La Menxa és la bloggera (o blocaire) més joveneta que conec. Tenint en compte no tan sols l’edat, si no que el dia 22 d’aquest mes vaig fer divuit anys de casada, podria ser filla meva.
I ella, que no li deu importar això de relacionar-se amb gent “tan gran” com jo, doncs m’ha passat una “cosa” que no sé si és un meme o no... perquè té una sola pregunta... això sí, ha de tenir catorze respostes :-))
He d’aclarir que l’ordre de les respostes és absolutament aleatori, no he mirat de posar-les de major a menor importància perquè seria complicadíssim. Son, doncs, catorze coses que em fan feliç.
No el passo a ningú en concret, però si algú el vol “recollir” i fer-lo al seu blog (o aquí mateix) doncs em farà il•lusió perquè així no hauré trencat la cadena de la Menxa.
Així doncs, per la Menxa amb carinyo:
(Nota: Ja sé que la paraula “carinyo” no és correcte en català, però a mi m’agrada, trobo que l’haurien d’acceptar)
1.- Que la família i amics es trobin bé... (bé... i jo també!!)
2.- Una tarda tranquil•la a casa, amb el meu marit, veient una peli de Hitchcock o d’Agatha Christie, mentre prenem un te calentó amb alguna coseta (torrades amb melmelada, per exemple jeje)
3.- Anar “de compres” ma germana i jo les dues soles i entrar amb sis o set coses cadascuna al provador, no comprar res (o potser “una” cosa) i passar la tarda xerrant.
4.- Jugar amb els meus nebots a qualsevol cosa tranquil•la (a fer puzles, el monopoli, endevinar objectes o personatges, etc.)
5.- Que el Barça guanyi, fent un partidàs, que l’hagin donat per la tele i jo ho hagi pogut veure.
6.- Que el Madrid perdi, surti xiulat del Bernabeu, ho hagin donat per la tele i jo ho hagi pogut veure. (Si l’anterior i aquesta es produeixen en una mateixa jornada ja... bé... la felicitat és indescriptible)
7.- Trobar-me pel carrer un nen o nena de Catequesi i que des de l’altre punta de l’acera em cridin pel nom i em saludin “Assuuuuuuuuumptaaaaaaaaa holaaaaaaaaaaaaaaa” i vinguin corrents a fer-me un petó.
8.- Trobar una idea nova per una manualitat i començar-la... em fa sentir com al principi d’una aventura.
9.- Acabar una labor i pensar que m’ha quedat bonica (de punt de creu, mitja, etc.), perquè a vegades sóc molt inconstant jo... no tinc massa força de voluntat. Encara que sembli broma, acabar el que començo m’augmenta una mica l’autoestima jeje
10.- Trobar un llibre que m’enganxi des del principi i buscar qualsevol moment per anar llegint-lo
11.- Anar pel carrer passejant, càmera en ma i anar fent fotos de núvols, flors, arbres...
12.- Un dia d’hivern fresquet però assolellat. Notar la carícia del sol i l’abraçada de la roba d’abric.
13.- Pesar-me al matí i veure que m’he aprimat una miqueta jeje
14.- Acabar la feina abans del que pensava (això quasi no passa mai, però quan passa!!)
Totes les fotos son copiades de Google excepte la número 8, que es correspon a part d'uns gràfics que tinc per fer un carrer sencer de casetes així, estil naïf (i que fa NOU MESOS que tinc i encara no he començat) i la número 9, que és un quadre veritablement brodat per mi a punt de creu.
Traducción al castellano
ResponEliminaMenxa es la bloguera más jovencita que conozco. Teniendo en cuenta no tan sólo la edad, si no que el pasado día 22 cumplí dieciocho años de casada, podría ser perfectamente hija mía.
Y ella, que no debe importarle eso de relacionarse con gente “mayor” como yo, pues me ha pasado una “cosa” que no sé si llamar meme, ya que consta de una sola pregunta aunque, eso sí, debe tener catorce respuestas.
Aclaro que el orden de las respuestas es totalmente aleatorio, no he tratado de ponerlas de mayor a menor importancia ya que sería complicadísimo. Se trata, pues, de catorce cosas me que hacen feliz.
No lo paso a nadie en concreto, pero si alguien lo quiere responder en su blog (o aquí mismo) pues me hará ilusión porque así no se habrá roto la cadena.
En fin, ahí van, para Menxa con cariño:
1.- Que la familia y amigos se encuentren bien (bueno… ¡y yo!)
