Tot i que... suposo que ella ho fa pel meu bé, perquè m’aprecia i vol que em trobi millor... però, de tant en tant, em pega uns ensurts!
A la pobre se li va acabar la pila i vaig tardar més d’un any a canviar-li. Li vaig posar nova dimecres passat i quan dijous em vaig pesar... plaff! Em va engegar una veritat d’aquelles que sospites però que no voldries saber...
Així doncs, m’he d’aprimar... i no és tan sols qüestió d’estètica (que també, ho reconec, encara que tampoc és que sigui un cas “exagerat”) es tracta dels meus genolls. La meva meta és perdre urgentment set quilos... i, quan ho hagi aconseguit, mirar de perdre’n cinc més, per poder estar totalment contenta amb l'èxit. I llavors, tractar de mantenir-ho, és clar!
Tinc tan sols (per aquest tema sóc molt jove) quaranta-nou anys i ja en fa vint que vaig començar amb els primers símptomes d’artritis, tot i que no me la van diagnosticar fins fa onze anys, després d’una artroscòpia per un problema de menisc i quan ja duia anys de proves i metges (sense comentaris). En tenia trenta-vuit i em vaig quedar glaçada perquè jo creia que aquesta era una enfermetat de gent molt més gran... No em va fer cap gràcia, clar, però bé, a dia d’avui encara estic contenta doncs la cosa no ha degenerat massa. Sobre tot tinc afectats els genolls i la mà dreta (però sóc esquerrana!! Iupiiii!!) per això, quan menys pes hagin d’aguantar els genolls, millor em trobaré.
I per què ho explico aquí? Doncs per “obligar-me” a fer-ho seriosament. De moment, de dijous passat fins avui ja he perdut 1,2 quilos (cosa que va incloure no menjar gens de coca ni per la revetlla de Sant Joan ni per la de Sant Pere) (s’han acabat, de moment, les Magdalenes de Proust!! Snifff)... però ho aconseguiré... així que poso una mena de marcador a la barra lateral que aniré actualitzant cada dijous. Si no em porto bé, em podreu renyar (però amb delicadesa!!)
Pero felicitaciones por ese kilo perdido ya!!! y por supuesto que lograrás bajar esos 6 que te quedan.Todo por la salud.
ResponEliminaA cuidarse mucho.Sos muy jóven.
Un abrazo
Quin èxit 1.5 k, a mi em costa mooolt perdre pes :). Doncs res noia molts ànims, tot sigui per la salut, et trobaràs molt millor ja veuràs :)
ResponEliminaDona no m'estranya que la bàscula haja tingut eixa reacció, més d'un any per a caviar-li la pilaaaaaa!
ResponEliminaTu vols perdre set quilos? Juga-te'ls a la borsa.
Ànims, Assumpta...va molt bé de tant en tant fer un dia de "festa" i donar-se un petit caprici. Si no, es fa molt pesat. Una abraçada molt forta!
ResponEliminano sé per on vius tu...però a terres gironines hi ha una famosa dieta dunkan, que es veu que fa miracles.
ResponEliminaNo si val pujar a la bàscula agafant globus eh....;)
Mira, que jo també m'hi podria apuntar, els meu objectiu no queda massa lluny del teu.
ResponEliminaPotser que faci com tu, publicar-ho i posar el control a la barra lateral...
De moment has començat molt bé... a mi també em costa mooooolt perdre 1,5 kg.
MARISA, el rincón de mi niñez.- Gracias guapa!! A ver si la semana que viene ya son dos!! ;-))
ResponEliminaPor estética también debería perder algunos pero en este caso si me decido a ir "a por todas" es por salud :-)
AIGUA.- Bé, de moment 1,2 ;-)
Jo he de reconèixer que els quilos "me'ls guanyo a pols" perquè m'encanta picar, m'agrada tot: dolç, salat... en fi, no faig bondat. Per tant, si vigilo sé que perdo pes...
