dilluns, 15 de setembre de 2008

Patchwork... Ajuntant trossets

Article dedicat a Robadestiu






Patchwork és una paraula anglesa que jo traduiria com a “treballs amb pedaços”.


Aquesta és una de les primeres "ajuntades de roba" que vaig fer seguint les instruccions de la meva amiga Vero :-)

En realitat no ofereix una única possibilitat si no que dóna lloc a tècniques diverses (una cosa és anar cosint trossets de roba entre ells i altre cosa és fer aplicacions de formes retallades sobre la base d’una roba diferent) també hi ha qui associa el patchwork amb els encoixinats (pròpiament és el “quilting”) tot i que no té per què ser sempre així.

Jo no hi entenc, però tinc una amiga, la Vero (Vero, desprès et passaré l’enllaç i sabràs que he parlat de tu: o em mates o et partiràs de riure... ja veurem, si no torno a entrar al blog serà que has optat per la primera) que en sap molt i una tarda, mentre fèiem un cafè al Viena, em va explicar quatre coses bàsiques, i ho va fer tan bé que em van quedar gravades les instruccions i, aprofitant que s’apropava el meu sant, vaig començar a demanar a ma germana i ma mare que si em volien regalar quelcom m’ajudessin en la compra del material d’iniciació :-) (la base per tallar, el cutter especial, el regle mil·limetrat, un llibre, algunes robes, etc.) i com són bona gent, doncs ho van fer Iupiiiiii!!





Diu el meu llibre que els orígens del Patchwork son remots i els testimonis incerts (comencem bé...) però que és sabut que fa 5.000 anys aquests tipus de treballs ja es feien a l’Orient proper i més tard a Egipte. És pot dir que el patchwork existeix des de que es coneix la roba...

El primer record que jo (personalment vull dir, record “meu”) tinc del patchwork és de les pelis de l’Oeste, d’aquells cobrellits meravellosos, d’aquelles petites obres d’art quotidianes que les dones feien per aprofitar trossos de roba vella que d’altre manera haguessin anat a parar a les escombraries...

M’imaginava que tapada amb un cobrellit d’aquells, fet pedacet a pedacet, cosit amb tota la traça de la mare o l’avia, un s’havia de sentir molt més protegit... aprofitar aquells retalls per a convertir-los en quelcom nou, maco, útil i amorós em semblava una cosa fantàstica!!




Aquest és un plaid que fa 1,00 m x 1,20 m... fet per mi!! :-))

...............................

Fins ara tot han estat cosetes meves... a partir d'ara una mostra de coses ben diverses de gent que en sap molt i que he trobat a diferentes pàgines buscant a Google:










42 comentaris:

  1. Traducción al castellano

    "Patchwork... Uniendo pedacitos"

    Artículo dedicado a Robadestiu

    Patchwork es una palabra inglesa que yo traduciría como “trabajos de remiendo”.

    En realidad no ofrece una única posibilidad sino que da lugar a técnicas diversas (una cosa es ir cosiendo trocitos de tela entre ellos y otra hacer aplicaciones de formas recortadas sobre la base de una tela diferente) también hay quien asocia el patchwork con los acolchados (que propiamente sería el “quilting”) aunque no tiene por qué ser siempre así.

    Yo no entiendo del tema, pero tengo una amiga, Vero (Vero, después te pasaré el enlace y sabrás que he hablado de ti: o me matas o te partes de risa… ya veremos… si no aparezco de nuevo por el blog será que has optado por la primera) que sabe mucho y una tarde, mientras tomábamos café en el Viena, me dio cuatro instrucciones básicas, y lo hizo tan bien, que me quedaron grabadas y, aprovechando que se acercaba el día de mi santo, empecé a pedir a mi madre y mi hermana que si me querían regalar algo, me ayudasen en la compra del material de iniciación (la base para cortar, el cutter especial, un libro, algunas telas, etc.) y como son buenas personas, pues lo hicieron… ¡Yupiii!