2.- Una tarde tranquila en casa con mi marido, viendo una peli de Hitchcock o de Agatha Christie mientras tomamos un te calentito con alguna cosita (tostadas con mermelada, por ejemplo, jeje)
3.- Ir “de compras” con mi hermana, las dos solas, y entrar con seis o siete cosas cada una en el probador no comprar nada (o “una” cosa a lo sumo) pero haber pasado la tarde charlando.
4.- Jugar con mis sobrinos a cualquier cosa tranquila (completar un puzle, al monopoly, adivinar objetos o personajes, etc.)
5.- Que el Barça gane, jugando un auténtico partidazo, que lo hayan retransmitido por televisión y yo haya podido verlo.
6.- Que el Madrid pierda, salga abucheado de su propio Estadio, lo hayan retransmitido por televisión y yo haya podido verlo (si la anterior y ésta se producen en una misma jornada… bien… la felicidad ya es indescriptible)
7.- Encontrarme por la calle a un niño o niña de Catequesis y que, desde la otra punta de la acera, me llamen por mi nombre saludándome “Assuuuuuuuuumptaaaaaa holaaaaaaa” y vengan corriendo a darme un beso.
8.- Encontrar una nueva idea para una manualidad y empezarla… me hace sentir como al principio de una aventura.
9.- Terminar una labor y pensar que me ha quedado bonita (punto de cruz, punto de media, etc.) porque a veces yo soy muy inconstante, me falta fuerza de voluntad. Aunque parezca mentira, acabar aquello que empiezo aumenta un poco mi autoestima jeje.
10.- Encontrar un libro que me enganche desde el principio y buscar cualquier momento para ir leyéndolo.
11.- Ir por la calle paseando, cámara en mano e ir tomando fotos de nubes, flores, árboles…
12.- Un día de invierno fresquito pero soleado. Sentir la caricia del sol y el abrazo de la ropa de abrigo.
13.- Pesarme por la mañana y ver que he adelgazado un poquito jeje
14.- Acabar el trabajo antes de lo previsto (esto no pasa casi nunca… ¡¡pero cuando pasa!!)
(Todas las fotos las he sacado de Google excepto la 8 (que es parte de un gráfico de una calle entera de casitas naïf para bordar a punto de cruz y que ya hace nueve meses que espera ser empezada) y la 9, que es un cuadro realmente bordado por mi.
Tot sembla molt divertit. Continua fent manualitats i fotos!
ResponEliminaAixò de que perdi el madrid m'encanta, això de que guanyi el Barça encara més! com ahir! que t'ho vas passar genial oi? això de descobrir noves coses i aventures per a fer, ja ho saps, diu molt de tu... que els teus estiguin bé i les compres amb la teva germana... demostra el teu cor... i la resta... diuen quin tipus de persona ets! un sol sembla i afirmo :) una abraçada
ResponEliminaBuf, jo no crec que pugués pensar en 14 coses que em facin feliç. En qualsevol cas, compartir experiències i coneixements (per exemple a través de la catosfera) seria clarament una d'elles!
ResponEliminaM'has deixat impressionat Assumpta. Les teves 14 respostes del que et fan mes feliç, son de una senzillesa brutal. Aquestes petites coses son les que realment ens fan feliços, tan de bo tothom penses com tu, el món pode funcionaria d'un altre manera.
ResponEliminaPer cert,.. m'has fet riure molt amb lo del Madrid,... jejeje... que dolentota que ets...
Una abraçada
Ahora te conozco un poco más y veo que como imagino, eres una persona cálida, amante de las cosas simples de la vida. Amiga ando con poquito tiempo pero igual te enumero algunas cositas que me hacen feliz
ResponElimina-mis hijos
-estar con amigos, con la familia
-esta en mi casa, dormir hasta tarde.
-jugar con Dami.
-ir de vacaciones
-mimar a mi marido uff y tantas más, besitos mil tía Elsa-
JERONI MALEUFF Seguiré el teu consell jeje. La bateria de la meva càmera em dura poquíssim, no sé si això és normal o és perquè jo no paro... és que no paro de fotografiar-ho tot :-))
ResponEliminaCESC Ostres ahir quin patir!! jejeje Però no vegis quina descàrrega d'adrenalina amb el gol d'en Gudjohnsen. El fet és que, en el global del partit, ens mereixiem guanyar clarament :-))
I moltes gràcies per totes les altres coses que dius... els teus comentaris sempre venen plens de paraules boniques... Tu sí que ets un sol :-))
Abraçades!!!
