dimarts, 24 de març del 2009

Carmen...


La Cristina és amiga meva des de fa uns mil anys. És l’amiga més “antiga” que tinc (no diré “vella” perquè si em llegeix em dirà que és tres dies més jove que jo, i té raó) Ens coneixem des de que teníem quinze anys (fa quatre dies...) i, quan jo em vaig casar i vaig marxar de Barcelona per venir a viure a Reus, varem mantenir aquesta amistat escrivint-nos cartes (cartes de veritat, a ma, a les que afegíem trossets de llana, de roba, del que fos, per explicar-nos les manualitats que fèiem)


Amb l’arribada d’Internet, aquestes cartes manuscrites es van canviar per correus electrònics i les cosetes que enganxàvem al paper van passar a ser imatges jpg... i els anys han anat passant i seguim parlant i explicant-nos les nostres coses :-)


Però l’altre dia la Cristina em va sorprendre molt quan em va dir que la seva mare entrava al meu blog i que li agradava! La seva mare! Quins records més bons tinc jo d’ella! :-) Al mateix temps que sentia com un atac de timidesa, em va fer molta, molta il•lusió!!


Fa un munt de temps que no la veig, però sé que està bé... que fa poc van celebrar les seves Noces d’Or (i he vist fotos de lo guapíssims que estaven) I també sé que li agrada molt l’informàtica, que ha fet cursets i sap fer coses de les que jo no tinc ni idea, com photoshop, per exemple :-)

Llavors li vaig dir a la Cristina que al següent article que fes hi posaria una salutació per la seva mare... i després vaig pensar que, millor que una salutació, seria un post sencer.


Malgrat que ja ens coneixíem d’un any o dos abans, segur que si dic quin és el primer record que ara em ve al cap d’ella es posarà a riure quan ho vegi... Em trasllado molt lluny en el temps. Estem de vacances i jo estic passant uns dies a casa la meva amiga, amb la seva família... tindríem uns disset anys nosaltres. La Cristina té una germana petita, una nena preciosa d’uns quatre anys i la seva mare, la Carmen, li està fent un jersei de ratlles de colors, amb els colors del parxís que llavors estaven molt de moda. Aquesta nena petita avui dia és una blogaire molt coneguda i que aviat em farà tieta virtual jejeje. La de vegades que hem recordat aquest jersei fent broma!!


Carmen, sempre amable i carinyosa... sempre atenta a que no ens faltés de res, generosa... :-) Com que no sabia quines imatges posar a aquest article que et dedico, he pensat que potser t’agradarien totes aquestes fotos de flors, que vaig fer la primavera passada.

Un petó molt gran!!

45 comentaris:

  1. Traducción al castellano

    "Carmen..."

    Cristina es amiga mía desde hace unos mil años. Es la amiga más “antigua” que tengo (no diré “vieja” porque si me lee dirá que es tres días más joven que yo, y es cierto). Nos conocemos desde que teníamos quince años (hace cuatro días…) y, cuando yo me casé y marché de Barcelona para venir a vivir a Reus, mantuvimos esta amistad escribiéndonos cartas (cartas de verdad, a mano, a las que añadíamos trocitos de lana, de tela, de lo que fuese, para explicarnos las manualidades que hacíamos)

    Con la llegada de Internet, esas cartas manuscritas se cambiaron por correos electrónicos y las cositas que pegábamos al papel pasaron a ser imágenes jpg… y los años han ido pasando y seguimos hablando y contándonos nuestras cosas :-)

    Pero el otro día Cristina me sorprendió mucho cuando me dijo que su madre entraba en mi blog y que le gustaba… ¡Su madre! ¡Qué recuerdos tan bonitos tengo yo de ella! :-) Y, al mismo tiempo que sentía como un ataque de timidez, me hizo mucha, mucha ilusión!!

