diumenge, 21 de setembre de 2008

El Begijnhof d'Amsterdam


Postal amb vista aèria

L’estiu de 2004 varem anar de vacances a Bèlgica, a part de Brussel•les volíem visitar Gant, Anvers i Bruges. Les dues primeres pel nostre compte (bé, en realitat amb un amic andalús, l’Antonio, que viu allí fa anys i que va ser un excel·lent guia, però anant en tren i al nostre aire) però Bruges ho varem fer amb excursió organitzada. Quan desprès l’Antonio ens va preguntar si ens havien ensenyat el Begijnhof admeto que vaig dir “¿El qué? ¿Qué es eso?” i ell ens va explicar què era... i va afegir que era un “delicte” que no ens hi haguessin portat.

Així doncs, jo em vaig quedar amb “ganes de Begijnhof”... i sóc molt tossuda... :-)

Quan l’estiu de 2006 varem anar de vacances a Holanda, al preparar el viatge llegint guies a casa i tal, vaig veure que Amsterdam també tenia Begijnhof i que estava en molt bones condicions i que es podia visitar... i li vaig dir al meu marit que hi havíem d’anar!!

Begijnhof en català ho podríem traduir com a “Beateri” o lloc on vivien les beguins (que serien les “beates”) el que passa és que això en el nostre llenguatge actual del segle XXI pot sonar raríssim, mentre que en realitat, les beates de llavors eren dones solteres o viudes que volien dedicar-se a la pregària, a cuidar malalts o ancians i fer obres de caritat.



El Begijnhof d’Amsterdam és un lloc d’absoluta pau i calma espiritual en una ciutat, per altra, banda caòtica (si no t’atropella una bici, has de vigilar que no ho faci un cotxe, un tramvia, un bus... )


Plànol copiat d'aqui http://sobreholanda.com/2007/11/10/el-begijnhof-de-amsterdam-aires-religiosos/

Com diu la web del Beateri It could be difficult to find the gate but the moment you walk through it, you will experience another world que, en el meu particular anglès, traduiria com pot ser difícil trobar la porta, però en el moment en que la travesses et sentiràs en un altre món”. Certament costa de trobar el lloc exacte i l’entrada, i això que nosaltres ens vàrem preparar el recorregut a l'hotel amb el plànol! però quan entres, ets conscient que ets en un lloc de pau.





L’aspecte és com d’un poble petit, hi ha un patí silenciós amb jardí i una església (catòlica) envoltada de cases de fusta reconstruïdes en el segle XVII menys una, la més antiga, construïda l’any 1475.




Aquesta foto, amb el seu missatge, és una de les meves preferides.

Tot i que el primer grup de dones que comencen a viure amb aquesta idea es remonta a l’any 1150, la primera vegada que la paraula beguins apareix a un document és l’any 1307, un altre de 1346 parla de Beghijnhuis (o sigui, casa de les beguins) i la primera menció de la paraula Begijnhof en un certificat oficial és l’any 1417.

Una part important es va destruir en els grans incendis d’Amsterdam de 1421 i 1452, però elles no van desaparèixer i ho van reconstruir amb els seus propis diners… l’any 1511 el Begijnhof és va engrandir amb més terrenys.

El respecte que les beguins es van guanyar entre els habitants de la ciutat per les seves obres de caritat i la vida de treball que portaven va ser tan gran que varen quedar exemptes de la prohibició de practicar el culte catòlic quan la ciutat es va fer protestant l’any 1578.


Foto de l'Altar principal de la Capella del Begijnhof, amb pintura de Cornelius Moyaert de l'any 1649, representant l'Assumpció de Maria... La meva patrona :-)

Ah!! I si teniu curiositat per conèixer el Begijnhof de Bruges, el que jo em vaig perdre, doncs LaBruixoleta ho explica aqui :-))

35 comentaris:

  1. Traducción al castellano

    El verano de 2004 fuimos de vacaciones a Bélgica, además de Bruselas queríamos visitar Gante, Amberes y Brujas. Las dos primeras nosotros solos (bien, en realidad, con un amigo andaluz, Antonio, que vive allí hace años y fue un excelente guía, yendo siempre a nuestro aire) pero a Brujas lo fuimos mediante excursión organizada. Cuando luego Antonio nos preguntó si nos habían mostrado el Begijnhof, admito que pregunté “¿El qué? ¿Qué es eso?” y él nos contó de qué se trataba, añadiendo que era un “delito” que no nos hubiesen llevado a verlo.