FERRAN A que et passo el "meme" i et poso a pensar aquestes catorze coses? :-)
En realitat, he fet una mica de trampa... hi ha coses que he "desdoblat" com per exemple començar una labor i acabar-la (és cert que són satisfaccions molt diferents, eh? però va del mateix tema) o que guanyi el Barça i perdi el Madrid (igualment) i n'hi ha un munt de la família: que es trobin bé, passar una tarda relaxada amb el marit, sortir amb la germana, jugar amb els nebots :-))
En quant a tu, d'això que dius, no en tinc cap dubte: El teu blog és el d'un comunicador nat!! :-)
PRÁXIS Ostres!! Moltíssimes gràcies :-))
De totes maneres, per la teva resposta, veig que tu penses el mateix, oi? i és que la felicitat autèntica la trobem en les petites coses quotidianes, en la felicitat de la gent que estimem, en petites coses que aconseguim :-))
En quant al Madrid jajaja no sóc "dolentota", no... sóc "dolentíssima" :-)))
Abraçades!!!
TIA ELSA He tardado tanto en responder los posts anteriores, en buscar las palabras, que has entrado y te veo ahora :-)
ResponEliminaRecuerdo que una vez entré en tu blog y te habían pasado también algo para responder.
Debías señalar como un "resumen de tu vida" en grandes etapas, grandes hechos... En todos ellos aparecía tu familia :-)) Me llamó mucho la atención.
Tu, que eres una mujer que tiene su empleo, que sales temprano, que nos cuentas tus anécdotas en el transporte... a la hora de remarcar hechos importantes estaban siempre tu novio (luego marido) y tus hijos :-)
Y reconozco perfectamente en estas cosas que te hacen feliz, a la Elsa que escribió ese "resumen" de su vida :-))
Muchos besos!!!!
del Barça d quan parles?quan teniem entrenadors amb els jugadors?o d aquets ultims anys que no tenim res,ni vergonya?
ResponEliminaQue estrany... Hi ha uns quants punts que els comparteixo :-)
ResponEliminaBé, espero que no s'acabi en 14 i en siguin moltes més.
Les petites coses de la vida de cadascu, del dia a dia, allà és on sentim aquesta sensació, que en diem felicitat.No cal anar més lluny...
ResponEliminaA l'entrar en aquest espai es respira aquesta manera de ser teva i per això no hi faltem!!
Una abraçada.
... ei, coincidim amb moltes d'aquestes coses! (i a més, d'aquí a 2 setmanes és també el meu aniversari de casament)
ResponEliminaEm sembla que jo també faré la llista...
Jo em quedo amb lo d'anar de compres amb ma germana (sense homens!), gastar més del que voliem i arribar a casa carregades com a burres i prometre que la pròxima vegada no comprarem tant jajaja.
ResponEliminaDDRIVER Noi, et veig molt pessimista, eh? :-)
ResponEliminaEl que passa és que jo sé que ets un culé d'aquells que pateixen mooooolt moltíssim i t'enfades... però segueixes portant el Barça al cor jeje...
No ho podem evitar.
Dóna temps al temps... ja veuràs, home. Dimecres van tenir 30 minuts de la primera part molt bons!!
Si guanyem als pericos et vull veure aqui amb un somriure d'orella a orella :-)
Abraçades!!!
P-CFACSBC2V Jejeje alguna cosa em diu que els punts que comparteixes no son els del punt de creu :-)))
Sí... de fet, si em poso a pensar, me'n surte molts més de 14... :-))
Tenir opinions com les vostres en seria un altre :-))
Abraçades!!!
MONTSE Gràcies de cor per les teves paraules :-)
Ja saps que a mi també m'encanta el teu raconet plè de petits detalls, amb aquesta mirada tan especial que tu els hi saps donar :-))
Com tu dius "no cal anar més lluny", la felicitat la tenim en les petites coses de cada dia.
Abraçades!!!
MARIA ESCALAS Ai, quina il·lusió veure't per aquí!! :-)
Aniré passant pel teu blog a veure si poses la llista jeje... i si me'n recordo, d'aqui dues setmanes et felicito.
Com sóc molt despistada, per si un cas, ja et "començo" a felicitar ara jeje :-)))
Abraçades!!!
