Fa uns dies, va començar a fer pudor de cremat... però no li vàrem donar massa importància, podien ser les molles de pa (tot i que sovint trèiem aquella plataforma “extraïble” i la buidàvem bé). Ara bé... no semblava pas pa cremat, semblava com plàstic.
Vaig recordar que fa uns mesos, en buidar la mencionada plataforma, hi va aparèixer -davant la meva sorpresa- un plastiquet d’aquells que posen per tancar els paquets de pa de motllo, allò petit amb que li agrada tant jugar al gat d’en XeXu. Llavors vaig pensar: “bé, és “raru” que una tireta d’aquelles vagi a parar dins la torradora, però una vegada encara... dues ja seria massa...” tot i així ho vaig mirar amb deteniment i res, tot net.
Al dia següent, no tan sols va fer aquella pudor a cremat sinó que... treia fum!!... ah, no!... gràcies però no... riscos innecessaris a la meva cuina no. I bé, ja fa dos dies que no tinc les meves torrades... les enyoro.
Però volia fer un homenatge a la torradora que sempre s’ha portat tan bé i que ha treballat de forma incansable, enllaçant dos posts en que ella va ser protagonista:
- Un berenar senzill i molt bo.
- La imatge misteriosa de febrer de l'any passat.
Reus és plena de botigues de roba i sabates, però comprar una torradora nova serà una aventura, crec que hauré d’anar al Carrefour... sort que s’hi pot anar a peu, poc a poc i bona lletra.
Tot té un principi i un final, les torradores també...
ResponEliminaEm fas pensar en lameva, que ja fa 40 anys que funciona ... i que potser algun dia se'n cansarà... però s'ha de reconèixer que és una fantàstica i incansable torradora.
Espero que tingjuis sort per a trobar-ne una altra sense haver d'anar massa lluny.
Ara fan tots els aparells amb obsolència programada, duren molt poc. La gràcia és que es trenqui aviat perquè n'hagis de comprar un altre. Quan jo era petit, els meus pares van tenir una torradora que els va durar més de 20 anys! Deprés periòdicament l'han hagut de renovar em sembla.
ResponEliminamentre no puguis anar al carrefur....hauràs de fer les torrades amb la planxa.....però sense vapor, que queden humides....;)
ResponEliminaMe'n recordo bé de "la torradora dels pèsols", sens dubte és mereix l'homenatge però no ens posem tristos que ja coneixes aquella dita que diu "a torradora muerta, torradora puesta". Així que espero que aviat ens presentis la successora a fer-te les torrades per l'esmorzar. :-))
ResponEliminaPS1: Ara no estic segur, si la dita era exactament així... :-DD
PS2: Ja sé que em diràs que aquells pèsols no existeixen però recorda una altra dita: Els pèsols de haberlos, haylos. ;-DDD
Em sume a l'homenatge de la vella i a gaudir de la nova.
ResponEliminaPer cert, hi ha torradores de pèsols?
JPMERCH: Abans que l'Assumpta digui res, tu mira a l'interior de la torradora a la segona foto.
ResponEliminaNo hi veus una cosa verda (digues-li cosa verda, digues-li pèsol)?.
Doncs aquí tens la prova i la resposta a la teva pregunta! ;-D
Nosaltres hem hagut de canviar la torradora fa poc, i és una llàstima! La nova va fatal, torra més les vores que l'interior de la llesca, amb diferència... m'indigna molt!
ResponEliminaD'altra banda, això que comenten que els aparells d'ara duren poquíssim és ben cert. La nevera i el microones que teníem a casa fa uns anys, van funcionar durant uns 20 o 25 anys. No demanis cap meravella així als trastos que fabriquen ara...
Doncs res, pren-te amb tranquil·litat la nova adquisició, i que no et prenguin el pèl!
Aclarit. Però em sorgeix una altra incògnita.:)
ResponEliminaI mentre trobes la torradora substituta, has provat de fer les torrades, amb aquest pa tan bo i tan bé de preu que esmentes, a la paella?
