Ell era un geni!! N’hi ha moltes que m’agraden moltíssim i potser només un parell que no m’acaben de fer el pes... però, de totes elles, la meva preferida és The man who knew too much (L’home que sabia massa). La tinc en vídeo i no seria capaç de dir quantes vegades l’he vist.
L'explico una miqueta:
Un matrimoni americà (James Stewart i Doris Day) de vacances al Marroc presència l’assassinat d’un francès (que resultarà ser un espia que està investigant un atemptat que ha de tenir lloc a Londres, però això no ho sabem de moment) i que mor en braços del protagonista que és metge, per cert.
Abans de morir diu unes paraules: “Ambrose Chapel”. Quan tornen a l’hotel s’adonen que els han segrestat el seu fill i, en una trucada telefònica, els segrestadors els informen que si el volen tornar a veure els han de dir què els ha dit el francès abans de morir, però en James Stewart no se'n refia i no els diu res.
Ells no saben què fer i van a Anglaterra on creuen que pot trobar-se el seu petit... allí expliquen que han segrestat al seu fill però no diuen res de l'amenaça ni de les paraules del francès... per una part confien en la policia, per altre part es posen a buscar pel seu compte i van lligant caps fins que s’adonen que es tracta d’un atemptat i que es produirà al Royal Albert Hall...
(Aquestes tres fotos les he retallat d'un YouTube de la peli)
M’encanta com va tot, em fascinen els personatges, m’entristeixo quan segresten el petit, li agafo una mania terrible al "matrimoni anglès" que ell es fa passar per pastor protestant, em poso nerviosa cada vegada amb l’escena del Royal Albert Hall (tot i que sé que l’assassí fallarà el tret perquè la Doris Day cridarà), se’m salten les llàgrimes quan la mare canta la cançó (qué será, será) a l’ambaixada, amb la veu cada vegada més alta i, al final, cridant com una desesperada davant la mirada perplexa de tots i el nen sent la seva veu des de l’habitació on el tenen retingut...
Té de tot, moments per patir, moments per emocionar-se, moments per riure amb escenes quasi còmiques en moments de màxima tensió... en fi, una obra mestre...
...........................
I ara, encara que no hi tingui res a veure, a petició de Praxis i de p-cfacsbc2v, la foto del granissat de cafè :-)
Traducción al castellano
ResponEliminaEl hombre que sabía demasiado
Siempre digo que no soy aficionada al cine en absoluto... y es cierto. Ahora bien, las pelis de Hitchcock son otra cosa...
¡Él era un genio! Hay muchas que me gustan muchísimo y quizás tan solo hay un par que no terminan de convencerme... pero, de todas ellas, mi favorita es The man who knew too much (El hombre que sabía demasiado). La tengo en vídeo y no sería capaz de decir cuántas veces la he visto.
La cuento un poco:
Un matrimonio americano (James Stewart y Doris Day) de vacaciones en Marruecos, presencian el asesinato de un francés (que resultará ser un espía que está investigando un atentado que tendrá lugar en Londres, pero esto, de momento aún no lo sabemos) y que muere en brazos del protagonista que, por cierto, es médico.
Antes de morir, dice unas palabras "Ambros Chapel". Cuando regresan al hotel ven que su hijo ha sido secuestrado y reciben la amenaza de que si quieren volver a verlo deben decir qué es lo que les ha dicho el francés antes de morir.
Ellos no saben qué hacer y se trasladan a Inglaterra, donde creen que puede estar su pequeño... allí cuentan que han secuestrado a su hijo pero no dicen nada de las palabras del francés... por una parte confían en la policía, pero por la otra se ponen a buscar por su cuenta y van atando cabos hasta que se dan cuenta de que se trata todo de un atentado y que tendrà lugar en el Royal Albert Hall...
Me encanta como se desarrolla todo, me fascinan los personajes, me entristezco cuando secuestran al niño, le tomo una manía terrible al "matrimonio inglés" que él se hace pasar por pastor protestante, me pongo nerviosa con la escena del Royal Albert Hall (aunque sé que el asesino fallará el tiro porque Doris Day gritará), se me saltan las lágrimas cuando la madre canta la canción (qué será, será) en la embajada con la voz cada vez más alta i al final gritando como una desesperada ante la mirada perpleja de los asistentes y el niño oye su voz desde la habitación donde lo tienen retenido...
Tiene de todo, momentos para sufrir, momentos para emocionare, momentos para reír con escenas casi cómicas en momentos de máxima tensión... en fin, una obra maestra...