    Dice mi libro que los orígenes del Patchwork son remotos y los testimonios inciertos (empezamos bien…) pero que es sabido que hace 5.000 años este tipo de trabajos ya se hacían en el Cercano Oriente y más tarde en Egipto. Puede decirse que el patchwork existe desde que se conoce la tela.

    El primer recuerdo que yo (personalmente quiero decir, recuerdo “mío”) tengo del patchwork es de las pelis del Oeste, de aquellas colchas maravillosas, de esas pequeñas obras de arte cotidianas que las mujeres realizaban para aprovechar trozos de tela vieja que, de otro modo, habría terminado en la basura…

    Me imaginaba que, arropada con una colcha de esas, hecha trocito a trocito, cosida con toda la habilidad de la madre o la abuela, seguro que una se sentía mucho más protegida… aprovechar esos retales para convertirlos en algo nuevo, bonito, útil y amoroso me parecía algo fantástico…

    Hasta el plaid de cuadros básicamente azules y rojos del que hay dos fotos, todo es mío (excepto el corazón de la primera foto) a partir de ahí ya son obras sacadas buscando en Google

    ResponElimina
  2. M'encanta! Sempre he dit que m'agradaria provar a fer-me una colxa. Però primer potser hauria de començar a apendre a cosir una mica jajaja.
    Sé que si ara no tinc temps, quan seré velleta ho faré :)

    ResponElimina
  3. Ohh quina velocitat pojant fotos, per ferles més grans i que no perdin definició a part de la mida de la foto que vols que surti el 400 que em comentas el cambies per 800 i ja voras com es veuen de conya.
    Un abraçada

    ResponElimina
  4. Muy chulo e interesante, ¡cuantas cosas se aprenden en tu blog!, ¿Cómo consigues tener tiempo para hacer tantas cosas?
    Un saludo.

    ResponElimina
  5. A mi gusta el pachwork aún cuando no es real, es dicer esos estampados que lo imitan, creó que su inicio habrá sido la necesidad de ahorrar hasta que se convirtió en una moda y ya es tradicional, besitos y muy lindas las fotos y tus labores, un besito tía Elsa.

    ResponElimina
  6. ASSUMPTA!!!!!!!!!! ETS GENIAL!!!!!!!!!!!!!!!!!! SE M'HA DIBUIXAT UN SOMRIURE D'ORELLA A ORELLA!!! jajajaja! quina il.lu!!!!..... a veure, que de tanta alegria he vingut a dir't-ho i encara no he llegit. Un segon, que llegeixo i segueixo comentant....

    (...)

    què requetebonic tot!! el cobrellit que has fet tu, és genial!! a mi m'encanten aquests cobrellits. La meva iaia tb en feia. Què xulo!!!!

    Jo segueixo cosint el meu vestidet... la veritat és que m'està quedant una mica liat, jajaja! pq entre botons, fils i tot plegat no m'aclaro, però amb la teva ajuda, m'acabarà quedant preciós!! segur!!!!

    ETS UN SOL!!!!!! Gràcies! Gràcies!!!!!!!!!

    smuac! smuac! smuac! smuac!!! :-)***********

    ResponElimina
  7. BAJOQUETA Jo quan sigui velleta faré mitja jeje... i seguiré pujant coses al blog, però llavors ja ho farem amb la "ment" :-)


    GEORGE Moltes gràcies!! Que quan he vist el teu post a l'aticle de la Parròquia de Sant Joan he anat al teu blog a preguntar-te com fer-ho i has vingut supersònicament a aquest article a respondre!!! Crec que ja ho vaig entenent, eh? Em falta acabar d'assentar-ho al meu pobre cervell jajaja
    Abraçades!!


    RAQUEL Uuuuuuy ¡¡esta es la pregunta del millón!! :-) No tengo tiempo para hacer tantas cosas... ejem... Lo que ocurre es que a veces "se me quedan por hacer" cosas que debería hacer... ay, ay :-))
    Besos!!


