies dit que marxarien soles!! hehehe

    ResponElimina
  18. Les formigues no piquen, només algunes si les emprenyes a casa seva.

    Em fa gràcia això que diu en Ferran de si augmentessin de grandària. Pobretes!!! les seves cames no aguantarien el pes i se'ls trencarien.

    ResponElimina
  19. Ei, que bé d'haver-ho encertat!

    Em proclamo experta en formigues voladores!

    ResponElimina
  20. JORDI.- Doncs em sap greu per les formigues, però admeto que m'alegra que si decidissin augmentar la seva mida les potes no les aguantessin... al menys no em perseguirien hehe ;-))


    CARME.- Doctora Honoris Causa en Formigues Voladores!! ;-))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!