    Así pues, yo me quedé con “ganas de Begijnhof”… y soy muy testaruda :-)

    Cuando el verano de 2006 fuimos de vacaciones a Holanda, al preparar el viaje leyendo guías en casa, vi que Ámsterdam también tenía Begijnhof, que estaba en muy buenas condiciones y que se podía visitar y le dije a mi marido que teníamos que ir!!

    Begijnhof en castellano podría traducirse como “Beaterio” o lugar donde vivían las beguinas (que serían las “beatas”) lo que ocurre es que esto, en nuestro lenguaje del siglo XXI puede sonar muy raro mientras que, en realidad, entonces eran llamadas beatas mujeres soleras o viudas que querían dedicarse a la oración, cuidar enfermos o ancianos y hacer obras de caridad.

    El Begijnhof de Ámsterdam es un lugar de paz absoluta y calma espiritual en una ciudad que, por otro lado, es caótica (si no te atropella una bici, hay que ir con cuidado de que no lo haga un coche, un tranvía o un bus)
    Como dice la web del Beaterio “It could be difficult to find the gate but the moment you walk through it, you will experience another world” que, en mi particular inglés, traduciría como “puede ser difícil encontrar la puerta, pero en el momento en que la cruces te sentirás en otro mundo”.

    Ciertamente, no es fácil encontrar el lugar exacto y la entrada, yendo incluso –como nosotros- con el recorrido preparado y con un plano, pero cuando entras, eres consciente de que estás en un lugar de paz.

    El aspecto es como de un pueblecito, con un patio silencioso, con jardín y una iglesia (católica) rodeada de casas de madera reconstruidas en el siglo XVII menos una, la más antigua, construida el año 1475.

    A pesar de que el primer grupo de mujeres que empiezan a vivir con esta idea se remonta al año 1150, la primera vez que la palabra “beguinas” aparece en un documento es el año 1307, otro de 1346 habla de Beghijnhuis (o sea, casa de las beguinas) y la primera mención de la palabra Begijnhof en un certificado oficial es del año 1417.

    Una parte importante se destruyó en los grandes incendios de Amsterdam de 1421 y 1452, pero ellas no desaparecieron y lo reconstruyeron con su propio dinero… el año 1511 el Begijnhof se amplió con nuevos terrenos.

    El respeto que las beguinas se ganaron entre los habitantes de la ciudad por sus obras de caridad y la vida de trabajo que llevaban, fue tan grande que quedaron exentas de la prohibición de practicar el culto católico cuando la ciudad se hizo protestante el año 1578.

    La última foto es del Altar principal de la Capilla del Begijnhof, con una pintura de Cornelius Moyaert del año 1649 representando la Asunción de Maria… Mi patrona! :-)

    ResponSuprimeix
  2. Ooooh, quina pau! Ja sé quin destí exterior puc afegir a la meva llista de "llocs on anar-se'n al carajo", jejeje!
    Realment fantàstic, has sabut transmetre una sensació de calma impressionant.

    ResponSuprimeix
  3. Pel que eh sé, hof seria estació, parada d'un transport públic, així que els deien que era com una estació de beates? Déu n'hi do. Un article molt interessant, sempre està bé conèixer les peculiaritats de cada lloc. Però a part d'això, i tornant a Bèlgica, Brugge preciosa, oi?

    ResponSuprimeix
  4. MAFALDA Lloc ideal per anar-se'n al carajo jajaja t'ho assegur-ho!!
    Però tota la ciutat, tota... també et pots perdre una estona pel Museu del meu estimat Vincent van Gogh... o quedar-te badant mentre mires la quantitat de bicicletes que hi ha "aparcades" a les baranes dels ponts... i, quan necessitis calma i pau, doncs el Begijnhof, sens dubte!! :-)


    XEXU Si?? jaja no sé neerlandés jo, fora de quatre o cinc frasses tipus "Dikke kusjes" (molts petonets) i coses així ;-)
    El que sí sé es que "huis" és "casa" i que una de les primeres denominacions del lloc on vivien construia la paraula composta amb "huis" precisament ;-)
    De totes maneres alli no les "aparcaven", eh? jaja moltes eren dones riques, conservaven les seves fortunes que dedicaven a obres de caritat, però tenien prou capacitat per dir elles on volien viure :-)
    Bruges maquíssima!!! :-)
    Evidentment, varem fer el passeig en barqueta, passar per un munt de ponts, visitar les dues places principals amb aquella torre altíssima... mentre menjavem una paperina d'aquelles patates fregides llardoses i delicioses... però, si vols que et digui la veritat, tot semblava una mica com "de conte", com si "fos posat allí" perquè els turistes ho veiéssim... Però maco, molt maco!!
    (Gant també preciós, eh?) :-))

    ResponSuprimeix
  5. Fantàstic post! No sabia de l'existència d'aquesta part de la nostra història (europea). Molt interessant.