    Hace mucho que no la veo, pero sé que está bien… que hace poco celebraron las Bodas de Oro (y he visto fotos de lo guapísimos que estaban) Y también sé que le gusta mucho la informática, que ha hecho cursillos y sabe hacer cosas de las que yo no tengo ni idea, como photoshop, por ejemplo :-)

    Entonces le dije a Cristina que, en el siguiente artículo que pusiera en el blog, le pondría un saludo a su madre… y después pensé que, mejor que un saludo, sería un post entero.

    A pesar de que ya la conocía de uno o dos años antes, si digo cuál es el primer recuerdo que me viene ahora a la mente de ella, se reirá cuando lo vea… Me traslado muy lejos en el tiempo. Estamos de vacaciones y yo estoy pasando unos días en casa de mi amiga, con su familia… ella y yo tendríamos unos diecisiete años. Cristina tiene una hermana pequeña, una niña preciosa que cuenta con unos cuatro años y su madre, Carmen, le está tejiendo un jersey de rayas de colores, con los colores del parchís que entonces estaban muy de moda. Esta niña pequeña hoy en día es una bloguera muy conocida que pronto me hará tía virtual jeje… ¡La de veces que hemos bromeado recordando ese jersey!

    Carmen, siempre amable y cariñosa… siempre atenta a que no nos faltase de nada, generosa… :-) Como no sabía qué imágenes poner en este artículo que te dedico, he pensado que tal vez te gustarían estas flores, de fotos que tomé la primavera pasada.

    ¡Un beso muy grande!

    ResponElimina
  2. Caram, si aquí tot queda en família! Quines amistats que tens! Una salutació per totes elles.

    ResponElimina
  3. ¡Vaya que si le gustarán!Las he hecho grandes y son preciosas,me las llevo para renovar mis fondos de escritorio y para disfrute de la vista.
    Hay tanta gente criticando a trote y moche la afición de los blogs y no comprenden que reune a varias generaciones en la comunicación interpersonal.
    Me ha gustado mucho este escrito.Abrazos.

    ResponElimina
  4. UAAAALAAAAA!!!! M'has deixat amb la boca oberta. Segur que li agradarà moltíssim aquest regalàs que li has fet.

    Inovidable el jersei a ratlles que s'allargava segons jo creixia!!!

    Quins records.

    Un petonàs!!! Saps que t'estimem!!!!

    ResponElimina
  5. Quina bona sorpresa es trobarà la Carmen. Estic segura que li agradarà molt la teva dedicació tan maca amb imatges de flors i saber que la tens present en tan bon record.
    Segur que ella també et té amb la mateixa estima.
    Avui sortu de puntetes d'aquí, perquè m'he adonat que estic enmig d'un moment molt íntim entre vosaltres dues i que és millor no destorbar.
    Qué ho disfruteu molt!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. M'agrada sobretot la primera imatge. És bonic, i diria que vital, que la gent gran aprengui coses noves.

    ResponElimina
  7. Ho trobo genial que li dediques un post i estes fotos tant boniques. Les grans amistats així s'han de cuidar :)

    ResponElimina
  8. Apa noia, quin peaso dedicatòria, a la teva amiga i la seva família. Ja poden estar contentes!

    ResponElimina
  9. Quina dedicatòria més bella i lluminosa i floral també...saludus campiona!!!!

    ResponElimina
  10. Quin post més bonic i quinbe s flors, fantàstiques! Un passeig que he gaudit a fons. Una abraçada.

    ResponElimina
  11. aquests posts (o escrits, o articles, ...) que fas des del cor són de traca i mocador, assumpta.

    ets un dels exemples que em fa estar orgullós de decidir-me a publicar per aquí.

    avui no t'envio abraçada, avui ... petóoooooooooo!!!

