dijous, 2 d’agost del 2012

Manualitats, antiguitats i entranyables records de família

A la meva amiga Vero li agrada molt conservar coses antigues que li porten records. Ella és molt bona en tota mena de manualitats i li fa gràcia tenir estris antics, ja fossin de la seva mare o de la seva àvia.

Fa uns mesos, vaig veure una coseta al seu blog que em va agradar molt i em va recordar una altre que tenia jo i vaig pensar que en faria un post i li dedicaria. Ella ens explicava que el seu marit -que té molta traça treballant la fusta- li havia restaurat un suport pels fils antic que la seva mare li havia enviat des d’Argentina.


Va passar el temps i jo seguia pensant que havia de fer aquell post... però mai em recordava de fer les fotos que necessitava. Fa poc, un altre post seu en que ens mostra un petit aparell per fer troques de llana a partir de les madeixes i que era de la seva àvia, m’ha fet pensar que ha arribat el moment de fer l’escrit que li volia dedicar, a ella i a la meva àvia.



Doncs sí... Fa molts anys, molts, molts, prop de quaranta, quan jo en tindria onze o dotze, vaig demanar-li a la meva mare que m’ensenyés a fer mitja i ella me’n va ensenyar. El més fàcil: punt del dret, punt del revés... fer una bufandeta. Em va agradar, en vaig aprendre ràpid i al poc temps em vaig fer un jersei (imagineu el jersei... tot recta, amb agulles gruixudes i llana fina... va quedar moooooolt elàstic!!) però jo me’l posava, tota feliç... i vaig anar perfeccionant la tècnica i als setze o disset anys em feia ja jerseis ben xulos.

Ara bé, per aprendre a fer-ne vàrem buscar unes agulles de fer mitja i la meva mare em va donar una mena de “bossa” per les agulles que havia fet la meva àvia paterna. Era una roba negre amb flors de colors, amb molts departaments i plena d’agulles metàl·liques de diferents gruixos!! Un tresor!!... Algunes de les agulles estaven velles i una mica doblegades, alguna fins i tot rovellada. Tot el que no es podia aprofitar se’n va anar a les escombraries. L’estoig el vàrem rentar i les agulles més noves me les vaig quedar... i, des de llavors, aquell estoig ve amb mi. Mai m’he separat d’ell i m’encanta tenir-lo pensant que l’havia fet la meva iaia quan ja era velleta.

Si es mira de prop es veu que no està perfecte. Segur que la vista ja no l’acompanyava, però ella, endreçada i polida com era, havia de fer-se un estoig per les agulles.

La meva àvia paterna va morir quan jo encara no tenia ni dos anys, així que no la recordo. Només sé que diuen que m’estimava moltíssim (vivia amb nosaltres) i que jo -que xerrava moltíssim (no ho dubteu, oi?)- sempre volia estar amb ella, que li deia “iaieta maca”.

Doncs bé, dedicat a la Vero i a la meva iaia, aquí us presento l’estoig de roba de les agulles...




De les agulles originals no en queda ni una, però la bossa és la mateixa... no la canviaré mai!




15 comentaris:

  1. l'última vegada que jo vaig tocar una agulla deuria ser a la EGB quan em van ensenyar a fer punt de creu...

    ResponElimina
  2. Un tema, aquest de fer mitja i similars, que no domino gens; ja ho saps (fins i tot he hagut de buscar quina diferència hi ha entre una troca i una madeixa ;-D) però el que si que puc dir és que aquest estoig de la teva àvia és xulíssim i, sens dubte, un record molt bonic. :-))

    ResponElimina
  3. I tant que son tresors. Jo tinc la cepseta de les agulles de ganxets de la meva iaia. Xò no sé fer ganxet!!

    La iaiaEsther me n'havia d'esnenyar, com a fer mitja, xò mai ens vam arribar a posar. Ara ja fa anys que no agafa les agulles... algun dia n'apendré.

    No havia vist mai els aparells de la teva amiga Vero. M'han encuriosit molt!!