ResponEliminaQueden molt bones! ^0^
CARME.- Ostreees! Tens una torradora de quaranta anys!! Però si aquesta meva no ha durat ni cinc!! Clar que anava cada dia, però bé, tampoc és una cosa que s’estigui hores funcionant... Ja veig que abans les coses es feien millor :-)
ResponEliminaEstava mirant preus per Internet i per uns 20 Eurets ja en pots comprar alguna, fins i tot al catàleg del Carrefour n’hi ha una per 12,90... Menys mal que no s’ha espatllat la nevera! ;-)
XEXU.- És veritat, avui tot dura menys. Ara al setembre farà vint-i-un anys que ens varem casar. Doncs fa uns tres anys es va espatllar la nevera (morta, del tot, avaria greu) però és que mai havia tingut res, havia funcionat bé des del primer dia. Va durar divuit anys. Quan van portar la nova es van quedar parats que la primera hagués durat divuit anys. Prefereixo no pensar quant durarà la nova ;-)
GARBI24.- Amb la “planxa” vols dir la de planxar la roba? Va de veritat o es broma? Mira que jo m’ho crec tot, eh? ;-)
McABEU.- Et prometo que el que et diré és veritat. Paraula d’honor i tu saps que jo no menteixo:
Tu ves fent bromes amb les meigues, les bruixes i les aparicions que els teus comentaris no m’arriben al correu!! T’ho prometo!! M’han arribat primer el de la Carme, XeXu, Garbi, JPMerch, Yáiza, de nou JPMerch i Pilar...
A veure... m’explico.
He posat el post i al cap de poc he apagat l’ordinador. Ara torno, engego, obro el correu, veig que hi ha aquests comentaris, llegeixo que en JP parla de pèsols i... quan obro el blog veig que hi ha dos comentaris teus i que has estat tu qui ha recordat aquella anècdota tan divertida del pèsol... Però els teus comentaris no han arribat al correu.
Com els has posat al blog, MAC?, Amb quin poder? Telepàticament? Ets un “meigo”? Ets el mag dels pèsols?
Estic al•lucinant...
És cosa de Blogger una altre vegada? Però... com és que només ha passat amb els teus?
Expediente X!!
JPMERCH.- Això del pèsol va ser un fenòmen estrany que, només de citar-lo en MAC ja estan passant coses rares... els seus comentaris han estat “fantasmalitzats”... uisss.
A veure si aviat en podem comprar una de nova ;-)
McABEU (segon comentari).- Hola MAC, invisible!! Hehehe
YÁIZA.- Ostres, això sí que sap greu, que hagis de canviar un electrodomèstic que sempre havia anat bé i el nou ja no et satisfaci des d’un primer moment (per cert, quina marca és? Per no comprar-la... gràcies!!) :-)
A nosaltres ens va passar amb la nevera. Divuit anys amb la mateixa, s’espatlla i la nova, abans del primer any ja va tenir una avaria greu... Ara va bé, creuem els dits.
JPMERCH (segon comentari).- Pregunta, pregunta, lliurement ;-)
PILAR.- A la paella? ;-) No tenia ni idea que es pogués fer! M’expliques com ho fas? ;-) Mil gràcies!!
NOTA: En aquests moments, acaba d'arribar un correu amb el PRIMER comentari d'en MAC... seguiré a l'expectativa i informant.
ResponEliminaI ja ha arribat el segon... bé, potser he fet una mica massa de soroll per a no res. Glubs.
ResponEliminaPerò m'agrada més així, que tot funcioni com ha de funcionar ;-))
diuen que això de les torradores és tot una loteria. Espero que la nova et faci tan bon servei.
ResponEliminaA casa els pares la torradora té potser més de 15 anys, xò és que la fan servir molt poc. Tan poc que jo tampoc en tinc ni la trobo a faltar. quan vull pa torrat, a la planxa ja es fa prou bé....
Potser la torradora s'ha torrat Assumpta....amb tanta crisi ha començat a estar ja cremada i al final ha tret fum....devia ser una torradora conscient! llarga vida al pa torrat!