    Xexu el neerlandès i l'alemany tenen força semblances. En alemany, un hof és un pati (molts cops fa referència a un pati interior; com si fos, perquè se m'entengui, un pati d'illa de l'Eixample barceloní, per exemple). Així doncs, el Begijnhof podria ser el pati (la zona, en sentit més ampli) de les Begijn.

    Salut i bon diumenge!

    ResponSuprimeix
  6. Saps què? Aquí m'hi passaria un estiu, en la més pura pau, i penso, crec, que trobaria pau, i segurament podria donar un pelet de mi mateixa a qui ho necessités.
    Gràcies per les fotos magnífiques i l'explicació genial. Petons!

    ResponSuprimeix
  7. FERRAN I tant que sí!!! clar!! :-))
    Un pati!!... és que és el que és, és un pati!! (uhmmm quina frase m'ha quedat!!)
    Doncs sí, Ferran, crec que has donat de plè. La imatge de l'illa de l'Eixample és perfecta per descriure l'espai del Begijnhof :-))
    Evidentment, silenciós, plè d'arbres i gespa i amb una arquitectura que no hi té res a veure, és clar... però és una imatge molt bona!! :-)

    Ai, la nostra vella Europa! que en té de coses boniques per veure! :-)

    Gràcies, company per aquesta encertadíssima intervenció!! i Bon diumenge també!! :-))

    ResponSuprimeix
  8. ZEL I que bé que s'hi deu estar!! :-))
    Moltes vegades he pensat jo en unes vacances en algun monestir o alguna cosa així... jejeje
    Gràcies a tú, guapa!!!
    Abraçades!!!

    ResponSuprimeix
  9. Tot i conèixer part d'història de la ciutat, aquesta part no la coneixia totalment...la calma espiritual i la bondat de les dones que indiques demostren perquè et poden agradar tant, tu també tens un cor gran :) m'he llegit el post eh! en català i castellà, m'ha calmat la història... ;)

    ResponSuprimeix
  10. ohhhhhhh......Assumpta!! què xulo aquest post!!! a mi m'encanten els monestirs!! Jo, aquest estiu, he anat a Brusel.les i tb vam estar a Gant, Anvers i Bruges. Quan vaig saber que hi havia el convent de les beguines vaig arrosegar a ma mare i mon germà de cap! (i sinó hi hauria anat sola)

    M'ha agradat molt veure les fotos del que vas visitar tu a Amsterdam. I mira, com al blog on sóc ara algun cop parlo de monestirs, ja et dic ara, que un dia d'aquests, posaré les fotos del meu viatge i la meva visita allí, i te'l dedicaré a tu!!!!

    Petonets!! :-)******

    ResponSuprimeix
  11. DDRIVER Het leven is duur geworden... mar het leven kan ook zoet zijn, pak een chocolatje :-))


    CESC T'has llegit l'article en català i en castellà? Ets un sol, xiquet!!! :-)
    M'alegra que t'hagi agradat :-) és un lloc molt especial, ple de pau i serenor.
    Es curiós perque costa de trobar ja que l'entrada és una porta petita que exteriorment quasi no es nota que sigui res "diferent"... un cop entres, és com si tot canviés.
    Abraçades!!


    BRUIXOLETA Ostres!! És veritat que vas estar a Bèlgica!! I tant que ho vas explicar!! :-))
    Uaaaaaaaaau, així finalment podré veure el Begijnhof de Bruges gràcies a tu!! Un bon regal t'ho ben asseguro!!
    (Ostres... em fa molta, molta, molta ilu... t'aviso que quan posis l'article i ho vegi em posaré vermella jajaja... ja m'hi estic posant ara!! aissss)
    Petonassos!!!

    ResponSuprimeix
  12. Que hermosa sensación debe ser estar allí, hermosa la descripción y la historia, tu realmente me cultivas el espiritú, besos mil tía Elsa.