    TIA ELSA Sí, conozco estos estampados que "imitan" el patchwork y están muy bien :-)) Y también he visto gráficos para bordar a punto de cruz que simulan trabajos en patchwork jejeje, hay de todo :-)
    Besotes!!!

    ResponElimina
  8. ROBADESTIU Jejeje m'alegra que t'agradi!! Ja saps, diu el refrany "Als sants i als minyons no els prometis si no els dons" :-)) i jo et vaig dir que et dedicaria un article de patchwork i aqui el tens ;-))

    Tu ves tranquil·la amb el teu vestidet, no corris... les coses fetes amb calma queden millor :-)

    Ah!! I el que vaig fer jo no és pas un cobrellit sencer, no!! No m'atreviria amb una cosa tan gran :-) és un plaid que li vaig fer al meu maridet quan a l'hivern s'asseu al sofà i li encanta jeje

    Petonassos guapa!!!!!

    ResponElimina
  9. Aiiii, quina vergonya, jo tinc el meu blog abandonat i tu te'n recordes de mi al teu.... M'he posat vermella i tot al llegir-lo. Pero no et matare per parlar de mi, o sigui, que pots continuar buscant material pel teu blog perque hauras de continuar-lo. M'alegro d'haver-te introduit a aquest mon del patchwork, ja em diras si la teva butxaca tambe s'alegra o no.
    Si continuo el meu blog ja t'ho dire.

    La teva-amiga-tota-vermella Vero

    ResponElimina
  10. VERO Holaaaaa!!! Ai quina ilu que hagis entrat!! jejeje
    El dia que faci un article sobre Harry Potter et tornaré a enviar l'enllaç perquè ens en donis un curs de Doctorat ;-))

    Aiiiiiii la butxaca... no, ella no s'alegra, no :-)) Per això aprofito sempre l'excusa de "sants", "aniversaris", etc. per a comprar material :-))

    Per als demés, si cliqueu sobre la imatge de la Vero, veureu una motxilla de patchwork que va fer per a la seva nena. Jo l'he vist en directe i asseguro que és moníssima :-))

    Gràcies per haver passat i petonassos!!! :-)))

    ResponElimina
  11. Hola Assumpta,

    Que maco que queda tot !!!!
    Quina traça.

    Has pensat en dedicar-ti, o a donar clases, aixi, tindries una feina creativa i t'ompliria.

    Pensa-ho

    Una abraçada

    ResponElimina
  12. HORABAIXA Sí que queden coses molt maques! :-)
    Però els millors, els del final no son fets meus, eh? Jo apenes en sé!! No podria pas donar-ne de classes, mare meva!! :-)
    L´únic que he fet son agafadors per la cuina i el plaid dels quadres grossos, totes les imatges del final les he trobat buscant per Google :-))
    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Assumpta! tu saps de tot eh! mare meva... quan em casi t'aviso i deixo que tu et cuidis de la casa, el disseny... genial :) una abraçada forta

    ResponElimina
  14. CESC Gràcies pel que dius, però no... jo no sé de tot, en absolut, ho pots ben creure :-)
    De patchwork apenes en sé...
    L'article era un regal per la Robetadestiu, però tot això tan maco del final no ho he fet pas jo, ho ha fet gent que en sap de veritat :-)
    Una abraçada forta per a tu també :-)

    ResponElimina
  15. Sí, ho sé... però segur que saps on acudir i com em pots ajudar! o sigui que ja ho saps... crec que si tens un dubte, ho busques, trobes i soluciones, perdona que m'he embalat...

    ResponElimina
  16. Home, si vols aprendre punt de creu, això sí que te'n podria ensenyar més, eh? :-))
    Petonassos!!!!!!

    ResponElimina
  17. Quin munt de coses que fas!!...Deixes anar la teva creativitat per tot arreu i això és molt bo!!... I nosaltres ho disfrute'm!!
    Una abraçada molt forta!!