    ResponElimina
  12. -Quina gràcia!
    -Què dius nano? Sí no és per riure...
    -No avi, el post dedicat està molt bé i les fotos esplèndides en tota grandària i molt adients per l'època alegre que acabem d'encetar.
    -I doncs?
    -Em fa gràcia que des que hi va haver tot aquell enrenou de si apunt, article, escrit o la paraula maleïda post, ja he llegit unes quantes vegades l'Assumpta (defensora a capa i espasa del terme "article"), escriure "post".
    Plafffs!!!
    -Què he dit ara?
    Tu mateix, nano...
    -Només patia per si ara, amb l'esperit caritatiu que la caracteritza, se'ns farà de l'Espanyol...
    -Estàs com un llum...
    Un petó Assumpta, penso que fas molt bé de dedicar escrits o articles a la gent que estimes. Com es perden les coses, les epístoles manuscrites plenes de sentiment i, fins i tot, humides de llàgrima...

    ResponElimina
  13. Ai, quins records d'infantesa i quina tendresa es destil·la de les teves paraules. Crec que els records bons, són un dels millors tresors que hi ha en aquest món. Sempre et fan aparèixer un somriure als llavis.

    ResponElimina
  14. Internet ho canvia tot. Suposo que és més còmode fer-ho així que no amb cartes.

    Has de tornar a Barcelona algun dia per veure-la.

    Adéu!

    ResponElimina
  15. Assumpta, el post ja està tret.Em sap greu.La veritat és que no hi vaig ni pensar. Quan acabo un llibre en faig la ressenya i ja està. Sí que vaig veure un comentari que anava sobre això però vaig pensar que era aïllat. Com que jo no estic seguint el joc, ja no hi havia pensat més.

    ResponElimina
  16. Segur que estara molt contenta, aquests records son molt bonics!!

    ResponElimina
  17. Que flores más bonitas me encantan. Saludos.

    ResponElimina
  18. Quina sort poder disfrutar així de l'amistat... de ben segur la sorpresa és molt grata...
    Una abraçada!!!

    Les fotos de les flors són precioses....

    ResponElimina
  19. .......no se vale.... se me han saltado las lágrimas....

    ERES LA MEJOR AMIGA DEL MUNDO¡¡¡¡y que sepas que siempre presumo de ello.


    Muchos besos,

    ResponElimina
  20. Moltíssimes gràcies a tots per els vostres comentaris :-))
    XEXU, TERE, MONTSE, P-CFACSBC2V, BAJOQUETA, FERRAN, NOCTAS, CARME, ÒSCAR, ELS DEL PiT, JORDI, ALBERT, MIREIA, VERO, VEGETTO, EVA :-))

    I unes abraçades ben grans a ABOGADA EN BCN i a CRISTINA M'alegra moltíssim que us hagi agradat. En aquests moments estic amb un somriure d'aquells grans, grans (espero que no em facin sortir més arruguetes jajaja) :-))

    --------------

    Postdata:
    ELS DEL PiT Utilitzo "Post" com a sinònim jajaja en primer lloc sempre "article", xiquets ;-)) i mai "apunt" que sona lleig ;-)

    ResponElimina
  21. De parte de mama:

    Hola Assumpta he leido tu blog y me has dejado impresionada con tantas alabanzas. NO creo que sean merecidas, piensa que soy una madre, es lo único que te digo.
    Seguiré siendo asidua lectora tuya, pues estoy leyendo todo lo que escribes y me gusta mucho.
    Que sepas que además tambien hago aguagym.
    Me encantan las flores.
    En cuanto acabe los dos arrullos para la futura nieta te enviaré unas fotos.
    Besos, Carmen.

    ResponElimina
  22. CARMEN Aquagym debería hacer yo que me iría genial para las articulaciones y no estar tan pegada al ordenador jejejeje
    Sí lo mereces, sí... si me dejé cosas que estuve dudando si poner o no... mencionar los deliciosos embutidos con que nos obsequiabas generosamente y sin límite, me pareció que podía provocar celos entre las personas que leen este blog, pensando en por qué ellos no pudieron probar tan delicioso manjar :-))
    ¡¡Espero esas fotos de los arrullos!! Sabes que me encantan las manualidades :-))
    Un abrazo muy fuerte!!

