El Begijnhof d'Amsterdam

Postal amb vista aèria

L’estiu de 2004 varem anar de vacances a Bèlgica, a part de Brussel•les volíem visitar Gant, Anvers i Bruges. Les dues primeres pel nostre compte (bé, en realitat amb un amic andalús, l’Antonio, que viu allí fa anys i que va ser un excel·lent guia, però anant en tren i al nostre aire) però Bruges ho varem fer amb excursió organitzada. Quan desprès l’Antonio ens va preguntar si ens havien ensenyat el Begijnhof admeto que vaig dir “¿El qué? ¿Qué es eso?” i ell ens va explicar què era... i va afegir que era un “delicte” que no ens hi haguessin portat.

Així doncs, jo em vaig quedar amb “ganes de Begijnhof”... i sóc molt tossuda... :-)

Quan l’estiu de 2006 varem anar de vacances a Holanda, al preparar el viatge llegint guies a casa i tal, vaig veure que Amsterdam també tenia Begijnhof i que estava en molt bones condicions i que es podia visitar... i li vaig dir al meu marit que hi havíem d’anar!!

Begijnhof en català ho podríem traduir com a “Beateri” o lloc on vivien les beguins (que serien les “beates”) el que passa és que això en el nostre llenguatge actual del segle XXI pot sonar raríssim, mentre que en realitat, les beates de llavors eren dones solteres o viudes que volien dedicar-se a la pregària, a cuidar malalts o ancians i fer obres de caritat.



El Begijnhof d’Amsterdam és un lloc d’absoluta pau i calma espiritual en una ciutat, per altra, banda caòtica (si no t’atropella una bici, has de vigilar que no ho faci un cotxe, un tramvia, un bus... )


Plànol copiat d'aqui http://sobreholanda.com/2007/11/10/el-begijnhof-de-amsterdam-aires-religiosos/

Com diu la web del Beateri “It could be difficult to find the gate but the moment you walk through it, you will experience another world” que, en el meu particular anglès, traduiria com “pot ser difícil trobar la porta, però en el moment en que la travesses et sentiràs en un altre món”. Certament costa de trobar el lloc exacte i l’entrada, i això que nosaltres ens vàrem preparar el recorregut a l'hotel amb el plànol! però quan entres, ets conscient que ets en un lloc de pau.





L’aspecte és com d’un poble petit, hi ha un patí silenciós amb jardí i una església (catòlica) envoltada de cases de fusta reconstruïdes en el segle XVII menys una, la més antiga, construïda l’any 1475.




Aquesta foto, amb el seu missatge, és una de les meves preferides.

Tot i que el primer grup de dones que comencen a viure amb aquesta idea es remonta a l’any 1150, la primera vegada que la paraula beguins apareix a un document és l’any 1307, un altre de 1346 parla de Beghijnhuis (o sigui, casa de les beguins) i la primera menció de la paraula Begijnhof en un certificat oficial és l’any 1417.

Una part important es va destruir en els grans incendis d’Amsterdam de 1421 i 1452, però elles no van desaparèixer i ho van reconstruir amb els seus propis diners… l’any 1511 el Begijnhof és va engrandir amb més terrenys.

El respecte que les beguins es van guanyar entre els habitants de la ciutat per les seves obres de caritat i la vida de treball que portaven va ser tan gran que varen quedar exemptes de la prohibició de practicar el culte catòlic quan la ciutat es va fer protestant l’any 1578.


Foto de l'Altar principal de la Capella del Begijnhof, amb pintura de Cornelius Moyaert de l'any 1649, representant l'Assumpció de Maria... La meva patrona :-)

Ah!! I si teniu curiositat per conèixer el Begijnhof de Bruges, el que jo em vaig perdre, doncs LaBruixoleta ho explica aqui :-))