    ResponElimina
  18. ASSS!!! NENAAAAAAAAAAA!!!
    Quina sera la propera casualitat que ens unirà???

    M'encanta el plaid que has fet!!!
    Xulissim!!!

    Felicitats.

    ResponElimina
  19. Vagi per davant que jo no m'hi posaria ni en broma. Vaja, em sembla que no tindria paciència. Dit això, em semblen autèntiques obres d'art.

    Artista! :-)

    ResponElimina
  20. Ostres, les dues Montses seguides!! jajaja :-)

    MONTSE "una mica de tot" No, no, quantes coses que "provo", que és diferent ;-)) jo sóc com diu el refrany "aprendiz de todo y maestra de nada" jeje
    Abraçades, guapa!!!


    MONTSE "lletres & fotos" El millor del plaid és que dona molt de gust embolicar-s'hi jeje
    Hauré de pensar en alguna afició ben rara a veure si també coincidim :-))
    Abraçades!!


    FERRAN Per algú que parla alemany no hi ha límits en aquesta vida jejeje segur que te'n sortiries :-)))
    Abraçades!!

    ResponElimina
  21. Reina, el post no estava acabat i ha fet el que ha volgut...són per treballar amb els nens, ara ja es pot llegir sencer! Gràcies, ets una joia!

    ResponElimina
  22. Jajajaja ZEL :-)))
    Vaig a veure ;-)

    ResponElimina
  23. Debo reconocer que me encanta ver estas cosas, pero mis habilidades son escasas. Así que seguiré disfrutando de quienes saben y pueden sacarle brillo a su creatividad manual..
    De estas cuestiones me encanta lo terapéuticas que pueden ser las tareas. Hacer, crear, transportarse por un rato..Está bueno..

    Cariños.
    Vero

    ResponElimina
  24. Colores y una excelente composición. Que mas podemos pedir?
    No se si seria capaz de hacerlo. Pero admiro la paciencia quien lo hace.
    Un abrazo

    ResponElimina
  25. UOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!
    M'encanta el teu cobrellit!!! Has vist la pel·lícula How to make an American quilt????? (Traduïda al castellà com Donde reside el amor.) Jo també me'n vull fer un, de cobrellit així! Tot i que, clar! Si l'he de fer a mà... A mi ja m'agrada cosir a mà, prò ja sé que trigaré més de 4 dies... De moment, a veure què em diran de fer al curs! També tinc unes teles comprades per a fer-me una bossa, que sembla més realista, de moment! ;)

    Petonets, artista!!!

    Per cert, he de suposar que potser ens creuarem a la fira creativa?? ;)

    ResponElimina
  26. VERÓNICA Hola!! Te aseguro que yo me veo totalmente incapaz de hacer uno como los que puse al final jeje pero uno sólo con cuadros como el que hice no es demasiado difícil :-) ¡Y cuando lo ves terminado, da una alegría! :-)
    Y sí, sí puede tener algo de terapéutico :-))
    Besos!!


    JAN PUERTA Sí que podrías sí jeje :-) Si pude yo es que no es demasiado complicado (bueno, a un nivel sencillo, claro jeje)
    Un abrazo!!


    NÚR Jajajajaja Eeeeiii Que el meu està fet a ma!!! jajaja jo no tinc màquina de cosir jeje... tot a ma, punt a punt ;-)
    Cosit i planxat, cosit i planxat i anar fent quadrets ;-)
    De totes maneres jo sóc molt anàrquica, eh? alguna professora segur que s'escandalitzaria dels meus mètodes jajaja el que no sé m'ho invento, però mira, va quedar força bé :-)))
    Ai, la peli, la peli... aisss no l'he vista, no... L'hauré de veure!! :-))
    La Fira creativa?? Ostres, això em sona... una amiga (la que em va ensenyar) va cada any a una Fira -però no sé si és aquesta- quan i on és? :-))
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  27. Pero quina preciositat!
    Com m'agradaria poder comptar amb el temps i la paciencia per poder fer coses aixi (>.<)