    ResponElimina
  23. És un post preciós. Diu molt de tu, també :)

    ResponElimina
  24. Un post preciós, preciós Assumpta, i quin riure això de l'advocada, que et farà tieta virtual, saps? Jo la visito sovint i m'encanta!
    Quines coses té aquest món...

    Petons, un regal per a la senyora Carme preciós! Guapa!

    ResponElimina
  25. Ha de fer molta il.lusió (i tb una mica d'atac de timidesa així d'entrada) saber que la mare de l'amiga que tens des de fa uns mil anys, et llegeix. I segur que ella ara estarà emocionada amb aquest post ple de flors de colors, que es barregen amb la imatge d'un jerseis de ratelles de colors, que a la vegada a mi se'm barreja amb el jersei de ratlles que fas tu, i un de semblant que em va fer a mi mare tb fa uns mil anys. Jo tb aprofito doncs per enviar-vos una salutació virtual a totes! :-)*******

    ResponElimina
  26. Assumpta, he fet una nova edició sobre frases mítiques del futbol, però com que és un post editat no figura com a recent a la teva llista.
    Aviat faré el mateix amb les frases mítiques del Barça.

    Adéu!

    ResponElimina
  27. Bien por Carmen, que lindo post le has dedicado con esas flores tan maravillosas como sin duda ha sido ella contigo por aquellos años. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  28. Quina cosa més maca que algú amb una edat "extrainternet", diríem, segueixi el teu blog, jo ho he intentat , i em diuen : "jo ja sóc gran per aquestes coses!"

    Et convido a passar pel meu blog, t'hi enllaço ara.

    ResponElimina
  29. LA ISA DIU:

    oohhhh jo tambè puc comentar en aquest post?? La mami m'ha enviat el link per llegir-ho i tot a mi em saltaven 3 o 4 llagrimetes. Jeje suposo q de l'emoció d'imaginar-vos amb els 17 anyets, la iaia fent el jersei per la tieta.. jaja
    Se'm fa estrany imaginar.ho pero es divertit, és com "un Cuentame propio" :-)
    I tant que l'amistad ve de lluny, jo crec que a aquesta casa "Assumpta siempre ha estado ahi" :-P
    Moltes estones veia a la mama escrivin-te cartes, i ara sento molt sovint "Hay! tengo correo de Assumpta" i tot contenta que es posa.
    Bé no m'allargo més, nomès enviar-te molts petonets i que sàpigues que m'ha encantat el post i les fotografies que l'acompanyaven.
    Petonassos!!*

    ResponElimina
  30. és genial mantenir les amistats amb el pas dels anys. Es creen unes complicitats que no es poden trencar malgrat la distància, el temps que no ens veiem,..... són un tresor!!

    unes fotos moooolt boniques!!! ja ha arribat la primavera, eh!!!

    ResponElimina
  31. Precioses fotos de flors i en cuant al text dirte quels amics de la infantesa son els que amb mes anyorança recordam.

    ResponElimina
  32. Mantenir amics de tants anys és genial i diu molt i que la seva mare et llegeixi encara més! i que li interessi el què dius vol dir que té bons sentiments com tu :)

    ResponElimina
  33. Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris, KWEILAN, ZEL, BRUIXOLETA, ALBERT, TÍA ELSA, MIREIA, RITS, TONI PONS i CESC Una abraçada per a tots!!!


    ISA (a través de Cristina) :-))
    Ostreeeees, quina il·lusió aquí la "Tercera Generació" Uaaaaaaaau!! aquesta sí que és una sorpresa bonica!! No sé si saps que part dels trossets de roba més bonics que la teva mare enganxava a les cartes eren quan us feia els vestits de Comunió a la teva germana i a tu :-))
    M'ha fet moltíssima il·lusió aquest comentari, de veritat!! Ets genial!!! :-))
    Petons a tooooooots!!!