Però a tu no et fa cap falta, xiqueta!! :-)
JPMERCH.- Hahaha he posat més d'un any, però crec que gairebé podria haver posat dos... Quan es va acabar la pila em vaig oblidar de la bàscula :-)
Em sembla que com no em jugui set eurets... hehehe
KWEILAN.- Tens tota la raó ;-) Fa anys, que també em vaig posar a dieta, cada vegada que perdia "x" em regalava un gelat de nata amb nous... ei i funcionava, eh? ;-)
El problema és que sóc molt dolenta perquè sóc capaç de perdre pes... i tinc força de voluntat per fer-ho... i quan arribo al pes desitjat i començo a menjar més, doncs el mantinc igual... però passats uns mesos em canso de menjar sa i començo amb croissantets, magdalenes... coses fora d'hores i ja està, ja s'espatlla tot :-)
GARBI24.- El nom em sona, però... res, jo faig la "Dieta Assumpta" ;-)
- Esmorzar: el que em vingui de gust, cafè amb llet, entrepà... no faig dieta amb l'esmorzar
- Dinar: Fora fregits i fora pa. Augmentar tot el que és sa: verdures, llegums...
- Sopar: Aquí és on ho faig fort. Els iogurts i la fruita són els meus aliats :-)
CARME.- Doncs vinga, que entre les dues sumarem esforços!! ;-)
Jo ho faig així per no tenir excusa hehehe... tot i que sé que tinc força de voluntat (i més perquè tinc ganes de caminar millor) però així encara estic més "obligada" ;-))
Molta sort amb l'objectiu, Assumpta; és una molt bona idea, això de les anotacions a la barra lateral!
ResponEliminaPerò si d'aquí a un temps comences a sentir crítiques de la família opinant que estàs nerviosa i insuportable..., possiblement tinguin raó! Ai, els efectes decundaris de les dietes...!
Vinga, ànims i una abraçada!
Aquestes coses, si no es prenen seriosament, malament. Veig que tu has pres una bona determinació i t'hi has posat, perquè això de no menjar coca aquests dies... quin sacrifici! Jo he perdut força pes darrerament, també m'hi he esforçat, però et puc dir que els primers quilos són els més fàcils. El cos està acostumat a tenir tot el que vol, i quan el prives una mica s'estressa i gasta molt. Després s'acostuma a que li dónes poc combustible, i aprèn a viure així, de manera que no gasta tant i ja no és fàcil perdre pes. Crec que aquests 7 primers els aconseguiràs, els altres ja pot ser més difícil. Però no paris fins aconseguir-ho, que si et distreus, potser no hi arribaràs.
ResponEliminaNomés dir-te que ànims i que segur que ho aconseguiràs. Has pres una determinació i saps que ho fas perquè et convé, el primer pas (i potser el més difícil) ja l'has fet!! :-))
ResponEliminaGALIONAR.- Moltes gràcies ;-))
ResponEliminaHehehe conec això del mal humor i tal, però a mi tinc la sort que no em passa ;-) com a mida que vaig perdent pes em trobo millor, la roba em queda més bonica, em canso menys... doncs estic contenta :-))
XEXU.- A tu t'he de felicitar perquè quan et vas comprar la bici estàtica "tots" vàrem pronosticar que en poques setmanes l'hauries oblidat i, pel que vas explicant, sabem que no ha estat així, que ets constant :-))
Jo sé que els primers cinc els perdré bastant aviat... els altres dos fins a set (per això em vaig fixar set, que ja és una quantitat maca) costaran més... però si aconsegueixo els dotze, serà un mega-èxit!!
La qüestió és que jo sé que sempre que guanyo pes és culpa meva... xocolate, croissantets... gairebé no menjo fruita ni verdura... i després no em costaria mantenir-ho tan sols vigilant una miqueta... però xiquet, jo menjo de tot :-DD
Ho aconseguiré!!
McABEU.- Sí, tinc la "sort" que no ho faig tan sols per estètica i això em dóna més ànim per fer-ho. Si no, ni em plantejaria els altres cinc, amb set m'aturaria i pensaria que "ja està bé" :-) però sé que les meves articulacions m'ho agrairan molt!!
Posar-ho al blog ha sigut (ha estat??) una decisió per acabar de "rematar" la jugada :-))
Molts ànims, Assumpta!
ResponEliminaJo fa temps que m'ho plantejo... però després dels resultats dels últims intents (en vaig perdre 7 i en vaig posar 12, i tot en un temps rècord)... m'ho prenc amb calma...
Si em permets, et donaré un truc molt senzill per perdre uns quants quilets sense estar-te de res (llàstima que ja no vas menjar coca aquesta berbena). Es tracta de menjar igual que menges ara però tot en plats de postres; es a dir més o menys la mitat de les quantitats que normalment menjaves; ja sigui verdura, carn, peix, fruita, dolços, etc. El pes es perd gradualment i amb poc sacrifici, perquè els caps de setmana no cal fer-ho; és a dir, el cap de setmana "barra lliure". Et parlo per experiència pròpia.