    ResponElimina
  28. a mi també m'agraden!:D tinc una faldilla feta de trossets que me la vaig comprar fa anys a una botiga hippie i encara de vegades la duc x casa o de viatge :D és molt maco,però s'ha de tenir paciència x fer-ho...suposo que és com fer un puzzle de 5000 peces, que és "dur" però el resultat és genial:D

    ResponElimina
  29. Ooohhh!!! jo des de petita sempre havia somiat en poder tenir algun dia un cobrallit fet de trossets de roba (concretament quadradets), suposo que per influència de nombroses pel·lícules.. jeje
    Escolta, que t'ha quedat super xulo!! Jo em plantejaria fer-ne una bona producció i una posterior venda eh!?
    Jo el més semblant al Patchwork que he intentat fer a la meva vida (dic intentat perquè vaig desistir per resultar un autèntic "fiasco") és un pijama fet amb trossos d'altres pijames que tenia guardats de la infància.
    Ets una manetes eh?!
    una abraçada!!

    ResponElimina
  30. Apa assumpta!!!!!quina enveja més sana! m'encanta, t'ha quedat molt bé! Felicitats
    Sempre he pensat d'intentar fer-ne una però les cervicals no ajuden gaire!
    molts petons i a per més!

    ResponElimina
  31. Segueixo dient: artistaaaaaaaaa!!!
    Però com t'ho fas? paciència? suposo que com jo amb els puzzles jeje, i afició oi?
    son els dos ingredients fonamentals no?
    De totes maneres, quan vulgui fer un regal d'aquests, ja se a qui encomanar-lo (pagant eh?jejeje). I que xulo!! plas plas plas!!!

    ResponElimina
  32. como hace dias que no tenia el ordenador,(ahora tengo que empezar a guardarme los favoritos otra vez ¡ains!) no me habia pasado por aqui y ya veo que has puesto manualidades..., me alegra que tu también pongas "tus cositas", aunque ya las habia visto, pero no se si todo lo que has hecho.
    por cierto, a ver si me mandas el patron de la muñequita que está a la derecha de la revista.

    besos

    ResponElimina
  33. Eiiii.... com sempre has fet un treball impressionant sobre aquest art tan espectacular. Com ja saps, jo soc un negat per aquestes coses, però vaig tenir una veïna que com afició feia patchwork i una vegada, vaig anar a una exposició que fa fer i em va impressionar molt.... Quin curro això del patchwork!!!

    Petons!!!

    ResponElimina
  34. Ostres m'agrada molt la segona de les fotus que dius que has trobat al google!!! Que xula!!!

    La meva mare i germana també fan patchwork, i fan unes coses moníssimes! Potser m'hi posi jo algun dia...

    ResponElimina
  35. ALEXIA STARK Hola, guapa! Paciència sí, però temps tampoc massa... s'hi poden anar dedicant petites estonetes (que és el que feia jo jeje) és tarda més, però al final també tens la teva peça acabada :-))


    SPAGHETTI Uaaaau, segur que a mi m'agradaria aquesta faldilla que dius!! :-)
    sí, sí, és bàsicament paciència... però més fàcil que el puzzle, eh? aqui saps cada peça on l'has de col·locar jeje :-))


    IRUNA Siiiii jo també aquells cobrellits, què macos!!
    Feien una sèrie (que potser tu encara no hauries nascut jeje) que es deia "La casa de la Pradera" i en tenien... com m'agradaven!! :-))
    Ai, Iruna jeje al pas que vaig anar no m'hi guanyaria pas la vida, no :-)
    Pijama fet amb trossos de pijames... a veure, és una idea súper imaginativa!!
    Abraçades!!


    AIGUA Gràcies, guapa!!
    Ai, les cervicals... una amiga meva va haver de deixar el punt de creu (que li encantava) pel mateix problema... i, de fet, jo molta estona tampoc hi puc estar o al dia següent estic com tota encarcarada... però mira, poquet a poquet :-)
    Petons!!