BAJOQUETA Jejejeje Saps un lloc on és pot fer molt bé això? jejeje El C&A allí al carrer Pelai de Barcelona!!... Els preus son bastant "aptes" per a butxaques no massa plenes com la meva :-))
Son xules les relacions "germana-amiga", eh? :-))
Petonassos!!!
Hola Assumpta!
ResponEliminaMoltes gràcies per fer-lo! :) Veus veus, no sabia que feies algo de catequesi (ho he deduït, suposo que és això...) jo aquest any em confirmo, amb 4 gats de la meva edat i 4 gats de 13 anys (cada cop ho escurcen més), una pena com dirien els "grans"!!!
Això dóna per parlar de tot, jejejeje...
S'ha de dir que tot i la diferència d'edat (en la que has remarcat que podries ser la meva mare... t'informo que la meva mare té uns quants bastants anys més que tu!!) m'he sentit identificada en alguna cosa!! (això del punt de creu ho vaig intentar -per cert, molt bonic el quadre!-, però tot s'ha quedat en un intent d'aquests que dius tu que no acabes perquè no tens força de voluntat... :P)
Quin post més maco!!!!!
ResponEliminaPetonets!!!
MENXA Què bé que ja l'hagis vist jeje... Ai, estava pensant "el veurà tothom menys ella"!! :-)
ResponEliminaHavies deduït que podia ser catequista? jeje quina gràcia!! Bé, potser el simbolet del vaixell amb la creu i les xarxes a la sidebar ;-)
Ai!! Et confirmeeeeeees!! Vine, que et dono una abraçada!! :-)
Veus? Ara encara estic més contenta d'haver-te respost el meme aquest jajaja que a mi no m'agraden els memes, però em va fer gràcia que vingués de tu :-)
De fet cada vegada es confirma menys el jovent, eh?... en fi, això donaria per xerrar molt jaja.
Jo sóc catequista de Primera Comunió, eh? que amb els de la teva edat no m'atreveixo!! ;-)
Xiqueta, això del punt de creu ho has de tornar a provar, ja veuràs que n'és de distret els dies de pluja quan no ve de gust sortir de casa :-)
I dóna-li una abraçada a la teva mare de part meva que s'ho mereix per tenir una filla com tu!! :-))
Petons!!
ABOGADA EN BCN Ostreeeeees!! jejeje quina sorpresa!! :-))
Com va el compte enrere? Que queda poquet, eh? :-))
Petooooons!!!!
Que xulo aquest meme (o el que sigui)! És una bona manera de conèixer una mica més a la persona que el fa i m'agrada molt la sensibilitat que destil·len les teves respostes.
ResponEliminaNo te'l faig aquí perquè ocuparia massa i he de pensar-lo bé, però em sembla que me l'apunto!
M'han agradat molt les fotos, i lo del Barça i Madrid m'has fet molt de riure!!! ets una autèntica culé eh!? jeje
una abraçada!
Has vist,les coses més enzilles de egades són les que més ens omplen de felicitat!!
ResponEliminaSegueix sent feliç,molt feliç!!
Salut!!
Tranqui, assumpta (por aquí decimos simplemente asun), se casarán, de eso puedes estar segura. Tal vez ésta sea una posible respuesta más (la quince?) a la pregunta de Menxa.
ResponElimina¡Que sigas con tu buen humor e ilusión!
A mí también me chillan algun@s chic@s de catequesis, y eso que yo sólo voy por los grupos con la guitarra para iniciar cada catequesis cantando.
Un abrazo
IRUNA Doncs mira que jo no sóc gens de "memes" jeje... més abans els hi tinc una mica d'al·lèrgia :-) Però quan me'n passan un em sap greu dir que no... i el que no faig és passar-los perquè penso que si li estic demanant a una persona que tampoc li agraden gaire com jo, doncs quina gràcia li farà jejeje.
ResponEliminaPerò m'alegra de veritat que el trobis bonic i el vulguis fer, perquè la Menxa estarà contenta i serà com si jo te l'hagués passat a tu :-)
Ai... jeje... lo del Barça i el Madrid no he pogut evitar-ho!! jaja... si em veiessis cridant els gols!!! :-))
Abraçades!!
CONSUELO Moltes gràcies per les teves paraules :-)
Així és com penso jo... els petits detalls són tan importants!!!
Ho intentaré, t'ho asseguro :-))
Abraçades!!
MIGUEL ÁNGEL Ay, qué bien!! jejeje... Es que me quedé intrigada con el final de la historia en tu blog :-) Así pues un final feliz. ¡Me alegro mucho! Como dices, un motivo número 15 para la lista!!