...........................
Y ahora, aunqueno tenga nada que ver, y a petición de Praxis i de p-cfacsbc2v, la foto del granizado de café :-)
que serà, serà!!!
ResponEliminad'aquesta pel·li recordo molt bé les escenes al mercat....
a mi, la que més m'agrada és Cortina rasgada amb el Paul!!!!
buf!!!
i, el Crimern Perfecto, el hombre... ais, no podria triar!!!! m'agren totes!!! potser la que menys, Los pàjaros....
la verdad es un genio!!! a mi también me encanta!!!
ResponEliminano m agrada gens aquet paio,tot el rato patint amb ho maco que es riure
ResponEliminaNo l'he vista... De fet, del Hitchcock n'he vistes ben poques, i no és que no m'agradin. Me l'apuntaré!
ResponEliminaNo ho sé, si el granissat de cafè no té res a veure en tot això! Potser és un granissat segrestador, o espia, o...
ui un granitzat de cafè! que bo jeje... jo no sóc gaire seguidor seu, però crec que era un geni amb les coses clares i poca gent fa el que la seva ment li diu, molts fan pel·lícules pel sol fet de tenir audiència :) una abraçada Assumpta!
ResponEliminaDoncs jo no l'he vista pas aquesta peli (aquesta i moltes d'altres que la majoria de terrestres han vist). I de granitzats de cafès, no el she provat tampoc. Són bons?
ResponEliminaA la feina fem flams de cafè, i tenen molt èxit. Aviam si provo el granitzat...
Petons i merci pels teus ànims!!!
Peliculones!!!
ResponEliminaAdoro a Doris Day...que acrtiz...
Lindo finde amiga.
Besos
RITS Hola, guapa!!! Estic totalment d'acord amb tú, a mi tampoc m'agrada "Los pájaros", de fet, no li trobo la gràcia, ni el sentit, ni res de res... I "Crimen perfecto" uauuu una altre meravella!!
ResponEliminaTIA ELSA ¿Verdad que sí? jeje Te mantiene pegada al asiento sin perderte un instante de la trama :-))
DDRIVER Homeeeee jajaja que en aquesta peli que dic jo també rius, eh? i a més (ssshhh, no ho diguis a ningú, però acaba bé jeje)
P-CFACSBC2V Apunta, apunta que val la pena jejeje
El granissat de cafè no estava enverinat ni res, eh? jajaja era normal i corrent :-))
CESC Siiiii mmmm boníssim jejeje
Sí, la veritat és que aquest home feia les pelis ben bé com a ell li venia de gust. Te les recomano!!
Abraçades també per a tú :-))
INSTINTS Uuuuiii si jo tampoc he vist la majoria de pelis que ha vist la gent "normal" jaja tinc uns gustos molt "clars" i no m'agrada fer experiments ;-))
Prova, prova el granissat, ja veuràs que resulta molt bó.
Petonets :-))
JORGELINA Siiii Doris Day está genial en esta peli... ay, recuerdo cuando el marido le da la pastilla sedante antes de notificarle el secuestro del niño y ella llora... ufff... ya digo, menos mal que la peli acaba bien :-))
Besos!!
En Hitchcock era un crack, un autèntic crack. Sabia donar a les històries intel·ligència, misteri, intriga, emoció, ... tot alhora!
ResponEliminaEstic amb la rits!: "Cortina rasgada" (Torn curtain) és una pel·lícula excel·lent, imperdible! (i no ho dic perquè passi a Alemanya :)
Salut.
Ostres doncs té bona pinta eh!Llàstima que nom'agradi el cafè a mi!!!
ResponEliminaLa peli no l'he vist, potser que la vegi...
FERRAN Genial descripció del "mestre" :-))
ResponEliminaFa temps van fer per "La 2" de TVE un cicle de les seves pelis i jo en vaig grabar moltes en vídeo... després va sortir una col·lecció i en vaig comprar d'altres... M'agrada tenir-les! :-)
Hauré de repassar "Torn courtain" doncs admeto que no la tinc entre les més, més, més... :-))
FINESTRETA Jajajaja té bona pinta però no t'agrada el cafè :-)) doncs mira, entre el granissat (que estava boníssim) i la peli, encara et recomano la peli, eh? ;-)
Quina gràcia Assumpta, a mi també m'agraden molt les pelis del Hitchkock i d'aquesta me'n recordo. La que he vist més cops ha estat "La finestra indiscreta", també amb el James Stewart, que m'agrada molt com treballa :)
ResponEliminamñññ no he vist cap pel.li d'ell però mira que a mi la temàtica d'aquesta que dius no em desagrada pas. Igual la intento veure ara que tinc uns dies de vacances :P
ResponEliminaostres, a mi fa anys em va donar per mirar pel.lis de Hitchcock. Després de veure "La ventana indiscreta" vaig estar uns dies amb les cortines de casa tancades tot el dia, per si a algú li donava per mirar... ;-)
ResponEliminaEra com era este home, però sabia fer estar en tensió a l'espectador.