    INSTINTS Jajaja bé, si el "artista" va pel plaid de quadres grossos i sense massa complicació, l'accepto amb un somriure :-) tot i que sé que no és res de l'altre món, de veritat i que m'hi vaig estar un munt :-) Ara bé... els de sota no son meus, eh? aquests sí que són d'artistes de veritat!! :-))
    Petonassos!!


    KARMENTXU Siii :-)) tú ya conocías mi famoso plaid (casi lo único que he hecho hasta el momento, a parte de un par de agarradores de cocina jajaja)
    Por cierto, ¿qué patrón? ¿El de mi muñequita que tengo la foto en la barra lateral? :-) Pues ni idea... Esta muñequita fue un regalo de mi marido por mi cumple hará dos o tres años, es comprada en tienda, yo no sé hacerlas :-))
    Besos!!


    PRAXIS Tot és probar-ho :-)) No pots dir que ets un negat si no ho intentes jeje
    Ai, una exposició!! què bé!! aquestes coses "al natural" encara es veuen molt més maques!!
    Abraçades!!


    FINESTRETA Siiiiiiii, oi que és una passada? Jo penso en la feinada que hi deu haver i em quedo al·lucinant!! :-))
    Si la mare i la germana en fan, no tens excusa, dona :-) Si tens les profes i tot!!!
    Petons!!

    ResponElimina
  36. assumpta, he canviat la roba d'estiu per una bruixoleta, que és el lloc on vivia abans, i on vaig conèixer l'elevanda... allí, miro d'aclarir una mica les coses, de moment en silenci. Si un dia t'avorreixes i tens ganes de cosir alguns pedaços de roba, o tens algun plaid a mitges, jo allí estic, cosint els meus, i m'agradarà que em facis companyia, així podré anar mirant com ho fas, que ja saps que això de cosir, a mi em costa. I l'elevanda estarà molt contenta de trobar-te, tb!!! Petonets :-)***

    ResponElimina
  37. Epaaaaaaaaaaa!!!!

    Tot just ara ho veig!!! :-))

    Hi he anat a deixar-te una salutació, però no tens obert per missatges, així que te la deixo aquí :-))

    ResponElimina
  38. Mètodes de fer patxwork poc ortodoxos??? Ets la meva ídol!!! hahahaha
    Podríem fer un intercanvi d'idees, quan estigui una mica més avançada, a veure què en traiem! hihihi

    Et deixo aquí l'enllaç de la fira creativa! És a finals de novembre, juntament amb el saló o la fira del hobby.

    Petons!!

    ResponElimina
  39. Jajajaja Núr... és que jo trobo que aquestes coses per divertir-se han de ser això, un entreteniment i ja està :-)) Si t'encaparres en buscar la perfecció doncs ja no t'ho passes bé...

    Si m'haguéssis vist fent l'encoixinat del plaid que vaig fer t'haguéssis partit de riure (totalment a la meva bola) i si m'hagués vist alguna profe m'hagués tallat el cap :-)))

    Ara miro l'enllaç! ;-))

    ResponElimina
  40. Sí, sí... això té tota la pinta de ser on va la meva amiga Vero (la que em va ensenyar a fer els primers passos) És molt temptador, eh?

    finals de novembre... ostres... jeje fan ganes d'anar-hi :-))

    ResponElimina
  41. Que bonic noia, és una passada! A mi m'agraden molt les manualitats però no sé si m'atreviria amb això, crec que no i a més no tinc màquina de cosir :)
    M'agrada molt el quilt que has fet, moltes felicitats!
    Recordo una vegada que vaig anar a una exposició i tenia moltes ganes de robar-ne algun per la meva habitació, jajaj Son tan... tan cucos:]

    ResponElimina
  42. MARTA Hola, guapa!! :-) Si jo tampoc tinc màquina de cosir!! El mèrit està en fer-ho a ma jeje ;-))
    Segur que si ho proves te'n surts, de veritat!!
    Abraçades!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!