dissabte, 27 de setembre del 2008

Sí, yo soy Annie


Vaig escriure aquest relat el 18 de juny de 2005 per un petit grup d’Internet en el que participava. Segons les bases, l’escrit havia d’estar relacionat d’alguna manera amb el Cinema i jo, que no en sóc gaire aficionada, tret del meu Hitchcock i algunes pelis per l’estil, no vaig tenir altre idea que posar-me al lloc de la prota d’una peli que m’agrada mooooooooooooolt. I si algú creu que la peli en qüestió (el nom de la qual no penso dir perquè en aquell concurs tampoc es deia) és una cursilada, tant me fa :-)



SI, YO SOY ANNIE

El despertador sonó a la hora habitual. Medio dormida aún, me dirigí hacia el baño pero, al abrir la luz, me llevé un susto tan grande que di un salto hacia atrás, perdí el equilibrio y caí.

Me levanté despacio... ¡No podía ser!... ¡La imagen reflejada en el espejo no era la mía!
Atónita y asustada miré a uno y otro lado varias veces mientras murmuraba palabras, en inglés, casi sin darme cuenta.
Caminé hacia el recibidor. Allí había otro espejo. Lo que vi era exactamente lo mismo:
Yo no era yo.
Yo era Meg Ryan.

Aún no me he despertado -pensé- y todo esto es un sueño. Sonreí.

Mi melenita color castaño era ahora larga y rubia, unos preciosos ojos azules iluminaban mi mirada y mi nueva figura era más alta y esbelta. Hice unos movimientos de pasarela ante el espejo...

Bruscamente, el encanto se rompió y noté una punzada en el corazón. Una sensación de ansiedad me invadió.
¿Dónde estaba? ¿Qué día era? ¿Qué hora?
¡Hoy es 13 de febrero! ¡Es mañana! ¡Mañana!
Me arreglé rápidamente, llené de cualquier modo una bolsa de viaje y me fui al aeropuerto.

Nueva York era mi destino.
Empezaba una carrera contra el crono.

Llegué al día siguiente, avanzada la tarde, ya había oscurecido.
Tomé un taxi hacia el Empire State.
La idea de no llegar a tiempo me angustiaba y no podía dejar de mirar el reloj.

Desde lejos pude ver como las ventanas iluminadas del precioso edificio dibujaban un corazón rojo...

El auto casi no avanzaba, colapsado en un atasco terrible, y yo, que me sentía más nerviosa a cada momento, bajé e hice el último tramo corriendo.

Por fin, emocionada y casi sin aliento, crucé la entrada.
Tuve que convencer al empleado para que me dejase subir al mirador. Era tardísimo y ya iban a cerrar.

Subí. Salí. Hacía frío. No había nadie. Absolutamente nadie.
Todo había sido inútil. Estaba realmente triste... Suspiré desalentada...

Entonces vi la mochila en el suelo, la recogí y, en aquel preciso instante, se abrieron las puertas. Eran ellos. Nos miramos... y fue como magia.
No eran necesarias muchas palabras, la emoción de nuestros rostros lo reflejaba todo...

- ¿Eres tu? -Me preguntó Sam.
- Soy yo, -respondí.
- ¿Eres Annie? -insistió Jonah.
- Si, yo soy Annie -dije.

Ahora, pasados los años, puedo decir que no me equivoqué.

Annie Baldwin. (De soltera, Annie Reed)

28 comentaris:

  1. Traducción al castellano de la Introducción, el relato ya es en castellano jeje

    Escribí este relato el 18 de junio de 2005 para un pequeño grupo de Internet en el que participaba. Según las bases, el escrito debía estar relacionado de algún modo con el Cine y yo, que no soy aficionada al séptimo arte, salvo de mi Hitchcock y algunas pelis por el estilo, no tuve otra idea que la de situarme como prota de una peli que me gusta muuuuuuuuuucho. Y si alguien cree que la peli en cuestión (el nombre de la cual no pienso decir porque en aquel concurso tampoco se decía) es una cursilada, tanto me da :-)

    ResponElimina
  2. I tant que és cursi, aquesta pel·li... però com m'agradaaaaa!! :)
    Bon cap de setmana, Assumpta.

    ResponElimina
  3. Me encantó tu relato, y no pienso que sea nada cursi la películo, eres muy buena para escribir, besos mil tía Elsa.

    ResponElimina
  4. Això de mentir en els xats o els mails està molt malament. Però bé, si al final acabes sent la persona que deies ser, l'engany ja no és tan greu.