    ResponSuprimeix
  13. Caramba Assumpta, estuve por estas tierras hace años y ahora me entero de todo esto, nunca es tarde, esto es lo que pasa cuando viajas sin un cicerone como Dios manda, de todas maneras , me ha gustado mucho toda la información.

    Es un perfecto documento para los guias turisticos.

    Saludos

    ResponSuprimeix
  14. TÍA ELSA Y tu me emocionas con tus comentarios, y te aseguro que es bien cierto!! Siempre llegas cargada de palabras bonitas :-)) ¡Gracias!
    Muchos besos!!


    BRUIXOLETA Ja l'he vist, ja l'he vist, ja l'he vist, jejejeje quina il·lusió!! Gràcies, de veritat!! :-))

    ResponSuprimeix
  15. JOAN Pues ya tienes una buena excusa para volver!! la de buenas fotos que podrías sacar :-))
    Como quisiera yo ir de nuevo!!
    Un abrazo!!

    ResponSuprimeix
  16. és tan sa poder trobar aquesdts llocs de pau!!!
    només que se t'encomani una petita part ja surts com nova!!!

    ResponSuprimeix
  17. Ostres,... com tu curras això del post ehhhhh... Ja t'ho vaig dir, son grans treballs periodístics... El lloc deu ser molt especial com dius i ho desconeixia.. pero si em deixes posar una mica de xispa, jo em quedo amb els coffee shop d'Amsterdam ... allo si que es pau.. jejeje...sense desmerèixer el Begijnhof, que es un altre historia.

    Petons!!!!

    ResponSuprimeix
  18. Amb la teva explicació i l'aportació addicional de LaBruixoleta, he pogut aprendre i conèixer coses noves!!
    Molt interessant!!
    Gràcies per compartir-ho!!
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  19. Oh! jo també vull (ulls vidriosos)
    Molt maco,MOLT!
    un petoneet :)

    ResponSuprimeix
  20. RITS Ai, sí... és que encara que sembli un tòpic, n'estem tan necessitats de trobar pau!... al menys jo... ufff, ja m'hi hagués quedat!! :-))
    Abraçades!!


    PRAXIS M'has fet riure amb el teu comentari dels coffee shop :-)) i tant que t'ho permeto, ja ho saps.
    I lo de treballs periodistics també m'ha fet gràcia (a vegades penso que em queden tan llargs que ningú serà capaç de llegir tot el que poso... m'enrotllo massa) però em quedo les teves paraules com una floreta i ho agraeixo, de veritat :-)
    Una abraçada!!!


    MONTSE Gràcies a tu per uns comentaris sempre tan macos, de tot cor!! :-)
    Abraçades!!


    SPAGHETTI Doncs ja saps on programar les properes vacances, guapíssima!! :-)) (comença ja la guardiola, que val la pena jeje)
    Un petó molt fort per a tu!!

    ResponSuprimeix
  21. Mercès pels teus comentaris i per 'exhaustiva! explicació del teu viatge a Amsterdam.
    He afegit al meu bloc les dates del proper concert de Cant Gregorià,per si et plau escoltar-lo. Fin aviat

    ResponSuprimeix
  22. Saps que bèlgica, amsterdam i més és la ruta pròxima que faré? Moltíssimes gràcies per aquest relat, m'ha encantat. Després ja t'explicaré jo...jejeje.

    Sembla que respirem una mica els culés no? fiuuuuuuuuuu

    ResponSuprimeix
  23. Ostres! Entre la Bruixoleta i tu m'heu fet agafar unes ganes d'anar-ho a veure... No ho sé... Aquesta gent, juntament amb la idea de la protagonista de Un món sense fi... La veritat és que quan has explicat això que tenien l'església catòlica... Prò elles, en principi, no eren monges, oi? Potser sí que resaven, prò no es feien monges (així ho he entès jo). Compte que hi ha spoiler!. El que vull dir és que, pel que explica al llibre aquest, s'atacava molt la protagonista (que es fa monja per evitar una condemna de bruixeria) i sempre té molts problemes perquè d'alguna manera no és monja de debò... Vull dir que qualsevol podria haver atacat aquestes dones... Saps si hi havia gaire gent en contra?? M'heu fet agafar-hi interès i potser en buscaré algun llibre... N'hi haurà alguna novel·la històrica... humm...