    ResponElimina
  4. Mai he sabut fer ganxet ni mitja, per això em fascina la gent que sap fer totes aquestes coses, i les teves manualitats i els dibuixos i les aquarel·les de la Carme, jo el que recordo de les agulles que has penjat és que el meu avi s'hi rascava l'esquena i se la passava per dins el guix quan es va trencar una cama i la meva iaia.....la meva iaia li fotia cada crit, on són les meves agulles?????? Continues imparable Assumpta!

    ResponElimina
  5. que bonica historia!!! molt maco l'estoig. Clar que ho has de conservar perque aixo va tenir les manas de la teva avia a sobre moltes vegades. Però no nomes per la historia sino perque es maco i molt util.
    Gràcies per dedicar-me la historia (dedicatoria compartida amb molt de gust amb la teva avia). Jo vaig fer unes fotos dels ultims quadrets fets per la meva avia a Argentina i li he de dedicar un post. He de buscar altres coses fetes per ella.
    Ja fare fotos de troques i madeixes quan faci les madeixes per a que els teus amics vegin la diferencia!!!!

    ResponElimina
  6. Ui, quins records quan he vist les "devanadores" de cabdellar les madeixes (bé, a casa en deien així) Quan era molt petita, l'àvia de casa en tenia unes com les de la foto, però més velles i de color fosc; les entaforava per la part inferior a una gran peça de ferro amb un forat a la part superior. Jo m'asseia al davant quan les feia funcionar, i al capdamunt hi posava una nina del tamany d'un dit, allà asseguda, que anava fen voltes amb les devanadores. Jo jugava a que eren els caballitos de les nines petites. Tot sovint la nina perdia l'equilibri i queia, i l'havia de tornar a asseure. Quina paciència devia tenir la meva àvia amb mi...!
    Per cert, la bossa és molt maca i no ha passat gens de moda!

    ResponElimina
  7. A banda de ser maco i de suposar una relíquia familiar que val la pena conservar, val a dir que és pràctic, oi? Un cop enrotllat, ocupa molt poc espai i a dins pot contenir moltes agulles. Com que no havia vist mai un estoig per agulles de fer mitja, no sé si això és el normal, però m'ha fet gràcia.

    ResponElimina
  8. Pero que lindo homenaje a tu abuela y a tu amiga. Es muy emotivo tener objetos de seres amados y que ya no están. Sin duda ese tipo de organizadores son muy útiles y permiten tener siempre todo en su lugar y ordenado. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  9. L´estoig una passada!
    Les agulles no m´han agradat mai, a la meva german gran si. Recordo a l´estiu que la mare em va comprar un tambor de brodar, petitó, vaja de la meva mida...tindria jo 5 anyets i la meva germana 12 i s´enfadava amb mi perquè el feia servir de cuna per les pepes.

    En fi, molt entranyable el teu post.

    Una aferradeta!

    ResponElimina
  10. Que maca la bossa!

    A casa meva tenien com un tub de fusta que encara deu ser per algun lloc... ara m'has fet venir ganes de recuperar-lo. :)

    ResponElimina
  11. Ostres quina idea! Ara ja sabré on guardar les agulles de fer mitja. Te la copio i potser en faré un per la meva germana que fa uns jerseis preciosos. Gràcies a ella no ens falten bufandes, (era el temps d'aprendre a fer punts...je je )

    ResponElimina
  12. És preciosa! I també deu ser pràctica, és que jo no domino el tema però m'agradaria aprendre'n algun dia. Una abraçada!!

    ResponElimina
  13. quines coses més xules que tens.
    Ben aviat seguiré el teu consell i publicaré el post d'un llibre junt amb la foto dels jerseis que he fet.

    ResponElimina
  14. Segur que la teva iaia et veu i se sent molt orgullosa de tu!!!!
    Jo només he conegut la meva àvia materna i guardo d'ella algunes puntes fetes amb ganxet moooolt boniques. I quina feinada, perquè el fil era gairebé tan prim com el que utilitzo jo per cosir a màquina!!!!!
    Aquesta bossa per guardar les agulles tindrà molts anys però sembla supermoderna!!!
    Petons

    ResponElimina
  15. Gràcies de tot cor per tots els comentaris!! Els tinc pendents de respondre, que aquest post era molt especial i ho vull fer bé... Tornaré!! ;-)

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!