ResponEliminaL'Arguiñano te una màxima que reforça el resultat del que et dic que és "come la mitad y anda el doble de lo que andas".
Bon estiu Assumpta!.
Darrerament a casa ha aparegut el llibre de la dieta Dukan, potser n'heu sentit a parlar. Bé, com qualsevol mètode per perdre pes, t'ho venen com una autèntica meravella. Sospito que els meus pares tenen ganes de posar-s'hi a l'agost, tornant de les vacances. Si és així, m'adheriré a la dieta (per solidaritat i perquè no m'anirà malament). Però em farà taaaaaaanta llàstima deixar els gelats... snif...! Això del pes és una autèntica murga!
ResponEliminaTampoc fa falta perdre tot el pes de cop. A poc a poc i bona lletra. Per fer-ho bé cal tenir activitat física: caminar, nedar,... esport aeròbic i amb una certa durada. No fa falta fer la marató el primer dia però si anar fent alguna cosa i incrementar fins p.e. caminar 1 h diària a bon pas. És clar que fa falta temps. Ull amb les dietes. Menjar equilibrat és obligatori.
ResponEliminaSort
Hola Assumpta! Primer de tot, gràcies per ensenyar-me el truquillo blogaire dels comentaris! No s'havia si contestar-te al mateix lloc o al teu blog, però he pensat que ja aprofitaria per comentar-te l'entrada!
ResponEliminaEl que segur que t'ajudarà a perdre pes, a posar-te en forma i a estar de bon humor és fer més esport! Si dius que tens mal al genolls, fes piscina, que va bé per tot! A mi m'agrada molt, la veritat! I ara, amb la caloreta que fa ve més de gust que mai. I si nedar no t'agrada, ja ho saps, a dir-li a la teva parella que t'ajudi a gastar més calories, segur que ell estarà encantat! ;)
Ànims i molta força de voluntat!
Si és per la salut que no quedi ja ho saps menys o gens magdalenes( ni que siguin de Proust) i més pomes o pastanagues ...jo tinc tres anys més que tu i encara que no m'ho han diagnosticat, massa fina de les articulacions tampoc hi vaig , tinc dos dits de la mà dreta un pèl deformats ( però fa temps que assajo escriure amb l'esquerra per si de cas)...a mi em sobren uns quilets també, ànim! ho aconseguiràs!
ResponEliminaTU, JO i l'OTIS.- Gràcies maca!! ;-)
ResponEliminaAixò que dius que et va passar probablement és perquè vas fer algun règim molt "bèstia” :-)
Jo recordo que abans de casar-me vaig voler fer una mica de dieta i hi havia un producte que es deia BioLight que es venia a les farmàcies, era un líquid dins d'una ampolla d'uns 100 ml. L’abocaves en una ampolla de litre i mig, omplies la resta d’aigua, ho barrejaves bé... i durant el dia no menjaves res!! Només bevies “allò”... crec que es feia tres dies seguits... Evidentment perdies molt de pes, però tan bon punt ho deixaves, el recuperaves, és clar.
També recordo unes companyes del despatx, del darrer lloc on vaig treballar, que a l’hora de dinar duien unes barretes de Biomanán...
Res de tot això. Jo tinc la solució ;-)
- Esmorza el que et vingui de gust.
- Dina el que vulguis però amb poc pa i procurant no abusar dels fregits.
- Passa gana a l’hora de sopar.
El que sopem és el que ens costa més de cremar, per tant, jo tinc comprovadíssim que reduint molt el sopar ja m’aprimo... i, clar, sniff... no em puc menjar la meva magdaleneta, ni un biscutxitu de xocolata ni res...