    M'ha agradat moltíssim aquest article! olé, guapa! i a més, lligat amb el de la Bruixoleta... Anem a Bruges a fer edredons??

    ResponSuprimeix
  24. quina il·lustració més interessant. Això és un escrit del tot complert.

    Però he passat per aquí també per felicitar-te! Ostres 18 anys de casada. Moltes felicitats!
    D'aquí a 32 anys més podràs anar al programa de'n Cuní a explicar-ho!

    ResponSuprimeix
  25. Incrible,tu viaje .
    Hermosa descripción del lugar y sus costumbres.
    Como siempre es un placer venir a visitarte.Un beso

    ResponSuprimeix
  26. MANEL FILELLA Gràcies a tu per visitar el meu blog :-))
    Ostres, m'encantaria poder anar-hi... si fos en dissabte ja et diria ara mateix que sí, però en diumenge no crec que la Renfe m'ho permeti (l'horari absurd de l'últim tren de tornada a Reus ho fa molt difícil) de totes formes ho comentaré al meu marit :-)
    Saps que no tenia ni idea de l'existència del Petit Palau? Ho acabo de buscar a Google i em sembla una gran idea!! :-)


    INSTINTS Oh!! quina ruta més meravellosa!!! Puc venir? jeje... de veritat que jo vull tornar-hi!!! :-)
    Ai, sí! Sembla que respirem millor, eh?... A veure què fem contra el Betis ;-))


    NÚR Ostres, sí, anem a Bruges a fer edredons, si us plau!!! Jo us prepararé un te a la cuina que ha posat la Bruixoleta al seu blog jejeje i què bé que hi estarem!! :-))
    No, no eren monges... eren dones amb fortes creences religioses, però no eren monges... de fet eren molt independents. Eren solteres o viudes i optaven per aquesta vida.
    Gent en contra? No ho sé, però no ho crec, el fet és que quan Amsterdam va decidir ser "oficialment" protestant, a elles els hi van permetre seguir sent catòliques... això demostra que les respectaven molt, suposo que per la bona tasca que feien...
    La veritat és que és interessantíssim, oi? :-)))


    ESTRIP Ai!!! jajaja MOLTES GRÀCIES!!! Oi que està molt bé 18 anys? :-))
    Aquest home meu és un sant :-))) (i no té aquell "gen" que tu expliques al teu blog, eh? jaja)
    Gràcies, de tot cor!!
    Abraçades!!


    MARISA, El rincón de mi niñez Para mí sí que son un placer tus visitas!! :-)
    Muchísimas gracias y un fuerte abrazo!!

    ResponSuprimeix
  27. Bueno, ¡qué maravilla!, las casas son preciosas y parece un lugar tan tranquilo. No tenía ni idea de que existian estos lugares,realmente muy interesante. Un saludo.

    ResponSuprimeix
  28. Oh, molt interessant.
    Em pareix un edifici molt bell.

    ResponSuprimeix
  29. RAQUEL ¡Hola! :-) De hecho, si no fuese por mi amigo residente en Amberes yo tampoco lo sabía jeje. ¡Vale la pena visitarlos!
    Abrazos!! :-)


    JERONI MALEUFF Sí, sí que ho és, un lloc interessantíssim, i enmig d'una ciutat amb tot el seu soroll i moviment :-)

    ResponSuprimeix
  30. Doncs, seriosament, valdria la pena investigar si lloguen habitacions o alguna cosa semblant... hum!

    ResponSuprimeix
  31. No saps què bé m'aniria!!!!

    Llàstima que la meva butxaca no sol estar a l'alçada...

    Jo faig travesses, eh? però la setmana passada vaig tenir una columna de 10 i una d'11

    Casualment:
    - Els de 10 no van cobrar.
    - Els d'11 vàrem tenir uns beneficis d'1,99 Eurus

    Patètic, eh?

    ResponSuprimeix
  32. Yo me acuerdo del de Brujas y era precioso, sobre todo por la tranquilidad que habia. Bueno, puede que haya sido porque era pleno invierno y por alli no habia nadie... jejejeje

    ResponSuprimeix
  33. VERO Holaaa!! No había repasado opiniones de artículos anteriores y la veo ahora :-)
    Pues tendré que ir en invierno jeje... La verdad es que en agosto estaba todo "a tope"
    Besos!!!

    ResponSuprimeix

...i moltes gràcies per la visita!!