    ResponElimina
  5. FERRAN Siiii? jajaja de veritat que també t'agrada? I jo que tenia els meus dubtes sobre si confesar haver fet aquest relat jaja...
    Va, ho admeto, l'hi vist 3.861 vegades: al cinema en catellà quan la varen estrenar, per la tele cada vegada que la fan, en català o en castellà, i fins i tot en anglès (a l'escola on "l'estudio" tenen el vídeo i l'he demanat un parell de vegades) M'encantaaa!! És tan romànticaaa!! I el final és... bé, de mocador, eh? jajaja
    Bon cap de setmana!! :-))


    TÍA ELSA Hola guapa!!! :-)))
    La verdad es que la peli es algo más que la típica "romántica"... tiene una serie de ingredientes originales que para mi la convierten en una de mis favoritas :-))
    Mil besos para tí!! :-))


    XEXU Al principi no havia entés el teu post... però ara sí!! :-)) T'has equivocat de peli jeje
    Son els mateixos protagonistes, però a la que jo faig referència és anterior... com la parella Ryan-Hanks va demostrar tenir feeling a la primera, van fer l'altre, la que tu dius You've Got Mail (1998) La "meva" és de 1993 :-))
    Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  6. Hola, iva a hacer un comentario en el otro artículo porque ayer no pude y me encuentro con que ya tienes otro,¡qué pasada!
    Recuerdo la peli, aunque no el título, sólo la he visto una vez por la tele y la verdad es que me gustó
    bastante, aunque el final es bastante predecible, siempre acaban bien...
    Me ha gustado tu ralato, ¡¡Pero cuantas cosas se te dan bien!!!
    Un saludo.

    ResponElimina
  7. Doncs, nena, molt ben lligat, a mi m'ha agradat molt, i per no saber de pelis, ha sortit rodó!!!!


    Ets un sol, sempre amatent als altres, petonassos!

    ResponElimina
  8. Ets una font de creativitat!Està molt ben escrit:)

    ResponElimina
  9. RAQUEL ¿Recuerdas la peli? Yo la fui a ver cuando la estrenaron, 1993... ¡hace 15 años! y me encantó :-) Y la he visto tantas veces que no sabría decirlo. Me sé partes de diálogo de memoria jeje.
    A pesar de que esas pelis suelen terminar bien... ¡ostras!... yo al final cuando vi que subía al Empire State y Sam y Jonah ya se habían ido casi me da algo. ¡Menos mal que el niño se olvidó la mochila! jejeje :-)))
    Gracias, guapa y un beso!!!


    ZEL Moltes gràcies! :-)
    La veritat és que ja no sé si m'agrada o no m'agrada el cinema jaja... De fet sóc rara de solemnitat i crec que sóc a l'inrevés de la majoria de la gent. No m'agrada anar al cinema-cinema, a arriscar-me a veure tal o qual peli "a veure quines fan..." uffff no.
    Per altre part, no sé si les sales em fan mitja claustrofòbia o què, però és que no m'hi sento a gust allí dins.
    Així doncs ha de ser una peli que jo "vagi sobre segur", súper recomanada, a un cinema (sala) conegut, etc.
    Petonassos!!!


    SPAGHETTI És divertit escriure aquestes cosetes jeje. Conèixes la peli? :-)) És tan bonica!!
    Petons, guapa!!

    ResponElimina
  10. A mi m'ha agradat molt... i el final també... la pel·lícula, no cal dir-ho, però avui crec que necessitava unes paraules com aquestes...

    ResponElimina
  11. CESC Conèixes la peli? :-)) És una passada de bonica, eh? L'he vista tantes vegades!!
    La peli en sí és un homenatge a una peli anterior "An affair to remember" de l'any 1957, protagonitzada per Cary Grant i Deborah Kerr, amb una escena d'espera a l'Empire State que és una passada... ui, és maquíssima també :-))

    Curiosament, aqui a España aquesta peli de l'any 57 es va traduir com "Tu y yo" (coses rares que feien)

    Llavors, quan va venir la d'en Tom Hanks i la Meg Ryan, van fer com un joc de titols, li van canviar l'original en anglès (Sleepless in Seattle) per el que hagués estat la "bona traducció" de la primera peli, o sigui, li van dir "Algo para recordar".

    És un embolic, però és curios, oi? :-))

    Sí, sóc conscient que ja he dit el títol de la peli jajaja... se m'ha escapat al voler explicar l'anècdota de les traduccions i ara doncs ja ho deixo :-))

    Una abraçada, Cesc!
    Anem a dinar, que al Viena falta gent jejeje

    ResponElimina
  12. Cap al Viena s'ha dit! jejeje quina sort que tenen alguns! Ara he entés més coses amb l'explicació què li dones, jo sempre ho dic... amb tu aprenc... :)

    ResponElimina
  13. CESC Això del Viena és massa temptador jeje.
    Aprens de les batalletes que explico, eh? :-))
    (Per cert, l'any 1957, el de la primera peli, és l'any que es van casar els meus pares...)
    Un petó, Cesc!!!

    ResponElimina
  14. No me parecio cursi...me gusto !!
    Un beso enorme amiga.

    ResponElimina
  15. deberia haber guardado los cuentos que escribias cuando eras adolescente... que mania tengo de tirar las cosas...

