dissabte, 14 de febrer del 2009

Sortiré a volar...


Sortiré a volar i m’ompliré d’un aire renovat.
Posaré ordre als calaixos interiors,
i les meves ales desplegades
seran pàgines escrites i plenes
lluny del lloc de la poca llum.

Sortiré a nedar i em capbussaré en històries inventades.
Faré neteja pels recons
lluny de les radiacions de l’esclavatge.

Amb llàgrimes i paraules confessaré els pecats,
després tindré cura de les cicatrius.
L’huracà serà suau ventijol,
la tempesta serà dolça pluja.

Cansada i molt feliç recordaré el fill pròdig
i seré lliure... i tornaré a somriuré...

22 comentaris:

  1. Versión en castellano

    "Saldré a volar"

    Saldré a volar y me llenaré de aire renovado.
    Pondré orden en mis cajas interiores
    y mis alas desplegadas
    serán páginas escritas y llenas
    lejos del lugar de la poca luz.

    Saldré a nadar y me sumergiré en historias inventadas.
    Limpiaré por los rincones
    lejos de las radiaciones de la esclavitud.

    Con lágrimas y palabras confesaré los pecados
    después atenderé las cicatrices.
    El huracán será brisa suave,
    la tempestad será la dulce lluvia.

    Cansada y muy feliz recordaré al hijo pródigo
    y seré libre… y sonreiré otra vez…

    ResponElimina
  2. No coneixia el teu perfil poètic...perquè penso que és teu el poema...
    Bon cap de setmana.
    Com veus prefereixo comentar-te quan encara no han fet els teus amics i amigues.
    Vola! neda! ...i que siguis feliç i somriguis.
    Fins aviat

    ResponElimina
  3. Bonic poema Assumpta.
    :-)
    (Només m'intriga una coseta: per quina raó els "calaixos" catalans esdevenen "cajas" castellanas... És un tema político-econòmic que no acabo de veure?)
    Bona nit prou contents d'haver empatat.

    ResponElimina
  4. Molt bonic. És teu?

    La llibertat sempre porta la felicitat, d'alguna manera o altra.

    Espero que volis ben lluny i siguis molt feliç, encara que el Barça avui no hagi pogut guanyar.

    Que vagi bé!

    ResponElimina
  5. Preciós, no sé per què em recorda a coses que ara mateix em passen pel cap... preciós de veritat, poca cosa més puc dir... si és teu, bravo!

    ResponElimina
  6. Este poema me anima y entona con mi renovación mental,despejar el desván emocional de tantas cosas amontonadas, estoy saliendo(creo)de una crisis,de una catarsis,de traqueteos emocionales y creo que una sale refrescada como el aire después de unas horas de lluvia,remolonamente van reapareciendo las alegrías sencillas y,como tú muy bien dices,cada noche hacer repaso de la conciencia para poder pedir perdón y no tener cuentas pendientes.Un abrazo

    ResponElimina
  7. "Sortíré a volar i m'ompliré d'un àire renovat" és molt bonic, molt bonic i transmet esperit positiu, ànsia d'aprendre i conèixer, necessitat de sortir de la rutina, fins i tot passió per descobrir racons inèdits... "Sortiré a volar i m'ompliré d'àire renovat"!

    Molt bonic, Assumpta.

    ResponElimina
  8. Ostres que bonic!... M'ha agradat molt Assumpta!

    ResponElimina
  9. Precioso poema! un abrazo tía Elsa.

    ResponElimina
  10. M'has fet recordar en "Juan Salvador Gaviota" i ho poso en castellà, perqué sempre l'he llegit així.
    Surt i vola, per aquests nous racons on les pàgines són plenes de llum, i somriu !

    Preciós!
    Bon diumenge :) !!!

    ResponElimina
  11. Força bé, Assumpta! Quan he vist el títol pensava en avions i coses així :-D

    ResponElimina
  12. preciós, ja voles entre poemes. Boniques metàfores, del que son les coses si volem d'aquesta forma.

    ResponElimina
  13. plenitud y bienestar :D

    según leía tu poema...

    he caido, tú crees que la gente de hoy en dia, saldrá de la escuela sabiendo que es un hijo pródigo? yo porque me contaban la parábola y aún no siendo católica ni practicante... es cultura general que te queda, leyendas con moraleja.. por asi decirlo...

    el hijo pródigo, menuda suerte tenía... :D

    ResponElimina
  14. Molt bonic!! Com sempre, m'agrada llegir-te.
    Petonets!!

    ResponElimina
  15. Pues yo me voy a volar, y a nadar, y a lo que haga falta contigo. Muy bonito el poema Assumpta, y muchas gracias por tus palabras en mi blog, supongo que si yo entro aquí, es también por que pienso, que aunque no tenga la suerte de conocerte, intuyo que eres una gran persona. Un beso

    ResponElimina
  16. Sortim a volar i siguem lliure!! Al cel hi ha tele per veure els partits del Barça?

    ResponElimina
  17. Hola Assumpta!
    Bon poema. És teu?
    Salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  18. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris... Sí que ho he escrit jo, i no és normal ni fàcil per a mi deixar-me portar pel que, en un moment donat, em surt de dins... Gràcies de tot cor, Manel, Sergi, Albert, Cesc, Tere, Ferran, Efrem, Elsa, Assumpta, P-cfacsbc2v, Estrip, Krapunka, Vero, Isabel, Jordi i Sílvia i una gran abraçada!!

    ResponElimina
  19. Muchas gracias a todos por vuestros comentarios... Sí que lo he escrito yo, y no es normal ni fácil para mí dejarme llevar por lo que, en un momento concreto, me sale de dentro... Gracias de todo corazón, Manel, Sergi, Albert, Cesc, Tere, Ferran, Efrem, Elsa, Assumpta, P-cfacsbc2v, Estrip, Krapunka, Vero, Isabel, Jordi i Sílvia y un fuerte abrazo!!

    ResponElimina
  20. Doncs jo no l'havia llegit aquest poema fis avui i m'ha agradat molt. A més és bonic i t'aporta idees de canvi i renovació.Felicitats pel poema

    ResponElimina
  21. Un poema molt bonic Assumpta és com una inspiració profunda i lenta d'aire fresc plena d'optimisme :)

    ResponElimina
  22. Kweilan, Aigua Moltíssimes gràcies :-)

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!