Uaaaaaau... Te felicito muy, muy sinceramente por esos inicios a guitarra de la catequesis, ojalá en mi Parroquia hubiese alguien para hacer lo mismo!!
No me extraña que los niños te llamen, les encanta la música, cantar... seguro que en esos momentos se sienten bien a gusto!!
Abrazos!!
Ja està!!! Estava esperant que me'l passés algú i fot un munt de dies que hi penso, així que com que tu ho has deixat obert, seguiré la teva cadena!
ResponEliminaTambé em sembla que agafaré alguna idea... hum!
La grandesa dels blocs és que uneix persones molt diferents i de totes les edats. :) Ni tu ets gran ni ella és jove... som tots una colla de blocaires indefinidets, pobrets! hihihi
NÚR Ostres!! Què bé!! :-)) M'ha sortit genial això de deixar-ho obert!!
ResponEliminaI jo patint per si ho passava a algú que no volia :-))
És ben cert això que dius, Núr, som tots una colla de "blocaires indefinidets"... m'ha encantat :-))
Petons!!!
Hola Assumpta, m'ha agradat el tema i penso que també es bó a vegades fer aquestes reflexions, es curiós veure molts dels piunts que et fan feliç pero en canvi,i perdona, no estic gens d'acord amb el tema futbol, portser perque no es el meu hobby, pero no comparteixo aixó d'alegrarse de la derrota de un altre, el que vull es que guanyin els meus preferits, els demés que es busquin la vida, crec que aixó es crear enemistats que a mi mai m'han agradat. Ho sento, no m'agraden les discusions per quelcom que no ens dona res positiu, i no es una critica.
ResponEliminaSalut, i gracies per estar sempre aqui.
JOAN No puc més que dir que tens tota la raó i acceptar amb un somriure i humilment la "reprimenda" :-)
ResponEliminaMa germana sempre m'ho diu... "sembla que t'alegris més de les derrotes del Madrid que de les victòries del Barça"... potser això seria un pel exagerat (o no... jajaja) però el cert és que no ho puc evitar.
Sé que, si es mira objectivament, no queda maco això de dir que m'alegro de les derrotes del rival. I que, en realitat, és admetre un "defecte"... però jo sempre sóc sincera... i el fet és que m'alegro quan perden :-))
No puc fer-hi més :-))
De totes maneres t'agraeixo molt, molt la teva opinió sincera, i ho dic de tot cor, de veritat: El blog no tindria massa sentit si tothom que hi entrès fos per aplaudir qualsevol cosa que posi :-))
Una abraçada mooooooolt forta!!!
Hola bonica !!!! he vist ben clar que ets una persona feliç de cap a peus, doncs gaudeixes de les coses mes petites i quotidianes i això es en realitat el que ens a d´importar per poder gaudir de la vida, comparteixo amb tu algunes coses com la del madrid, jiji
ResponEliminaNo canviis Assumpta, tens un gran tresor!!!!
Petonsssssssss
M.TERESA Hola preciosa!!!
ResponEliminaCertament no em puc queixar :-) tinc les meves pujades i baixades però el més important de la vida, aquests petits detalls que la van omplint, no em faltan :-))
Petonassos, guapa!!!
Assumpta.
ResponEliminaMe encantó el mimo..Cada respuesta.
Me reí mucho con lo de probarte todo y no llevar nada.Me recuerda a alguien!!jaja.
Tambien tengo la costumbre de pesarme por la mañana.
Besos y buen domingo
MARISA, el rincón de mi niñez Jejeje las cosas estan muy caras y pasar una tarde probando también tiene su encanto... y si lo compartes con la hermana, pues genial!! :-))
ResponEliminaAy, ay... yo mejor mañana no me peso jeje... Hoy me porté mal aysss
Mil besos, guapa!!!
M'agrada aquesta idea que has tingut Assumpta d'anar dient les coses que t'agraden, igual te la copio, jeje... La veritat és que he sentit una enveja molt sana quan has nombrat la gran família i amics que tens. Que continui la sort guapetona!!!
ResponEliminaMARTA La veritat és que no ha estat idea meva, eh? :-))
ResponEliminaM'ho va passar la Menxa... i mira que a mi no m'agraden els memes, però em sap greu dir que no... aisss jeje
Ja he vist que l'has fet!! I d'una forma força original!! :-))
Gràcies, maca, abraçades!!