    ResponElimina
  34. T'he deixat un comentari al meu bloc per aclarir-te la pista del joc del Tibau. Una abraçada.

    ResponElimina
  35. I si et dic què m'ha agradat molt el post?

    El que he llegit, les fotos que he vist i... tot el que m'imagino que hi ha al darrere!

    Un altre post com aquest i em dona l'angina!

    ResponElimina
  36. GINJOL Ostres!! Quin detall!! :-)) Estic preparant un te, quan l'haguem pres m'hi passo! Moltíssimes gràcies i una abraçada!!


    ALEX. Nooooo que no et doni l'angina!! jajaja què fariem els demés sense vos, noble cavaller?
    Les fotos estan xules jeje... ara bé, les teves són mooooolt més maques encara ;-) un altre dia et demanaré permís per "robar-te'n" unes quantes jeje
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  37. Un plaer llegir el teu "text".
    Mercès per la felicitació...l'esperava de l'Assumpta.
    Ja hem editat el CD del concert al Petit Palau. Quan en tingui un exemplar te l'envio.Ja quedarem. Fins aviat.

    ResponElimina
  38. Segur que li encanta a na Carmen.Es nota que està escrit amb molt de sentiment.
    Molt emotiu!! Bones imatges!!
    Salut!

    ResponElimina
  39. Només dir-te que m'ha agradat molt aquest escrit tan sensible i afectuós. No tothom té aquests detalls...
    Per cert, avui vaig a la biblioteca a veure si trobo el llibre que vas proposar pel joc d'en Tibau... m'ha encuriosit!

    ResponElimina
  40. M'arriba el perfum de les flors
    i copso l'alé de les paraules
    impregnades de velles faules
    que dins nostre son record.
    // Assumpta quina preciositat!!! Tu sembla que si que vas fent aquest jersei de colors cambiats
    i que les agulles no es desmarxen i els dits segueixen el ritual que un dia aprengueres qui sap si de mans amigues... Em refermo. Preciós. Anton

    ResponElimina
  41. MANEL FILELLA El meu blog s'ilumina especialment quan entra algú com tu :-))
    Com m'agradaria tenir aquest CD, Manel... però suposo que deu ser per vendre, tu m'has de dir què val, que suposo que d'això surten les despeses del grup :-)
    Gràcies per tot!!!
    Una gran abraçada!!


    CONSUELO Sí que li va agradar molt!! I em van donar la sorpresa d'anar entrant tota la familia jeje :-))
    Petons!!!


    KUDIFAMILY Gràcies per les teves paraules :-))
    Has trobat el llibre? :-)) Espero que si!!! M'agradaria que tothom l'encertés, perquè és molt maco!!
    Petons!!!


    REBAIXES Cada vegada penso més que t'hauries de "canviar el nom" :-) "Rebaixes" no queda adeqüat per algú que fa uns escrits i regala unes paraules tan maques com les teves... Tinc una gran alegria a cada visita teva! Moltes gràcies :-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  42. Paso a mirar otra vez estas flores y a hacerlas grandes.¿Estás haciendo otras en esta primavera?.Besitos

    ResponElimina
  43. TERE Holaaa! Pues esta primavera no he ido aún ni un sólo día a pasear por el parque... Hoy llueve y mañana dicen que también, pero cualquier día me da el "ramalazo" y me voy y hago unas cuantas ;-))
    Puedes copiar cualquier foto de mi blog que te guste, ya lo sabes :-))
    Besos!!!

    ResponElimina
  44. Noia,
    a la biblio de Figueres encara no tenen el teu llibre del joc d'en Tibau, cassum! Fins a mitjans d'abril no el tindran, o sigui que m'hauré d'esperar per llegir-lo, i mira que en tinc ganes, eh????

    ResponElimina
  45. KUDIFAMILY Ja diu el refrany que "tot lo bo es fa esperar" jeje ;-))
    A mi m'ha agradat moltíssim!! Espero que a tu també!! :-))
    Petons!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!