    ResponElimina
  16. JORGELINA Ay!! Ya ves jejeje, tenía miedo que lo encontrasen "cursi" y avisé de antemano por si acaso :-))
    Besotes!!!!


    CRISTINA Juuuuuuuaaaasss ¡¡Madreeeeeee!! Menos mal que no los tienes!! Me muero de vergüenza si aparecen :-))
    No obstante, ¿sabes que hace años estuve buscando desesperadamente una libreta de tapas color crema con el inicio de una... ejem... digamos "novela"? ¡A ver si la vas a tener tu! :-)))
    Esa era de Ciencia Ficción... jajaja
    Un abrazo muy fuerte!!!

    ResponElimina
  17. Oohh!!! i tant que la conec la peli, és preciosa i fa plorar molt!!! jeje
    El relat és molt xulo, m'has fet reviure escenes molt tendres!
    una abraçada!

    ResponElimina
  18. eiiiiiiiiiiii
    va cantem???
    me gusta el futbol
    los domingos por la tarde
    el apañol se va a segunda
    me gusta el futbol
    Força boixos!!!!!oi!!

    ResponElimina
  19. IRUNA Aquesta peli l'haurien de fer, com a mínim, una vegada cada sis mesos!!! jajaja és taaaaaaaaaaaaaaaaan maca!!! :-))
    Petonets, guapa!!!


    DDRIVER Aíxi m'agrada jajaja cantant!!! :-)))
    Veus, home, com les coses comencen a anar bé? :-))
    Ara, els boixos no m'agraden, eh? A mi dona'm els Almogàvers, Sang Culé i tots els grups que animin a tope però sense violència.
    FORÇA BARÇA!!! ;-)

    ResponElimina
  20. Assumpta.
    Que lindo relato!! De verdad es precioso.
    Deberías hacerlo seguido.
    Besos

    ResponElimina
  21. Jo també la conec i el final és brutal!!!. Llegint el teu escrit m'ha fet recordar grans moments de la peli. És boníssim!!!... Gracies per recordar-m'ho.

    ResponElimina
  22. Un dia vas parlar de l'Agatha Christie, em vas despertar l'interès i em vaig comprar un llibre (tot i que confesso que no l'he llegit pq no llegeixo gens...però allí està, pendent).

    Ara, entre el teu relat, i NY, l'Empire State i tot plegat m'han vingut ganes de llogar la pel.li... a veure si el proper diumenge plujós...

    Petonets!!

    ResponElimina
  23. Ostres molt bé, m'ha agradat molt! Jo no serveixo per això d'inverntar-me històries... I admiro la gent que ho feu bé!!! :)

    ResponElimina
  24. MARISA, El rincón de mi niñez Gracias, "Topita" :-))
    Alguna vez pongo alguno... ya iré poniendo más jeje.
    Besooooootes!!!


    PRAXIS Ostres!!! Estic encantada d'haver trobat tans seguidors de la peli!! De veritat, quina iluuuu :-))
    Gràcies a tu per les teves opinions sempre tan entusiastes en tot!!
    Abraçades!!!


    BRUIXOLETA Demana la peli!!! Demana-la, porfaaaaa!! Demana-la i ja m'ho diràs!! :-))
    I si és un dia fred encara millor... i que estiguis tumbada pel sofà, amb xandall o bata o el que sigui, amb uns mitjons gruixuts i el cabell recollit amb una cua mig desfeta... jejeje... un te calentó i apa!!
    Si vols, també una paquet de Kleenex jeje... hi ha algunes escenes taaaaaaaaaaan maques!!!
    Petonassos!!!


    FINESTRETA Ostres!! Gràcies guapa!! De fet està molt basat en la peli, eh? :-)
    El diàleg és exacte clavat :-) Les frases del final son el moment culminant de la peli!! :-)
    Ai, m'estan entrant ganes de tornar-la a veure jejeje :-))
    Petoons!!!

    ResponElimina
  25. un cop vaig anar a Rotterdam per no anar amb boixos,varem viatjar amb almogavers i tela tela el que es pot explicar d aquell viatge,vaja una banda manguis e impresentables

    ResponElimina
  26. DDRIVER Siiii? Ostres :-((
    La veritat és que jo no els conec, però tenia una imatge més positiva d'ells...

    ResponElimina
  27. ooooooh!!! A mi també m'agrada molt aquesta pel·lícula i, certament, és força cursi, prò em sembla que és per això que m'agrada tant! ;)

    El relat és boníssim, sí, sí! Això sí, quan t'adones que has de marxar cap a Nova York... buff! Quina angoixa!!! Ara... em sembla que en triaria un altre que no fos el Tom Hanks...

    ResponElimina
  28. NÚR ai, holaaaa!! què fas aqui sota?? jejeje
    Ostres, he d'acostumar-me més a repassar entrades antigues, que segur que em perdo coses :-)
    En Tom Hanks desprès va perdre bastant, però en aquella peli feia força goig, eh? jeje :-)
    Abraçades!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!