Prova-ho, ja veuràs com tot el que perdis no ho recuperes ràpid... Quan hagis perdut el que vulguis, pots menjar una mica més en general, sense passar-te, i veuràs que no ho recuperes... Si comences a menjar malament, com jo, es va recuperant, però poc a poc... és que jo sóc absolutament “culpable” de recuperar pes perquè si quan recuperes mig quilo, fas dos dies de bondat, ja està ;-)
RAMON.- Moltíssimes gràcies pel consell! ;-)
Ja ho he sentit a dir alguna vegada això del plat de postres, però això significa passar gana també a l’hora de l’esmorzar... i jo si sopo poc, al matí em menjaria un bou ;-)
Prefereixo ser dràstica amb el sopar... i si, a més, els caps de setmana (els dos dies?) no vigilés... jo no perdria pes així. El que perdés en cinc dies ho recuperaria en dos. Tot i que estic totalment d’acord en que, de tant en tant, la dieta s’ha de saltar, això sí... un cop cada quinze dies permetre’t un bon gelat o alguna cosa semblant ;-)
Ara bé, aquest sistema teu està molt bé (exceptuant l’esmorzar) per mirar de mantenir-se, potser ;-)
En quant a caminar... aquí també ho tinc bastant magre perquè justament si camino massa al dia següent és com si les meves cames fossin de fusta i l’articulació del genoll grinyolés i fes mal per tot arreu... però una mica si que miraré de fer-ho ;-)
YÁIZA.- Mira, en GARBI també ha fet referència a aquesta dieta, així que segur que és molt coneguda. A mi, de fet, el nom em sona... però assegureu-vos que no sigui dolenta per la salut, eh? Tu que hi entens d’aquestes coses, mira-ho amb ulls experts ;-)
I tant que és una murga això del pes... Em fan una ràbia aquestes persones que poden menjar tot allò que els dóna la gana i no s’engreixen!! ;-))
JORDI.- Aquí està el problema, que jo no puc fer esport... qualsevol cosa em faci forçar els genolls em va malament tot i que, com li he dit al RAMON, miraré a veure si camino una mica més, procurant no forçar, però una mica més sí :-)
ResponEliminaEn quant a piscina... ui, ui... amb aquest post passo vergonya, eh? però res, he d’admetre que no sé nadar... el meu rècord és fer tres braçades seguides, a un lloc on la piscina no cobreixi i, a sobre, malament, perquè tampoc puc forçar les articulacions de l’espatlla... Sóc complicada, ja ho sé ;-)
BARCELONA M’ENAMORA.- Hola!! ;-) Crec que en XEXU deu haver eliminat les “restes”de comentaris meus esborrats en tantes vegades que ni ho deu recordar... sempre em passa alguna cosa: o se’m cola una falta d’ortografia, o una de puntuació, o m’adono que m’he deixat de comentar una part del post... gairebé sempre he de retocar-ho... Sóc un desastre!! ;-)
En quant a l’exercici (ara poso cara avergonyida) tal com li acabo de reconèixer al JORDI... és que... no sé nadar... i ja sóc un cas perdut ;-)
L’altre proposta que fas està molt bé... tant si aprimés (que crec que no aprima especialment, la veritat) com si no :-)
ELFREELANG.- Ai, Elfri!! Tan bones que estan les magdalenes (sobre tot “a l’estil Proust”, sucadetes en una bona tassa de te –ben ensucrat, és clar-) i les torradetes amb mantega i melmelada... i els “biscutxitus” de xocolata... snifff... En aquests moments tinc mooooooolta gana, cosa bona hehe ;-))
Ep, això que dius dels dits de la mà, té més pinta de ser artrosis que no pas artritis. Ho dic perquè una amiga meva va començar així, pels dits d’una mà... Ho has consultat a algun metge?
De veritat que fas proves d’escriure amb l’esquerra? Caram... això sí que és ser previsora... sempre em sorprens ;-) Doncs ànim, a cuidar-te molt i endavant! ;-)
Bueno yo estoy en la misma amiga tengo que adelgazar pero no tengo fuerza de voluntadf y menos ahora con el frío. Creo que tu idea está buena porque es una forma de comprometerte. Besos tía Elsa.
ResponEliminaEstà bé aquest propòsit que t'has fet, però no et mortifiquis gaire!!...Sinò perds els quilos en un mes ho fas en els que sigui...Només cal el propòsit i anar fent bondat, però no siguis massa estricta...que un capritxet de tant en tant no fa mal!!
ResponEliminaCuidat i no et maltractis massa, perquè això no va bé per la salut!!
Bon cap de setmana!!
Una abraçada.
Doncs per mi un bon amic no sempre ha de dir la veritat...
ResponEliminaPerò bé, anant al tema en concret: ànims!!! Una mica d'esport sempre va molt bé, en fas? Potser per l'artritis t'aniria bé la natació?