ResponEliminaPoses la paella al foc. Poses el pa a la paella i quan s'ha torrat una cara, el tombes perquè es torri l'altra. Quan estigui, serveixes el pa torrat en un plat i que cadascú se'l prepari amb el que vulgui.
ResponEliminaNo t'oblidis d'apagar el foc i de retirar la paella.
HAHAHAHAHAH....
RITS.- Jo sempre l'havia fet servir molt poc la torradora però des de que varem comprar aquesta (que segur, segur que no tenia ni cinc anys) m'hi havia acostumat i la feia servir cada dia... Ara... ha deixat un gran espai buit... (en el sentit literal de la paraula hehehe) ;-))
ResponEliminaELFREELANG.- De fet, pudor de cremat sí que feia, eh? Se li han sobrecarregat els circuits, pobreta... I això que jo sóc una bona "jefa"... la feia treballar cada dia, però li dedicava posts, i això és important ;-))
Llarga vida al pa torrat!!
PILAR.- Hahahaha donaaaa!! ;-))
M'has fet riure!! :-DD
El que jo volia saber és si s'ha de posar oli, o mantega... No es fa malbé la paella així, escalfant-la i posant-hi el pa "per les bones", sense res més? ;-))
Sort que al final tot s'ha arreglat, millor així. :-))
ResponEliminaPensa que ahir a la nit vaig veure a la tele la pel·lícula "Poltergeist" i estic una mica sensibilitzat amb això dels fenomens paranormals. ;-DD
PS: De totes maneres, les errades de Blogger ja comencen a deixar de ser paranormals per entrar en la normalitat del dia si, dia també. :-))
No, no es fa malbé. ^0^
ResponEliminaÉs que ets detallista i sensible amb tot!!...Mira que fer aquest homenatge a la "torradora"...ets massa!!
ResponEliminaM'ha anat bé llegir tots els comentaris, perquè ja he apres el truquillo de la paella,per quan s'espatlla la torradora.
La última que m'he comprat i ja fa molt de temps que la tinc, és el model antic de la Moulinex, aquella que las torrades van per fora.És molt sencilla i em sembla que em va costar molt barata.T'ho dic per si et pot ajudar a triar.
I chapó per ser com ets!!
Una abraçada i bon cap de setmana.
McABEU.- Hehehe en Josep Lluís la va començar a veure (Poltergeist) però la va tancar a la meitat... Jo ni ho vaig intentar, ufff... encara recordo fa un munt d'anys, a casa d'uns amics, van posar el vídeo i tots allí morts de por... jo no la vaig mirar, és clar :-)
ResponEliminaSí, no m'agrada que Blogger tingui tantes errades ara que ens patrocina la samarreta, però el fet és que tot avui que veig que a molta gent no li funciona bé el gadget dels "seguidors"... jo, com no ho tinc posat doncs res, però a molts blogaires no els surt. Misteris :-))
PILAR.- Si m'ho dius amb aquesta seguretat, m'has convençut! ;-))
MONTSE.- De fet, si vaig fer el post va ser per treure'm "l'empipamenta", perquè em va saber greu que s'espatllés un electrodomèstic relativament nou i fent-hi broma sembla que no és tan greu ;-))
Doncs hi he pensat en aquestes torradores que tu dius. Em sembla que surten molt bé de preu i donen bon resultat. Moltes gràcies!! ;-))
molt bon blog, me agrada, seguire donant una voltta amb el teu permis
ResponEliminaNo es pot dir que no hagi fet feina aquesta torradora... Però també em fa l'efecte que avui dia fan les coses per què no durin massa temps. Ara potser n'hauríem de comprar una ben senzilla, a veure si ens dura vint o quaranta anys, he he. .)
ResponEliminaSTEVE.- Hola, benvingut! ;-)
ResponEliminaM'alegra molt que t'agradi... ja pots venir quan vulguis que seràs molt ben rebut ;-)
JOSEP LLUÍS.- Si, la veritat és que ha treballat cada dia ;-) però tampoc és molt de temps el que es fa funcionar...
I penso que potser tens raó... una de ben senzilleta i va que xuta... igual tenim sort i d'aquí vint anys celebrem l'aniversari de la torradora hehehe