ResponEliminaLo del granissat és per despistar no? jajaja.
Doncs el cinema m'encanta i per mi en Hitchcock era un geni, realment les seves pelis no tenen "deperdici" com es diu. Jo soc de la opinió de que les pelis es tenen de veure al cinema i no a casa. No te res a veure, per molt Home cinema que ens donin.
ResponEliminaEiiiii ... la foto del granitzat de cafè t'ha quedat de conya, com me la beuria ara.... Gracies pel detall!!!
Una abraçada
Assumpta muy buen post...
ResponEliminaSon peliculas de aquellas inolvidables.
Besos
Quina passió i quin entusiasme li poses en el teu reportatge... ho transmets perfectament!!
ResponEliminaUna abraçada.
MARTA La Ventana Indiscreta és una altre de les meves preferides!! :-)) jeje també descarrega una bona dosi d'adrenalina, eh? I James Stewart m'encanta!!
ResponEliminaSPAGHETTI Sí!! anima't dona, ja veuràs que t'agradaran... aquesta o la que diuen Marta i Robadestiu, o El Crímen Perfecto... Ufff n'hi ha tantes!! :-)
ROBADESTIU Jajajaja què bó!! Sí, sí, aquella peli condiciona, eh? :-)))
BAJOQUETA Jo crec que sabia el que, psicològicament, sap fer mantenir a la gent enganxada a la peli i esperant el desenllaç final :-).
Jajaja lo del granissat ve de l'article anterior i la meva "mania" de fotografiar qualsevol cosa :-))
PRAXIS Sí, sí, un autèntic geni!!
Tu penses això del cinema perquè deus ser un cinèfil "dels bons" jeje... jo a caseta, al sofà, també gaudeixo d'una bona peli...
En quan al granissat :-) mira, em va fer gràcia que diguessiu que posés la foto i vaig dir... doncs vinga!! :-)))
Una abraçada també!
MARISA: El rincón de mi niñez Gracias guapa!! sí, son películas de aquellas que nunca pasan de moda :-))
MONTSE Gràcies Montse!! És que la veritat la peli m'encanta!! I així és fàcil transmetre emoció jeje.
Una abraçada, guapa!!
Assumpta ten bon gust,el mestre es el mestre.salutacions
ResponEliminaTota una altra cosa, és ben cert, tot i que ara trobo que tornen a fer bone pel.lícules, si més no de les que a mi m'agraden...
ResponEliminaVull granissat!!!!!
TONI BRA No es pot resumir millor que com tu ho has fet "El mestre és el mestre"
ResponEliminaZEL Jo crec que em vaig quedar "encallada" en aquest tipus de pelis jeje... Convidada a granissat!! :-)))
ains Assumpta!!! Aquesta pel·lícula també l'he vista!!!! I també m'agrada força perquè pateixes fins al final. Tot i això, he de dir que les pel·lícules de misteri «d'abans» vistes ara són força previsibles en aquest aspecte. Almenys a mi m'ho sembla... si no és alguna de les d'en "Puarot" (de la Christie? Vaig molt peix en aquest tipus de novel·la/cinema...).
ResponEliminaSaps quina m'agrada a mi del Hitchkock? La ventana indiscreta! Aquesta em va agradar també molt! :)
Pel que fa als balls dels siete hermanos... De petita sempre havia pensat que de gran m'hauria agradat endur-me'ls tots set a casa! hahahaha ;P
(amb el teu permís, copiaré aquest comentari meu al meu bloc, com a resposta al teu comentari, però volia deixar-te'l aquí, perquè trobo genial rellegir i comentar articles de fa temps!)
NÚR.- Ostres, ens estem trobant en el passat jejeje
ResponEliminaI tant que pots agafar el comentari ;-) És teu!! :-)))
Ara aniré a respondre a casa teva :-)