Ànims Assumpta! Se el que és estar a dieta, jo hi estic tota la vida, perquè tot m'aprofita.
ResponEliminaJa veuràs com quan vagis baixant t'aniràs sentint millor i amb més autoestima i encara serà més fàcil continuar.
Assumpta, doncs amb això no val fer broma, eh? T'ho has de prendre seriosament (s'hi poden posar gotetes d'humor, evidentment), però la salut és la salut!
ResponEliminaAixí que cada dijous entraré al teu blog i faré una observació minuciosa del teu progrés... que d'altra banda estic segur que aconseguiràs! Segur!
Ànims Assumpta! Força, voluntat... i unes gotetes d'humor!
TÍA ELSA.- Estoy de acuerdo con vos en que, cuando hace frío es mucho más pesado ponerse a dieta... però aquí estamos en verano (¡qué poco me gusta el calor!) y resulta más fácil comer ensaladas y cositas así ;-) Esperá al verano y entonces "manos a la obra" ;-)
ResponEliminaMONTSE.- Sí, tens raó... un capritxet de tant en tant està molt bé hehehe
I no, no... no penso pas intentar perdre els set quilos en un mes. En un mes si en perdés tres i mig ja estaria contenta :-))
Gràcies pels ànims, maca!! :-)
FINESTRETA.- Sobre això de la veritat i els amics, estic d'acord amb que se'n podria parlar molt ;-) Jo mirava de "generalitzar"... perquè tot i que no suporto les mentides, a vegades penso que "tampoc cal dir-ho tot"... per exemple, i ja que parlem del tema del pes: Si a mi no m'ho pregunten, jo mai diria a una amiga "ei, t'has engreixat molt".
Una cosa és la veritat, altre la mentida, altre saber dir les veritats amb delicadesa, altre saber si en algun moment és millor callar... ;-)
Tot i això, sí, en general, jo penso que els amics han de dir la veritat, clar :-)
Ehem... com ja he dit a respostes anteriors... ai, ai... no sé nadar! :-))
MARIA ESCALAS.- M'ha fet gràcia aquesta expressió que dius: "a mi tot m'aprofita" ;-) Exactament el mateix em passa a mi...
Moltíssimes gràcies pels ànims i, a veure si, ni que sigui poc a poc, ho vaig aconseguint :-))
EL PORQUET.- Sí, sí... jo ho explico amb un toc d'humor però si m'he atrevit a fer-ne un post és, precisament, per obligar-me encara més a fer bondat... i és que una cosa és voler aprimar-se per estètica i l'altre és la salut i amb la primera és pot fer més "la vista gorda" (hehe) però amb la segona no es pot jugar ;-)
Val!! T'esperaré cada dijous i gràcies pels ànims!! :-))
ara entenc lo dels posts del petit blog!
ResponEliminaànims i endavant!!! va, que segur que pots.
un secret? jo tb faig. Mai he aconseguit el meu pes. Arrel de la caiguda em vaig engreixar força i m'ha costat molt perdre el que vaig guanyar. Però m'ho prenc tranquil·lament. Porto 8 kilos però des de fa moooolt de temps. I la meta és acabar l'any amb almenys 5 menys. I anar fent. Cuidar-se, res d'excessos però tampoc deixant de menjar. Podria fer una gran dieta, xò sé que llavors no me'n sortiria.
Per cert, tinc una amiga (bé, és la dona d'un amic i per ell intentem dur-nos bé) que tb té artritis i té 38 anys. Diu que cuidar-se, mimar-se i estimar-se és el millor remei. Així doncs, a cuidar-te i mimar-te!
RITS.- Eeeeei! Molt, molt bé!! ;-))
ResponEliminaDius que portes 8 quilos però des de fa molt de temps... és igual! quan més poc a poc es perden, més es "consolida" el nou pes... i vuit quilos són molts! segur que ho notes molt! :-)
Les dietes ràpides són molt dolentes precisament perquè també es recupera molt aviat.
Cinc quilos més fins a final d'any és seguir també amb el lema "poc a poc i BONA lletra"... Segur que ho aconsegueixes! ;-))
Hehehe m'agrada aquest remei per l'artritis :-)) i és que la part psicològica influeix en tot. Mirar de mantenir l'estat d'ànim positiu és un bon consell :-)